Imatges retrospectives d'una ciutat

Immigració

L’Hospitalet, 1962

Avui, una entrevista amb el Dr. Ramon Solanich i Riera, alcalde de l’Hospitalet entre 1956 i 1962. En ella s’aborden els principals problemes de la nostra ciutat: l’habitatge, l’educació, el tranport, i les escombreries.

Com llegiu l’any 1962 la població de l’Hospitalet ja era de 130.000 habitants, en 1970, en 8 anys, augmentaria fins 242.000, i els problemes també.

Anuncis

Carrer de Miquel Peiró i Victori, 1962

Avui agafo dues fotografies del llibre que el grup fotogràfic amateur Foto-Viva va fer sobre el barri de Sanfeliu, les dues són de l’any 1962 al carrer de Miquel Peiró i Victori (abans riera del Canyet). A la primera es veu una bòbila, no sé si era La Industrial Ladrillera, a la que també deien “Bori”…

de la qual als any 70 encara quedava una xemeneia dempeus, sinó m’equivoco ara allà trobaríem la Creu Roja i l’escola Ausiàs March, construïda l’any 1979. Com a la gran majoria de les fotografies de l’any 1962, tot està ple de neu 🙂

A la següent imatge veiem una familia baixant cap al barri del Centre, el camí com veieu no estava pavimentat, i durant els dies de pluja resultava intransitable.

Als anys 60 tots els refugis antiaeris excavats als talussos durant la Guerra Civil pràcticament ja eren buits. A aquesta fotografia, a la dreta, veiem l’entrada d’un que em sembla que encara existeix darrere del mur que hi ha a la Pujada, s’havia excavat de manera horitzontal, reforçat amb pilars i voltes de maó, i com deia, després de la guerra, es va convertir en un habitatge,… penseu que als anys 50 es calcula que existien uns 147 refugis que oferien sostre a 590 persones censades, emigrants que no trobaven altre lloc.

Com deia, aquest carrer abans es deia de la riera del Canyet, o també La Pujada, que era el nom del paratge ja al 1930. No sé des de quan li van posar el nom del beat Miquel Peiró Victori, però he trobat la seva biografia, i com té relació amb la nostra ciutat, l’incorporo tot seguit:

Miquel Peiró Victori, va néixer a Aiguafreda, el 7 de febrer de 1887; en morir el seu pare el 1894 va ingressar al col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta (Barcelona), dirigit pels Pares de la Sagrada Família. Després es va traslladar a residir amb la seva mare a Roda de Ter (Barcelona), on dirigia també un col·legi la seva tia Dominga Victori. Va treballar a la fàbrica de teixits Tecla Sala; el 1913 aquesta mateixa propietària li va confiar un lloc de responsabilitat en una altra fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Va contreure matrimoni el 30 de gener de 1915 amb Francisca Ribes Roger, natural de Roda de Ter. Va ingressar en l’ordre seglar dominicana i va col·laborar en un cercle d’obrers catòlics vinculat a aquesta; era aficionat al futbol; entre els seus fills estava fra Josep, estudiant dominic mort a conseqüències de la persecució religiosa el 1938.

El 24 de juliol de 1936 es va traslladar a Barcelona a la recerca de notícies sobre el seu germà, l’avui beat màrtir Ramon Peiró, OP (assassinat el 21 d’agost a la carretera del Morrot), en el recorregut va observar incendis i profanacions d’esglésies i cases religioses; va tornar a l’Hospitalet i cap a les 11 de la nit, el van capturar al seu propi habitatge; buscaven també al seu fill fra Josep. Es va acomiadar de la seva esposa amb aquestes paraules: “Fins al cel”. Poc després es van sentir uns trets que li van ocasionar la mort;  tenia 49 anys d’edat; la seva dona va exigir que en el taüt es col·loqués el crucifix.

