Imatges retrospectives d'una ciutat

Immigració

L’Hospitalet, 1962

Avui, una entrevista amb el Dr. Ramon Solanich i Riera, alcalde de l’Hospitalet entre 1956 i 1962. En ella s’aborden els principals problemes de la nostra ciutat: l’habitatge, l’educació, el tranport, i les escombreries.

Com llegiu l’any 1962 la població de l’Hospitalet ja era de 130.000 habitants, en 1970, en 8 anys, augmentaria fins 242.000, i els problemes també.

14 Març 2012 | Categories: Anys 60, Escombraires, Franquisme, Immigració, Tot l'Hospitalet | Tags: | 2 comentaris

Carrer de Miquel Peiró i Victori, 1962

Avui agafo dues fotografies del llibre que el grup fotogràfic amateur Foto-Viva va fer sobre el barri de Sanfeliu, les dues són de l’any 1962 al carrer de Miquel Peiró i Victori (abans riera del Canyet). A la primera es veu una bòbila, no sé si era La Industrial Ladrillera, a la que també deien “Bori”…

de la qual als any 70 encara quedava una xemeneia dempeus, sinó m’equivoco ara allà trobaríem la Creu Roja i l’escola Ausiàs March, construïda l’any 1979. Com a la gran majoria de les fotografies de l’any 1962, tot està ple de neu 🙂

A la següent imatge veiem una familia baixant cap al barri del Centre, el camí com veieu no estava pavimentat, i durant els dies de pluja resultava intransitable.

Als anys 60 tots els refugis antiaeris excavats als talussos durant la Guerra Civil pràcticament ja eren buits. A aquesta fotografia, a la dreta, veiem l’entrada d’un que em sembla que encara existeix darrere del mur que hi ha a la Pujada, s’havia excavat de manera horitzontal, reforçat amb pilars i voltes de maó, i com deia, després de la guerra, es va convertir en un habitatge,… penseu que als anys 50 es calcula que existien uns 147 refugis que oferien sostre a 590 persones censades, emigrants que no trobaven altre lloc.

Com deia, aquest carrer abans es deia de la riera del Canyet, o també La Pujada, que era el nom del paratge ja al 1930. No sé des de quan li van posar el nom del beat Miquel Peiró Victori, però he trobat la seva biografia, i com té relació amb la nostra ciutat, l’incorporo tot seguit:

Miquel Peiró Victori, va néixer a Aiguafreda, el 7 de febrer de 1887; en morir el seu pare el 1894 va ingressar al col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta (Barcelona), dirigit pels Pares de la Sagrada Família. Després es va traslladar a residir amb la seva mare a Roda de Ter (Barcelona), on dirigia també un col·legi la seva tia Dominga Victori. Va treballar a la fàbrica de teixits Tecla Sala; el 1913 aquesta mateixa propietària li va confiar un lloc de responsabilitat en una altra fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Va contreure matrimoni el 30 de gener de 1915 amb Francisca Ribes Roger, natural de Roda de Ter. Va ingressar en l’ordre seglar dominicana i va col·laborar en un cercle d’obrers catòlics vinculat a aquesta; era aficionat al futbol; entre els seus fills estava fra Josep, estudiant dominic mort a conseqüències de la persecució religiosa el 1938.

El 24 de juliol de 1936 es va traslladar a Barcelona a la recerca de notícies sobre el seu germà, l’avui beat màrtir Ramon Peiró, OP (assassinat el 21 d’agost a la carretera del Morrot), en el recorregut va observar incendis i profanacions d’esglésies i cases religioses; va tornar a l’Hospitalet i cap a les 11 de la nit, el van capturar al seu propi habitatge; buscaven també al seu fill fra Josep. Es va acomiadar de la seva esposa amb aquestes paraules: “Fins al cel”. Poc després es van sentir uns trets que li van ocasionar la mort;  tenia 49 anys d’edat; la seva dona va exigir que en el taüt es col·loqués el crucifix.

REFERÈNCIES

19 febrer 2012 | Categories: Anys 60, Barraquisme, Carrer de Miquel Peirò, Construcció, Foto-Viva. Grup fotogràfic amateur, Guerra Civil, Immigració, Riera del Canyet, Sanfeliu | Tags: , , , , , , , , , , , | 4 comentaris

L’Hospitalet, 1982

L’enquesta en que es basa aquest article es va realitzar poc temps abans de la creació de radio l’Hospitalet, en aquell moment un 46% de la ciutat pensava que vivia a un barri de Barcelona, i un 81% no sabia el nom de cap membre del govern municipal. La radio, i la resta de mitjans de comunicació municipal ens ha ajudat a tenir consciencia de nosaltres mateixos com a ciutat.

Com diu el Centre d’Estudis a la seva pàgina de facebook:  Entre tots i totes hem lluitat per tenir identitat i conciència de ciutat. Els mitjans de comunicació locals han jugat un paper bàsic en aquesta tasca. Ens juguem molt, podem perdre moltes de les fites que hem aconseguit. L’Hospitalet té raons objectives per patir una situació social convulsa, i si mantenim la convivència i un grau de cohesió social acceptable és per la feina de les associacions i les institucions. Si eliminem les eines no aconseguirem els objectius.

