Joan Saura recorda els blocs de la Florida
Fa uns dies que vull publicar els records de Joan Saura i Laporta que apareixen al llibre que va fer l’Àngels Marín sobre els blocs de la Florida, he intentat contactar amb ell mitjançant facebook per demanar-li permís per tal de publicar-los aquí, però no he rebut resposta. Com que m’han semblat molt interessants i realment no crec que li sàpiga greu, el faré sense el seu consentiment. Per il·lustrar les seves paraules he posat unes fotografies realitzades l’any passat, ha quedar una mica estrany, m’hauria agradat que fossin de la mateixa època, però per ara no en tinc.
Vaig arribar quan els van inaugurar, l’any 55. Jo tenia quatre anys, gairebé cinc. Venia de Barcelona, del barri d’Hostafrancs. Vivia en un pis amb els meus pares, la meva mare va caure malalta, la van internar i va morir. El meu pare es va instal·lar aquí perquè hi vivien uns oncles meus a on anava a dinar. Va ser una anada motivada per l’absència de la meva mare. Els oncles i nosaltres vivíem en dos pisos diferents, a cent metres. Vam venir a viure aquí perquè el meu pare va tenir l’oportunitat d’adquirir un pis d’aquests i era una forma d’assegurar que durant el dia jo estava amb la meva tia. El meu pare era de Castelló, tot i que estava aquí des del 11 o 12 anys.
La Florida era un barri on no hi havia res. A la via del tren hi havia uns enormes camps de blat i uns quants habitatges al carrer de la Primavera, que eren mot reduïts i uns altres també molt petits a l’avinguda de l’Electricitat. Tot i que era jovenet recordo un canvi brutal, de venir d’una zona que era un barri urbà a trobar-me en un barri absolutament aïllat, envoltat de camps. Tinc presents els camps de blat de moro que veia des de la finestra de casa. Recordo també perfectament que era un lloc on no podia parlar català amb ningú, perquè la gent era immigrada. Tinc a la memòria una figuera que hi havia enmig dels blocs. Hi havia dues o tres figueres, el barracot del capellà i una escola. El capellà repartia llet en pols els diumenges i el meu pare sempre feia tot el possible perquè no anés a veure el capellà ni a l’escola que estava en els barracons.
El que passa és que aquest canvi brutal està unit al xoc que representava la pèrdua de la mare. Per tant, és difícil deslligar-ho. Per mi el lloc físic era agradable perquè havia camps, podies còrrer i hi havia coves que travessaven la via del tren d’un costat a l’altre i també el canal de la Infanta. Des d’aquest punt de vista el lloc em captivava. Però clar, estava sotmès a la pèrdua de la mare i a buscar el que em faltava.
La relació amb els veïns va ser molt bona. Suposo que, d’una banda, la meva situació era propícia al fet que totes les veïnes se sentien mares meves, ‘allà hi ha un nen que no té mare’, deien, i tothom em cuidava. Vaig tenir una excel·lent relació. I d’altra banda, la gent dels blocs organitzaven activitats. Recordo que vaig jugar en un equip de futbol que es deia Los 16 del Redondo, perquè fonamentalment estava integrat per gent del bloc 16, que era on vivia la meva tia. Després es feien les festes majors, els diumenges hi havia uns altaveus des d’on sonava la música i tot se’m feia estrany. El pare era una persona anarquista, antifranquista i en aquells moments en els blocs hi havia una part important de gent que venia del Movimiento. Recordo perfectament les camises blaves de la gent.
Pel pare aquell ambient era una mica hostil, calia anar amb compte, no es podia parlar. Tant l’alcalde de barri com la gent que organitzava això estaven lligats al règim i eren franquistes. Alguns després han anat evolucionant i, fins i tot, algun ha arribat a ser regidor socialista, però no penso dir el nom.
El que tinc present és l’evolució d’un lloc ple de figueres, camps de blat de moro i on el dia de la truita baixàvem a Bellvitge, on només hi havia una ermita. Allà, també, tot era ple de camps i pagesos. Recordo molts xais, molts pastors. Aquest entorn rural em sobtava perquè procedia d’un lloc que no ho era. I, ràpidament, en molt poc temps, va començar un creixement brutal. Recordo que de petitet, devia tenir set o vuit anys, anava a comprar la llet entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. La meva tia des del balcó veia quan la senyora de la llet obria la porta, que era més o menys quan jo tornava de l’escola, i aleshores anava a comprar la llet. Recordo un procés d’urbanització brutal i un canvi molt sobtat, des del punt de vista de nen, perquè fins aleshores teníem camps de futbol, ens construíem porteries amb pals; se’ns escapava la pilota i l’anàvem a buscar on fos. Això fins l’any 64 o 65.
Després, fonamentalment ja em ve el record del meu comprimís social i polític a través del Centre Social la Florida, que era de Càritas. Hi vaig començar a anar als 14 anys per jugar a ping-pong. El meu pare em deia que no hi anés, creia que era dels capellans, però a mi el ping-pong m’agradava més que res. I a partir d’aquí es va iniciar una etapa d’inquietud i de reflexió en relació als problemes del barri. Vam organitzar una gran campanya de mobilització per reclamar escoles públiques, vam convertir el Centre social de la Florida en un gran centre d’agitació antifranquista. Vam iniciar, en definitiva, la lluita per la millora dels blocs de la Florida i dels blocs Onésimo Redondo a causa d’uns impostos nous que l’Ajuntament havia implantat.
