El col·legi Tecla Sala, 1957, 1962
A aquesta postal del col·legi Tecla Sala del 1962 podeu veure com era abans de la seva ampliació realitzada cap a finals d’aquella mateixa dècada. Per fer una mica d’història traslladaré part del que diu a la web de l’escola:
“Els orígens del Col·legi Tecla Sala es remunten a l’any 1954, data en la qual la seva mecenes, la Sra. Tecla Sala, va rebre el títol de filla adoptiva de l’Hospitalet. En agraïment a l’homenatge que li va retre la ciutat, la Sra. Tecla Sala va fer una important donació econòmica que, juntament amb la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament, va permetre la construcció de l’edifici central de l’escola, obra de l’arquitecte Manuel Puig i Janer [El mateix que l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, la de Sant Isidre Llaurador, la de Sant Llorenç a Barcelona,…].
El dia 5 d’octubre de l’any 1957 l’arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Modrego, inaugurava l’escola. Esdevindria aviat el centre d’ensenyament religiós masculí més important de la ciutat. La titularitat del centre va recaure sobre la Parròquia de Santa Eulàlia de Mérida, aleshores dirigida per Mossèn Homar, i la direcció de la tasca docent fou encomanada a l’orde religiós dels Missioners del Sagrat Cor”
A la foto, en primer terme, també podem veure la teulada de l’edifici de mobles Magriñà, a la cantonada dels carrers de Tecla Sala i de Barcelona. Darrere del col·legi veiem els edificis del carrer de Molines i abans la teulada i la torre d’un edifici que es situaria al carrer de Juan Pallarès, a la cantonada superior esquerra tres finestres del Museu (Casa España),…
Al lloc web del col·legi també trobem una imatge de l’edifici més antiga, de 1957, des d’altre angle pot ser més interessant ja que podem veure a la cantonada dreta la torre de la Miranda (Cornellà), l’Harmonia abans de la seva modificació, darrere crec que la Talaia abans del seu trasllat, quan encara formava part de Modolell de la Torre.,…
Una imatge actual amb el col·legi a l’esquerra, ja ampliat.
REFERÈNCIES
Itinerari insòlit per l’Hospitalet, 1975
Avui un article de Francesc Marcé i Sanabra parlant de la nostra ciutat poc abans de la mort de Francisco Franco. És un itinerari a través dels monuments, els que més tard serien i encara són el nostre patrimoni arquitectònic, però també és una pluja de records sobre l’Hospitalet d’abans.
REFERÈNCIES
- Francesc Marcé i Sanabra, creador del Museu d’Història
- Francesc Marcé sobre la Medusa
- Biografia de Francesc Marcé i Sanabra a “l’Hospitalet escriu”
L’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat
Ahir Roger Bastida amb tota la raó em va proposar fer referència a la inauguració de la nova seu de l’Ateneu de Cultura Popular, així que ho intentaré.
Primer dir que jo no conec molt l’Ateneu, he anat en alguna ocasió buscant dades sobre algun tema concret de la història de la ciutat, o també per comprar llibres, ja que si teniu interès en l’historia de la ciutat, una de les entitats on teniu que acudir obligatòriament és aquesta, primer per que ja porta 23 llibres escrits sobre la nostra ciutat i els seus ciutadans a la seva col·lecció Medusa; segon per que Xipreret, la seva publicació mensual, a més de ser un dietari de les activitats que es realitzen a l’entitat, també és una mostra de l’Hospitalet dels últims 30 anys, on es recullen una gran quantitat de textos sobre el nostre passat, crec que ja van pel número 346!, i tercer per que dins de l’entitat trobareu un munt de persones que son enormes fonts de cultura.
La història de l’Ateneu, molt i molt resumida, comença a l’any 1932 quan un grup d’amics del barri del Centre, que com a molt ratllaven els 30 anys, decideixen formar una entitat no política, cultural i d’abast popular. El primer local van ser uns baixos del carrer del Baró de Maldà, però a finals de 1934 la manca d’espai els fa fer traslladar-se a l’Harmonia, com veieu a la foto inferior de 1935.
Fins l’arribada de la fi de la Guerra Civil van crear una biblioteca, un laboratori fotogràfic, un petit museu de ciències naturals, un camp de tennis, de bàsquet, van transformar una bassa en la primera piscina del barri, van organitzar classes nocturnes,… multitud d’activitats.
Però un vespre del febrer de 1939, un mes després de l’ocupació franquista de la ciutat, un militar va entrar i va treure fora els pocs socis que quedaven; hores més tard una foguera consumia anys de feina feta davant l’edifici. La Falange i el Frente de Juventudes ocupava l’edifici.
El retorn de l’entitat arribaria 40 anys més tard, l’estiu de 1978, i a mes de nou a l’Harmonia, gràcies a l’alcalde del moment, Joan Perelló Masllorens, que la va cedir per 10 anys. Des de llavors han fet multitud i multitud d’activitats. L’any 2002 l’entitat es veu obligada a traslladar-se a un espai molt més petit dins del hotel d’entitats del carrer de Digoine. En aquell moment es va dir que seria una localització provisional mentre es rehabilitava l’Harmonia i no sé com ha anat tot plegat, però 9 anys més tard, cal dir que sense descans, els trobareu al carrer de Santa Anna 1-7.