TOTALMENT D’ACORD

REFERÈNCIES

Pàgina de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet

28 Novembre 2011 | Categories: >Barcelona, Anys 80, Immigració, Tot l'Hospitalet | 1 comentari

Centre i Sant Josep, 1923

He trobat aquest plànol de 1923 on podem veure el barri del Centre i les primeres cases del de Sant Josep. He marcat algunes zones, a l’esquerra l’església i l’ajuntament, i a la dreta les casetes del carrer de l’Ebre i la de Juan de Toledo (suposo que enderrocant-se), també el nucli del carrer de Sant Josep, i el del carrer de Rodés. Crec que així és una mica més fàcil orientar-se. no els he marcat però també surten Can Vilumara, la Tecla Sala, la caserna de la Ramunta, el carrer Xipreret amb els grans espais que envoltaven la casa España,…

Ens trobem a l’any 1923, la ciutat està rebent immigració de manera brutal i més que vindrà,… (1910 -> 6.905 habitants ; 1920 -> 12.360; 1923 -> 20.136; 1930 -> 37.650) i per tant es comença a construir sense cap planejament. És en aquest any quan es planteja la necessitat d’elaborar un pla d’ordenació urbanística del terme municipal i suposo que per això van fer aquest plànol, però l’ordenament no arribaria fins 1926 de la ma de Ramon Puig i Gairalt.

L’any 1923 també es produeix el cop d’estat de Primo de Rivera i els ajuntaments queden suspesos per Reial Decret. Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, deixa l’alcaldia a l’octubre i l’agafa Tomàs Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, que es mantindria fins el febrer de 1930.

REFERÈNCIES

7 Mai 2011 | Categories: 4. CARTOTECA, Anys 20, Centre, Dictadura Primo de Rivera, Immigració, Sant Josep | Tags: , , , , , , | Deixa un comentari

El refugi antiaeri del torrent de Can Nyac

Fa uns dies escrivia sobre el refugi antiaeri de la Torre Barrina, al barri de Collblanc, un refugi que s’havia de recuperar fa dos anys per fer-lo visitable,…

El cert és que a la nostra ciutat ja existeix un altre refugi visitable, el que hi ha al barri de Sanfeliu, on està l’aqüeducte i la xemeneia de l’antiga bòbila,… sols teniu que preguntar. Està fet una m***a, i pel que m’han comentat els pagesos que m’he trobat, últimament es fa servir d’habitatge ocasional pels sense sostre, de lloc ideal per a drogodependents, d’espai de diversió pels caps de setmana del jovent, etc.

Avui no hi havia pràcticament ningú i he tret unes imatges de l’accés i de l’interior:

Té dos accessos, aquest que és el que queda més al sud, i un altre que trobareu al final d'aquesta sèrie d'imatges

Quan entrem veiem una sala principal amb unes voltes de maons per reforçar el sostre; aquesta sala dona a altres dues habitacions més petites, una que és ben bé un túnel, cap a l'est, dins de la muntanya, i una altra cap al nord, a la que també s'accedeix des de l'exterior mitjançant la segona entrada al refugi.

Aquest és el túnel que va cap a l'est, encara que a la seva part final gira una mica cap al nord. Com veieu està ple de terra i escombraries vàries

El gir cap al nord que deia, que és on acava el túnel.

Aquesta és l'habitació que queda al nord respecte de la sala principal on també veiem una volta de maons.

Des del punt anterior faig una foto cap a la sala central i podem veure que el mur sud es troba ple de bidons, que semblen tancar una part del refugi trencat.

Ara veiem el segon accés, on sols queden la meitat dels maons que reforçaven l'obertura.

La historia d’aquest lloc la podem trobar als Quaderns del Centre d’Estudis, concretament al núm 23, on Josep Ribas rememora un altre Quaderns, el núm.3, on Antoni Mataix ens diu:

“Tots els refugis que es van construir durant la guerra es començaren a omplir amb els emigrants que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués… Aquest va ser el procés de més de 500 habitants censats l’any 1950 a barraques i refugis de la Fonteta, la riera del Canyet i la Remunta… Hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades (…) al cens de 1950 hi ha 590 veïns en refugis“.

He preguntat a les persones que he trobat per la zona i aquest és l’últim testimoni de la defensa passiva a la guerra que va ser reutilitzat com habitatge que queda allà i segurament ens queda a l’Hospitalet.

Pot ser s’hauria de fer alguna cosa com catalogar-lo dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat i protegir-lo,… o pot ser no té cap importància,…

REFERÈNCIES

13 Abril 2011 | Categories: Anys 30, Anys 50, Barraquisme, Franquisme, Guerra Civil, Immigració, Sanfeliu, Segle 21 (Actualitat), Torrent de Can Nyac | Tags: , , , | 2 comentaris

El timbaler de Can Serra

Aquest quadre, homenatge als veïns i veïnes lluitadors de Can Serra, està situat a la plaça de la Carpa, en ell podem veure un tamboriler fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant.

Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons com aquesta:

  • “La Carpa es tuya y mía,…
  • ¡No queremos pisos en la Carpa!”

o també alguna cançó d’un veí que es deia Viti

  • “A Cantar que no es difícil
  • que ya sabemos los sones
  • Si hasta los niños lo gritan
  • si hasta los muros lo oyen
  • Hay un tambor que nos llama,
  • ¿De verdad que no lo oyes?:
  • que no nos quiten los parques
  • que no nos quiten las flores”

I això és el que he trobat,…

REFERÈNCIES

Declaracions dels veïns A. Raya, Gloria i José a la pàgina 172 del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.

