L’edifici de “El Coro”
El juliol passat Santos Vallespín preguntava quin era l’origen d’aquest edifici situat al núm. 24 del carrer Baró de Maldà. MuNh Radeac va respondre que era la fàbrica SAPLAS (Sociedad Anónima de Plásticos) vam anar a les hemeroteques i van trobar que al 1947 alguns dels treballadors s’organitzaven en un equip de futbol i també que al 1954 l’empresa posava un anunci al diari per vendre un alternador de 20 K.W.A. Ireneu Castillo també recordava els sacs de pellets de plàstic a léntrada, serien els anys 70-80, o pot ser abans,… 🙂 Jo no soc del barri, però sempre que passo el trobo tancat, pot ser és així.
Angelina Vilella ens resoldrà el misteri, ja que li va dedicar un capítol de tres pàgines al seu llibre “Jo… també recordo”, i que encara que no la conec, espero que no li molesti que el copií aquí. Diu així:
“Els mots que identificaven les cases i els seus hostes o families han anat desapareixent, potser als pobles petits encara hi perduren, però als llocs grans com el nostre Hospitalet ja en queden pocs i també hi dominen els cognoms.
Jo, quan era petita, era coneguda com l’Angelina del Coro, en les dependències interiors del qual hi havien viscut els que portaven la cafeteria del teatre. Jo vaig començar a ser hospitalenca l’any 1941.
Molts us preguntareu què és el Coro, on és?. La llàstima és que no s’ho hagin preguntat a l’Ajuntament. Molts edificis públics han desaparegut del poble, l’han deixat empobrir; la Sala Mercuri, a Sant Josep, les Canyes o Ateneu, al carrer Rossend Arús, Cal Carreter al carrer Major i també el Coro.
Ha estat una llàstima la desaparició d’aquest últim, o a mi m’ho sembla per ser-ne part interessada, hi vaig viure els primers anys de la meva vida. Fins fa sis anys, o sigui el 1994, s’hauria pogut recuperar, però, per interessos creats, els que ho van intentar ho deurien veure impossible.
Aquest local va ser edificat particularment, i fet voluntariament pels paletes del poble, hi anaven desinteressadament a fer-hi hores fins que va quedar construït . El motiu d’aquest fet és que, a Cal Carreter, per cert, local on s’hi va fer cinema per primera vegada a l’Hospitalet, hi havia un “coro”, una entitat coral, i pels motius que siguin, no els sé, els van separar els seus components, i els uns es van quedar al carrer Major i els altres van construir l’edifici del “Coro”. La Campestre, era el nom d’uns del coros, no sé quins dels dos, no ho he pogut esbrinar. L’escut que es troba damunt de l’escenari del “Coro”, segurament és de La Campestre. Doncs, com dic, allà hi anaven els del “coro” a assajar, d’aquí que li quedés el nom, i avui ningú es recorda de la seva existència.
En ser el Catòlic, un cert temps, parròquia, els components de l’esbart dansaire de ballets “Centre Catòlic” ho van aprofitar per anar-hi a assajar. En Joan Ribes portava la canalla i en Joan Casas els grans. També s’hi feia teatre, però la guerra ho devora quasi tot i aquest local en nom del “Generalísimo” va ser requisat als sus propietaris, de fet el poble, i venut a una empresa particular perquè hi construís una fàbrica.
El meu pare va ser la persona contractada per uns senyors de Barcelona per muntar-hi una empresa de baquelita; ell sempre deia que havia conservat l’estructura del local per si alguna vegada el volguessin recuperar els de l’ajuntament, per desgràcia no ha estat així, no hi ha hagut aquesta voluntat…
El local constava, bé constava, encara existeix, d’un gran teatre amb un escenari modernista que, encara avui, si no l’han destruït, es pot contemplar, amb un gran escut dalt al centre. El darrere de l’escenari és altíssim, per poder pujar i abaixar els decorats. Des de la Riera de la Creu, se’n pot apreciar l’altura, l’edifici encara està dret.
