Imatges retrospectives d'una ciutat

Cal Ramon Saio

Cal Ramon Saio (o cal Salvador Salvadó)

Avui comparteixo unes fotos d’una de les 70 masies que poblaven  la Marina perduda, més de 900 hectàrees plenes de cultius fins el mar, que ens van ser expropiades per posteriorment oferir-les a la ciutat de Barcelona. Actualment sols queda una d’elles, Ca la Pepa rehabilitada com a oficines, i que es troba molt a prop de on era cal Ramon Saio.

La Matilde Marcé diu el següent sobre aquesta masia: En Salvador Salvadó i Domènech era fill de Nulles (comarca de l’Alt Camp). Va venir a Barcelona l’any 1916 per fer els tres mesos de la temporada d’estiu, però li va agradar la terra de regadiu i s’hi va quedar. Va ser mosso i carreter de can Pelat durant cinc anys, fins que es va casar amb Inés Casas i Llarissó. Aleshores van anar a viure a la casa de pagès número 71 del barri de la Marina. Era l’any 1921. Aquesta casa era coneguda abans com cal Ramon Saio, un pagès que se n’anà a viure al Prat, i molt de temps enrere era a cal Samalitroc. d’aquest últim motiu, no n’he pogut saber res, tret que es força antic, ja que consta en una llista feta per l’Ajuntament el 1863.

En Salvador Salvadó va ser un pagès “modern”: el 1936 va idear i estrenar la primera màquina de sembrar mongetes construïda pel ferrer Vidal, el Cama-sec. El 1950 feia servir el primer multicultor que hi va haver al Baix Llobregat als sus camps. El 1952 va estrenar la primera màquina de sembrar llavors d’enciam i escarola a solcs.

Als mapes veureu que forma part d’un conjunt de cases que es trobaven a l’encreuament entre el camí de Pau Redó (un topònim que encara existeix!!, és el nom de la carretera que va de l’Hotel Hesperia Tower fins el tanatori passant per sobre de la Gran Via), i la carretera del Campàs o antiga de València.

La següent fotografia la va realitzar Salva Grau Tena, crec que l’any 1968, al fons a la dreta es veu part de la masia cal Pepet Islenyo (també dita ca la Conxita o cal Manel Nolla)


Si ens donés per buscar on són les restes de la masia hauriem d’excavar on ara és l’aparcament del Makro. Us deixo la situació a una fotografia del google earth,…

La fotografia següent és de la construcció de Mercabarna, l’any 1969; he assenyalat la situació de la masia, o del que quedava d’ella,…

Aquesta següent la he tret del llibre de Julio Baños Soria. Existeix una altra fotografia de finals del 60 on es veu millor la casa, és als llibres que referencio de la Matilde Marcé i de la Mireia Mascarell. Al de la Mireia també trobareu dues fotografies més, una d’en Salvador Salvadó i una altra de una de les seves màquines treballant.


REFERÈNCIES

  • Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
  • Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
  • “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
  • “L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965″ (2003) de Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efadós SL
Anuncis

Ca la Pepa

Com ja sabeu el que ara és el gran polígon industrial de la Zona Franca abans era una constel·lació de masies envoltada de camps que arribaven fins a la platja on encara continua el far del llobregat, la farola. D’aquest paisatge sols queden com a testimonis la citada farola, entre grans dipòsits de combustibles, i una masia, Ca la Pepa, protegida dins de la Nissan, que va optar per ampliar-la i adaptar-la per fer-la servi com a oficines i sala de convencions.

Ca la Pepa, també dita al llarg dels anys Cal Mariano Font i també Can Estrada, i…, es trobava a l’est del encreuament de la carretera de Cal Pau Radó amb la del Campàs. Allà a prop hi havien tres cases més, que es deien Cal Saio (o Sayo), Cal Ramon Saio (o del Sayo, o Cal Salvador Salvadó) i Cal Peret Isleny (o Can Papel Sayo, o Cal Manel Nolla). Com veieu això dels motius (o sobrenoms) és un embolic, i sobre tot si el que compares son 5 mapes amb uns quants anys de diferència.

D’aquest motiu en trobem dos origens: la Matilde Marcé ens diu que es deia així, per la Pepa, que era una dona de forta personalitat, i la Montserrat Cornelles, ens diu que a la gent d’aquesta casa els agradava “figurar” molt i les noies es pintaven molt, com a nines, i es veu que de les nines abans es deien pepes.

Anem a veure una imatge actual dins de la Nissan:

i ara una imatge més antiga, posterior a 1920, ja que a la façana mig esborrada encara es conserva la pintada “Propiedad del Consorcio del Puerto Franco”.

REFERÈNCIES

  • Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
  • Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” (1990) de Montserrat Cornelles i Pujol, editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
  • “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
  • La primera imatge aèria és de la web motor360.es
  • Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
  • La imatge antiga és del llibre citat de la Matilde Marcé, encara que també la podeu trobar al de Julio Baños.