REFERÈNCIES


L’Hospitalet, 1982

L’enquesta en que es basa aquest article es va realitzar poc temps abans de la creació de radio l’Hospitalet, en aquell moment un 46% de la ciutat pensava que vivia a un barri de Barcelona, i un 81% no sabia el nom de cap membre del govern municipal. La radio, i la resta de mitjans de comunicació municipal ens ha ajudat a tenir consciencia de nosaltres mateixos com a ciutat.

Com diu el Centre d’Estudis a la seva pàgina de facebook:  Entre tots i totes hem lluitat per tenir identitat i conciència de ciutat. Els mitjans de comunicació locals han jugat un paper bàsic en aquesta tasca. Ens juguem molt, podem perdre moltes de les fites que hem aconseguit. L’Hospitalet té raons objectives per patir una situació social convulsa, i si mantenim la convivència i un grau de cohesió social acceptable és per la feina de les associacions i les institucions. Si eliminem les eines no aconseguirem els objectius.

TOTALMENT D’ACORD

REFERÈNCIES

Pàgina de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet


Centre i Sant Josep, 1923

He trobat aquest plànol de 1923 on podem veure el barri del Centre i les primeres cases del de Sant Josep. He marcat algunes zones, a l’esquerra l’església i l’ajuntament, i a la dreta les casetes del carrer de l’Ebre i la de Juan de Toledo (suposo que enderrocant-se), també el nucli del carrer de Sant Josep, i el del carrer de Rodés. Crec que així és una mica més fàcil orientar-se. no els he marcat però també surten Can Vilumara, la Tecla Sala, la caserna de la Ramunta, el carrer Xipreret amb els grans espais que envoltaven la casa España,…

Ens trobem a l’any 1923, la ciutat està rebent immigració de manera brutal i més que vindrà,… (1910 -> 6.905 habitants ; 1920 -> 12.360; 1923 -> 20.136; 1930 -> 37.650) i per tant es comença a construir sense cap planejament. És en aquest any quan es planteja la necessitat d’elaborar un pla d’ordenació urbanística del terme municipal i suposo que per això van fer aquest plànol, però l’ordenament no arribaria fins 1926 de la ma de Ramon Puig i Gairalt.

L’any 1923 també es produeix el cop d’estat de Primo de Rivera i els ajuntaments queden suspesos per Reial Decret. Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, deixa l’alcaldia a l’octubre i l’agafa Tomàs Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, que es mantindria fins el febrer de 1930.

REFERÈNCIES


El refugi antiaeri del torrent de Can Nyac

Fa uns dies escrivia sobre el refugi antiaeri de la Torre Barrina, al barri de Collblanc, un refugi que s’havia de recuperar fa dos anys per fer-lo visitable,…

El cert és que a la nostra ciutat ja existeix un altre refugi visitable, el que hi ha al barri de Sanfeliu, on està l’aqüeducte i la xemeneia de l’antiga bòbila,… sols teniu que preguntar. Està fet una m***a, i pel que m’han comentat els pagesos que m’he trobat, últimament es fa servir d’habitatge ocasional pels sense sostre, de lloc ideal per a drogodependents, d’espai de diversió pels caps de setmana del jovent, etc.

Avui no hi havia pràcticament ningú i he tret unes imatges de l’accés i de l’interior:

Té dos accessos, aquest que és el que queda més al sud, i un altre que trobareu al final d'aquesta sèrie d'imatges

Quan entrem veiem una sala principal amb unes voltes de maons per reforçar el sostre; aquesta sala dona a altres dues habitacions més petites, una que és ben bé un túnel, cap a l'est, dins de la muntanya, i una altra cap al nord, a la que també s'accedeix des de l'exterior mitjançant la segona entrada al refugi.

Aquest és el túnel que va cap a l'est, encara que a la seva part final gira una mica cap al nord. Com veieu està ple de terra i escombraries vàries

El gir cap al nord que deia, que és on acava el túnel.

Aquesta és l'habitació que queda al nord respecte de la sala principal on també veiem una volta de maons.

Des del punt anterior faig una foto cap a la sala central i podem veure que el mur sud es troba ple de bidons, que semblen tancar una part del refugi trencat.

Ara veiem el segon accés, on sols queden la meitat dels maons que reforçaven l'obertura.

