Imatges retrospectives d'una ciutat

Guerra Civil

El final de la “bola del mundo”

L’any passat per aquestes dates vaig publicar aquestes fotografies d’en Santos Vallespín, són d’una cúpula de formigó, ara desapareguda, i que es situava al barri del Centre, entre l’avinguda de Josep Tarradellas i les vies. Els nens que fa anys jugaven a aquest espai, davant de la singularitat d’aquest objecte, van inventar alguna que altra llegenda, alguns pensaven que a sota s’havia enterrat a persones, altres que era un dipòsit d’armes,… alguns li deien la bola del mundo, d’altres l’anomenaven les tortugues,…
cupulassantos

L’Artur García ens va oferir el testimoni del seu pare, que las havia vist construir, tan sols eren dipòsits de combustible de la CAMPSA, que es situava a Cornellà. Ens comentava que els havien situat allà, lluny de la fàbrica, clar objectiu de guerra, per tal de salvaguardar-les en cas d’atac aeri, de fet aquestes cúpules eren una mena d’armadura en contra de les bombes.

Bé, a aquesta zona toca fer pisos, i ja han arribat les excavadores, ja han obert el terra i ja sabem que no hi havien ni armes, ni morts,… el pare de l’Artur tenia raó, eren dipòsits. La següent fotografia també és de Santos Vallespín, veiem la paret dels dipòsits.

dipositsvallespin

Aquest matí m’he escrit amb en Josep Maria Solias, el director del museu, per tal de saber si s’estava documentant la troballa, m’ha comentat que s’estan prenent fotografies. No s’han trobat altres objectes, ni tan sols conductes; es veu una obertura a la paret del dipòsit, orientada cap a la línia de ferrocarril, però no s’observa cap altre objecte que relacioni ambdós elements. També m’ha comentat que no queda cap rastre de líquid, el fons està ple d’argila, no sé si és que el van netejar quan van quedar en desús, o bé l’han ficada al realitzar l’excavació actual. Sobre la data de construcció, no està clara, encara no es sap si és anterior o posterior a la Guerra Civil.

També a aquest mateix bloc hem rebut un missatge anònim amb una descripció del que s’ha trobat: “Puedo comunicar que las estructuras de hormigón no se hicieron con varillas metálicas típicas del hormigón armado, sino que se hicieron con hormigón directamente sin arena, con piedra de río. La verdad es que las máquinas percutoras están encontrándose con mucha dificultad para echar abajo las estructuras. Teniendo una visión general de la calle donde están haciendo la obra, concretamente desde la acera de enfrente pueden apreciarse un total de tres grandes estructuras cilíndricas con un diámetro considerable, al menos de diez o doce metros y una profundidad de unos seis o siete metros. Las paredes son de medio metro por lo menos de grosor. Es lo que se puede ver desde la calle. Al final tenía razón el comentario del texto:  las “tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues”, las referidas tres cúpulas por lo visto se corresponderían con las partes superiores de las estructuras citadas.”

Bé, aquest és el fi de la bola del mundo, de les tortugues, adéu a la cúpula, les cúpules misterioses,…

REFERÈNCIES

Post “la cúpula misteriosa” a aquest mateix bloc.

11 gener 2013 | Categories: >Cornellà, Anys 30, Avinguda de Josep Tarradellas, Ferrocarril, Guerra Civil, Segle 21 (Actualitat) | Tags: , , , , , , , , | 7 comentaris

Un torpede arriba a la platja, 1936

Bé, el que relata aquest article va passar l’any 1936, la platja i 900 hectàrees més ja ens havien estat expropiades, però els pagesos es continuaven sentint hospitalencs; de fet, aquell mateix any la CNT va col·lectivitzar totes els camps de l’Hospitalet sota el nom de l’Agrícola Col.lectiva, i tots els camps era des del cap del Riu fins a la carretera de Collblanc, sense distincions, ignorant les fites que partien el terme. Així que podríem dir que mentre va durar la guerra civil d’alguna manera aquell espai van tornar a ser hospitalenc.

