Imatges retrospectives d'una ciutat

Can Rigalt

Imatge

Bones Festes i Bon Any 2013

rigaltfelicitació

Anuncis

Els refugis de can Rigalt, 1945

Aquestes fotografies les he tret d’un reportatge de la revista Destino de l’any 1945; que encara que és molt interessant, també ho és d’extens, i a més té molta literatura, així que he preferit enllaçar-lo a sota, a les referències, i fer-vos un resum. Els habitatges de que parla no es situaven a l’Hospitalet però es troben tan a prop que crec que val la pena citar-los a aquest bloc.

L’autor comença el relat a un bar anomenat “El Palacio de la Paz” que per les explicacions que es donen no sé si es situava a l’Hospitalet o Barcelona, sol que es trobava en front de l’entrada del cementiri de Sants. Des d’allà surten i passen al sector barceloní de can Rigalt, busquen els antics refugis de la Guerra Civil que ara s’utilitzen com a habitatges, i per arribar agafen el que es coneix com “la carretera Negra” (es veu que era el color de la terra d’aquell camí); aquesta carretera els porta a un talús ple d’entrades a les coves, que tenen en front, com un balcó, marges i desmunts que baixen fins arribar a un barranc pudent.

Menciona l’autor que normalment no va cap foraster per la zona, a vegades el metge o el cura; algun diumenge venen uns joves d’una entitat parroquial per ensenyar la catequesis als nens; el carter ni va, deixa les cartes a el Palacio de la Paz. També escriu que molts dels habitants d’aquestes coves tenien el seu treball més o menys legal i un sou regular;  que les coves es trobaven netes i polides, emblanquinades i inclús enrajolades; però el problema era la humitat, que en hivern podria tot i feia de mal estar, i el fred, i la pluja, que obligava a cuinar dins menjant-se tot el fum,… per no parlar dels corriments de terra, que alguna vegada havien ensorrat coves amb els sus habitants dins.

Allà vivia alguna família catalana, i també ens parla de que uns quants  habitants eren d’un poble anomenat Berja, un municipi d’Almeria que entre 1940 i 1950 va perdre uns 1.500 habitants dels 12.600 que tenia; la guerra va interrompre l’exportació del raïm de la zona i moltes families es van quedar sense feina.

Aquesta seria la carretera negra, i a ma dreta podeu veure les entrades a les coves, que originalment van ser construïts com a refugis.

Els nens aprenen el catecisme de la ma de joves membres d’entitats religioses

Barberia en ple carrer, al costat de la porta d’una de les coves

Interior d’una de les coves

He trobat una fotografia aèria del 1947, dos anys posterior al reportatge, l’he mirada i remirada amb l’esperança de trobar la carretera negra i les coves, però no ho veig del tot clar. He indicat més o menys el límit entre l’Hospitalet i Barcelona, el cementiri de Sants i també can Rigalt per tal de situar-me. Posteriorment amb altres indicacions del reportatge, com per exemple que es situava a prop d’un barranc, he marcat en groc la possible carretera i on crec que podria existir el talús on es podrien haver excavat les coves. Si discrepeu, aquí em teniu!

 

REFERÈNCIES

Revista Destino núm. 433 (1945) pàgina 12 i pàgina 13


Cal Capella

A principis d’any una de vosaltres va preguntar si tenia cap fotografia de cal Capella, la casa que es trobava entre cal Rigalt i ca la Pubilla Casas, deixo una imatge de 1947 per que veieu més o menys la seva situació.

Mirant les imatges que el Centre Excursionista de Catalunya comparteix a internet, m’he trobat aquestes dues fotografies, realitzades entre 1890 i 1914, d’una casa que anomenen can Capella i que ubiquen a Esplugues de Llobregat (que no es troba molt lluny d’on es trobava l’hospitalenca). Tant la casa que es veu a sobre com a les fotografies següents està construïda amb un angle respecte a les carretera, i la teulada des de dalt crec em quadra amb el que es veu des de terra, així que podria ser aquesta:

He trobat alguna informació sobre la casa a un llibre de Josep Maria Jordà:

Al lloc conegut antigament per la pujada de can Rigalt, a mà esquerra, entre can Rigalt i ca la Pubilla Casas, terme de l’Hospitalet de Llobregat, hi havia una casa de pagès, can Capella -amb finestrals emmarcats amb pedra treballada en estil gòtic -, amb els baixos destinats al renou de la pagesia – a càrrec de Mateu Enrich i la seva família, la planta del primer pis reservada pels senyors, i al segon pis o les golfes hi tenien els dormitoris els masovers; també hi havia una petita capella o oratori, que el 1892 estava sota l’advocació de Sant Pau.

Creiem per les seves característiques , que havia d’ésser una masia  construïda al segle XVIII. Era propietat d’una coneguda família barcelonina, els Capella, que tenien la residència a la Rambla de Barcelona . L’any 1892 n’era el propietari en Francesc de Paula Capella i Sabadell; en les primeres dècades d’aquest segle ho era Oriol Capella, farmacèutic.

Fa uns anys la casa fos enderrocada i, juntament amb els camps, tot va èsser edificat amb blocs destinats a habitatges

Les plantes de la casa em quadren, però això de la pedra treballada en estil gòtic no l’acabo de veure. No sé si algú de vosaltres recorda la casa i em pot dir si és aquesta,…

REFERÈNCIES

  • Collblanc i la Parròquia de Sant Ramon Nonat (1996) Josep Maria Jordà i Capdevila. Editat per la Parròquia de Sant Ramon Nonat.
  • Fotografia 1
  • Fotografia 2

Itinerari insòlit per l’Hospitalet, 1975

Avui un article de Francesc Marcé i Sanabra parlant de la nostra ciutat poc abans de la mort de Francisco Franco. És un itinerari a través dels monuments, els que més tard serien i encara són el nostre patrimoni arquitectònic, però també és una pluja de records sobre l’Hospitalet d’abans.



REFERÈNCIES

 

 


Hoſpitalet, 1732

Primer de tot dir que aquest plànol no és l’original, és una adaptació que es va fer pel Noticiari Pratenc de 1936. L’original el trauré quan el trobi en condicions, ja que encara que està a molts llibres,… o és molt petit o es troba dividit en dues pàgines, de manera que no es pot escanejar sense perdre una part important de la imatge.

De totes maneres, aquesta versió te un interès afegit, ja que l’autor, Josep Pujol i Capsada, va incorporar els límits del nostre municipi de principis de segle XX. Podem veure tres camins d’est a oest

  • Camí que va a Cornellà – Camí de Barcelona a Santa Eulàlia: serien les actuals B-200, carrer Major, carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Santa Eulàlia
  • Carretera de la Barca: crec que serien les actuals carretera del Mig i carrer de l’Aprestadora.
  • Carretera del Gual dels Tarongers: aquesta és més difícil, ja que encara no he trobat per on passa, bé, sí pel costat de l’ermita de Bellvitge

També trobem a més de Hoſpitalet, unes poques cases, que intento comentar:

  • Girona – Es va enderrocar al 1741 per construir Can Rigalt
  • Caſas – Actual Pubilla Casas
  • Alemany – Actual Can Buxeres
  • Auguſti – Actual Remunta
  • Sunÿer – Can Riera?
  • Borras – Podria ser Cal Tres?, que era on ara es troba el Centre Catòlic
  • Alos – La despareguda Ca n’Alós
  • Torraſſa – Actual Casa Torrassa
  • Sa Eularia – Actual ermita de Santa Eulàlia de Provençana
  • Fexaſſos Paperayre – No tinc ni idea!, encara que la segona paraula significa “paperer”
  • Bellvitge – Actual ermita de nostra senyora de Bellvitge
  • Colegi – Podria ser la Torre Gran? (va ser un col·legi de franciscans, però segons la informació que tinc és de mitjans del segle XIX)
  • Bayls – desapareguda Cal Vehils
  • Torra del cap del Riu – En principi és on ara es situa el far (1852)

Després crec que caldria incloure dins del nostre municipi la masia Sabater, que per l’aspecte i la situació, al costat de la carretera del Mig, seria Ca l’Esquerrer construïda l’any 1572.