COMENTARIS AL FACEBOOK

Manuel Domínguez López Val la pena llegir el contingut de la placa. És una de les mostres més contundents del que va significar la lluita veïnal a la ciutat, i un recordatori que sortint al carrer s’aconsegueixen coses.

4 Març 2011 | Categories: Anys 70, Associació de veïns de Can Serra, Can Serra, Especulació, Franquisme, Immigració, Plaça de la Carpa, Rambla de Just Oliveras | Tags: | Deixa un comentari

Dos passadissos del barri del Centre

Continuem amb algunes imatges més de la visita turística del dimarts,… Fa uns mesos vaig dedicar unes paraules als passadissos, i concretament vaig compartir una imatge del passadís que es conservava al carrer Mas, 108

Quan es parla d’aquests tipus d’habitatges propis dels anys 20, moment on es va fer necessari oferir cases barates de lloguer als obrers que venien per treballar sobre tot a Barcelona, normalment es pensa en els barris de Collbanc i La Torrassa, encara que també es van construir a altres barris com Santa Eulàlia, o Sant Josep, i també no sé si es van construir, però existeixen al Centre, com aquests dos,

Com suggeria crec que són una mica especials ja que no es van construir com a passadissos, es van transformar en ells, es a dir, quan es van construir no tenien pràcticament res davant de les seves portes i un dia, plof!, va sortir un edifici a pocs metres, quedant un passadís estret per poder sortir al carrer.

El primer és al carrer de Sauri, a pocs metres de l’avinguda de la Fabregada i de l’avinguda del Carrilet. Com veieu a la imatge de 1947 davant de les portes hi havia el que semblen hort,… o pot ser s’estava preparant el terreny pel nou edifici, però realment no era cap passadís.

Aquest segon passadís es troba al carrer de la Casa Nova (al 1930 de Casanovas ¿?), molt a prop de La Farga, i també del carrer de la Fabregada. Aquest té molts habitatges distribuïts en dos nivells; però ens trobem amb el mateix que abans, a la imatge de 1947 encara no tenien un edifici just davant, es va construir després, i també veiem el que crec que són hortets, dues fileres, que no sé si eren pels habitants dels passadís. Es a dir, pot ser eren habitatges pels obrers d’una fàbrica propera, com La Farga.

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Santos Vallespin Gavilan Aparte de los que se mencionan, existen dos más y los dos se encuentran en la calle S. Roc; uno entre J.Mª. Sagarra y Av. Carrilet y el otro entre Provença y Josep Prats, éste último tiene una puerta que impide el acceso para los que no vivan allí, no así el primero.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) El primero localizado, es el passatge Piera, al segundo no puedo llegar con el google street view, y no lo acabo de encontrar con foto aérea, me tendré que pasar,… muchas graciAs!
  3. Santos Vallespin Gavilan te puedo pedir un favor: tengo curiosidad por tener información o algun dato de la casa (casi diria que masía) donde nací. En el libro que publicasteís en su día sobre l’Hospitalet, creo que sólo hay una foto en que aparece a lo lejos, y era…
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Santos, sí, vaig agafar el nom del llibre L’Abans, però aquesta pàgina no te res a veure, podria ser una continuació d’ell amb un àmbit temporal més gran i altres diferències, la única relació que tinc amb la seva autora és la gratitud i l’admiració.  Sobre la casa que dius no et puc ajudar, no tinc ni imatges,… et recomano que vagis a l’Arxiu Municipal, segurament podràs trobar la llicència d’obres dels nous edificis, que pot ser estan acompanyats de fotografies de la casa. No obren per las tardes i se’m fa complicat anar. També pots anar al museu i preguntar per les persones que s’encarreguen del patrimoni arquitectònic, ja que al 1987 al carrer Sant Joan hi havia un grup de cases que estaven catalogades com a patrimoni arquitectònic i han de tenir documentació d’elles d’aquella època. Fa un temps vaig preguntar per aquesta documentació i no la tenen a l’arxiu i em van orientar on et dic, el que passa que com amb moltes coses no he pogut continuar la recerca i les tinc pendents,… Perdona, ahora veo que te he escrito en catalán, es que estoy con varias cosas a la vez y se me ha ido la lengua,… Saludos!
  5. Santos Vallespin Gavilan Hola: Primero agradecerte el interés demostrado; he de decirte que en un principio creía que el libro y la página era lo mismo (incluso te iba a perdir permso para escanear y colgar aqui una foto en que aparece, a lo lejos, la casa en la cual estoy buscando datos, por aquello de los derechos de autor y esas cosas, supongo que ahora tendré que localiza a la autora para que me de su permiso). En segundo lugar, darte las gracias por orientarme hacia donde he de dirigir mis pasos en la búsqueda de información. Tercero, creo que no has de pedir perdón por utilizar tu lengua materna, evidentemente no sabías si el catalan lo entendia. Mi problema es que no se expresarme correctamente en catalán oral, y ya no tedigo nada escrito, pero no tengo ningún tipo de difilcutar a la hora de escuchar o leer en catalán. Es por ello que me gustaría que siguieras utilizando tu lengua materna, por lo menos conmigo. Creo que nadie ha de cambiar de idioma si las personas entre ellas se entienden; si cada uno en su lengua, hay comunicación, ¿por qué uno de los dos ha de ceder? Un fuerte saludo. P.D. hoy he pasado por delante del pasillo situado entre entre Provença y Josep Prats (esta al lado de un taller mecánico de coches), y por como está diseñado y comparado con el resto de pasillos que hay en el barrio, da la impresión que fue un “capricho” a la hora de edificar la vivienda P. D. En calle S. Joan se encuentra el pasaje S. Cristobal, de uso particular, pués con google street view, se ve una verja que impide el paso hacia su interior
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De nada,… No es mi lengua materna, ni siquiera habitual, escribo en catalán porque lo hago fatal, menos fatal que al principio, pero me gustaría hacerlo mejor. Con la práctica y el corrector de windows, a ver si de una vez aprendo!, creo que es la única manera,… Me da igual cambiar al castellano para responderte, de hecho es que me sale automáticamente,… qué cosas! OK, tengo en cuenta tus PDs para una próxima excursión al Centro. Gracias y un saludo!!
  7. Patxi Almarcha Al passadis del carrer Sant Rov entre Avda Carrilet (que franquistament es deia Avda del alcalde España Muntadas) i josep mª de Segarra va neixer el meu pare i altres fills de murcians que van arribar cap el 1929 per la construcció del metro