Aquest mateix article va ser publicat a l’hora, amb les mateixes lletres a quatre diaris de Madrid (La Voz, La Libertad, El Sol, i ABC), però en canvi no he trobat cap referència ni a La Vanguardia, ni a les diferents hemeroteques catalanes on he consultat; el que com a mínim és estrany.

De casualitat, revisant les fotografies que hi ha al lloc web de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, m’he trobat amb una imatge d’aquell torpede pujat a un vaixell, sense més informació que la data i el lloc on es va trobar, que coincideix amb les de la notícia.

Hi ha infinitat de pàgines que parlen sobre aquests submarins italians, denominats legionaris, amb informacions sovint contradictòries,… després de molt llegir finalment he trobat moltes respostes, i també he descobert el valor propagandístic d’aquest torpede,…

“Infine lo Jalea (capitano di corvetta Silvio Garino), nello spazio di poche ore, tra la notte del 25 e il mattino del 26 dicembre, trovandosi in agguato presso Barcellona, lanciò a vuoto tre siluri contro due navi mercantili. Uno dei siluri, che al secondo attacco aveva fallito la motonave spagnola “Villa de Madrid”, finì sulla spiaggia senza esplodere. Rintracciato, recuperato ed esaminarono a bordo dell’incrociatore Mendez Nuñez, fornì ai repubblicani la prova che si trattava di un arma italiana, un siluro Whitehead costruito a Fiume, ed essi ne sfruttarono il grande valore propagandistico per dimostrare all’opinione pubblica internazionale che i sommergibili della Regia Marina operavano in appoggio alle forze navali di Franco”

Una cosa que no menciona el text, és que al dia següent, abans de les 7 del matí, suposadament el mateix submarí tornava a disparar dos torpedes contra un vaixell al port de Tarragona, i tornaven a anar a parar a la platja,… deixo a sota la referència.

REFERÈNCIES

4 Setembre 2012 | Categories: Anys 30, Far de la Torre del riu Llobregat, Guerra Civil, La Marina Perduda, Platja de l'Hospitalet | 2 comentaris

Alumnes de les Escoles del Sagrat Cor, 1946-47

Una altra imatge de l’Albert Graells, en aquest cas, és d’un grup d’alumnes del curs 1946-47 de les Escoles Parroquials del Sagrat Cor. L’Albert, a més del seu, ens ha posat el cognom de quasi tots els nens, pot ser reconeixeu als que ell no recorda, si és així, o per qualsevol altra qüestió, no dubteu en escriure!

Aquesta escola es va fundar pel Centre Católic, poc després de la seva creació, l’any 1904, al carrer de l’Església. L’any 1926 tot el conjunt es va traslladar on es ara, a la Rambla de Just Oliveras. Fins 1950 era exclusivament per nens, encara que posteriorment van poder entrar les noies, però en aules separades. Abans de 1950 el col·legi de les monges franciscanes era l’únic que oferia educació religiosa per noies al barri del Centre.

A l’època de la fotografia la escola era dirigida per Francesc Batallé i Aragonés, un mestre molt recordat a la ciutat, que com sabeu té un monument a la rambla de la Marina, just a l’altra banda de l’escola que porta el seu nom. Francesc va començar la seva tasca a aquesta escola a principis dels anys 30, provinent de les escoles Pies de Terrassa. L’any 1936 l’inici de la guerra el va fer fugir; el Centre Catòlic va ser saquejat i es va transformar en seu de la CNT-FAI, transformant el baixos de l’escola en un menjador públic.

Una vegada finalitzada la guerra, després de passar per camps de concentració, el sr. Batallé va tornar i va continuar de nou la seva tasca docent fins l’any 1952, quan per divergències amb Mn. Homar va marxar per crear l’acadèmia Sant Jordi. L’escola va continuar amb el senyor Amat fins l’any 1974.

