La font de la roda i el monolit de La Florida
Com a continuació de l’article sobre la font de la roda de l’altre dia he recopilat totes les fotografies que s’han aportat fins ara a la pàgina de facebook. Ah! i que quedi clar que aquesta font no es la mateixa que la de la plaça del Repartidor.
Aquestes primeres les ha facilitades el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i formen part del Butllerí d’Informació Municipal núm. 74, on podem veure la inauguració de la font el 14 de juny de 1972
El mateix dia es va inaugurar un monolit: a les imatges veiem a l’alcalde Matías España i al regidor del districte Francisco Fuentes, el qual va ser el gran impulsor del monument, agafant el mateix la pedra a la muntanya de Montserrat, en la que es va col·locar una imatge de la Moreneta.
Segons Jose Antonio Armero Mora hi havien peixos de colors, però els incívics dels 80 els robaven a les nits, a més de trencar la font en tantes ocasions que l’ajuntament es va cansar de reparar-la.
José David Castan també ens va aportar la següent imatge de les seves dues germanes junt a la font. També podem veure el gratacels més alt de La Florida i les línies elèctriques, i segons José Antonio Armero Mora, el mític camío de Muebles Chousa, que es veu que sempre aparcava al mateix lloc,… També en Macario Garci Garcia ens fa notar que en aquells temps l’herba no creixia als parterres.
La següent fotografia és dels inicis dels 80, on podem veure a l’Alex Molina amb la seva tieta el dia de la palma, i darrere l’edifici del famós SEPU. La font està plena crec que de runa, suposo que eren les malifetes que comentava abans.
José Antonio Armero Mora ens diu també ” Su desaparición fue una pena, pues recuerdo echarme la siesta con la ventana abierta y escuchaba como brotaba el agua del caño, que aparte de ser relajante se podían escuchar también los pajaritos cantando mientras bebían y se lavaban, posteriormente se bajaban al césped y se ponían bufados en el sol para secarse. Fue un pequeño oasis de animales de paso, me encantaba mirarlos cuando era un crio”. Aquests mateixos records també el tenen d’altres veïns i veïnes.
REFERÈNCIES
Dues fonts de l’Hospitalet
Llegint el grup de facebook “La Florida, el mejor barrio”, m’he trobat amb la fotografia de la font per beure que exisitia entre els carrers de la Florida i de la Renclusa, fins que a principis de l’estiu de 2010 va ser retirada dintre de les obres de la remodelació general de la zona.
Aquesta font tenia tres aixetes, però es veu que en un moment donat la van deixar amb una de sola, que sortia d’un cap de lleó; les altres dues es van tamponar, transformant els desguassos en una mena de seients. Els membres del grup també recorden que tenia una placa, pot ser de marbre, amb una inscripció on és possible que digués l’any en que es va construir, calculen que als anys 50.
A la plaça de la Verge de Montserrat encara existeix una font que té moltes característiques en comú, el lleó de l’aixeta, la safata del desguàs,… D’aquesta font no he trobat cap fotografia antiga, però he llegit que la urbanització definitiva de tota aquesta plaça es va realitzar entre els anys 1958 i 1960, pot ser les fonts també són d’aquell moment,… teniu més informació?
REFERÈNCIES
- Grup “La Florida, el mejor barrio” (fotografia de la font per Carlos García Marín)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per l’Editorial Efadós l’any 2003
Les fonts de tota la vida
A l’Hospitalet tenim algunes fonts per beure que tenen una historia darrere, podríem parlar de la de la plaça del Repartidor (1867), de la de la plaça Espanyola (1905), de la de la plaça de la Constitució (XIX?),… o per què no, de la del passeig de Bellvitge, construïda pels propis veïns a finals dels anys 70. Fonts desaparegudes, com la del camí de la Fonteta, la font de la Puda, o la que existia al costat de l’ermita de Bellvitge,… suposo que hi ha més exemples.
Però i les de tota la vida?, ja sabeu, aquelles columnes de ferro negre que trobem a les cantonades dels carrers, que de tant veure-les ja ni les veiem, i ja no gosem ni a beure per si ens contagien quelcom. i aquestes? tenen històries?
No he trobat qui va dissenyar aquestes fonts tan i tan populars, però el que sí he trobat és que algunes són molt antigues, dels inicis del segle XX, i inclús al lloc web patrimoni.gencat cinc diu que formen (o van formar) part del nostre patrimoni, menciona les del carrer de Muns, carrer de Santa Eulàlia, Can Boixeres, Parc de la Marquesa i Plaça dels Avis; però pot ser hi ha més.
A la pàgina anterior també he trobat aquestes fotografies realitzades per Gaspar Coll i Rosell a l’abril de 1986. No sé si encara existeixen, ja que no reconec els carrers on van ser fotografiades.
Fa un temps MuNh Radeac escrivia a aquest bloc “La font que dius abans estaba situada a l’entrada del carrer [del Parral] i era el lloc on hi anaven a “buscar” aigua perque, llavors a les cases, al menys a la meva, no teniem aigua corrent. ¡La de viatges que he fet a aquesta font!” i això és el que passava a molts llocs de la nostra ciutat, quan es van instal·lar era per cobrir les necessitats d’aigua potable dels veïnat, ja que si no tenies ni aigua corrent ni pou i volies beure aigua potable, sols et quedava la font del costat… deixo una foto de la ara solitària font a que es referia MuNh
També vull compartir aquest vídeo on la Mila entrevista en ple carrer a membres del Grup Memòria de Barri la Torrassa a propòsit de la font que espero que encara trobem a la cantonada dels carrers d’Holanda amb Santiago Apòstol, amb diuen més de 70 anys d’antiguitat!.
I si teniu cap record sobre aquests elements urbans en extinció,… expliqueu, expliqueu,…
REFERÈNCIES
Fonts públiques de l’Hospitalet al lloc web patrimoni.gencat
L'Hospitalet de Llobregat 