Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de Campoamor (Vell)

L’escola del carrer de Campoamor, 1932

El 21 d’agost del 1932 l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va acordar la construcció per subhasta de dos edificis escolars en terrenys propietat del municipi situats, un al carrer de Campoamor i l’altre a la prolongació del carrer de les Corts Catalanes. Ambdós col·legis estaven dissenyats per l’arquitecte Municipal de la Ciutat, Ramon Puig i Gairalt. el de Campoamor s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.

A la foto inferior podeu veure el col·legi l’any 1968. Ara és un jardí, ja que crec que el vantirar a terra als anys 90. Podeu veure unes quantes fotos més d’aquesta escola al grup de facebook que deixo a les referències.

cole1968

Avui he anat a l’arxiu i m’he trobat amb el butlletí municipal de 1932, deixo uns plànols que he trobat:

escolacampoamor1escolacampoamor2

i també un text molt interessant sobre la construcció de l’escola, on no entenc per què menciona el carrer de Felip Pedrell, molt allunyat, entre el torrent Gornal i el carrer del Pedraforca, segurament es tracta d’una errada, segurament es refereix al carrer de Miquel Romeu.

campoamor1932textcampoamor1932text2

RFERÈNCIES

Anuncis

Revista E.C.O., núm. 2, novembre/1934

Fa uns dies Manuel Fernández Casado va compartir amb nosaltres la història de la Impremta Eco, que havia estat de la seva família en el passat, i també el primer número de la revista ECO, que aquella impremta va editar durant un curt període de temps, cinc números.

Aquest que tenim aquí és el segon (piqueu a sobre de la imatge per descarregar-lo) i ja comença amb una sorpresa, ens presenta a Angelita Ros, una artista de l’Hospitalet completament desconeguda per mi. No és difícil trobar referències del seu treball als diaris, aproximadament des de 1928 fins a 1936, on es refereixen a ella com “Gentil canzonetista frívola” , “estrella de la canción” als anuncis de les seves actuacions per exemple al Principal Palace, al Goya, al Coliseo Pompeya, Sala Caspir, teatre Catalan Romea, teatre Circo Barcelonés,… Normalment anava acompanyada d’altres artistes formant part d’espectacles de “varietés” i inclús circ. L’última notícia que he trobat d’ella és que formava part de la caravana artística que va sortir cap el front d’Aragó, el 3 de setembre de 1936; aquesta caravana va ser organitzada pel diari “Las Noticias” i va recórrer Barcelona abans de partir, inclús Companys va fer un discurs ,… bé, podeu trobar més informació a sota,…

A més de la gran quantitat d’anuncis d’establiments comercials de la ciutat, principalment de La Torrassa i Collblanc, també trobareu espais de bellesa femenina, receptes de cuina, interpretació dels somnis, poemes,… pot ser el més interessant són les petites notícies, també  del mon de l’esport i de l’art a la nostra ciutat. En aquells moments era notícia la inauguració del grup escolar Salvador Gil i Gil del carrer de Campoamor; el bon ritme de la construcció el pont d’en Jordà; la bona qualitat de les pel·lícules del cinema Alhambra;  la pròxima inauguració del camp de futbol de l’entitat “el Universo”; cometaris sobre el C.D Torrasense, el Florida, la Peña Oriente; també que Obradors Lluch te previst instal·lar per nadal un “Racó d’Art” per que els artistes hospitalencs exposin les seves obres, i menciona a Margaix (decorador), Revollo, Manau i Solà, aquest últim fotògraf,…

La carta del director també ens avisa de que una nova publicació està a punt de sortir  a l’Hospitalet,seria l’Espill, que després de 36 números tancaria a l’inici de la guerra civil.

REFERÈNCIES


Primeres notícies del carrer de Campoamor

El carrer de Campoamor es situa al barri de Bellvitge, entre la Travessia Industrial i la via, encara que abans era més del doble de gran: començava a la carretera del Mig, travessava la via i es ficava a l¡’actual Gornal fins a la rambla de Carmen Amaya. A sota teniu les dimensions originals:

Aquestes dimensions les podeu retrobar a aquesta fotografia aèria de l’any 1947, on Campoamor era una barriada aïllada de la resta de la ciutat, a dalt veieu el barri de Sant Josep i a la dreta Santa eulàlia, encara més allunyada. La barriada era lineal, amb edificis situats a cada costat d’un carrer principal. Per què es va instal·lar allà tanta gent? la veritat és que no ho sé, normalment aquest creixement es dona a camins on hi ha molt de trànsit, però sembla   que acaba en un cul de sac al sector sud, abans de poder arribar a Can Pi, una altra barriada aïllada però amb una configuració totalment diferent, i això que ple costat passava la carretera del Prat, on sí que hi havia trànsit. Tampoc es veu cap gran fàbrica que pogués formar una colònia propera amb els seus obrers.