REFERÈNCIES


7 Juliol 2012 | Categories: Anys 40, Carrer de l'Església, Centre, Centre Catòlic, Escoles Parroquials del Sagrat Cor (Centre Catòlic), Guerra Civil, Rambla de Just Oliveras | Tags: , , , , , , , | Deixa un comentari

La Brigada de la Mort de Pascual Fresquet Llopis

Dijous passat al curset d’història de l’Hospitalet tocaven els anys 30, i qui millor per explicar aquells anys que en Joan Camós i Cabecerán, l’autor del llibre L’Hospitalet, la història de tots nosaltres 1930-1936, indispensable si voleu conèixer el que va passar a la nostra ciutat en aquells anys previs a la Guerra Civil.

Com m’he llegit el seu llibre un parell de vegades i l’he consultat moltes més, diguem que anava amb la lliçó apressa, encara que va comentar moltes coses de les que no en tenia ni idea. Una d’elles és la que es descriu en aquest llibre, publicat fa uns quatre anys i que espero llegir-me aquest estiu (o abans).

El llibre té el seu origen en els fets del dia 14 de setembre de 1936 a Falset, quan van afusellar 27 veïns en nom de la revolució. Van morir a mans d’una brigada de la mort composada per una quarantena d’homes de la FAI, que viatjava en un òmnibus negre amb calaveres pintades a la carrosseria.

Segons he llegit a comentaris sobre el llibre aquest grup va actuar entre finals de juliol i finals d’octubre d’aquell any assassinant a 247 persones de diversos municipis de la rereguarda, al Priorat i el Baix Aragó. Les seves accions van finalitzar quan la CNT va parar-lo per que estavea desacreditant el nom de l’organització.

D’aquella brigada es conserva la següent fotografia on es pot veure el seu líder, en Pascual Fresquet Llopis, l’home amb bigoti que subjecta amb les dues mans el cap d’una estàtua religiosa.

En fi, sols dir que Pascual Fresquet, va vindre quan era un nen a La Torrassa des d’Alcalà de Chivert, on va neixer el 1907. Tenia un caràcter agresiu, amant de la beguda i la boxa, amb un comportament vexatori cap a les dones, era temut per sindicalistes i anarquistes. Abans de la guerra ja havia estat detingut i torturat per la policia imputat per pistolerisme i atracaments,… En fi, no investigo més que al final quan em llegeixi el llibre no em dirà res de nou, però si vosaltres voleu continuar, internet està ple d’informació, i el llibre el trobareu a la biblioteca Tecla Sala,…

REFERÈNCIES

8 Mai 2012 | Categories: Anys 30, Guerra Civil, La Torrassa, PERSONALITATS | Tags: , , , | 3 comentaris

La Causa General a l’Hospitalet de Llobregat

La Causa General fou un extens procés d’investigació impulsat pel ministre de Justícia franquista, Eduard Aunós Pérez, després de la Guerra Civil, amb l’objecte, segons el seu preàmbul, d’instruir «els fets delictius comeses en tot el territori nacional durant la dominació roja».

Va recopilar informació sobre les circumstàncies i detalls no solament d’abusos i crims contra persones i béns comesos durant la contesa a la zona republicana, sinó tot tipus d’accions empreses per les autoritats, forces armades i de seguretat i partidaris dels governs republicans i d’esquerres des de la instauració de la Segona República en 1931. La informació registrada per la Causa General, la recopilació de la qual va durar pràcticament fins als anys seixanta, va portar a l’obertura de nombroses processos judicials posteriors en contra dels quals es consideraven responsables dels mateixos, fins a la promulgació pel govern de Francisco Franco en 1969 d’una llei per a la prescripció dels «delictes comesos amb anterioritat a l’1 d’abril de 1939».

El que teniu aquí sota és la portada dels 271 fulls de la Causa General a l’Hospitalet instruïda per Luis Mazo Mendo.

Què podem trobar a la Causa General?