I a partir d’aquí, amb dues persones més, la Clara Perramon i un xicot que es deia Antonio, vam convocar una assemblea en una escola amb els veïns. Va venir molta gent dels blocs. Alguns pensaven que érem d’ETA, i altres que érem capellans, ningú sabia qui érem. a partir d’aquests moment va començar la lluita per la millora dels blocs i es va constituir l’AV de la Florida, que es va instal·lar inicialment entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. Bé, es van aconseguir millores importants i, de fet, des d’aleshores el barri ha millorat.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- Aquí teniu una imatge dels barracots i també una fotografia aèria de 1958
Els barracots dels blocs d’Onésimo Redondo, anys 70
Aquesta fotografia forma part d’un llibre que va escriure l’Àngels Martín l’any 1995 sobre el barri de la Florida, enfocant principalment els blocs d’Onèsimo Redondo (o de la Florida). Ens mostra els antics barracots, que des de 1956 van funcionar com església i a partir de finals de 1957 també com a escola provisional amb tres aules. Provisional, ja que des de finals de 1955, quan arriben els primers veïns al barri, estava previst edificar una escola amb 12 classes, vuit per nens, i altres tantes per nenes, però es veu que no va poder ser fins el 10 de juliol de 1964, en que s’inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui Pau Vila).
No sé quan van deixar de funcionar com a església, en teoria fins el juny de 1960, quan s’inaugura l’església parroquial Nostra Senyora de la Llum, però no ho sé segur.
Aquests edificis també van servir als veïns per fer les seves reunions i assemblees, fins l’any 1979, en que es van enderrocar, encara que prèviament havien funcionat com a col·legi electroral.
A sota us deixo una fotografia amb la situació del barracot l’any 1958.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- La Florida. La història contada por su gente
- La Vanguardia, 01.12.1978 (Col·legis electorals)
Solar a l’avinguda de Miraflores, 1967
Les tres fotografies de 1967 que trobareu aquí venen recollides a l’expedient d’ordenació de l’illa definida per l’avinguda de Miraflores, el carrer de Llevant, el carrer del Pedraforca i el passatge de Nostra Senyora de la Llum (ara carrer de la Mare de Déu del Carme) que es pot consultar al registre del Planejament Urbanístic de Catalunya. Els que demanaven l’ordenació eren Fernando Lambarri Yanguas i altres. He posat a Fernando en el google i m’ha donat que, si no hi havia un altre que es digués igual, aquest home va ser un condecorat comandant d’intendència de l’exercit, i també veig que l’any 1963 signava, com a coronel en cap de la Jefatura de Propiedades y Alquileres Militares de Barcelona, subhastes d’immobles.
A la primera fotografia veiem l’espai entre el carrer de la Mare de Déu del Carme i el carrer de Miraflores, des de el carrer de Llevant
Aquí deixo una fotografia del carrer Pedraforca amb Miraflores, com veieu els edificis són els mateixos.
Les següents es van fer des de l’altre costat, des del carrer de Pedraforca; podeu veure els blocs de la Llum, construïts pels treballadors de la FECSA a mitjans dels anys 50, com pràcticament tots els edificis que veieu.
Volia també incloure una imatge actual del google street view per que veiéssiu com són ara aquests espais, però l’angle no em dona, el que puc dir és que es veuen els mateixos edificis, i altres que van completar les illes.
A aquesta foto de 1958 podem veure el solar a la part esquerra, també es pot observar que es trobava al costat d’una bòbila, que es deia “dels Valencians”, de la qual sols es veu una tanca a la primera fotografia. Per la posició ja veieu que l’espai on era la bòbila es va convertir en la plaça de la Llibertat, que veureu a l’última fotografia
Deixo una foto del 1947, on veureu la bòbila el solar en verd, i algunes cases, crec que baixes, anteriors als edificis de quatre o cinc plantes que es veuen a les fotos vint anys posteriors.
L’ordenació que es projectava no era altra que transformar el solar en dos edificis d’onze pisos amb comerços a la planta baixa, aprofitant absolutament tota la superfície del solar.
REFERÈNCIES
La papereria Ibáñez de l’avinguda de Ponent
Per un moment aneu cap endarrere i recordeu on anàveu a comprar les llaminadures, els cromos, les bales de jugar al chiva, pie, tute i gua; les baldufes, els mortadelos… sí, sí, avui visitarem una papereria.No sé si era la vostra papereria particular però aquesta és tan important que fins i tot té un grup al facebook! La papereria Ibáñez de l’avinguda de Ponent, al barri de la Florida.
La Carmelilla Solsona, la neta dels fundadors, la va viure durant molts anys en primera persona, y crec que el millor és que us deixi amb els seus bonics records trets del grup de facebook:
Bueno, hoy le ha tocado a la papelería de la avenida Poniente, a la que fue la papelería Ibáñez de l’Hospitalet,… Que empezó la calle llamandose avenida Poniente, tras el asesinato de Carrero Blanco pasó a llamarse Almirante Carrero Blanco y después le dejaron lo de avinguda de Ponent….. Que junto con el bar Los Maños , la ferretería Ibáñez, la tienda de carnes de la Rosa y el Juanito, la casa de comestibles, la pollería Pepita, la zapatería del señor José y familia, la tienda del señor Ángel, etc, etc; éramos todos una gran familia. Perdonarme a los que me olvido pero es que si no no acabaríamos nunca de enumerar familias con las cuales hoy aún se mantienen lazos de amistad ya cada uno por su lado.