Al davant, pel carrer Baró de Maldà, número 24, es pot veure la façana del local, el màstil de la bandera està resistint tots els embats del temps, esperant en va poder onejar altra vegada la senyera.
Un cop traspassada la porta principal, el local que es troba era la cafeteria, molt àmplia per a aquest ús, i a la vegada confortable i bonica per la decoració. Del centre del sostre, al voltant d’un cercle d’uns tres metres de diàmetre, hi penjaven unes garlandes de flors, fetes de guix blanc, començaven petites i al centre eren tres vegades més grosses i, als quatre cantons del sostre, unes rodones fetes a joc de les mateixes flors que les garlandes, però aquestes sense penjar. Entre la sala del teatre i la cafeteria hi havia les dependències on vivien els cafeters, i aquest va ser el lloc on vaig viure uns anys.
Fotografia més o menys actual. "El Coro" en color groc; a dalt, la plaça del Repartidor
Fotografia de 1947. En aquest cas no he identificat l'edifici però crec que comparant-la amb la fotografia anterior es pot localitzar fàcilment.
Al costat de l’edifici hi havia un gran pati, la meitat de l’Ajuntament, l’altra meitat del Coro. Es donava el cas que, a la part de l’ajuntament, s’hi trobaven molts trastos, segurament requisats: mobles, gerros, paraigüers, calaixeres, fins i tot una banyera, aquesta era la nostra temptació, dic nostra perquè moltes nenes de la barriada venien a jugar, aquests estris de l’altra banda ens captivaven, i això que teníem prohibit traspassar el terreny. L’Isidre de l’Ajuntament, que era l’encarregat de vigilar-ho, ens renyava sempre que li escampàven els trastos, perquè recordo que, d’escampall sé que en fèiem, però com que també venia a jugar la seva parenta l’Eulàlia Piguillem, a vegades feia els ulls grossos. Moltes nenes del poble ho han de recordar també, perquè eren unes quantes, fins i tot em fa gràcia anomenar-les: de l’edifici del costat començant per baix hi venien: el Josep M. i la Joana Parera, l’Angelina Carreras, la Rosa Lluch, la Rosita Manzanares, la Teresita Josep, el Mario Molina, la Nuri Peña, filla del carboner Domingo, carboneria coneguda per tot el poble, la Mercé Mesa, la Montserrat Cuyàs, la Montserrar Tarragó, l’Amparito i la Joana Riera, cosines elles i a la vegada nebodes del barber que hi havia al número 16 del mateix carrer, on avui hi ha una dependència de la Caixa. Tota aquesta canallada jugàvem al pati, dia darrere dia, any rere any, d’aquí em vé la nostàlgia quan el veig abandonat, mort i obligat a fer de garatge d’una entitat. Aquetes coses només interessen als hospitalencs de cor, no asl que hi vénen a guanyar-s’hi la vida, ens ho estan demostrant (…)“
Si voleu veure a l’Angelina Vilella comentant records com aquest, a les referències trobareu uns vídeos gravats per ella,….
Cal dir també que he trobat referències de que a aquest edifici tenien la seva seu les Joventuts Libertàries de la CNT-FAI. També he trobat a la Vanguardia del 6 de juny de 1934 un article sobre un registre a l’Ateneu Libertari Racionalista “Francisco Ferrer Guardia” del carrer Francesc Macià (nom que rebia el carrer Baró de Maldà en aquells temps), segurament estem parlant del mateix lloc.
A veure si teniu més informació,…
REFERÈNCIES
- Mundo Deportivo (27.03.1947)
- Text: “Jo… també recordo” de l’Angelina Vilella i Rafel Garrich (dibuixos). Editat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat al’any 2000
- Memoro – Angelina Vilella Ros
- Quico Sabaté: l’enemic nº 1 del règim. Setge al Mas Clarà de la Mota (27.05.2010) dins del bloc Girobolc d’opinió, de Josep Terrades
- La Vanguardia 06.06.1934
L’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat
Ahir Roger Bastida amb tota la raó em va proposar fer referència a la inauguració de la nova seu de l’Ateneu de Cultura Popular, així que ho intentaré.