  • La relació de les 60 persones residents en el terme municipal, que durant la Guerra Civil van ser mortes violentament o van desaparèixer i es creu van ser assassinades. (1) i (2) 
  • La relació de 19 cadàvers recollits en el terme municipal, de persones no reconegudes com a residents en ell, que van patir mort violenta durant la Guerra Civil. (1) i (2)
  • La relació de turments, tortures, incendis d’edificis, saquejos, destruccions d’església i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius que per les seves circumstàncies, per l’alarma o el terror que van produir s’hagin de considerar greus, amb exclusió dels assassinats, que van ser comesos en el terme municipal durant la Guerra Civil. (1) i (2)
  • Diligències, Certificacions, Providències del fiscal i del jutge, Informes de la Guàrdia Civil i la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, Declaracions de testimonis, Relacions, Citacions, Certificats de defunció,… (Entre les pàgines 132 i 145 també trobareu un informe sobre l’estat de l’ordre públic en els mesos precedents a l’inici de la guerra)

De l’últim paquet, el més voluminós, he decidit incorporar aquí, per la seva rellevància, el testimoni d’Àngela Casas Sabaté sobre la mort de Just Oliveras i Prats (industrial, i tres vegades alcalde la de la nostra ciutat entre 1916 i 1931) i la seva cunyada Antònia Durban Casas.

REFERÈNCIES

21 Abril 2012 | Categories: Anys 30, Anys 40, Franquisme, Guerra Civil, Membres de l'ajuntament, Tot l'Hospitalet | Tags: , , , , , | 2 comentaris

Una presó i una capella a ca la Pubilla Casas, 1939

Començo per la noticia de la Vanguardia,…

Per ara l’única referència sobre aquesta presó l’he trobada a un llibre de Josep M. Jordà i Capdevila que diu que durant la Guerra Civil, ca la Pubilla Casas va ser ocupada per un comitè i en els soterranis, on hi havia hagut el celler de la casa, s’hi van fer alguns assesinats. Després de la guerra es va cedir als pares Passionistes, els quals a la planta baixa van obrir al culte una capella pública. L’any 1943 la comunitat es va traslladar a una torre de la travessera de les Corts.

Al mateix llibre, l’autor fa una llista incompleta de les persones de la parròquia que van morir durant la guerra, cita com assassinats a ca la Pubilla Casas, el 25 d’agost de 1936, Joan Bibet i Marquina i els seus dos fills, Ramon i Fèlix Bibet i Trabal, els dos primers eren contractistes d’obres i l’últim era pare salesià.

A la fotografia següent veiem el pati frontal de ca la Pubilla Casas amb les personalitats que van acudir a la inauguració.

A la imatge inferior, veiem a l’esquerra al tinent general Luis Orgaz Yoldi, cap de la Capitania General de IV Regió Militar (Catalunya). L’home de blanc va ser el primer alcalde de la dictadura, José Wenceslao Marín López, que va durar nou mesos fins que va ser empresonat; poc després va morir.

A sota veiem la capella, bastant buida de mobiliari ¿?

REFERÈNCIES

Luis Orgaz

9 Abril 2012 | Categories: Anys 30, Ca la Pubilla Casas, Franquisme, Guerra Civil, Membres de l'ajuntament, PERSONALITATS, Pubilla Cases | Tags: , , , , , , , , , | 4 comentaris

Carrer de Miquel Peiró i Victori, 1962

Avui agafo dues fotografies del llibre que el grup fotogràfic amateur Foto-Viva va fer sobre el barri de Sanfeliu, les dues són de l’any 1962 al carrer de Miquel Peiró i Victori (abans riera del Canyet). A la primera es veu una bòbila, no sé si era La Industrial Ladrillera, a la que també deien “Bori”…

de la qual als any 70 encara quedava una xemeneia dempeus, sinó m’equivoco ara allà trobaríem la Creu Roja i l’escola Ausiàs March, construïda l’any 1979. Com a la gran majoria de les fotografies de l’any 1962, tot està ple de neu 🙂

A la següent imatge veiem una familia baixant cap al barri del Centre, el camí com veieu no estava pavimentat, i durant els dies de pluja resultava intransitable.

