Un parell de fotografies de la riera de la Creu, 1928-31
Aquesta fotografia surt a la memòria del exercici de l’any 1928 de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Són les obres del col·lector de la Riera de la Creu, que en aquesta secció de 600 metres tenia 1,75 m d’alçada i 3,5 d’ample. Una obra que segons diu a la memòria era molt necessària“no sólo por los inconvenientes que llevaba, como son: el que una riera atravesara el casco de la población, con el peligro constante de su desbordamiento y consiguiente peligro de inundación de las casas bajas de las calles de Laureano Miró, Perutxo, Xipreret y San Roque, sinó que también para poder hacer despaarecer la pendiente desproporcionada de la carretera en el borde con la misma riera que tan grandes dificultades y aún perjuicios ocasionaba al tránsito rodado, en particular al de tracción de sangre”
Al fons de la imatges veu una casa de pagès, que seria cal Peret Massagué (aquest motiu l’he tret d’una guia de 1963, suposo que en tindrà d’altres). Crec que el que tenim a l’esquerra és el pati de ca l’Esquena Cremat i el proper edifici a la dreta és ca l’Arús. Ara sabeu per què els patis d’aquests dos edificis es troben per sota del nivell del carrer.
He situat la imatge anterior a la següents fotografies aèries de 1947 i 1950 amb el número 1; són uns vint anys més modernes però els edificis eren els mateixos, crec que no m’he equivocat.
HE asenyalat amb el número 2 la posició de la següent fotografia del 1931, feta passades les vies del Carrilet i mirant cap a muntanya. No és molt bona, però també podem veure ca n’Arús a l’esquerra i ca l’Esquena Cremat a ma dreta. A la part dreta de l’edifici de ca n’Arús es pot observar que encara no havien fet les finestres que podem trobar actualment, suposo que les farien anys després, ja que a la fotografia aèria de 1950 es veuen perfectament.
Com veieu el Carrilet passava mitjançant un petit pont elevat per evitar que s’inundés. El col·lector finalitzava una mica més amunt i desaiguava just aquí.
REFERÈNCIES
L’última fotografia en blanc i negre és de la revista Nuevo Mundo (Madrid). 16/1/1931, página 27. (és un article sobre l’assesinat de l’estanquera Montserrat Vergés, va causar molta consternació)
Ca l’Esquena Cremat
La fotografia és actual del google street view, l’he retocada una mica, i a que sembla antiga!?!
Aquesta casa es troba a la rambla de la Marina, darrere del Casino, separats els dos edificis per la pista de basket.
L’Anna Maria Parella preguntava per ella ahir, i encara que no sé respondre la seva pregunta, copiaré un text que parla sobre l’origen del seu nom:
Segons fonts familiars “El Rafel portava sempre l’esquena de la camisa recremada, ja que la feina de pagès comportava treballar moltes hores ajupit, i el sol descoloria el teixit. Tenia a treballar quatre germans, i sembla que van ser ells els primers a dir-li Esquena-cremat i escampar-ho entre la gent tot dient que treballaven a ca l’Esquena-cremat.
Hi ha una segona versió segons la qual un dia es va calar foc al paller de cal Xicos de la Miquela, i els pagesos veïns hi van anar per ajudar a apagar-lo, en Rafel també hi va fer cap i es va cremar de debò l’esquena”
Segons la Montserrat Cornelles l’origen del nom ve de que “es deixaven caure d’esquena sobre les brases de del foc de Sant Joan”
Aquest masia es troba dintre del patrimoni arquitectònic de la ciutat, però a la seva fitxa (54) no hi ha molta informació, no se sap ni la data en que es va construir, encara que es considera del segle XIX.
REFERÈNCIES
Text: “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” (1991) Matilde Marcé i Piera. Ed. Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, i “Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” (1990) Montserrat Cornelles i Pujol. Quaderns Urbans núm. 5, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
- Amparo Corchero Que chula, estaría bien que la rehabilitaran e hicieran algo de provecho con ella.
- Rosa Deu Ramos Que pena verla asi
- Anna Maria Parella Arcarons Fa uns vint anys, la meva iaia portava a jugar a la meva filla a aquesta casa, la senyora i ella eren amigues, i sempre deia que ella no en volia marxar d’allà. La meva filla la recorda per dins i diu que és preciosa. Deien que la venien per fer un restaurant, però que l’Ajuntament no ho va voler.
- Anna Maria Parella Arcarons Era una senyora molt rara, tenia uns carretons preciosos fent-se malvé a fora i no els volia restaurar ni donar. Al final es van deteriorar massa per poder aprofitar. Una llàstima
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, a la foto del llibre “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” surt un dels carros. No diu la data en que es va fer, sols diu que és d’en Joan Ribas i Blanc. i una altra troballa,… “En el pueblo de Hospitalet se incendió un pajar cubierto, propiedad de don Rafaei Viñals y Casas. La gran cantidad de combustible almacenada en aquel pajar y el viento que soplaba al iniciarse el fuego, hizo que éste tomara gran incremento desde los primeros instantes, amenazando invadir el ala situada al Este de una casa de campo contigua. A pesar de la prontitud con que acudieron el vecindario y mozos de la Escuadra para extinguir el fuego, el pajar fue pasto de las llamas, logrando sólo que no invadiese el edificio inmediato. Créese que el origen del siniestro fue intencionado” http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE07/HEM/1892/09/03/LVG18920903-002.pdf
- Maria Garcia Cazorla ES UNA CASA MUY GRANDE CON MUCHO ESPACIO, EL AYUNTAMIENTO PODRIA APROVECHARLA PARA TRABAJOS SOCIALES O ACTIVIDADES ES UNA PENA VERLA ASI
- Santos Vallespin Gavilan A mediados del año pasado colocaron un gran cartel donde decia que se vendía o alquilaba. Pasados unos meses dicho cartel ya no estaba, y yo me pregunto, ¿la vendieron o alquilarón?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ni idea,…
L'Hospitalet de Llobregat 