La historia d’aquest lloc la podem trobar als Quaderns del Centre d’Estudis, concretament al núm 23, on Josep Ribas rememora un altre Quaderns, el núm.3, on Antoni Mataix ens diu:

Tots els refugis que es van construir durant la guerra es començaren a omplir amb els emigrants que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués… Aquest va ser el procés de més de 500 habitants censats l’any 1950 a barraques i refugis de la Fonteta, la riera del Canyet i la Remunta… Hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades (…) al cens de 1950 hi ha 590 veïns en refugis“.

He preguntat a les persones que he trobat per la zona i aquest és l’últim testimoni de la defensa passiva a la guerra que va ser reutilitzat com habitatge que queda allà i segurament ens queda a l’Hospitalet.

Pot ser s’hauria de fer alguna cosa com catalogar-lo dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat i protegir-lo,… o pot ser no té cap importància,…

REFERÈNCIES


El timbaler de Can Serra

Aquest quadre, homenatge als veïns i veïnes lluitadors de Can Serra, està situat a la plaça de la Carpa, en ell podem veure un tamboriler fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant.

Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons com aquesta:

  • “La Carpa es tuya y mía,…
  • ¡No queremos pisos en la Carpa!”

o també alguna cançó d’un veí que es deia Viti

  • “A Cantar que no es difícil
  • que ya sabemos los sones
  • Si hasta los niños lo gritan
  • si hasta los muros lo oyen
  • Hay un tambor que nos llama,
  • ¿De verdad que no lo oyes?:
  • que no nos quiten los parques
  • que no nos quiten las flores”

I això és el que he trobat,…

REFERÈNCIES

Declaracions dels veïns A. Raya, Gloria i José a la pàgina 172 del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.

COMENTARIS AL FACEBOOK

Manuel Domínguez López Val la pena llegir el contingut de la placa. És una de les mostres més contundents del que va significar la lluita veïnal a la ciutat, i un recordatori que sortint al carrer s’aconsegueixen coses.


Dos passadissos del barri del Centre

Continuem amb algunes imatges més de la visita turística del dimarts,… Fa uns mesos vaig dedicar unes paraules als passadissos, i concretament vaig compartir una imatge del passadís que es conservava al carrer Mas, 108

Quan es parla d’aquests tipus d’habitatges propis dels anys 20, moment on es va fer necessari oferir cases barates de lloguer als obrers que venien per treballar sobre tot a Barcelona, normalment es pensa en els barris de Collbanc i La Torrassa, encara que també es van construir a altres barris com Santa Eulàlia, o Sant Josep, i també no sé si es van construir, però existeixen al Centre, com aquests dos,

Com suggeria crec que són una mica especials ja que no es van construir com a passadissos, es van transformar en ells, es a dir, quan es van construir no tenien pràcticament res davant de les seves portes i un dia, plof!, va sortir un edifici a pocs metres, quedant un passadís estret per poder sortir al carrer.

El primer és al carrer de Sauri, a pocs metres de l’avinguda de la Fabregada i de l’avinguda del Carrilet. Com veieu a la imatge de 1947 davant de les portes hi havia el que semblen hort,… o pot ser s’estava preparant el terreny pel nou edifici, però realment no era cap passadís.

Aquest segon passadís es troba al carrer de la Casa Nova (al 1930 de Casanovas ¿?), molt a prop de La Farga, i també del carrer de la Fabregada. Aquest té molts habitatges distribuïts en dos nivells; però ens trobem amb el mateix que abans, a la imatge de 1947 encara no tenien un edifici just davant, es va construir després, i també veiem el que crec que són hortets, dues fileres, que no sé si eren pels habitants dels passadís. Es a dir, pot ser eren habitatges pels obrers d’una fàbrica propera, com La Farga.