Als anys 60 tots els refugis antiaeris excavats als talussos durant la Guerra Civil pràcticament ja eren buits. A aquesta fotografia, a la dreta, veiem l’entrada d’un que em sembla que encara existeix darrere del mur que hi ha a la Pujada, s’havia excavat de manera horitzontal, reforçat amb pilars i voltes de maó, i com deia, després de la guerra, es va convertir en un habitatge,… penseu que als anys 50 es calcula que existien uns 147 refugis que oferien sostre a 590 persones censades, emigrants que no trobaven altre lloc.

Com deia, aquest carrer abans es deia de la riera del Canyet, o també La Pujada, que era el nom del paratge ja al 1930. No sé des de quan li van posar el nom del beat Miquel Peiró Victori, però he trobat la seva biografia, i com té relació amb la nostra ciutat, l’incorporo tot seguit:

Miquel Peiró Victori, va néixer a Aiguafreda, el 7 de febrer de 1887; en morir el seu pare el 1894 va ingressar al col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta (Barcelona), dirigit pels Pares de la Sagrada Família. Després es va traslladar a residir amb la seva mare a Roda de Ter (Barcelona), on dirigia també un col·legi la seva tia Dominga Victori. Va treballar a la fàbrica de teixits Tecla Sala; el 1913 aquesta mateixa propietària li va confiar un lloc de responsabilitat en una altra fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Va contreure matrimoni el 30 de gener de 1915 amb Francisca Ribes Roger, natural de Roda de Ter. Va ingressar en l’ordre seglar dominicana i va col·laborar en un cercle d’obrers catòlics vinculat a aquesta; era aficionat al futbol; entre els seus fills estava fra Josep, estudiant dominic mort a conseqüències de la persecució religiosa el 1938.

El 24 de juliol de 1936 es va traslladar a Barcelona a la recerca de notícies sobre el seu germà, l’avui beat màrtir Ramon Peiró, OP (assassinat el 21 d’agost a la carretera del Morrot), en el recorregut va observar incendis i profanacions d’esglésies i cases religioses; va tornar a l’Hospitalet i cap a les 11 de la nit, el van capturar al seu propi habitatge; buscaven també al seu fill fra Josep. Es va acomiadar de la seva esposa amb aquestes paraules: “Fins al cel”. Poc després es van sentir uns trets que li van ocasionar la mort;  tenia 49 anys d’edat; la seva dona va exigir que en el taüt es col·loqués el crucifix.

REFERÈNCIES

19 febrer 2012 | Categories: Anys 60, Barraquisme, Carrer de Miquel Peirò, Construcció, Foto-Viva. Grup fotogràfic amateur, Guerra Civil, Immigració, Riera del Canyet, Sanfeliu | Tags: , , , , , , , , , , , | 4 comentaris

A la recerca de la cúpula misteriosa

Tot va començar quan en Munh Radeac va preguntar al grup de facebook “Protegim el Canal de la Infanta!” que què era el cercle que es veu a les fotografies. Va afegir que quan era petit, crec que als anys 60 (no?), tot era un camp d’ametllers, i en mig es trobava aquesta gran cúpula de formigó, els nens li deien la bola del mundo i comentaven que dintre hi havien huesos de muertos,…

Ens trobem al sector elevat que queda entre les vies i  el carrer de Josep Tarradellas, i entre les rampes del carrer Miquel Peiró Victori i del Carrer Álvarez de Castro.

L’evidència documental més antiga de l’existència de la cúpula per ara la trobem a la fotografia de 1947. L’edifici més proper es can Bori, una antiga torre residencial construïda a l’any 1878, els seus terrenys eren travessats pel canal de la Infanta, i a l’altra banda d’aquest, just al costat de la nostra cúpula, tenien l’hort i molts arbres fruiters. L’any 1928 va canviar de mans i es va convertir en una escola tècnica que mai va funcionar; amb l’arribada de la República es va transformar en escola per nens, a la Guerra Civil va continuar com a escola, encara que els dies en que es van incrementar els bombardejos no van fer classe.

