La Puda, ja tenim imatges!
Mireu,… la Marina de l’Hospitalet, sí…, el territori que va des de la línia del Carrilet fins al mar, és gairebé un desert documental,… i també pràcticament natural, ja ens queda molt poc per destruir. A mesura que la terra de cultiu anava desapareixent sota el formigó, pocs es van ocupar de recuperar aquelles antigues fotografies que guardaven els avis o bé que van fer els viatgers quan en algun moment ens van visitar.
Si aquest espai fos un puzle, tindríem moltes peces perdudes, masses, i és una llàstima, ja que tot això, ara tan abstracte, no deixa de ser un reconeixement a la nostra identitat, que un poble que tan ràpidament s’ha transformat en ciutat, amb tot el que això ha suposat, no deuria de perdre mai; l’hauria de conservar com un tresor… si aquest poble tingués una mica de autoestima. Tota aquesta “queixa” no és d’ara, no sóc el primer que la fa, ni seré l’últim; ha estat repetida a cada dècada, i lamentablement algú d’aquí uns anys, tornarà a escriure en algun lloc el mateix,… en aquest sentit, els de dalt sembla que sempre són els mateixos.
En fi,… fa uns dies van arribar al meu mur de facebook un parell d’aquestes peces de puzle introbables, imatges que buscava feia molt de temps. Són d’una casa que es trobava al costat de la desapareguda platja de l’Hospitalet, propera a la Farola. Aquesta casa es deia la Puda, i es veu que des de 1878, fins als anys 30 del segle passat, allà va existir una font d’aigües curatives molt visitada, on la gent dels voltants feia cua per banyar-se i guarir-se de diverses malalties.
En Pere Cases Sancho, qui ha compartit aquests fotografies amb nosaltres, va néixer allà l’any 1943 i ha conservat aquestes fotografies de data encara indeterminada.
Aquesta primera sembla de principis de segle, i encara que no es veu molt bé, ens mostra una cua de gent que hauria arribat a la casa per tal de provar les aigües curatives de la font. No es veuen cables, ni llums a les façanes, segurament encara no havia arribat la llum elèctrica; crec que aquesta fotografia es va fer quan aquesta casa era encara a territori hospitalenc.
La segona sembla dels mateixos anys, es veu una mica millor. Sembla que a la part de la dreta és on era la font, pot ser es situaria darrere d’aquesta petita torre. Sobten aquestes ¿puntes de biga? de la façana de la casa, i que són més nombroses que a la fotografia anterior. No entenc que són, o si podrien simbolitzar alguna cosa.
Bé, ara falta saber com era la font i ja sabeu,… no deixeu les fotos als calaixos, teniu un grup de facebook molt actiu per fer-lo. Moltes gràcies a Pere Cases Sancho, i si voleu saber més coses d’aquesta font podeu picar aquí!
Platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1892
Fa uns dies vaig publicar una carta de navegació de l’any 1880 que ens permetia veure la platja de l’Hospitalet, avui he trobat aquesta de l’any 1892 que conté més informació. Us recordo que la platja de l’Hospitalet anava des de la fàbrica de productes químics (de Boada i Bohigas) fins al riu Llobregat, a aquest mapa formaria part de la platja del Llobregat.
Alguns edificis ja són coneguts: el far, la Puda, la citada fàbrica, i les barraques de pescadors que havia al costat. Les que són noves són les que hi ha a tocar del riu: Las “chozas del mariculado”, casa barca i casa del Andorra, totes elles sembla que disposen d’un embarcador al riu.
La Casa del Andorra sembla situada on l’any 1914 trobem can Pelicán i on l’any 1926 trobem cal Patirem, és possible que sigui la mateixa edificació que ha anat canviant de nom.
REFERÈNCIES
La font de la Puda
De fonts que es diuen “Puda” hi ha moltes a Catalunya, a Banyoles, a Castellolí, a Sant Pau de Segúries,… pot ser la més coneguda, i les més propera, era la font que va donar nom al antic balneari de la Puda de Montserrat, que veiem a la dreta quan anem cap aquesta muntanya per la C-55 des de Barcelona, una vegada hem passat el congost del Cairat.
Les fonts que es diuen Puda, reben aquest nom per que les seves aigües fan pudor, ja que tenen un alt contingut en sofre, són aigües sulfuroses, que es consideren de valor medicinal (curatives per les vies respiratòries, pell, osos,…). Doncs bé, fa més de cent anys nosaltres teniem una d’aquestes, que es trobava a prop de la nostra platja i que li deien la Puda del Llobregat.
La font es va descobrir al maig de 1878 , molt a prop de la Farola del Llobregat. Segons testimonis de 1880 “es troba en un soterrani o cova davant una casa de pagès, conté set aixetes y s’hi baixa per tres escales, careixen l’entrada la part NO”
A diversos mapes de l’antiga Marina trobem el motiu La Puda, que és el nom que va rebre, a més de la font, la casa de pagès que es trobava a prop. No he trobat cap imatge d’aquesta casa, la que sí que he trobat és Cal Jaume de la Puda, situada a prop de l’estació de Casa Antunez (Can Tunis), no sé si hi ha cap relació, ja que l’amo de la font a finals del XIX era Francisco Casas y Ginabreda, també anomenat “Titu”, pot ser el tal Jaume (de la Puda) era familiar d’en Francisco o va ocupar la casa posteriorment,…
Sobre la font trobem més notícies a l’any 1892 quan el Dr Jadett defensava aquest manantial front a les declaracions d’altres col·legues que deien que les aigües no eren potables ja que eren producto de detritus vegetales formados en una cuenca de tipo pantanoso. Deixo l’article sencer on surt fins a una analítica de les aigües de la font:
Es veu que als anys 80 (del segle XX) l’enginyer químic Joan Marcé Miracle va comparar els resultats d’aquestes analítiques amb d’altres i va trobar moltes semblances amb la composició de les aigües de l’aqüífer superficial del Llobregat a la zona costanera, el que confirmaria que el seu origen no serien les moles granítiques,…
La darrera referència documental es va trobar a un mapa de 1932, però segons Josep Ferret feia anys que estava abandonada.
REFERÈNCIES
- El antics aprofitaments d’aigües subterrànies al delta del Llobregat (1600-1900) de Josep Ferret i Pujol, editat per la Comunitat d’Usuaris del Delta del riu Llobregat a l’any 2002 (referència principal)
- L’article és de la publicació quinzenal El Faro del Llobregat, 07.08.1892 (pàg.2) que poeu trobar amb aquest buscador del Departament de Cultura
- La imatge de la casa és del llibre Imatges retrospectivas de la Marina de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona a l’any 1997. Moltes imatges les podeu trobar a aquest lloc web
- Cal dir que el motiu Cal Jaume de la Puda també es menciona al llibre Cop d’ull als motius de L’Hospitalet de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular a l’any 1991. No hi ha cap referència als motius de les masies de 1863 recollides per Francesc Marcé al seu llibret “Una Mirada a la Marina d’ahir” de 1980
CARTOGRAFIES
- L’Hospitalet de Llobregat, 1914
- Finques expropiades de les marines
- Can Tunis, la seva platja i els seus camps a principis dels anys 40
- Un mapa similar a l’anterior però de data indeterminada
- Les Masies de l’Hospitalet de Francesc Marcé, data indeterminada
- Plano de la zona del Puerto Franco de Barcelona (1926)
L'Hospitalet de Llobregat 