En la papelería se empezó más o menos cuando se finalizó el bloque de pisos. Allí se hizo la papelería en la cual había de todo, desde buen ambiente hasta buenas amistades, y verdaderas, de las cuales puedes y podías decir orgulloso: estos son mis vecinos y amigos. Han quedado muchos amigos allí, y muy buenos vecinos.
La papelería estuvo hasta el año 1989 en manos de mi familia; ¿qué quereis que diga? pues que se vendían novelas y se cambiaban tebeos, golosinas, revistas, polos, juguetes de aquellos que habían de bolsa para chico y para chica, las sorpresas de a céntimo, las bombillas, las pilas, los recuerdos, los libros, los carretes de fotos, el revelado de las mismas (que se hacia en un cuartillo y que como en aquellos tiempos no se podía dar la luz, se le puso el nombre del cuarto oscuro), los juguetes de los reyes, etc, etc.
Les netes del fundador, l’any 1968 (La Carmelilla és la de les ulleres)
Allí era como una obligación el pasar y saludar, aunque sólo fuera para decir buenos días; sí Ramón, recuerdo mucho a tu abuela, la señora Pepita, cuando a las 7 de la mañana le decías: buenos días señora Pepita!, y te contestaba: ¡¡buenos cojones crías!! jajajaja!.
El ir y venir del dueño a comprar a la calle Unión, y el estar allí cuando saliamos del cole para hacer los deberes, y para enterarnos de lo que hablaban los mayores (éramos muy jóvenes).
Abans de la reforma amb la senyora Rosa, fundadora de la papereria
Fueron cambiando las cosas, venían a comprar los niños y los padres de los colegios cercanos. Allí hemos vivido cosas muy bonitas: las reformas que se le fueron haciendo a la papelería; la Alícia y el Alfonso; los novios eternos, como la Pepi y el Emilio (padres); la Mercedes, la Pepi, la señora Dolores o mejor, la familia Hernández Lázaro; la señora Paquita, el señor Eugenio, la señora María, la señora Isabel y el Toni de los Bachero; los Uria, la señora María, su marido y el Paquito, la señora Antonia, el señor Miguel y familia, la señora Pepita, el señor José, el José María, el Jordi (avinguda de Ponent), Uffff!!! …yo sé que me dejo a muchas personas muy queridas, pero sólo he enumerado a los más mayores.
Allí hemos pasado épocas muy bonitas, ya el abuelo Enrique se jubiló y la cogió la hija y siguió. Todo igual la señora Rosita. Con el paso del tiempo la cogí yo, Carmen, y Antonio, y allí hicimos muy buenos amigos a parte de clientes. La familia fue creciendo: que si la familia Yuste, la Gómez, la Lara, etc, etc.
La papereria després de la reforma. Carmen Oliva i Loli en un dia de treball.
Venían los niños a comprar cuando salían del cole, y antes de entrar, a por la golosina de turno; los libros, a forrarlos, etc etc. La noche que había un partido Madrid-Barça venía la señora Ana o Mama Ana, como la llamaban en casa, y se peleaba con Antonio por el fútbol,… pero nada, a los 5 minutos amigos de nuevo,… y tantas cosas: los muchachotes que nos ayudaban, o cuando por la noche había que decirles a los críos: vamos a marcharnos que esta gente quiere irse etc,… la verdad es que a parte de un negocio era como la papelería de la amistad. Cuantas noches al plegar de trabajar cogíamos y nos íbamos todos a casa, y hacíamos una cena de esas rápidas, pero que salian mejor que las muy preparadas: Rocío que si chorizos, el Sergio, Emilio, Manolo, Bartolomé,…la sangria y la María, José, la Marta, la Carmen,… se pasaba muy bien. Las hijas de Juanita, la modista, e incluso parejas salieron de esa papelería como la Ana y Manolo.
Cuantas cosas vividas, y siempre todos juntos allí, y aún sigue siendo la papelería!
Y ya está!,… si teniu fotografies i/o records d’aquesta papereria (o voleu veure més), us deixo a sota la direcció del grup de facebook on amb tota seguretat seran molt bon rebuts.
REFERÈNCIES
Tot del grup de facebook: “Los que comprábamos en la papelería Ibañez de l’Hospitalet de Llobregat
S’enderroca part de l’antiga barriada de la Granota
Segons he llegit fa uns dies que ha començat l’enderrocament de l’illa delimitada pels carrer de Llevant, Felip Pedrell,Pedraforca i Torrent Gornal. Ara han començat a tirar algunes finques en concret (Torrent Gornal, 83; plaça del Cadi, 6-7; Pedraforca, 2-4 i Felip Pedrell, 16 ) i el setembre es completarà amb les restants.
Molts d’aquests edificis es van construir als anys 30 i formaven part de l’antiga barriada de la Granota, un petit nucli que va anar creixent al costat de bòbiles com la Redentora, on treballaven gran part dels veïns. L’any 1947 la barriada ja era formada per unes 7 illes de cases, en la seva majoria baixes. Les cases, mica en mica, s’han anat substituint per d’altres més altes, així que les de plata baixa i pis, o les de sols planta baixa, fora d’aquesta illa es poden contar amb els dits d’una ma.