El mapa següent és de l’any 1926, i com veieu existeix el camí però sembla ser que no hi ha cap edifici, sols algunes masies properes a la carretera del Mig. En aquell moment la barriada de Can Pi eren quatre cases al costat de la carretera del Prat.

Entre totes dues imatges encara no tinc cap altra per cobrir els més de 20 anys que les separen, però segurament tots dos nuclis citats es van formar i van créixer simultàniament, alimentats per la primera onada immigratòria del segle XX.

A aquest nucli  van arribar a existir quatre carrers més, tres perpendiculars anomenats Colón, Tito Livio i Bizet, el primer a la banda Bellvitge, i el altres dos a la banda Gornal; el quart era el carrer de Finestrelles que es situava paral·lel a Campoamor a la banda Gornal. Pel que he vist a la guia oficial de la ciutat de 1951, estava previst que cap el sud, Finestrelles s’obrís formant una plaça que van anomenar de Manelich (suposo que en homenatge al protagonista  de la Terra Baixa d’Àngel Guimerà), a aquesta plaça arribaria un carrer perpendicular anomenat de Roengent (suposo que en homenatge al físic), paral·lel a la Gran Via i on també finalitzaria el carrer de Campoamor; crec que mai es van portar a terme.

El carrer de Campoamor l’he trobat per primera vegada escrit a la guia de conductores d’auto-taxis de 1930-1931, no així els altres carrers que he anomenat abans, segurament es formarien anys després . A les hemeroteques la notícia més antiga que he trobat és del 21 d’agost de 1932  on l’Ajuntament decideix construir l’escola Unitària de Campoamor sota projecte de l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt, que s’inauguraria el 13 d’octubre de 1934 amb el nom del tinent d’Alcalde Salvador Gil i Gil, que havia estat assassinat feia poc temps.

Mayte P Vill va compartir al facebook una fotografia d’un grup de nens de Campoamor, realitzada als anys 40 a l’entrada del carrer.

Aquesta fotografia també és de la Mayte P Vill,, segurament també es dels anys 40-50. Veiem pràcticament el carrer de Campoamor des de l’inici cap el sud.

REFERÈNCIES

Grup de facebook del carrer de Campoamor


L’Hospitalet de Llobregat, 1952

Continuem amb els mapes, avui un de 1952, on podem trobar 44 noms d’edificis que llisto a sota alfabèticament amb la situació. Però no sols això, també trobem el que eren els sis districtes d’aquell moment i la situació de vuit barriades, nuclis amb caràcter propi: Valeta, Can Vidalet, Can Pelegrí, Faus, Pubilla Casas, Las Planas, Canyet i Carbonell.

Hi ha una cosa interessant que és la previsió dels carrers que es farien al sud de la Granvia, destaca l’avinguda de Amèrica que mai és realitzaria allà, però sí a l’altre costat de la via a Bellvitge. També es pot observar com estava previst un accés a la Granvia des del carrer de Campoamor, que mai es realitzaria, ja que mig carrer s’aniria a terra per construir el barri del Gornal. Ah! i també es curiós on situa la barriada Las Planas,…

REFERÈNCIES

Guía oficial de la ciudad de Hospitalet de Llobregat (1952)


Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930

Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931

No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…

Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…

És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.

Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.

A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente

Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,…  el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!

A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…

REFERÈNCIES

“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet


El metro a l’Hospitalet, 1974

He trobat una web sobre ferrocarrils de Catalunya amb moltes imatges antigues, una d’elles és aquest plànol de la xarxa de metro al 1974 (si piqueu a sobre es fa més gran). La web també ens diu que la inestabilitat política que va comportar la mort de Franco a l’any següent, juntament amb una decidida política en favor de l’automòbil privat, no solament va fer que no es portes a termini sinó que es paralitzessin les obres de prolongació iniciades. Quan la Generalitat va obtenir la responsabilitat de construir les noves línies, les ampliacions es van reactivar tímidament, però degut als canvis que havia sofert aquest projecte ja no era viable.

En tot cas podem veure diferències amb l’actualitat. La línia 1 en aquell moment arribava fins a Santa Eulàlia (encara que l’estació sembla desplaçada cap a l’est) i estaven previstes 5 estacions més. Seguint la situació dels punts, la següent seria l’estació de la Torrassa, més o menys on es troba ara; la següent parada anava a l’encreuament entre el carrer d’Enric Prat de la Riba i l’avinguda de Ventura Gassol, davant d’on estava el cinema Stadium; la següent es va pensar entre el carrer de Miquel Romeu i el de Campoamor, a la carretera del Mig. La penúltima es situava ja a Bellvitge, una mica desplaçada de la situació actual, i l’última a la “Casa Sanatorial”, l’Hospital de Bellvitge, però que realment es volia situar a prop de l’ermita.

