Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de Rosalía de Castro

La casa desconeguda de davant de la Tecla Sala

A veure si entre tots i totes podem dir alguna cosa a l’Olga Gómez Miralles sobre la casa desapareguda que he marcat a aquestes fotos, a tocar del torrent Gornal, ara Rosalia de Castro.

Fa uns mesos en Jaume Ventura i Costas em va enviar la fotografia següent, indicant-me que la casa assenyalada va ser enderrocada fa un temps i que probablement l’ús que va tenir va ser el d’habitatge pels obrers de la fàbrica.

Però l’Olga ens comenta que a aquella casa va néixer i viure la seva sogra, era la casa familiar; no tenia res a veure amb la fàbrica Tecla Sala, i també ens demana si podem aportar qualsevol altre dada.

He buscat als mapes que tinc penjats del bloc i no he trobat cap referència al nom de l’edifici, el que sí que he pogut observar és que ja existia als mapes mapa de l’any 1923 i 1927 , i que a fotografies aèries del 1947 s’observa un accés independent del de la fàbrica, i no s es veu cap comunicació amb ella, així que pot ser sí que eren independents.

La fotografia següent la he tret de la pàgina del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i casualment és del mateix vol que l’anterior, de l’any 1986-1987.

També es pot observar la façana lateral de la casa a la següent fotografia de 1963,…


i per la meva part ja no puc aportar res més,…

REFERÈNCIES

Anuncis

Barri de Santa Eulàlia, 1963

A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:

A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.

De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.

Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…

Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…

REFERÈNCIES


L’Hospitalet de Llobregat, 1933

Una de les coses que més m’agraden és trobar noms de lloc oblidats, encara que siguin de llocs que ja no existeixen, aquí trobarem alguns. Aquest mapa és dels pocs que he trobat escrit en català i s’apropa més que uns altres als motius que va oferir la Matilde Marcé al seu llibre, encara que amb moltes divergències, com també tenen amb els que surten al mapa que va fer Francesc Marcé i Sanabra  als 80.

Aquestes serien els noms de les masies que ens van expropiar al 1920, falten algunes ja que al mapa no surt la part més propera a la platja i el far.

A més d’aquests, a l’actual l’Hospitalet també menciona Cal Ros (actual Cal Trabal), l’ermita de Bellvitja, Cal Rei, Cal Vial (també trobada com Can Vehils o Cal Bails), El Canyet, les vaqueries, la Granja Peronas, la Caserna d’Enginyers (Lepanto) i dels dos cementiris. També veiem el Bassal que havia al costat de la desapareguda barriada de Can Pi.

Un altre tema que ens apropa aquest mapa és la xarxa hidràulica, amb el recorregut del canal de la Infanta i les seves sèquies (Vora del Riu, Feixa Llarga, Bellvitja, pluvial general Pont de la Mola, del molí-dels molins, de la Farola i la pluvial major del Canyet).

També podem veure la xarxa hidrològica, és curiosa la denominació que es dona al que nosaltres ara diem torrent Gornal (tampoc coincideix amb el mapa de Francesc Marcé), al mapa li diuen torrent del Neguit, que ens portaria les aigües del torrent d’Estela i de Cal Oliveres,; passaria a tenir el nom de Gurnal una vegada travessat el canal de la Infanta, es a dir el que des de l’any 1984 és el carrer de Rosalía de Castro, i ja que estem, dir que Gornal és un d’aquells noms de lloc amb solera, tenim notícies d’ell des de principis del segle XV.

Tant el torrent Gornal com la riera Blanca baixaven fins al mar, aquesta última era i és el límit del nostre municipi amb la ciutat veïna. Al mapa únicament trobareu aquests límits ja que el que us presento es un fragment d’un mapa de Barcelona, i per això no dona el nom de tots els carrers de la nostra ciutat, sols els dels més importants,… per cert el Carrer de Santa Eulàlia, encara que el mapa es republicà, no es presenta amb el nom de la Mitja Galta, encara no l’he trobat a cap mapa.

Ah! i també podeu veure els límits de quan el nostre terme arribava fins el camí de Finestrelles, es veu que també teniem una cantonada de la caserna del Bruc (en aquell moment de Pedralbes).

REFERÈNCIES 


La Tecla Sala per F. Xumetra, 1916

Avui he estat fent recerca sobre una incògnita que ha sortit a la pàgina de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. La incògnita era quan es va construir i qui va ser l’arquitecte de la caseta modernista del Tecla Sala. Aquesta incògnita és molt vella i se l’ha mirada molta gent, però com ara hi ha tantes hemeroteques i tanta cosa a internet m’ha donat, ingènuament, per buscar jo també,… el resultat ha estat que no he trobat res, però de tant buscar i llegir he aprés moltes coses sobre aquest edifici.

Tenia un dubte sobre el primer document on surt la caseta, ja que en alguna referència posa que és al 1926 i en altres al 1916. Recordava que a la mateixa Tecla Sala, al pis on es troba la biblioteca, hi ha un dibuix molt gran de la fàbrica, però no recordava quan es va fer; així que aquesta tarda m’he passat per allà i li he fet unes fotos, dolentes pel vidre que protegeix el dibuix, però es poden veure coses,…

El dibuix és d’un il·lustrador de l’època, F. Xumetra, i com veureu té molts detalls, i no sols de la fàbrica, sinó també de l’exterior. Es veuen les fàbriques que havia al samontà i una petita masia cap a l’esquerra, que encara no m’ha donat temps a identificar. També veiem que el carrer de Terra Baixa encara no existeix,… i dues línies de ferrocarril, la de Vilafranca, per sobre de la fàbrica, i una altra per sota que desconec totalment ¿?

He fet dos detalls, l’entrada des de l’actual carrer Rosalia de Castro (abans Torrent Gornal) de la qual ja no queda res, i també de la caseta modernista. Totes les imatges es poden ampliar.

REFERÈNCIES

Grup de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet