Imatges retrospectives d'una ciutat

Autovia de Castelldefels

El passatge Carbonell, inicis dels 30

Tot el que bé a continuació és obra de Jaume Ventura i Costas, ajudat per la seva mare, Carmen, filla de Cal Carlos Guàrdia, que es situava al núm. 11 del passatge Carbonell.

A la següent fotografia, realitzada el 1947, Jaume ens ha assenyalat el desaparegut barri de Can Pi i altres llocs propers també esborrats per sempre. Ara aquí trobareu un polígon industrial, i a la part dreta la plaça Europa, la fira,… encara que a gran part de l’espai on es situava el nucli de Can Pi podem trobar un solar.

Jaume Ventura també ens ha realitzat un plànol del passatge Carbonell on ha situat els noms de les cases i comerços  que hi havia abans de la guerra. Aquesta informació és molt important ja que no sé si es troba escrita a cap lloc, jo al menys no el conec.

Llegint la Vanguardia també he llegit que al bar de la Cisqueta, també li deien “Sisqueta Club Marina”, i es jugava als “peohibits”; també es celebraven actes polítics, i que al barri li deien del “Bé Negre” (amb el Bé amb accent ¿?).

 

També incorporo cinc fotografies, comentades pel mateix Jaume, que ens permeten situar-nos millor a aquell moment i espai.

Alguns membres de la família de Cal Carlos Guardià. Al fons, Teresa Blanch, la meva àvia materna, qui té un nen a la falda és Isabel Perez, la tia Isabel dona de l’oncle Benet; el nen és el Carlitos, el seu fill, el meu cosí. Al costat de la tia Isabel, la meva mare, Carmen Costas, al darrera el meu pare, Amadeu Ventura, i al costat de ma mare, Montserrat Fuster, la seva cosina.

Els carros de Cal Carlos Guardià al passatge, el que és al devant, és Benet Costas, un dels meus oncles materns.

La matança del porc, el que té el ganivet a la ma, és Enric Costas, un altre dels meus oncles materns, l’altre és un treballador de casa

Dia de Sant Antoni, 17 de gener de 1945. El que es troba a l’esquerra, és l’oncle Enric.

Grup de Guardies Jurats, que vigilaven els camps de conreu. El que es troba a l’esquerra dret, és Carlos Costas, el meu avi matern.

REFERÈNCIES

Grup de Facebook: Records del barri de Can Pi (L’Hospitalet de Llobregat) 

Anuncis

Memmortigo? (1934)

Doncs l’Ines del fòrum de l’associació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) m’ha tornat a mostrar unes imatges que no coneixia del pont de les Voltes, el que entre 193o i 1939 era utilitzat per creuar el Llobregat a l’alçada de l’actual pont de la Granvia.

Es tracta del film amateur Memmortigo?, dirigit l’any 1934 per Delmir de Caralt i Puig (1901-1990), que crec que era net de Delmir de Caralt i Matheu que el 1873 va instal·lar a Santa Eulàlia l’empresa Marquès, Caralt i Cia., i que es dedicava a filar cànem i lli,… Delmir estudià Peritatge Mercantil i Direcció d’Indústries Tèxtils i Tintòries i treballà en la indústria tèxtil per tradició familiar des dels 20 anys, però el que realment l’apassionava era el cinema amateur, de manera que es va convertir en un dels directors més avantguardistes de l’època.

Memmortigo? dura quasi 16 minuts, és muda, surrealista, plena de metàfores, amb humor… El seu títol significa “em suïcido?” en esperant, i l’argument és això mateix, un home (Ernest Sants) que s’intenta suïcidar de moltes maneres, fins que es troba amb una dona (Rosita García) molt simpàtica que amb el seu somriure el fa canviar d’opinió. El film va tenir molt bona crítica al seu temps, va guanyar molts premis tant nacionals com internacionals i es va considerar des de l’inici una peça de museu.

Com aquest bloc va una mica sobre imatges de l’Hospitalet he intentat esbrinar on es va rodar, però no he trobat pràcticament informació d’on es va rodar concretament la pel·lícula. Les escenes del pont no fa falta situar-les, inclús es veu al fons la desapareguda masia hospitalenca de cal Xic de la Barca.

Aquí podeu situar el pont (erròniament citat com de les Tres Voltes) i la masia a l’any 1933,… pot ser també encara es veuen els “Llachs”, aquells arbres de 1890 que mencionava a la nota de l’altre dia,…

A una de les primeres escenes surt una torre elèctrica i darrere un paisatge muntanyós despoblat d’arbres, aquest també surt més cap endavant del film, i ben bé podria ser el front barceloní e Collcerola, pot ser es podria situar a Esplugues, però no m’atreveixo a afirmar res, ja que sé que ell va néixer a la Bonanova i va viure a Sarrià, així que també podria ser aquella zona.

Als dos minuts de pel·lícula surt una sèquia amb un petit pont i al fons un nucli de cases blanques, amb una masia més propera, podria ser l’Hospitalet però sols veig una xemeneia (m. 2:33), i en aquells anys hi havia moltes més!

Als dos minuts i mig surten imatges d’uns arbres d’aspecte tètric que podrien ser tant del Prat com de la marina hospitalenca.

Una mica més endavant surten dos cotxes a una carretera, al fons sembla endevinar-se el contorn de la muntanya de Montjuïc, però per la distància no sé si ens trobem al Prat o ja a l’Hospitalet, en aquest últim cas podria tractar-se de l’antiga carretera del Prat ¿?

Com sempre no he arribat a moltes conclusions clares. En tot cas aquí teniu la pel·lícula per si voleu donar una ullada i ajudar-me,…

LA PEL·LÍCULA

Memmortigo?

REFERÈNCIES


Milicians al pont de les Voltes, agost de 1936

Torno a posar la fotografia del pont de les Voltes i el de Ferran Puig per situar-nos. El riu és el Llobregat i ens trobem a l’alçada de per on creua l’actual autovia de Castelldefels. El pont de les voltes es va construir l’any 1930 i va ser dinamitat el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, pels republicans quan escapaven de les tropes franquistes.

Ja situats, ara os presento unes fotografies realitzades per Robert Capa pròximes al 5 d’agost de 1936 (segons Ernest Alòs, un expert en Capa). Les dues es van publicar a The Weekly Illustrated el 5 de setembre de 1936, i posteriorment, aquesta primera, a la revista Life del 6 de gener de 1941. Tota aquesta recerca la ha fet “Ines” als fòrums de l’Asociació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) i jo m’he assabentat de casualitat. A les referències deixo l’enllaç que us portarà a altres llocs web tant o més interessants sobre aquest tema.

El que veiem és un control de milicians armats situats a l’extrem del pont que es trobava al Prat de Llobregat; dos pujats a la part superior i dos a peu de terra que controlen tant les entrades com les sortides de vehicles.

REFERÈNCIES


La nevada del 5 de gener de 1985 al polígon Pedrosa

Aquesta fotografia ha estat compartida per Juan José Bagán i es va realitzar el dia de Reis de 1986; el dia i la nit anteriors havia estat nevant i aquest és el paisatge que van deixar. A l’Hospitalet no es que nevi molt, pot ser no es veia un paisatge així des de la gran nevada de 1962, i crec que no es va tornar a veure fins l’any 2010.

Com veieu el polígon encara no estava molt urbanitzat, sé que l’edifici de Caprabo va entrar en funcionament l’any 1980, i la resta d’empreses segurament es van instal·lar més o menys a la mateixa època. Des d’elles, fins l’estació de Can Tunis hi havia un munt de camps.

Pot ser algú recorda que sota el pont de la Gran Via, al menys al costat de Bellvitge, pràcticament no passaven cotxes, i les parets s’aprofitaven per jugar al frontón/frontenis,… encara quedaran pilotes allà penjades,…


Construcció del segon tram de la ronda Litoral, inici dels anys 80

Ahir vaig anar a dinar al restaurant La Marina de l’Hospitalet que es troba a una masia situada entre la ronda Litoral i la Zona Franca, abans envoltada de camps i ara de vehicles de segona ma i fàbriques. La masia es diu Cal Capellà i els seus menjadors es troben plens d’antics útils agrícoles, vells objectes comuns a altres èpoques, imatges de la Marina i de la família que porta el restaurant,…

Quan ja sortiem de dinar vaig preguntar si podia fer una fotografia a una de les imatges que tenen penjades (la que veieu aquí) i no van tenir cap objecció, tot el contrari, van comentar-me que aquesta imatge la va portar un obrer que va participar a la construcció del cinturó, la va trobar mig oblidada a un racó i va pensar que era un bon lloc per preservar-la. Després vam continuar parlant una estona de les masies properes, i de l’Hospitalet d’abans, però la veritat es que tenien molta feina, i em va saber malament destorbar-los,… però tornaré! 🙂

La imatge ja sé que no es veu massa bé, no vaig saber com evitar el reflex del vidre que cobreix la fotografia,… alguna cosa es veu, la podeu ampliar si voleu. L’edifici a l’esquerra de les obres són les cotxeres de TMB, i a la dreta trobem el restaurant sota els edificis de la fàbrica de pintures Akzo Nobel, just en mig es troba la ratlla que des de 1920 ens separa de Barcelona.

El primer tram de la ronda o cinturó Litoral, des del passeig de Colón, al peu de la carretera de Miramar, fins el passeig de la  Zona Franca, amb un total de 2,8 km, es va començar a fer el 16 de febrer de 1972 i es va finalitzar el 5 de maig de 1981 després de multitud d’endarreriments. El segon, de 3,73 km, fins l’autovia de Castelldefels, que veieu a la imatge del restaurant, es va començar el 18 de març de 1980 i  es va inaugurar el 10 de febrer de 1983.

He trobat algunes imatges a la Vanguardia sobre aquest segon tram, tampoc són molt bones però per ara és el que hi ha,… la primera, l’esquema, és del 12 d’octubre de 1979, la següent del 3 d’abril de 1981, i l’última és la portada del dia 25 de novembre de 1982.

També incorporo una imatge de finals de la dècada passada, on també es pot veure la cotxera de TMB i Cal Capella, el cinturó i l’autovia de Castelldefels,…

A principis de 1984 es va començar a construir el tram que paral·lelament al Llobregat, creua el nostre municipi, des de l’autovia de Catelldefels fins a la C-245, entre Cornellà i Sant Boi. Els 3,4 km es van inaugurar el 15 de juny de 1987, però això és altre article,…

REFERÈNCIES

Hemeroteca de La Vanguardia