Imatges retrospectives d'una ciutat

Sant Roc – Festa Major

Programa de les activitats de la Festa Major de 1945 al Casino Nacional

J Albert Graells també comparteix amb nosaltres aquest programa de les activitats de la Festa Major del 1945 al Casino Nacional, on podeu trobar les diferents actuacions previstes a l’envelat per aquells dies, amb fotografies dels artistes. També un munt d’anuncis d’alguns dels comerciants i fàbriques de la ciutat.

Si piqueu a sobre el podreu consultar sencer,…

Anuncis

Carrer Major, 1910

Pot ser ja coneixeu aquesta postal ja que com a mínim surt a dos llibres sobre l’Hospitalet. Tal com diu el llibre “l’Abans…” de la Mireia Mascarell, la seva data podria rondar 1910; a la banda dreta podem veure la cistelleria de Mariagneta Farrés i la casa de la família Parera, dedicada al comerç del vi. Al final de tot l’església vella.

Al 1980 en Francesc Marcé i Sanabra escrivia quatre textos sobre aquest carrer a la revista de l’Ateneu de Cultura Popular, Xipreret. Avui, encara que és una mica llarg, transcriuré part del primer,…

“Una de les obsessions dels hospitalencs durant molts anys – jo diria que fou una constant de la nostra història- va ésser l’endreçament del sòl d’aquest carrer Major, que amb molta freqüència, cada vegada que plovia, es transformava en un veritable torrent en recollir les aigües provinents d’Esplugues i del Samontà. L’any 1806, per exemple, trobem els nostres convilatans treballant de ferm amb pics i pales al carrer esmentat o rascant-e la butxaca perquè d’altres els facin la feina. Només els dies de festa, durant aquell any, es transportaren 161 carretades de pedra de la pedrera del Port i 9 d’una pedrera dita d’en Torras. En dies feiners es mogueren 92 carretades d’arena i 88 més de pedra. Quan el dia 25 de febrer de 1808 entraven els francesos a l’Hospitalet, trobaren encara els hospitalencs eliminant roderes i tapant sots.

Aproximadament cent anys després, el problema no s’havia pas resolt. El 24 de maig de 1907, el Consistori prengué l’acord de dirigir-se al diputat a Corts pel Districte, Laureà Miró i Trepat, per pregar-li que intercedís davant del Ministeri d’Obres Públiques a fi i efecte d’assolir l’arranjament de tota la carretera des de la Riera Blanca fins al límit amb Cornellà. Dos mesos després el diputat enviava, per demostrar el seu interès, un exemplar del Diari de Sessions del Congrés on constaven les peticions que sobre el particular dirigí al ministre de Foment.

Cinc anys després es fa una petició similar també a Miró i Trepat, el qual contesta que la reparació sol·licitada s’inclou en el Pla de Carreteres de l’any.

El 1915, essent batlle el meu avi, Francesc Marcé i Codina (de sobrenom “el polític”, gràcies a les gestions del mateix diputat s’aconseguí que l’Estat invertís 25.000 pessetes en l’empedrat del carrer Major, sempre que el municipi n’aportés un 50% més, o sigui 12.500. El segon dia de la Festa Major d’aquell any, diada de Sant Roc, es procedí a la col·locació solemne de la primera pedra amb tots els ets i uts del cerimonial a l’ús. Em consta que la continuació no fou tan senzilla, ja que a l’Estat sempre li ha costat desprendre’s de diners  i a l’Ajuntament mai no li ha estat fàcil obtenir-ne dels veïns.

Finalment, però, tot s’acabà feliçment. Per aquest motiu, segons sembla, el poble agraït batejà el carrer amb el nom de Laureà Miró, nom que durà una mica més que aquell empedrat, però que també, com ell mateix, a la llarga desaparegué del mapa i de la memòria dels hospitalencs. Ambdós avui constitueixen un record desdibuixat de la nostra història i el carrer Major, ben pavimentat, torna a ser de nom i de fets només el carrer Major”.

REFERÈNCIES
Ateneu de Cultura Popular de L’Hospitalet. També podeu trobar aquest text al llibre “Visions de la Història de l’Hospitalet” (2005) que recull textos del Xipreret des de 1980 al 1985.


Festa Major de l’Hospitalet, 1892

Avui m’he posat a llegir revistes i diaris antics, de finals del segle XIX, buscant coses sobre les aigües sulfuroses de l’antic l’Hospitalet, i de sobte m’he trobat amb aquest text que parla sobre les festes majors de la ciutat.

M’ha semblat tan divertit que he deixat per més endavant les imatges que tenia previstes per publicar i l’he colat.

Espero que us sembli tan divertit com a mi.

 

REFERÈNCIES

Imatge: El Faro del Llobregat 21/08/1892 pàg. 2

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Amparo Corchero Muy bueno!
  2. Ireneu Castillo Jajaja! La resaca que llevaba el Pepin este despues de todo el dia de fiesta! Como para hacer una crónica medianamente decente! X-D
  3. M Carmen Izquierdo Alcaide ‎” Sarna con gusto no pica….pero mortifica” pobre Pepin. Menudo pedo tnia encima!!!!!!
  4. Oscar Castillo Como diria el maestro Tip…. Santo Varón este Pepín.
  5. Miguel González Jiménez Una pregunta…Teniu idea de quan l’Hospitalet era un poble, en quines dates eren les seves festes majors? Ciutats del voltant, com ara Esplugues, el Prat, Cornella… encara conserven les seves festes majors de tota la vida, a més a més de les implantades als barris desde fa 30 anys. Pero, i l’Hospitalet?
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Miguel, al 1880 es celebrava el 16, 17 i 18 d’agost. El 16 es feia una funció de teatre al “Casino de l’Harmonia” i els altres dos dies es feia ball a l’envelat que es plantava als jardins del mateix edifici. A Bellvitge, des de 1968, es fa aproximadament els mateixos dies que es feia la Festa Major de la Marina (8 de setembre), que es feia a l’ermita i també a envelats situats a algunes masies. Dels altres barris no sé res, encara que crec que hi ha un llibre que parla d’això,..