Arribo una mica tard ja que la inauguració d’aquesta nova seu de l’Ateneu va ser ahir, però encara queden moltes activitats a la celebració:
-
29.04.2011 – Inauguració de la 56èna exposició de pintura “Venècia amor meu” a les 19 hores, i presentació del llibre de Matilde Marcé “Aquell Hospitalet“, a les 20 hores.
-
30.04.2011 – Jornada de portes obertes des de les 11 a les 14 i de les 16 a les 18 hores amb la representació de l’obra “Dakota” de Jordi Galcerán a les 19 hores.
-
01.05.2011 – Jornada de portes obertes des de les 11 a les 14 i de les 16 a les 18 hores amb la lectura dramatitzada de “Gente Bien” de Santiago Rusiñol a les 19 hores.
-
07.05.2011 – “Bon Profit“, poesies de Miquel Martí i Pol pels infants del Grup Margarida Xirgu a les 18.30 hores.
-
08.05.2011 – Segona interpretació de l’obra “Dakota” de Jordi Galcerán a les 19 hores.
(Els Preus de les entrades a les obres de teatre serà de 3 € pels socis i de 5 € pels que no ho són. La recollida de les entrades es podrà fer els dies 28 i 29 d’Abril al nou local. Tfno 93 337 05 78; ateneu@ateneulh.cat)
REFERÈNCIES
Tres monuments històric-artístics d’interès local a l’Hospitalet, 1975
Avui ens anem al BOE del 18 de desembre de 1975, moment en que es publicava que Can Sumarro, l’Harmonia i La Casa España eren declarats monuments històric-artístics d’interès local,… però realment això s’havia atorgat el 10 de novembre del mateix any,… és tan sols una curiositat, però en mig d’aquestes dues dates va caure una dictadura, es va proclamar l’actual rei i es va anomenar com a president a Arias Navarro, suposo que per això va tardar tant en sortir aquesta ordre.
Una altra curiositat es que es parla de la Llei del 13 de maig de 1933 i el Reglament del 16 d’abril de 1933, normativa de la Segona República que encara era vigent,… si voleu saber sobre aquesta normativa podeu picar aquí
I res més, ja sabeu que aquests edificis actualment alberguen equipaments culturals públics i que podeu entrar per augmentar els vostres coneixements.
Can Riera – Espai de memòria històrica de l’Hospitalet
Com sabeu aquest diumenge, 20 de febrer de 2011, d’onze a dues, hi haurà una jornada de portes obertes a la rehabilitada masia de Can Riera – Espai de memòria històrica de l’Hospitalet.
“Un equipament que neix amb la voluntat de ser un centre d’interpretació, de documentació i de recursos pedagògics, concebut per donar a conèixer el nostre passat, en especial la lluita antifranquista. Un espai que és també l’homenatge de la ciutat als homes i les dones que van lluitar contra el franquisme i per la recuperació de la democràcia. És just reconèixer el seu sacrifici i difondre el seu exemple entre les joves generacions” segons paraules de l’alcaldessa al tríptic de presentació.
Es una bona oportunitat per veure com ha quedat la masia després dels 2 milions d’euros invertits en la seva restauració (expropiació inclosa) i també per visitar l’exposició permanent de l’Hospitalet al segle XX, que espero que no substitueixi a la que havia abans al Museu d’Història de la ciutat, a la Casa España, retirada, no sé per quin motiu.
No té sentit un museu d’història de la ciutat sense una exposició permanent sobre tota la nostra història ¿?
En fi, ara amb la difusió que suposa aquests actes, a internet podem trobar moltes imatges de Can Riera, d’abans i després de la restauració. He fet un petit recull,… (també podeu llegir l’article que vaig dedicar a la masia al novembre passat)
REFERÈNCIES DE LES IMATGES
- Imatge de Gaspar Coll i Rosell de gener de 1983 dins de la web de Patrimoni (també podeu tronbar una imatge de l’entrada)
- Una imatge antiga, no posa la data, del document del Congrés internacional Rehabilitació i Sostenibilitat (on trobareu plànols, imatges de l’interior, de les obres i instal·lacions fetes,…)
- En plena restauració, del bloc Viatges i rutes a descobrir pel mon (trobareu també moltes imatges actuals i un recorregut pels edificis del carrer del Xipreret)
- Imatge actual dins de la revista Sostenible on s’explica la utilització de fonts energètiques renovables a la rehabilitació d’aquest edifici i també de l’Harmonia
Barri del Centre, 1850
Avui farem una visita als carrers i indrets del barri del Centre i rodalies de l’any 1850, gràcies a un dibuix, part d’una sèrie de diferents anys, que va fer en Valentí Julià a l’any 1983, segons projecte de Francesc Marcé i Sanabra. Aquests dibuixos són en color, però he trobat aquest tan gran a internet (heu de picar a sobre per augmentar-lo) i he decidit compartir-lo.