No tinc imatges pròpies actuals d’aquests carrers, així que he traslladat aquí algunes que he agafat del google street view, per si també desapareixen.
L’ajuntament ha decidit tirar l’illa a terra per tal de construir nous habitatges destinats a lloguer per a joves. Segons les notícies, els propietaris i llogaters actuals han estat indemnitzats o reallotjats en altres habitatges; no he escoltat que hi hagi hagut cap problema.
Eren cases humils, segurament amb molt poca qualitat arquitectònica, fetes amb materials barats, però a més de ser habitatge o lloc de treball, també han format part del paisatge de molts veïns durant més de 7o anys,… pot ser teniu algun record que volgueu comentar,…
REFERÈNCIES
Grupo Escolar Onésimo Redondo / Pau Vila
Avui una altra imatge del llibre que m’ha prestat en Juan Batalla; en aquesta ocasió és el dibuix del projecte del Grup Escolar Onésimo Redondo, des de 1983 conegut sota el nom del geògraf Pau Vila.
En el moment en que es va projectar, inicis dels 60, existia un dèficit de 5.000 llocs d’ensenyament, d’un total de 16.000 nens en edat d’escolarització que teniem a l’Hospitalet. Per resoldre aquest dèficit i d’altres temes de la ciutat, l’any 1962 l’ajuntament va demanar un crèdit de 32 milions al Banco de Crédito Local de España i va aprovar un pressupost extraordinari de 90 milions.
Aquesta escola, amb un cost de quatre milions de pessetes, tindria 16 aules i atendria a 800 estudiants (50 alumnes per aula?). Es va beneir i inaugurar el 10 de juliol de 1964; podeu llegir com va anar a les referències,…
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 01.09.1962 (En construcció)
- La Vanguardia 11.07.1964 (Inauguració)
- El Periódico 19.03.1983 (Canvi de nom)
- Dibuix: Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz
Avinguda del Masnou, 1970
Avui, una postal de l’avinguda Masnou a l’any 1970, on a més de dos SEAT 124 familiars, que devien ser nous de trinca, trobem el encara existent bar Buenavista,… i com sé que de la Florida sou molts i amb molta memòria, espero els vostres comentaris,…
La nevada del 5 de gener de 1985 al barri de la Florida
Imagineu que sou petits, demà venen els Reis Mags, però feu una ullada per la finestra i us trobeu això,… joguines? qui se’n recorda de les joguines? està tot nevat al barri!
Gràcies a José Antonio Armero Mora per compartir aquestes fotografies, on també podreu recordar com era abans el carrer de la Primavera. Segons ell mateix comenta, a la fotografia superior podem veure l’anunci de Soberano a la parada del bus, al costat del bar Borsalino, i també, a la dreta el bar Munich… i a la de sota, la gran torre d’alta tensió, el mercat, el parc infantil amb aquelles boles per pujar fins a dalt de tot,… i el camió de mobles Chousa.
Fotografia nocturna de l’avinguda del Masnou, 1970
La fotografia d’avui ha estat cedida per Jose Antonio Armero Mora i és una postal nocturna, n’hi ha poques, de l’avinguda del Masnou a l’any 1970. He posat també una altra del mateix lloc més o menys actual.
Ells ens comenta que a la imatge es veu com encara no estava construït l’edifici gris amb tendals verds que queda a ma esquerra. El comerç de mobles Moncunill, ja desaparegut, com també el ròtul de la farmacia, que encara que es veu a la imatge del google street view, ja no el trobareu. També ens diu que la furgoneta que està descarregant és una Sava, i al seu costat un 600, a l’esquerra un 124,…
La font de la roda i el monolit de La Florida
Com a continuació de l’article sobre la font de la roda de l’altre dia he recopilat totes les fotografies que s’han aportat fins ara a la pàgina de facebook. Ah! i que quedi clar que aquesta font no es la mateixa que la de la plaça del Repartidor.
Aquestes primeres les ha facilitades el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i formen part del Butllerí d’Informació Municipal núm. 74, on podem veure la inauguració de la font el 14 de juny de 1972
El mateix dia es va inaugurar un monolit: a les imatges veiem a l’alcalde Matías España i al regidor del districte Francisco Fuentes, el qual va ser el gran impulsor del monument, agafant el mateix la pedra a la muntanya de Montserrat, en la que es va col·locar una imatge de la Moreneta.
Segons Jose Antonio Armero Mora hi havien peixos de colors, però els incívics dels 80 els robaven a les nits, a més de trencar la font en tantes ocasions que l’ajuntament es va cansar de reparar-la.
José David Castan també ens va aportar la següent imatge de les seves dues germanes junt a la font. També podem veure el gratacels més alt de La Florida i les línies elèctriques, i segons José Antonio Armero Mora, el mític camío de Muebles Chousa, que es veu que sempre aparcava al mateix lloc,… També en Macario Garci Garcia ens fa notar que en aquells temps l’herba no creixia als parterres.
La següent fotografia és dels inicis dels 80, on podem veure a l’Alex Molina amb la seva tieta el dia de la palma, i darrere l’edifici del famós SEPU. La font està plena crec que de runa, suposo que eren les malifetes que comentava abans.