I això era Hoſpitalet, penseu que a l’any 1718 sols vivien 504 habitants, que van pujar fins a 1633 a l’any 1787,…

També podem veure la masia Femades que encara que es troba a Cornellà es troba tan a prop que tothom pensa que és de l’Hospitalet, ara es diu Casa Serra (antiga Can Famades), Can Cervera, que encara existeix a Esplugues; Torre Melina (Malina), que se la van carregar al 1992,…

Un altra dia escriuré del riu mort, el riu viu, i el riu fach,… del Llobregadell, de les basses i dels estanys. Ara us deixo un experiment que he fet,… no sé,…

REFERÈNCIA

Plànol: “Braços del riu, estanys i maresmes del delta del Llobregat” (1984) escrit per Ramon Planas i Torres i editat per la Caixa d’Estalvis de Catalunya.


L’abandonament de Can Rigalt

Can Rigalt és un edifici del segle XVIII o potser del segle anterior, ja que hi ha gravat a la façana l’any 1693,… Es troba al barri de Pubilla Cases i forma part del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat, lamentablement ha estat abandonat a la seva sort pels seus propietaris (F.C. Barcelona)

MES INFORMACIÓ
Més informació relacionada amb la notícia del vídeo
Més informació sobre Can Rigalt a la pàgina de facebook


La font-rellotge de Can Rigalt, 1916

Avui he estat regirant a la Memòria Digital de Catalunya a veure que trobava sobre l’Hospitalet i hi han veritables sorpreses. Aquesta és una fotografia de Josep Salvany i Blanch presa al 1916 on podeu veure al fons Can Rigalt i davant una font.

Sobre aquesta font trobem una referència al llibre “Collblanc i la Parròquia de Sant Ramon Nonat” (1996) de Josep M. Jordà i Capdevila.

“Una peculiaritat d’aquesta propietat (Can Rigalt) era una antiga font – en el nostre record ja no hi brollava aigua – que amb l’obertura de la carretera va quedar a l’altre costat, la qual era coronada per una bola d’un bon diàmetre; quan hi batia el sol, la part que quedava a l’ombra senyalava les hores; en fi, era un rellotge de sol esfèric. Hi havia una placa que recordava que era propietat dels Girona i els seus drets. Prop de la font, hi havia una bassa destinada a regar els camps; a les nits d’estiu les granotes amb el seu rau característic, que sona a ric-rac, acompanyaven el caminant”

No sé on he llegit o qui m’ha dit que aquesta font/rellotge abans estava al pati del museu i que ara es troba al seus magatzems.

Ah! i al fons podeu veure la muntanya de Sant Pere Martir, lògicament encara no estava l’antena de comunicacions,… l’edifici que es veu era una ermita de la que encara queden unes ruïnes

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Valentín Roa Es una lástima el ver en que estado se encuentra Can Rigalt…
  2. Helena Martinez Nuñez si, yo vivo muy cerquita y cada año que pasa esta peor, cuendo vivia en Collblanc pasaron de la asociacion de vecinos de las corts a recoger firmas en contra del proyecto que tenia el Barça de hacer instalaciones ,unos campos de entrenamiento y unas oficinas en la casa , yo no firme ,hubiera estado mejor con ellos pero se cansaron del toma y daca con la asociacion ,el ayuntamiento y demas y se llevaron las instalaciones afuera ,una lastima .
  3. Manuel Domínguez López El rellotge esfèric fou “rescatat” in extremis pel director del Museu d’història que el va recollir del terra i se’l va emportar. Jo el recordo fins, aproximadament, el 1971. Després, van ampliar la carretera i adèu font, bassa i rellotge. Can Rigalt és un edifici d’un altíssim valor artístic, és una vil·la neopalladiana força de moda durant la segona meitat del XVIII. Pel darrera tenia un jardí preciòs que només conec de les fotos antigues, ja no el vaig veure. Fa temps que alguna institució l’hauria d’haver comprat. L’alcalde Celestino Corbacho va dir davant meu vers el 1995 que no destinaria 200 milions de pessetes en comprar-lo. Descomptant la inflació, a hores d’ara equivaldria a tres pisos de 100 m2. Era el que demanava l’AV. Mentrestant, la balaustrada s’ha trencat, i serveix de refugi per nois/es que volen amagar-se una mica. El patrimoni no està en la llista de les coses importants.
  4. David Mojedano yo me acuerdo que iva con mi abuela a comprar huevos y leche a una señora que vivia ahi