24 febrer 2011 | Categories: Anys 20, Carrer de la Casa Nova, Carrer de Sauri, Centre, Especulació, Immigració, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Segle 21 (Actualitat) | Tags: , , , , | Deixa un comentari

Població de l’Hospitalet de Llobregat 1857-2009

A vegades parlo de les tres onades immigratòries del segle XX, la dels anys 20-30, la dels anys 60-70 i la dels últims anys. Amb aquestes imatges teniu gran part de les dades disponibles de la població de la nostra ciutat als últims temps, i podeu observar la significació de les onades en quant a població.  Penseu que a aquestes dades manquen els ciutadans que no estan empadronats; com ens va comentar l’ex-alcalde Ignacio Pujana a una entrada anterior, a principis dels anys 80, quan tenim els màxims de població de la ciutat, calculaven l’existència d’uns 70.000 habitants no censats.

REFERÈNCIES

16 febrer 2011 | Categories: Immigració, Tot l'Hospitalet | Tags: , , | 2 comentaris

Montjuïc 1915-1923

Ja sé que Montjuïc no es troba a l’Hospitalet, encara que he llegit que a l’Edat Mitjana el nostre terme arribava fins al seus peus, ara som més petits… pel que vaig llegint el que tenim ara és una mínima part del que va ser el nostre terme, penseu que al primer terç del segle XX, Barcelona, entre queixalada per dalt de 50 ha, i superqueixalada de 900 ha per sota, ens va deixar a la meitat del que érem,… en fi,… és una mica tard per demanar qualsevol cosa, però que al menys no s’oblidi, que ningú ens expropií el record de que vam acceptar aquests retall pel progrés general a canvi d’un plat de llenties.

Com sabeu, la primera onada d’immigració, els mal anomenats murcianos (ja que de Murcia eren sols una part), van optar per viure a la nostra ciutat, per que hi havia molt de treball a Barcelona i establir-se aquí els sortia més barat. Hi havia feina per la construcció del metro, per la construcció a Montjuïc de l’exposició Universal de 1929, i també es van establir moltes indústries al nostre territori per abastir les obres citades, com les conegudes bòbiles del Samontà.

De 12.360 habitants al 1920 es va passar a 37.650 al 1930, això vol dir triplicar la població en 10 anys. l’Hospitalet es va convertir en la ciutat amb més tassa de natalitat i creixement absolut de tota Catalunya. Al 1930 el 78% de la població que vivia a l’Hospitalet era de fora, amb tots els problemes de convivència que provocava això. Actualment ens trobem a nivells del 25% i ja veieu,…

En fi, avui us presento un dels atractius que va fer que aquesta nova població, pot ser els vostres pares o avis, optés per quedar-se a prop de Barcelona: les obres de Montjuïc, i ho faig amb aquesta imatge que forma part d’una fantàstica exposició de fotografies que es conserven a l’arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Us deixo l’enllaç a sota.

Que dir de la imatge,… jardiners plantant “al borde del abismo” mentre a sota els picapedrers retallen les pedres de la cantera,… una fotografia magnífica, en la meva humil opinió

REFERÈNCIES

6 febrer 2011 | Categories: >Barcelona, Anys 10, Anys 20, Immigració, Tot l'Hospitalet | Tags: , , , , | Deixa un comentari

Densitat de població

He trobat aquest article de 1984 i m’ha semblat interessant per que fa una projecció de futur de la població de la ciutat, situant-la en 310.000 habitants al 2001, quan realment en aquella època es van superar en uns pocs milers els 240.000, per tant l’errada de càlcul va ser monumental. 

Actualment (segons l’anuari estadístic 2009 de l’ajuntament) la població ha disminuït respecte a l’any 1984, i ens situem en 266.999 habitants, però encara així, la densitat és de les més altes del món, 21.382 hab/km².

Per exemple per comparar amb les ciutats més properes (dades wikipedia):
Sant Adrià del Besòs: 8.931,48 hab/km²
Esplugues de Llobregat: 10.187,39 hab/km²
Badalona: 10.370,67 hab/km²
Cornellà de Llobregat: 12.430,89 hab/km²
Barcelona: 16.152,38 hab/km²
Santa Coloma: 17.126,9 hab/km²

A una llista que he trobat (errònia, ja que la nostra superfície és més petita, 12,49 km²), ens situem com els segons d’Espanya després de Mislata amb 21,241 hab/km², però resulta que mentre nosaltres hem pujat, Mislata ha fet el contrari, i ara té 20.836,19 hab./km² (2009, segons wikipedia).