José Antonio Armero Mora ens diu també ” Su desaparición fue una pena, pues recuerdo echarme la siesta con la ventana abierta y escuchaba como brotaba el agua del caño, que aparte de ser relajante se podían escuchar también los pajaritos cantando mientras bebían y se lavaban, posteriormente se bajaban al césped y se ponían bufados en el sol para secarse. Fue un pequeño oasis de animales de paso, me encantaba mirarlos cuando era un crio”. Aquests mateixos records també el tenen d’altres veïns i veïnes.
REFERÈNCIES
El misteri de la font de les rodes dentades
El nen de la fotografia, presa crec que a la segona meitat dels anys 70, és en Miguel Àngel Valero, qui és també qui me l’envia amb l’objectiu de trobar la font ornamental de darrere, que va desaparèixer de l’espai que queda entre els carrers de la Primavera i de la Florida, concretament per sobre de l’última, ja que els edificis del fons són els blocs de la llum o de la FECSA. Comenta que va volar quan van iniciar les obres de la primera fase de l’aparcament subterrani, als anys 90, i ja no va tornar.
El cert és que actualment hi ha una font igual igual igual a un racó de la plaça del Repartidor, però no sé si és la mateixa, traslladada des de la Florida als 90, o bé és que teniem dos fonts iguals a la ciutat,… a veure si teniu resposta a aquest supermisteri 🙂
Per cert, segons comentaven al bloc l’altre dia aquesta font també marxarà de la plaça del Repartidor, ja que al projecte guanyador per a la seva reforma desapareix, tampoc es diu res al plec de condicions tècniques…
- Plec de condicions tècniques
- Adjudicació (17.02.2010)
- Projecte de Bestraten Hormías Arquitectura (primer premi)
- Projecte de Carles Sala y Relja Ferusic, Arquitectura (segon)
REFERÈNCIES
Dues fonts de l’Hospitalet
Llegint el grup de facebook “La Florida, el mejor barrio”, m’he trobat amb la fotografia de la font per beure que exisitia entre els carrers de la Florida i de la Renclusa, fins que a principis de l’estiu de 2010 va ser retirada dintre de les obres de la remodelació general de la zona.
Aquesta font tenia tres aixetes, però es veu que en un moment donat la van deixar amb una de sola, que sortia d’un cap de lleó; les altres dues es van tamponar, transformant els desguassos en una mena de seients. Els membres del grup també recorden que tenia una placa, pot ser de marbre, amb una inscripció on és possible que digués l’any en que es va construir, calculen que als anys 50.
A la plaça de la Verge de Montserrat encara existeix una font que té moltes característiques en comú, el lleó de l’aixeta, la safata del desguàs,… D’aquesta font no he trobat cap fotografia antiga, però he llegit que la urbanització definitiva de tota aquesta plaça es va realitzar entre els anys 1958 i 1960, pot ser les fonts també són d’aquell moment,… teniu més informació?
REFERÈNCIES
- Grup “La Florida, el mejor barrio” (fotografia de la font per Carlos García Marín)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per l’Editorial Efadós l’any 2003
Confluència de l’avinguda del Masnou amb el carrer de la Primavera, 1971
Avui toca una postal de fa 40 anys on podeu veure la confluència entre l’avinguda del Masnou i el carrer de la Primavera, després de creuar totes dues el carrer de la Florida. Si piqueu a sobre s’amplia molt!
No ho sembla però l’edifici que fa la cantonada és un edifici aïllat de planta triangular, que no és molt gran, fa uns 23 m de base per 11 d’alçada, es a dir uns 126 m². Crec que hi ha molts pocs exemples com aquest a la ciutat, es a dir que en comptes de fer més gran la plaça, s’aprofiti l’espai per construir un edifici aïllat d’aquestes dimensions,…
Aquest és l’edifici a l’actualitat, els colors han canviat, la cerveseria Munich ja no existeix,…
Evolució de la barriada de Ceravalls
Com que no he trobat cap fotografia, diguem que feta des de terra, avui pujarem a un globus i mirarem una part de la nostra ciutat des de dalt, i com que veurem diferents moments haureu d’estar una mica atents per no despistar-vos,… Bon viatge!
No he trobat fotografies aèries més antigues que les del 1947, així que comencem amb un plànol de 1927, uns anys posterior a la formació de la barriada, al 1921-22, quan els expedients es tramitàvem com de la Urbanització Ceravalls, encara que la primera sol·licitud per urbanitzar és de 1921, a la zona dita Les Planes del Vidrier. També he vist escrit el nom de Carraballs per aquesta barriada, però segurament seria fruit d’un malentès. No he trobat al tal Ceravalls, però segurament era l’amo dels terrenys.
Cometo una mica el plànol, a sota tenim la via del ferrocarril de Vilafranca que travessa el canal de la Infanta a l’alçada d’un petit cementiri. A on ara trobariem el parc de les Planes, trobem petites construccions segurament de caràcter industrial. A la part dretana del mapa, a l’alçada de les línies elèctriques, tres casetes, i una mica més amunt un edifici allargat, justament aquests edificis són l’embrió de la barriada de Ceravalls,… i del barri de La Florida; situats en el camí que portava des del pont de Matacaballs, a la via, fins al barri de Collblanc, a l’altra banda del torrent Gornal, ja que a aquest costat sols teniem bòbiles.