A la dreta d’aquest hort tenim la riera del Canyet que baixava des de l’actual barri de Sanfeliu per un canal obert a uns 3-4 m de profunditat respecte el terra. A la banda esquerra, com veieu hi havia camps, fins les propietats de la caserna de la Remunta, on els soldats feien maniobres.

La cúpula encara existeix a l’actualitat, la podeu veure des de diversos angles a la fotografia inferior:

També, gràcies a Santos Vallespín tenim fotografies molt més properes. Com veieu és molt gran, la part que es veu a la superfície al menys té 10 metres de diàmetre.

Ràpidament al grup van sortir diverses hipòtesis inicials: un forn de bòbila, un bunker de la guerra civil, un pou artesià,… i un altra, molt més elaborada que ens va aportar Artur Garcia, bé, el seu pare a través d’ell. Segons ells existien tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues. Les altres dues no es veuen a cap fotografia, i pot ser van desaparèixer quan van obrir el carrer, ell recorda una força més petita cap al sud-sudest de l’encara exisitent.

Segons el seu pare, que va ser testimoni de la seva construcció quan era petit, aquestes estructures eren les defenses anti-bomba d’uns dipòsits subterranis que mai es van arribar a construir. Artur ens diu “sembla ser que això era la part de sobre, llavors s’havia de buidar de baix…, imagino que utilitzant la terra com a motlle i no haver d’encofrar“. Els dipòsits els pretenia construir la CAMPSA, que tenia una refineria a Cornellà, a 400 metres, per protegir els olis que produïa d’un possible atac aeri del bandol nacional a la Guerra Civil. L’Artur ens ha fet aquest esquema per tal d’orientar-nos:

També he trobat una fotografia al grup del Centre d’Estudis de l’Hospitalet feta als 80, quan van obrir el carrer Alpes, ara avinguda Josep Tarradellas i Joan; on l’estructura no està tan soterrada i es troba envoltada d’horts, desapareguts no fa molts anys. Si sabem que l’edifici que té davant, el centre municipal d’emergències Els Alps, té una longitud de 28 m, pot ser la cúpula fa al menys uns 12 m de diàmetre, per tant pot ser en profunditat encara és més gran.

A una altra foto, també de Santos Vallespín, i més antiga que l’anterior, de quan el carrer Alpes encara no s’havia obert, podem veure una espècie d’elevació, però crec que és més llunyana i no té res a veure amb les cúpules. En tot cas podem veure com era abans aquesta zona.


A la fotografia següent podeu veure el talús que es va produir quan van obrir el carrer. Són materials molt tous, argiles, i encara que no veig cap canvi de nivell estratigràfic, semblen dipositades naturalment, es a dir, crec que no té aspecte de que sigui cap replè artificial.

A veure si podeu distribuir aquest resum entre els vostres coneguts, pot ser algú té més records o informació i ens soluciona aquest misteri!

UNA ANY DESPRÉS, EL MISTERI S’HA RESOLT, SEGUIU AQUEST ENLLAÇ,…

 

REFERÈNCIES

28 gener 2012 | Categories: >Cornellà, Anys 30, Avinguda de Josep Tarradellas, Can Bori, Caserna de la Remunta, Centre, Guerra Civil | Tags: , , , , , , , , , , | 8 comentaris

El pont de les Voltes, 1932 i 39

Juan Miñarro, un home que ho sap tot del municipi veí, fa un temps em va enviar aquesta enorme fotografia de l’any 1932 del pont de les Voltes, el pont pel que podiem passar al Prat abans de la guerra,  .

El va construir la Diputació de Barcelona, i es situava a on ara es troba el pont de la Granvia, encara que era molt més estret, ja que no podien passar dos cotxes al mateix temps.  Va ser dinamitat pels republicans el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, quan escapaven de les tropes franquistes. A l’últim vehicle que va circular, un cotxe, anaven el coronel Sandino, l’alcalde Joan Bruixola Marsé i el senyor Josep Pujol Capsada, avi dels germans Josep i Joan Lluís Ferret i Pujol, escriptors del Prat als que recomano.