Es a dir, que ara som la primera ciutat d’Espanya en densitat, i ens trobem dins de les 10 primeres d’Europa i de les 40 primeres del món (actualment és probable que dins de les 30). 

També és important dir que de totes les ciutats europees que estan per sobre nostre en densitat de població, som la tercera més gran i també la tercera més poblada, després de Paris i Atenes.

Com a consol, encara no hem arribat a les dades de l’antiga ciutat de Kowloon, situada a Hong Kong i que va arribar a 1.900.000 habitants per km² abans de ser demolida,… però compte!, que ara que crec que volen fer més pisos als terrenys de la caserna de la Remonta, i a Can Rigalt,…, no?

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Ignacio Pujana Fernandez He visto esta noticia, y el comentario sería cierto si se coje con las estadisticas administrativas. Lo que ocurria en aquel entonces, es que habitantes no censados, y viviendas que estaban ocupadas por temporada, no figuraban en el censo de Hospitalet, al estarlo en sus poblaciones de nacimiento, o por motivos fiscales o familiares. Aproximadamente eran unos 70.000 habitantes, sin ningún control administrativo Por ese motivo se hacian las previsiones a futuro.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) A esto se le llama información de primera mano. Gracias Ignacio. Es decir, que ya en 1984 calculas que la ciudad tenía unos 366.000 habitantes, de los cuales sólo estaban censados 294.033. Entonces la previsión hacia el 2001 de 310.000 habitantes tenía dos tendencias, era a la baja, es decir, se perderían 50.000 habitantes reales (quizás por lel regreso a los lugares de origen), y al alza de 15.000 habitantes censados (teniendo en cuenta que aflorarían los no censados que se establecerían definitivamente y también por el aumento del control administrativo hacia ellos). Es así?
  3. Jose Manuel Diaz Lopez En cuanto a la densidad de población, diria que es incluso superior al mencionado, el problema es llegar a saber la cantidad, precisamente por el gran volumen de inmigración que tiene Hospitalet y como consecuencia el gran numero de habitantes no censados.
  4. Manuel Domínguez López El que va passar és que a partir del 1980-85 es va produir un fenomen migratori del centre a les perifèries de les àrees metropolitanes, un fenomen molt comú a Espanya i bona part d’Europa. Dels atapeïts barris de Barcelona, l’Hospitalet, Cornellà, etc van migrar milers de persones a Sant Cugat, Pallejà, etc. (segons les seves possibilitats econòmiques). També, encara que de forma secundària, es va produir un petit retorn al poble d’origen, per part dels que van arribar uns anys enrera. Segur que coneixeu persones que van fer aquests canvis. El declivi demogràfic s’aturà vers el 2000, amb la nova onada immigratòria, la tercera en un segle, però no s’ha arribat ni de bon tros, a les xifres del 81.
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies pels vostres comentaris, Aquest fenomen migratori del centre a les perifèries de les àrees metropolitanes també es va donar a partir de l’any 2000, no? ho dic per que pràcticament tots els meus amics del barri (Bellvitge) es van anar a Gavà, Viladecans, Olesa de Montserrat,… però molts tornen al poble els cap de setmana per portar els nets als avis.
  6. Manuel Domínguez López Sí, de fet va començar vers el 1980 i encara continua. En termes absoluts això provocava un descens de la població fins que al voltant del 2000 la immigració va començar a superar l’emigració i la població total va tornar a pujar; però això no vol dir que no es mantingui el corrent cap a Gavà, Olesa i cada vegada més lluny per part dels immigrants dels 60’s o dels seus fills. Personalment mai he entès l’argument de que a d’altres llocs hi ha “millor qualitat de vida”. Tot depèn de la vida que vols portar i de les hores de cotxe que estàs disposat a suportar…
  7. Carme Alcaraz Jaén El meu espos es nascut a l’Hospitalet igual que la seva mare, el pare era de Saragosa, jo soc nascuda a Barna, (era on hi habia l’hospital) i e viscut sempre a l’Hospitalet (Collblanch,Torrssa,Sta. Eulalia) i estem per marxar cap a Castelló de la Plana a viure, l’Hospitalet a cambiat molt en aquest últims anys, s’ha perdut calitat de vida hi ha com un descontrol amb l’inmigració, als blocs de pisos cada cop hi ha mes gent que no sap respetar als veins, ni la convivencia, cases “patera” a arribat el punt que no saps exactament qui viu a la teva escala, cada dia hi ha gent nova mobles amunt i avall, rascades a les parets, i nits sense poder dormir, perque no hi estan acostumats a la nostra manera de viure , son les 3 ó les 4 de la matinada i tenen la música o estan parlant a veu en crit, i si els hi dius quelcom et contesten amb males formes , amenazant etc. “COM NO EM DE MARXAR” si ens fan fora de casa? Que es cualitat de vida? viure i deixar viure, poder anar per el carrer sense por, jo en aquest petit poblede Castelló no tinc cinema ni grans superficies, pero e retrobat el veinatge, sortir de casa i anar saludan a tot-hom, donar un cop de mà a la gent gran, aigüa totalment natural. Sentir com el rellotje de l’esglesia et dona les hores, festes on participa el poble cadascú a la seva manera jo e retrobat aquesta cualitat de vida que habia tingut de petita a Collblanch

2 Octubre 2010 | Categories: Anys 80, Anys 90, Immigració, Segle 21 (Actualitat), Tot l'Hospitalet | Tags: , , | 2 comentaris

Passadís del Carrer Mas, 108

La fotografia d’avui és d’un tipus d’habitatge típic del districte Collblanc-La Torrassa als anys 20, els passadissos. Aquest que veiem no és dels típics, ja que sols té habitatges a un costat del passadís, encara així l’he seleccionat ja que no fa gaire temps que el van tirar a terra, estava al carrer Mas, 108. 