Han passat 20 anys, una república i una guerra civil, la població de la ciutat s’ha multiplicat per dos amb gent vinguda de tota arreu, ja som més de 60.000 … el nostre cementeri ha crescut molt, les indústries del parc de les Planes s’han ampliat, el canal de la Infanta s’ha desviat, i de les quatre cases de Ceravalls ja és pot dir una barriada.
A la fotografia inferior trobem les casetes aïllades que ja vam veure al 1927, i descobrim que l’edifici allargat que vèiem al mapa anterior és un conjunt de petits habitatges adossats, d’una planta d’alçada, amb pati i hort, pot ser fossin habitatges per obrers de les indústries properes. Just davant un parell d’illes de petites cases.
Aquest nucli també va rebre el nom de barriada dels boters (o del boter), ja que allà feien bótes de pell per veure vi, inclús a sobre de cada porta de les 10-12 cases de l’edifici allargat hi havia una bota en relleu que cridava l’atenció. Envoltaven la barriada els camps de blat, anys abans plens de vinyes i garrofers.
La barriada segueix comunicada amb el pont de Matacavalls, que ara veiem més clar, pel que ara seria el carrer de les Illes Canàries; però el camí més ample, l’actual carrer de la Florida, és una pista que ens porta cap a les bòbiles i els habitatges que han cobert aquesta banda del torrent Gornal.
Avancem fins al 1958, en 11 anys la població de l’Hospitalet prácticament s’ha tornat a multiplicar per dos i ja ens apropem als 120.000 ciutadans, aquesta zona rebria molts dels nouvinguts.
Trobem una nova fàbrica a l’actual parc de les Planes, un nou barri s’està construint, els blocs d’Onèsimo Redondo o de la Florida, i al mercat de la Florida li queda un any per inaugurar-se. Ja queda poc pels camps de blat que havia entre Collblanc i aquest nucli, en poc temps desapareixeran, la població de la ciutat encara s’ha de tornar a duplicar,…
Ja hem arribat a pràcticament avui, he delimitat l’espai que ocupava la barriada de Ceravalls, ja envoltada d’alts edificis, indistinguible de la resta. He marcat amb una fletxa la cantonada antiga del cementiri per que la feu servir de guia.
No he trobat cap edifici dels anys 40, però pot ser al carrer de Subur amb el carrer del Teide i d’Esmeralda trobariem l’aspecte de les baixes i senzilles construccions d’aquells anys, de l’inici de la barriada.
REFERÈNCIES
- La Florida. La historia contada por su gente, del IES Eduard Fontserè (llegiu això!)
- Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt, escrit per Alícia Suàrez i Mercé Vidal i publicat per Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat a l’any 1993 (pàg. 42-43)
- “Carraballs” a una guia de carrers de 1930
Plaça de Pemán (actual Blas Infante), finals dels 60
A la fotografia d’avui veiem l’actual plaça de Blas Infante que a la dictadura es deia Plaça de Pemán, per Jose María Pemán y Pemartín (1897-1981), dramaturg, poeta, escritor i activista polític monàrquic i figura cultural important a l’ultima dictadura.
El carrer que creua la fotografia és el del torrent Gornal, una de les principals vies de circulació vertical de la ciutat. També trobem a ma dreta, una fàbrica abandonada, de la que suposo que algú de vosaltres sabrà el nom. Al fons el pont del ferrocarril,…
La imatge la he tret del programa d’actuació municipal dels anys 69-72 on hi ha algunes fotografies de les obres realitzades, en construcció o en projecte a la ciutat. Sobre l’obra d’aquest encreuament he trobat alguns articles, aquest que ús copio bastant crític, i desprès un altre d’octubre de 1968 on es deia que la plaça s’anava tancar per realitzar “notables mejoras”, no sé si per les crítiques,…
La imatge següent està una mica girada cap a l’esquerra, però és fàcil orientar-se. Crec que des de l’any 2002 es va instal·lar una rotonda en la que van situar un gran arbre de la llana (Chorisia speciosa), que quan el van portar d’Argentina tenia 7 metres d’alt i pesava 12 tones, deien que era el més gran de la seva espècie a tota Espanya.
Com a curiositat dir que aquest és lúnic punt de la ciutat que separa quatre barris:
- La Torrassa – entre el carrer Mas i el del torrent Gornal
- Les Planes – entre el carrer del torrent Gornal i l’avinguda de Ponent
- La Florida – entre l’avinguda de Ponent i el carrer del torrent Gornal
- Collblanc – entre el carrer del torrent Gornal i el carrer Mas
REFERÈNCIES
- Imatge del Programa de actuación municipal 1969/72. Realizado por la comisión de Programación del Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat en 1970
- José Maria Pemán a la Wikipédia
- Blas Infante Pérez a la Wikipédia
- La Vanguardia 23.10.1968
- Arbre de la llama a la plaça de Blas Infante segons digital-h (24.03.2003)
CEIP Menéndez Pidal, 1969-70
Avui vaig ràpid,… una imatge de quan el CEIP Menéndez Pidal estava en obres,…
Es troba al barri de La Florida, al carrer del Pedraforca núm. 31,…
Es va inaugurar al juliol de 1970,…
Una curiositat,… el senyor Ramón Menéndez Pidal (1869-1968) crec que és l’única persona que dona el seu nom, a la vegada, a un carrer i a un col·legi de la nostra ciutat,… i això que aquest home en certs àmbits polítics no es que sigui molt ben vist (veure la Viquipèdia)
REFERÈNCIES
- Imatge del Programa de actuación municipal 1969/72. Realizado por la comisión de Programación del Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat en 1970
- La Vanguardia 18.01.1968 (es subhastarà la construcció el 27.02.1968)
- Lloc web del CEIP Menéndez Pidal
- Grup facebook: Menéndez Pidal (el que he trobat més gran, però n’hi ha més)
Avinguda del Masnou, 1971
Avui una postal de l’any 1971 de l’avinguda del Masnou, que com a la de fa uns mesos torna a sortir l’edifici alt on era el col·legi Marillac.