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Santos Vallespin Gavilan Aparte de los que se mencionan, existen dos más y los dos se encuentran en la calle S. Roc; uno entre J.Mª. Sagarra y Av. Carrilet y el otro entre Provença y Josep Prats, éste último tiene una puerta que impide el acceso para los que no vivan allí, no así el primero.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) El primero localizado, es el passatge Piera, al segundo no puedo llegar con el google street view, y no lo acabo de encontrar con foto aérea, me tendré que pasar,… muchas graciAs!
  3. Santos Vallespin Gavilan te puedo pedir un favor: tengo curiosidad por tener información o algun dato de la casa (casi diria que masía) donde nací. En el libro que publicasteís en su día sobre l’Hospitalet, creo que sólo hay una foto en que aparece a lo lejos, y era…
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Santos, sí, vaig agafar el nom del llibre L’Abans, però aquesta pàgina no te res a veure, podria ser una continuació d’ell amb un àmbit temporal més gran i altres diferències, la única relació que tinc amb la seva autora és la gratitud i l’admiració.  Sobre la casa que dius no et puc ajudar, no tinc ni imatges,… et recomano que vagis a l’Arxiu Municipal, segurament podràs trobar la llicència d’obres dels nous edificis, que pot ser estan acompanyats de fotografies de la casa. No obren per las tardes i se’m fa complicat anar. També pots anar al museu i preguntar per les persones que s’encarreguen del patrimoni arquitectònic, ja que al 1987 al carrer Sant Joan hi havia un grup de cases que estaven catalogades com a patrimoni arquitectònic i han de tenir documentació d’elles d’aquella època. Fa un temps vaig preguntar per aquesta documentació i no la tenen a l’arxiu i em van orientar on et dic, el que passa que com amb moltes coses no he pogut continuar la recerca i les tinc pendents,… Perdona, ahora veo que te he escrito en catalán, es que estoy con varias cosas a la vez y se me ha ido la lengua,… Saludos!
  5. Santos Vallespin Gavilan Hola: Primero agradecerte el interés demostrado; he de decirte que en un principio creía que el libro y la página era lo mismo (incluso te iba a perdir permso para escanear y colgar aqui una foto en que aparece, a lo lejos, la casa en la cual estoy buscando datos, por aquello de los derechos de autor y esas cosas, supongo que ahora tendré que localiza a la autora para que me de su permiso). En segundo lugar, darte las gracias por orientarme hacia donde he de dirigir mis pasos en la búsqueda de información. Tercero, creo que no has de pedir perdón por utilizar tu lengua materna, evidentemente no sabías si el catalan lo entendia. Mi problema es que no se expresarme correctamente en catalán oral, y ya no tedigo nada escrito, pero no tengo ningún tipo de difilcutar a la hora de escuchar o leer en catalán. Es por ello que me gustaría que siguieras utilizando tu lengua materna, por lo menos conmigo. Creo que nadie ha de cambiar de idioma si las personas entre ellas se entienden; si cada uno en su lengua, hay comunicación, ¿por qué uno de los dos ha de ceder? Un fuerte saludo. P.D. hoy he pasado por delante del pasillo situado entre entre Provença y Josep Prats (esta al lado de un taller mecánico de coches), y por como está diseñado y comparado con el resto de pasillos que hay en el barrio, da la impresión que fue un “capricho” a la hora de edificar la vivienda P. D. En calle S. Joan se encuentra el pasaje S. Cristobal, de uso particular, pués con google street view, se ve una verja que impide el paso hacia su interior
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) De nada,… No es mi lengua materna, ni siquiera habitual, escribo en catalán porque lo hago fatal, menos fatal que al principio, pero me gustaría hacerlo mejor. Con la práctica y el corrector de windows, a ver si de una vez aprendo!, creo que es la única manera,… Me da igual cambiar al castellano para responderte, de hecho es que me sale automáticamente,… qué cosas! OK, tengo en cuenta tus PDs para una próxima excursión al Centro. Gracias y un saludo!!
  7. Patxi Almarcha Al passadis del carrer Sant Rov entre Avda Carrilet (que franquistament es deia Avda del alcalde España Muntadas) i josep mª de Segarra va neixer el meu pare i altres fills de murcians que van arribar cap el 1929 per la construcció del metro