Els passadissos van tenir el seu boom a l’any 1922, quan es van construir un total de 316. Es van començar a construir a l’any 1906, i es van deixar d’edificar a l’any 1926, aquest any inclús van començar a demolir-se, ja que ja no complien les ordenances municipals. Actualment queden pocs, però hi ha uns al final del carrer Progrés que es troben en molt bon estat.

Els anys 20 eren moments en que la demanda de treballadors per part de les indústries del proper Sants i de les obres que es feien a tota Barcelona van fer que el districte de Collblanc-La Torrassa passés espectacularment de 3.810 habitants a l’any 1920 a 21.185 a l’any 1930, una gran part vinguts de Murcia, però també d’Osca, de Terol, de Castelló,… . Els habitatges dels passadissos eren de lloguer, i els seus propietaris normalment eren comerciants de Barcelona, concretament de Sants, que buscaven una rendibilitat ràpida pels seus terrenys. En fi, jo crec que es millor que us llegiu el text que us deixo a les referències

Però abans una reflexió: avui llegint un diari m’he trobat un article que parlava,… millor que el llegiu també. Pot ser les coses no han canviat tant en quasi 100 anys

REFERÈNCIES

Fotografia i dades del treball “Els Passadissos de Collblanc-La Torrasa 1900-29. L’essència d’un barri dormitori” de Juan Fernández de Retana Lobo (1992)

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Susana López el camí que feia sempre de casa meva a casa dels meus tiets passava per aquí i de petita sempre estaven oberts i em colava a dintre.
  2. Montse Baylach Piñol Jo també els conec!!!
  3. Teresa Gares Ortega la meva avia va viure en un passsadis d’aquest quan va venir a viure a catalunya
  4. David Mojedano yo trabajava en una lampisteria que teniamos en la calle llança esquina mas y e trabajado mucho por estos pasillos

Editat 24/02/2011 – Situació actual

22 Setembre 2010 | Categories: Anys 20, Carrer Mas, Collblanc, Els passadissos, Immigració, La Torrassa | Tags: , , , | 3 comentaris

Plaça de l’Ajuntament, final anys 20

Com han anat les vacances? Bé? M’analegro! 

Comencem el nou “curs” de l’abans de l’Hospitalet de Llobregat amb una imatge de la plaça de l’Ajuntament de finals dels anys 20.

L’alcalde era en Tomás Giménez Bernabé i la ciutat rondaria els 30.000 habitants. Ens trobem dins de la primera onada d’immigració del s. XX, que ens va portat sobre tot persones dels sud d’Espanya (els denominats murcianos), i també feia pocs anys que ens havien expropiat la platja i 900 ha del sector de la Marina per tal de construir un Port Franc que mai es portaria a terme.

Dades de població i el seu creixement.
1900 – 4.984 habitants
1910 – 6.905 (+ 38 %)
1920 – 12.360 (+ 79 %)
1930 – 37.650 (+ 300 %)
1940 – 51.249 ( + 36 %)

A l’esquerra es pot veure l’edifici de l’Ajuntament (1894 – actualitat) i a la dreta l’església de Santa Eulàlia de Mèrida (s. XVI-1936),…

REFERÈNCIES
Imatge de la revista de Madrid, “La Esfera” (núm 738) del 25 de febrer de 1928
Dades demogràfiques: Wikipedia

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Marta Martin Ostresss, aixó ho vaig veure a una foto de la meva aviaaaaaaa!!!! uffff
  2. Metta Vivó ► Aquesta es l’antiga església que va ser destruïda durant la Guerra, la foto sembla ser anterior a 1936, sinó vaig equivocada
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) sí, sí Metta,… probablement 1928, ho dic a sota
  4. Metta Vivó ► OK, estava tan embadalida, mirant la foto, que no he llegit correctament tot el text…. m’agrada moltíssim veure les fotos que poses en aquesta pàgina.
  5. Marta Martin Déu meu, res a veure com és ara, la meva filla va al Tecla, és al costat, com m’agrada veure aquestes fotos antigues
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mica en mica aniré comentant més,… aquest estiu he aconseguit imatges des de les vinyes del Samontà (barri de Sanfeliu) fins als pescadors de la platja de l’Hospitalet. Ja aniran sortint! Gràcies pels vostres comentaris!
  7. Francisco Javier Galván Siles Impresionant! enhorabona pel teu treball! méncanta veure fotografies antigues de la ciutat.
  8. Chari Blazquez Bermudez M’encanten les fotos de l’antic Hospitalet, és la meva ciutat i la porto sempre al cor!

30 Agost 2010 | Categories: Anys 20, Autobús, Carrer Major, Centre, Església de Santa Eulàlia de Mèrida (antiga), Immigració, Plaça de l'Ajuntament, Plaça de la Vila | Tags: , , , , | Deixa un comentari

Primer capítol de “Viatge en Transmiserià” de Carles Sentís, 1932-1933

El llibre “Viatge en Transmiserià” de Carles Sentís es podria denominar com a indispensable per entendre la història de la nostra ciutat. Està composat de diversos articles publicats entre 1932 i 1933 a la revista Mirador; llavors Sentís tenia poc més de 20 anys, i descriu des del seu punt de vista la Torrassa, uns dels nuclis de la immigració murciana a aquella època.