Al Google street view no he trobat una imatge actual des del mateix angle, i a la que he trobat no es veu l’edifici, queda darrere d’un altre més alt que van construir anys després.
A veure si teniu cap record,…
Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930
Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931
No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…
Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…
És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.
Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.
A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente“
Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,… el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!
A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…
REFERÈNCIES
“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Avinguda del Masnou, 1969
Fa uns mesos presentava una postal de 1970 sobre el gratacels de l’avinguda del Masnou, avui una fotografia de la vista des d’aquest gratacels a l’avinguda un any abans.
La veritat és que no he observat molts canvis al carrer: un edifici més on es veu el solar al cantó dret del carrer; ara no hi ha mediana, i poca cosa més,… El paisatge que es veu al fons sí que ha canviat, però la mala qualitat de la imatge m’obliga a deixar els comentaris per una altra ocasió.
Deixo una imatge més o menys actual de la zona,… El gratacels es troba al centre de la part inferior de la imatge. La façana que estan restaurant és la que surt a la imatge de dalt en primer pla.
REFERÈNCIES
- Imatge: “Hospitalet. Noticia Geográfica” Cuadernos de Estudios Hospitalenses, núm. 1. Publicaciones de la Ponencia de Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, 1969
Barriada de la Granota, 1947
Un dels primers barris o barriades de la Florida va ser la de la Granota, que es trobava no molt lluny del cementiri de Sants, a tocar de l’antiga bòvila de la Florida. En aquell moment el formaven els carrers paral·lels de Martí Blasi (ara Finestrelles), de la Verge de Núria (ara Collserola), de Felip Pedrell, creuant-los pel mig el carrer de Llevant i per sota el carrer del Pedraforca, encara que no sé si aquests noms són els mateixos d’abans.
El barri era de cases baixes, pot ser de principis del segle XX, de quan la primera onada immigratòria que va atreure a tantes persones del sud d’Espanya. He llegit que el nom del barri procedeix de que havia existit una casa de mala fama, pot ser de dones de mala vida, que li deien la Granota, això diu a aquest document sobre la recuperació de la memòria oral del barri de la Florida.
També diu que caminar pels carrers era tota una aventura, ja que estava tot ple de fang quan plovia, no hi havia clavegueram i tampoc quasi enllumenat públic. Els veïns d’aquest barri solien dependre per tot del barri de Collblanc, ja que era el més accessible, encara que s’havia de travessar el Torrent Gornal. A Collblanc es trobaven els tranvies, i era el camí més ràpid per arribar al metro de Santa Eulàlia.
També he pogut llegir a aquest document que parla sobre els bombardeigs a la ciutat que a la guerra civil, entre el 27 d’abril de 1937 i el 19 de gener de 1939 es te constància de que van caure tres bombes.
i poca cosa més,… i vosaltres, sabeu alguna cosa més?
REFERÈNCIES
Les imatgés són de l’Institut Cartogràfic de Catalunya
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Alberto Rebaque Rivas Alguna vez jugué de pequeño en el parque de la Granota, y siempre me extrañó ese nombre.
- Manuel Domínguez López On ara hi ha el Pere Lliscart, en la primera meitat dels 70’s hi havia una mena de granja on la meva mare anava a comprar conills vius.
- Álvaro Fernández Lago Yo también recuerdo esa granja, al pasar por delante, si te asomabas por las rendijas, podias ver las jaulas con las gallinas, todas alineadas.
Rosendo Moncunill Baucells
A aquesta imatge es pot veure el temple de la Mare de Déu de la Llum i el carrer Enginyer Moncunill,… però algú sap qui era l’enginyer Moncunill? Jo he estat buscant i he trobat algunes dades parcials:
A principis dels anys 30 Rosendo Moncunill Baucells va ser enginyer industrial i també tinent d’alcalde de la nostra ciutat, entre les seves obres es podria citar el disseny del pont d’en Jordà (el que hi ha al metro de Santa Eulàlia), que va fer juntament amb l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt (Segons Inocencio Salmerón Vargas, ja que altras fonts diuen que el disseny va ser de Santiago Rubio, enginyer de projectes)
A l’any 1936 era enginyer i professor de dibuix i topografia a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, i també treballava com enginyer a l’empresa “Hilaturas Caralt Pérez”. El 6 de desembre, quan anava des de l’empresa a l’escola, va ser detingut per una patrulla de control i conduit a una de les presons clandestines que existien a diversos llocs de Barcelona. Mai apareixeria.