La línia 5 a partir de Collblanc també anava per un camí diferent: La parada de Pubilla Cases ja no es situava al carrer del doctor Solanic Riera sinó a l’avinguda de Josep Molins, entre l’antic hospital de la Creu Roja i el CEIP Puig i Gairalt.  La següent parada no anava cap a Can Vidalet, sinó que baixava a Can Serra, just al encreuament entre l’avinguda de l’Electricitat i la d’Isabel la Catòlica; ja fora del nostre terme la següent estació anava a parar a l’encreuament entre la carretera d’Esplugues i el camí de Can Boixeres, i ja l’última estació projectada era a Sant Ildefons.

Trobem també el projecte sencer de la línia 6 però passava tota per Barcelona, encara que l’estació que es situa a la Gran Via de les Corts Catalanes s’hauria trobat molt a prop de la barriada de Gran Via Sud.

Deixo a sota una superposició amb la xarxa actual i futura. M’ha quedat bastant cutre però crec que així s’entén una mica millor. Les línies projectades al 1974 són les dels punts negres.

REFERÈNCIES

WEFER- Web sobre  ferrocarrils de Catalunya


El carrer Campoamor Vell vs. El Gornal, 1973

La fotografia d’avui està feta des d’una torre del barri de Bellvitge i el que es veu és la construcció d’un edifici al barri del Gornal, a tocar del anomenat carrer Campoamor vell, dels carrers Finestrellas i Tito Livio.

La fotografia està datada al 1973, però pot ser que sigui posterior, ja que els blocs es van començar a construir al juliol de 1972 i a la imatge (i altres del mateix moment) es veuen molts ja fets, encara que no semblen habitats, de fet, la primera fase, amb 1796 pisos, no es lliura fins a finals de 1977.

També sabem que el propietaris del carrers citats van oferir molta resistència des de que pràcticament van començar les obres, fins al 7 de març de 1977, quan la policia va entrar per la força i va treure fora als últims residents, perdent tot el que havia a les seves cases. Es a dir que la fotografia es anterior a aquest mes del 1977

Abans, a l’estiu de 1974, s’havia fet un sorteig d’habitatges per 54 families d’aquests carrers, però moltes es resistien a canviar la caseta amb hort per un pis, encara que en aquell moment vivien en condicions lamentables, ja que els havien tallat l’aigua, patien inundacions i eren envoltats per l’abundant brutícia de les obres.

De fet una part molt important del moviment veïnal del barri del Gornal procedeix de l’associació de Veïns de Campoamor, creada el 21 de setembre de 1973 per fer front al moobing immobiliari de l’administració.

Però tornem a la primera fase (posterior al sorteig de 1974) i a quina va ser la distribució, i amb això acabo:

600 – Obra sindical del Hogar (OSH)
496 – Expropiats del carrer Campoamor i voltants, i als veïns del barri de la Bomba
250 – Ministeri d’Habitatge per casos de necessitat
150 – Funcionaris de l’Ajuntament i necessitats urgents.
100 – Policia Nacional
79 – Emigrants
22 – Instituto Nacional de Urbanización (INUR)
20 – Residents del Grup Eduardo Aunós de Zona Franca
20 – Personal del Ministerio de Educación y Ciencia
15 – Gobierno Civil
10 – Audiencia Territorial de Barcelona
10 – Dirección Superior de Policia
10 – Guardia Civil
10 – Capitania General
4- Obispat

REFERÈNCIES:

LINKS

COMENTARIS AL FACEBOOK:

  1. Miguel Beltrán Vidal ‎…GIGANTES..!!…fue una situación mezcla de Kafka y Poe…
  2. Carme Ruiz Alcalá SIN PALABRAS, aún recuerdo cuando el dia de la tortilla y del entierro de la sardina ibamos al campo jejejej en Gornal, jo he vivido al lado de la calle Campoamor, toda una excursíon, hasta teniamos una vaqueria.
  3. Yolanda Alonso Ros De mi colegio Daliana también ibamos a celebarar el día de la tortilla y el entierro de la sardina. Lo recuerdo perfectamente. Las madres nos acompañaban también. Estaba lleno de montañitas de arena. Que recuerdos.
  4. Miguel Beltrán Vidal ‎…todo lo que me remonte a mi infancia me gusta…solo quedan recuerdos…ya nada es tangible… Los hijos de los de la vaquería, amenizaban las tardes con sus toques de guitarra desde el balcón….no los veía, pero los disfrutaba… justo enfrente el bar Salvador…y tres o cuatro casas a la izquierda, descubriendo el mundo…me las veía yo…
  5. Luisa de Haro Yo tb iba al Daliana y hacíamos lo mismo jejeje