Avui transcriurem el primer capítol dels nou dedicats a la Torrassa, i si us agrada (i l’editorial m’ho permet) es podria anar transcrivint cada cert temps.

“La capital de la Nova Múrcia

A la Torrassa es manifesten tots els problemes de la immigració murciana, tots hi tenen cabuda: és el compendi de tots ells.

La Torrasa és tan murciana i quasi tan gran com a Lorca. En tot i pertot es respira el més autèntic ambient murcià. A la plaça d’Espanya, abans d’arrencar l’autobús que ens ha de dur a la Torrassa, el cobrador, murcià, repeteix amb cantarella:

<< ¿Quién va a Murcia? Dentro medio minuto va a salir el correo de Murcia, señores.>>

El meu acompanyant, pertanyent a la reduïda colònia catalana de la Torrassa, accepta juguesques seriosament sobre un punt: que en tot el trajecte no sentirem ni una paraula en català. Durant tota la llarga conversa que sobre el Port Franc -esperança del murcià- sostingueren tot el camí els veïns de vehicle, no caçàrem ni una mala interjecció en català.

Apuntem unes dades, només les exclusivament imprescindibles, tan explícites que estalvien mitja columna d’explicacions: A la Torrassa hi ha actualment 22.000 habitants, dels quals 20.000 son murcians. Els 2.000 restants provenen de molts llocs; només un miler escàs són catalans. Aquests catalans viuen molt ben avinguts, tots es coneixen, tots van mig esporuguits arrambats a les parets.

La Torrassa, per si no ho sabeu, és un torunet que s’alça tocant a l’Hospitalet, a mà esquerra anant de Collblanc a Esplugues. És -millor, seria- un indret deliciós, ben situat i ben orejat. Anys enrrere, s’hi edificaven torretes amb jardinet, que servien a llurs estadants de lloc d’estiueig o de passar-hi les festes. Però aquesta gestació de barri d’esbargiment s’entroncà en decidir alguns propietaris, amb mires lucratives, la construcció d’unes edificacions estrambòtiques, que tributaven al fisc com cases de dos pisos i estatjaven cada una trenta o quaranta families. La construcció no era pas massa sòlida, però com que -sis o set anys enrere- hi havia demanadissa d’habitacions, el propietari, amb els deus duros mensuals de lloguer que treia de cada una amortitzava aviat els envans de maó de cantell“

REFERÈNCIES
Text i fotografia: “Viatge en Transmiserià” (1994) Carles Sentís. Edicions La Campana.
El peu de la fotografia diu: “La quitxalla podia anar vestida, de vegades, amb parracs, però són alegres i vius, i no semblen desnodrits”

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Susana López Tinc família a la Torrassa, a un bloc de pisos que originàriament tenia 3 plantes (tipus edifici de l’eixample de bcn) tot maco i espaios, sostres alts, etc… i no se en quin any, van decidir allargar l’edifici! A sobre van fer com 4 pisos més, tots més “cutres” (un d’ells on viuen els meus familiars jeje), amb una escala horrible… Vas pujant pisos i veus el canvi i flipes… Per això, sempre que hi vaig sento la història del nostre poble, i m’agrada 🙂
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De 3 a 7 plantes no està malament! Van fer uns fonaments resistents! A veure si puc anar ficant més coses d’aquest llibre, he demanat permís a l’editorial,… Hi ha capítols que jo crec que son una mica, diguem xenòfobs,… però mostra un sentiment de la població catalana en vers l’onada immigratòria d’aquella època
  3. Susana López Bé, sobre els comentaris xenòfobs… res més lluny de la realitat actual.  Pot ser serviria com una cura d’humiltat a aquells que ja no s’enrecorden que L’Hospitalet també els va acollir a ells o als seus avantpassats.
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Totalment d’acord.
  5. Joan Font Jo he nascut a La Torrassa i els comentaris d’en Sentís sobre el barri estan marcats no només de xenofòbia, sino també del cliche anti anarquista present llavors a la Lliga, identificant CNT amb immigració murciana i analusa. De tota manera, está bé recordar com era realment l barri (de fet només ha canviat la procedència de l’immigració)
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, tens rao,… avui he posat un altre article de 1935 i va encara més en la línia anti anarquista. He de buscar algun text anarquista de l’època per equilibrar una mica,…
  7. Manuel Domínguez López Compte, perquè les paraules del Sentís no només són racistes sinó que són falses. De fet, era fals que dels 22 mil habitants de Collblanc-Torrassa 20 mil eren murcians. Eren immigrants, és clar, però del camp català, del País Valencià, Aragó i també Múrcia i Almeria. Segons els cens del 1930, només el 18,5% del habitants del barri eren de Múrcia.
  8. Manuel Domínguez López Però la manipulació no acaba aquí. Sembla que les fotos que acompanyaven el reportatge al Mirador no eren totes de Collblanc, sinó del Somorrostro o dels nuclis barraquistes que hi havia on ara hi és el Fòrum. Recordem que el senyor Sentís va entrar a Barcelona amb les tropes de Franco anys després. I ara no fem de Sentís nosaltres en la situació actual, si us plau.
  9. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies pels teus apunts! No faig de Sentís, faig difusió de la visió de Sentís, una visió com dius totalment manipulada i com diu Susana, pot ser que a algú li faci pensar. Fa poc vaig trobar la revista Mirador a la Biblioteca Virtual de Prensa Historica ( http://prensahistorica.mcu.es/es/consulta/busqueda.cmd) Encara estic llegint a estones, però ahir vaig trobar al núm. 212 (23.02.1933) la resposta de Mirador a un míting que van fer els dirigents de la “Casa Regional de Murcia y Albacete” al cinema Alhambra de la Torrassa i on es queixaven del tracte rebut als textos de Sentis. A la Revista satírica “El Be Negre” al seu núm. 88 (21.02.1933) també es parla d’aquest discurs, en la mateixa línia. Fan esment de frases que es van dir, però no sé si són invenció de la revista… inclús s’inventen un “himne dels Murcians” a la pàgina 2. http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=%2Fportalarca&CISOPTR=150716&REC=1 No tindràs més informació d’aquest discurs, no?
  10. Manuel Domínguez López Evidentment que no ho deia per tu. S’ha de parlar de Sentís i del que va escriure. El Joan Camós li va dedicar algunes pàgines en el seu llibre sobre la Repúblca a l’Hospitalet (1986) i la part més important d’un article l’any passat. El que vull dir és que hem d’aprendre de la manipulació i la falsedat que va fer aquest fatxa que va acabar ajudant als franquistes a imposar-nos a tots plegats la dictadura. Ara no hi ha una situació amb algunes semblances?
  11. Manuel Domínguez López Adjunto l’enllaç amb l’article del Joan Camós: http://www.celh.cat/zonaprivada/contenidos/L%60HOSPITALET%20I%20LA%20IMMIGRACIÓ.%20CATALANISTES%20I%20ANARQUISTES%20ALS%20ANYS%20TRENTA.pdf