Primer dir que jo no conec molt l’Ateneu, he anat en alguna ocasió buscant dades sobre algun tema concret de la història de la ciutat, o també per comprar llibres, ja que si teniu interès en l’historia de la ciutat, una de les entitats on teniu que acudir obligatòriament és aquesta, primer per que ja porta 23 llibres escrits sobre la nostra ciutat i els seus ciutadans a la seva col·lecció Medusa; segon per que Xipreret, la seva publicació mensual, a més de ser un dietari de les activitats que es realitzen a l’entitat, també és una mostra de l’Hospitalet dels últims 30 anys, on es recullen una gran quantitat de textos sobre el nostre passat, crec que ja van pel número 346!, i tercer per que dins de l’entitat trobareu un munt de persones que son enormes fonts de cultura.
La història de l’Ateneu, molt i molt resumida, comença a l’any 1932 quan un grup d’amics del barri del Centre, que com a molt ratllaven els 30 anys, decideixen formar una entitat no política, cultural i d’abast popular. El primer local van ser uns baixos del carrer del Baró de Maldà, però a finals de 1934 la manca d’espai els fa fer traslladar-se a l’Harmonia, com veieu a la foto inferior de 1935.
Fins l’arribada de la fi de la Guerra Civil van crear una biblioteca, un laboratori fotogràfic, un petit museu de ciències naturals, un camp de tennis, de bàsquet, van transformar una bassa en la primera piscina del barri, van organitzar classes nocturnes,… multitud d’activitats.
Però un vespre del febrer de 1939, un mes després de l’ocupació franquista de la ciutat, un militar va entrar i va treure fora els pocs socis que quedaven; hores més tard una foguera consumia anys de feina feta davant l’edifici. La Falange i el Frente de Juventudes ocupava l’edifici.
El retorn de l’entitat arribaria 40 anys més tard, l’estiu de 1978, i a mes de nou a l’Harmonia, gràcies a l’alcalde del moment, Joan Perelló Masllorens, que la va cedir per 10 anys. Des de llavors han fet multitud i multitud d’activitats. L’any 2002 l’entitat es veu obligada a traslladar-se a un espai molt més petit dins del hotel d’entitats del carrer de Digoine. En aquell moment es va dir que seria una localització provisional mentre es rehabilitava l’Harmonia i no sé com ha anat tot plegat, però 9 anys més tard, cal dir que sense descans, els trobareu al carrer de Santa Anna 1-7.
Arribo una mica tard ja que la inauguració d’aquesta nova seu de l’Ateneu va ser ahir, però encara queden moltes activitats a la celebració:
-
29.04.2011 – Inauguració de la 56èna exposició de pintura “Venècia amor meu” a les 19 hores, i presentació del llibre de Matilde Marcé “Aquell Hospitalet“, a les 20 hores.
-
30.04.2011 – Jornada de portes obertes des de les 11 a les 14 i de les 16 a les 18 hores amb la representació de l’obra “Dakota” de Jordi Galcerán a les 19 hores.
-
01.05.2011 – Jornada de portes obertes des de les 11 a les 14 i de les 16 a les 18 hores amb la lectura dramatitzada de “Gente Bien” de Santiago Rusiñol a les 19 hores.
-
07.05.2011 – “Bon Profit“, poesies de Miquel Martí i Pol pels infants del Grup Margarida Xirgu a les 18.30 hores.
-
08.05.2011 – Segona interpretació de l’obra “Dakota” de Jordi Galcerán a les 19 hores.
(Els Preus de les entrades a les obres de teatre serà de 3 € pels socis i de 5 € pels que no ho són. La recollida de les entrades es podrà fer els dies 28 i 29 d’Abril al nou local. Tfno 93 337 05 78; ateneu@ateneulh.cat)
REFERÈNCIES
Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX
Com a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.
L'Hospitalet de Llobregat 