Sols he assenyalat vint cases o carrers per no emplenar el dibuix de numerets, però podriem posar més, per cert algú sap els noms de les masies que es situen als números 4, 6, i 14?
- Ca n’Agustí o Ca n’Angulo (Caserna de la Remunta)
- Can Famades, a Cornellà, al costat del carrer Major i el carrer Femades
- Mas Burguera o Modolell de la Torre (amb la Talaia)
- ¿?
- Can Sumarro
- Carrer de Sant Roc al carrer Xipreret amb carrer Riera de l’Escorxador
- Can Riera
- Carrer Xipreret (o dels Republicans)
- Casa Espanya (Can Llunell, Can Molines)
- L’Harmonia (Torre Blanca)
- Esglèsia antiga de Santa Eulàlia de Mèrida
- Rectoria i la palmera, que encara avui existeix!
- Can Buxeres (Casa Alta o Casa Alemany)
- Canal de la Infanta
- Carrer de Sant Joan amb carrer Riera de la Creu
- Carrer Santa Bàrbara
- Carrer de Joan Pallarés
- Carrer del Centre
- Carrer del Parral
- Can Tres (al mateix lloc que l’actual Centre Catòlic)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac Aqui, ja es veu casa meva. Car que encara jo no havía nascut. I com ho troves? Mira que jo busco i busco i busco :))
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Segur que es veu,… que és la que està al costat del 14?
- MuNh Radeac Si es clar, la que está al costat del 14. El que no es veu es la línea del FFCC. No estava construida?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No, és de l’any 1854 🙂
- Xènia Aida hola, m’havien dit que la palmera de l’església és la més antiga de Catalunya, inclús més que la de la catedral. algú sap alguna cosa?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Lamentablement a l’Hospitalet no existeix la figura de protecció “arbre monumental”, i no sé si hi ha estudis sobre aquesta palmera, si existeixen, jo no els he vist,… http://avbellvitge.wordpress.com/2009/02/06/el-arbres-de-lhospitalet-de-llobregat/ Sobre la palmera, si fem cas al dibuix, almenys té 160 anys
El trasllat de la Talaia al 1972
L’any 1587 es va construir el mas Modolell de la Torre, del qual formava part la talaia, que estava adosada. Aquest mas es situava a l’heredat “Mas Burguera” que anava des del carrer Major fins al torrent d’en Canyet, a la sortida de l’Hospitalet cap a Cornellà, prop de l’antic escorxador municipal.
Al 1972 es decidix enderrocar el mas però conservant la talaia, i aquesta es reconstrueix a la seva ubicació actual, a prop del carrer Xipreret, a la plaça de Josep Bordonau, amb la pretensió de consolidar un nucli de caràcter medievalitzant que esdevingués un referent històric dels origens llunyans de l’Hospitalet, una mena d’imatge que contrastés la del creixement incontrolat, deshumanitzant i desarrelat de l’Hospitalet dels anys seixanta i setanta.
Es creu que la reconstrucció de la talaia no va ser fidel a l’original. Sobre tot per les arcades superiors, que originalment eren gòtiques. Hi ha una llegenda que diu que Santiago Rusiñol se’ls endugué al “Cau Ferrat” de Sitges, però mai s’han trobat.
REFERÈNCIES
- Imatge de la revista Destino 1883, 18.11.1972 (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues – Biblioteca de Catalunya)
- Text: resum de la fitxa 100/01 del Pla especial de protecció del patrimoni històric (2001)
COMETARIS AL FACEBOOK
- Neus Nuñez Sabeis a mi me decian ……”si hombre en la calle barcelona donde esta la falange” uf quina creu
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Allà estava la Falange?
- Neus Nuñez Tu miras la torre y la masia que hay a mano derecha alli ivan al niñas para el “servicio social”
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Aquest? http://bloghospitalet.blogspot.com/2009/06/lharmonia-abre-de-nuevo-sus-puertas.html
- Carme Alcaraz Jaén Ostras!! en este edificio, asistí a la entrega de trofeos en la primera competicion de juegos escolares allá por el año 1966/67 yo jugaba en un equipo de baloncesto del colegio Purisima Concepción (estaba en Santa Eulalia calle Comercio) eramos cuatro equipos femeninos,
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) a l’any 1966 el va comprar l’ajuntament al 1978 entra l’Ateneu Popular de l’Hopsitalet amb un contracte de 10 anys. http://www.ateneulh.cat/historia.htm
- Neus Nuñez si ese mismo
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Tengo que hacer una entrada sobre este edificio, pero más adelante,…
- Ireneu Castillo El que era abans “La Falange” és l’actual “Ca l’Harmonia”, al davant mateix de la Talaia. De fet, quan últimament s’han fet les obres de remodelació, en bona base estaven pensades per a treure un fotimer de “desgràcies” que havien fet els falangistes dins del casalot per adaptar-ho a les seves necessitats.
L'Hospitalet de Llobregat 