25 Mai 2010 | Categories: Anys 30, Barraquisme, II República, Immigració, La Torrassa | Tags: , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Josep Maties de España i Muntadas

Josep Maties de España i Muntadas (1929-2005), alcalde de l’Hospitalet de Llobregat des de 1962 a 1973. 

Amb l’excusa de donar habitatge a tots els nouvinguts, va convertir la ciutat en l’actual caos urbanístic. Deixava construir a qualsevol lloc sense demanar res a canvi a les constructores. No calien equipaments, ni zones verdes, ni qualitat als habitatges,… únicament calia construir i construir, sense importar les lleis, el patrimoni o el medi ambient. Fins i tot l’arquitecte municipal treballava a sou de les constructores.

Falangista del Movimiento, fill d’un dels propietaris de La España Industrial, Marqués de Monsarra, Procurador a Corts, amic de l’oligarquia local,…. Era considerat com a intransigent amb les demandes dels veïns i un megalòman (ho era tant que a l’avinguda Carrilet li va posar el seu nom)

REFERÈNCIES

Imatge capturada del video: L’Hospitalet dels anys 70.

Informació de:

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Imma Jodar no hace falta decir nada más!
  2. Marga Canals Em sembla que això passava a tot arreu!!!
  3. Francisco Burrueco Huarte LO QUE SE DICE UNA JOYA,VAMOS.
  4. Trujillo Fernández Realmente todo un compendio de virtudes este buen señor asi esta L´Hospitalet como está fué nuestro Porcioles particular.
  5. Aurora Gómez Miralles Además, era antipático. Cuando yo lo conocí llevaba el pelo cortado al cepillo. En aquella esa había un cantante que se llamaba Ennio Sangusto, que cantaba aquello de “Speddy Gonzalez”. Yo le llamaba así en plán de burla
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, que le da un aire, sí,… 🙂 http://www.stars-on-7-inch.com/Listen/D/Metronome/M-0000/metr_361.jpg
  7. Tito Perez Orcos vaya perla y asi seguimos hoy en dia, mas manifestaciones y menos futbol, gran hermanos y memeces es lo que le hace falta a nuestra sociedad; debate plural y democratico.
  8. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Un pròxim protagonista d’una entrada, en Paco Candel, regidor de Cultura a l’Hospitalet al 79, deia en el llibre “La Nova Pobresa” (1988): “Vaig néixer pobre, he estat sempre pobre, continuaré essent pobre i pobre moriré. A aquestes hores, no espero que canviï la meva sort. Diguem que la corba o la sinuositat de la meva pobresa m’ha fet conèixer, d’alguna manera, totes les oscil·lacions d’un estat de vida comú a una gran majoria de gent. De mancar absolutament de tot, he passat a ser propietari d’un pis i titular d’una llibreta en una Caixa d’Estalvis; en sortir de la misèria del subdesenvolupament no he estat capaç més que d’aconseguir la misèria de l’electrodomèstic”
  9. Ireneu Castillo Serà casualitat que s’assembli al “Dioni”??? Jo em crec que no…
  10. Ana Villaescusa Sí q s’assembla jaja…Quin personatge…buff
  11. Jordi Piera Solo falta decir que dono al “Opus Dei” los terrenos del Municipio para construir “Xaloc y Pineda”.Ni olvido ni perdon.

23 Abril 2010 | Categories: Anys 60, Anys 70, Avinguda del Carrilet, Especulació, Franquisme, Immigració, Membres de l'ajuntament, Tot l'Hospitalet | Tags: , , , , , , , , , , | 4 comentaris