A veure si puc trobar alguna cosa més,…
REFERÈNCIES
Sobre la seva desaparició: pàg 18-20 del treball “LA ESCUELA DE INGENIEROS EN GUERRA (1936-1938)” de Guillermo Lusa Monforte, publicat a la Colección Documentos de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona, número 17 (2007):
Gratacels de l’avinguda de Masnou, 1970
Avui toca una postal de 1970. És de l’edifici que hi ha entre l’avinguda del Masnou i els carrers de Sevilla, del Castellvell i de l’enginyer Moncunill. No sé si te cap nom especial, però pel que es veu a la foto sembla que sigui el primer “gratacels” que es va construir als voltants.
Investigant a internet he trobat una fotografia espectacular, presa des del pis 16 d’un edifici encara més alt, on es veu el nostre gratacels i gran part de la Marina de l’Hospitalet,…
COMETARIS AL FACEBOOK
- Montse Baylach Piñol A Collblanc si k tenim el primer gratacels de tot l’hospi, a la Carretera de Collblanc
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ja sortirà, ja,… 🙂 i diuen que va ser el primer d’Espanya!
- Aurora Gómez Miralles Mi caaallee…
- Montse Baylach Piñol hOME AIXÓ JA NO HO SÉ, PERO K TE MOLTS ANYS, SEGUR
- Valentín Roa Dioss!!, mi antiguo cole!!, pufff, que cambiado todo!
- Susana López el meu carreeeer!! jo he viscut aquí al costat quasi tota la meva vida 🙂 Veig que ja hi era la benzinera i tot jeje. Quina pena el que van fer amb les palmeres i arbres al reformar el carrer…
- M Carmen Izquierdo Alcaide Yo también habia ido a la academia que habia en la prmera planta de este edificio, usto donde estan las cristaleras, estudiaba ingles, pero entonces tenia 14 años!!!!!!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pero cómo se llamaba la academia??
- Paqui Marcé L’acadèmia es deia Marillac
- Rubén López Hernández Si, es deia Marillac… jo hi vaig anar un parell d’anys…
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ah! hi ha un grup amb moltes fotos!
- http://www.facebook.com/group.php?gid=89623445028
- M Carmen Izquierdo Alcaide si, es veriitat el que diu la Paqui i el Ruben, ara m´han fet pensar, es deia academia Marllac
- Valentín Roa Sí, colégio Marillac
- Mari Jose Targa Carrio el meu germa tambe va anar a l’ academia Marillac a estudiar FP, despres d’ anar al joaquim ruyra
- Mari Jose Targa Carrio com canvia la vida, amb lo maco i senzill q es tot quan ets petit….
- Xema Carrasco Al ver esta foto, es como si de golpe hubiera retrocedido en el tiempo mas de 30 años. Justo al lado del edificio se solia instalar la feria con sus autos de choque etc..
Blocs de la Llum, 1958
Aquesta imatge no va sortir a la pàgina de facebook “L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat” però sí es va anunciar la formació d’un grup sobre els blocs de la Llum amb l’intenció de recollir i compartir els records dels veïns i veïnes d’aquests blocs.
“Els blocs de la Llum o de FECSA es situen molt a prop del carrer Primavera del barri de La Florida. Son 11 blocs amb 104 habitatges construïts a mitjans dels anys 50 per l’empresa FECSA pels seus treballadors d’aquest barri. Aquests edificis i els blocs d’Onèsimo Redondo van ser els dos primers nuclis a partir dels quals el barri va començar a créixer.
Les primeres parades del Mercat de la Florida s’adjudiquen l’any 1959, en total 159, les de l’interior. Les de l’exterior es van construir més tard.
El 3 de maig de 1960 s’inaugura la parròquia de Nuestra Señora de la Luz, una parròquia que va tenir i té molt de treball”
REFERÈNCIES
Grup de facebook sobre els blocs de la Llum
COMENTARIS AL FACEBOOK
Manuel Domínguez López Aquesta foto és del meu barri, de set anys abans de que naixés al carrer de les Aigües, a l’esquerra de la foto. Es veuen molt bé la bòbila on ara hi és la Plaça de la Libertat o la fàbrica de vidre que hi havia al davant de casa meva (cantonada Aigües / El·lipse). La Florida s’omplí en els següents 15 anys i les condicions eren difícils. Les xarxes de solidaritat entre familiars i paisans van permetre que gairebé tothom tirés endevant.
Avinguda de Ponent, 1958
Avui presentem el grup “Records de l’avinguda de Ponent”, que com es diu s’hauria de dir records de l’avinguda de Ponent, i també dels carrers d’Almeria, de les Bòbiles, de Martí Blasi, dels Cortada, de l’Alegria… i de tots aquells que celebraven la festa major conjuntament ja fa un temps
Pels que no us ubiqueu l’avinguda de Ponent es situa a l’actual barri de Les Planes (però segurament tothom es sentirà de La Florida). Comença a la plaça de Blas Infante (metro la Torrassa) i finalitza a la confluència de l’avinguda de Masnou, carrer de la Primavera, carrer dels Pins i ella mateix; on es troben els blocs de la Florida.
I res, a veure si ajuntem un bon grapat de veïns i veïnes, i surten molts records!
REFERÈNCIA
Grup de facebook Records de l’avinguda de Ponent
L'Hospitalet de Llobregat 