La segona imatge és del grup de facebook Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat on diu que ha estat cedida per Mario Vilà Montané i on podem veure la seva mare, Teresa, davant del pont al mateix any 1939.


REFERÈNCIES

7 Novembre 2011 | Categories: >El Prat, Anys 30, Bellvitge, Gran Via de les Corts Catalanes, Guerra Civil, Ponts del Llobregat, Riu Llobregat | Tags: , , | 7 comentaris

La reconstrucció de la Diòcesi de Barcelona, 1950

Avui una coseta ràpida,… una article del diari ABC sobre la reconstrucció dels edificis religiosos destruïts a la Guerra Civil. Us poso la primera pàgina on veieu que surten fotografies de les dues Santa Eulàlia de Mèrida, després si voleu continuar llegint la segona pàgina de l’article la trobareu a les referències,…


REFERÈNCIES 

29 Setembre 2011 | Categories: Anys 50, Centre, Església de Santa Eulàlia de Mèrida (antiga), Església de Santa Eulàlia de Mèrida (nova), Franquisme, Guerra Civil | Tags: , , | 2 comentaris

La capella de la Mare de Déu de la Mercè i Sant Ramon Nonat

Demà al CaixaForum s’inaugura una exposició sobre l’arquitecte barceloní Enric Sagnier (1858-1931), que pot ser no el coneixeu de res, però com diu la viquipèdia ha estat possiblement l’arquitecte amb major nombre de construccions a Barcelona, prop de 300 edificis documentats, d’entre d’ells el temple expiatori del Sagrat Cor allà dalt al Tibidabo, el palau de Justícia, la Duana situada al port,… una barbaritat.

No he trobat cap obra seva a l’Hospitalet, encara que tenim un edifici a quatre pasos, és el temple parroquial de Sant Ramón Nonat, al barri barceloní de Les Corts.

Des del segle XVII hi havia a la carretera de Collblanc una capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que podeu veure a sota a una imatge de 1921. L’any 1888 es concedí el permís per celebrar-hi la missa dominical, però sols tenia una capacitat d’unes 50 persones.

Al 1924 el Dr. Ramon Baucells Serra es va fer càrrec de la nova tinència parroquial dedicada a sant Ramon Nonat i ubicada a l’antiga capella de la Mercè que aleshores depenia de la parròquia de Sant Maria de Sants. La demarcació abastava llavors tot Collblanc i la Torrassa, uns 12.000 habitants.

El 3 de maig del 1925 es posà la primera pedra d’aquesta tinència parroquial a càrrec de l’arquitecte Enric Sagnier, sota la direcció del contractista de Collblanc Francesc Sans; s’inaugura el nadal del mateix any. El 1932 s’inicià la construcció de l’església principal al costat de la primera, que passà a ser la capella del Santíssim. Les fotografies següents són d’aquesta capella, on a l’esquerra veiem que les obres de l’església principal ja s’han iniciat, així que serien aproximadament del 1932.


S’inaugurava el 31 d’agost de 1935 amb una capacitat d’unes 500 persones a l’església gran i 150 a la capella del Santíssim.

Com pràcticament tots els edificis religiosos de la ciutat va cremar el 19 de juliol de 1936, juntament amb l’arxiu, la casa rectoral, el patronat de beneficència i els col·legis parroquials,… Dels col·legis i la rectoria només va quedar en peu l’estructura de les parets mestres, a la nau de l’església i a la de la capella del Santíssim el sostre no va cedir; al cap d’un temps es va refer el més essencial i es va fer servir com a un gran taller de roba per a l’exercit.

La reconstrucció la portaria el fill d’Enric Sagnier, Josep Maria Sagnier i Vidal. El 1941 s’inaugurava la restauració de la capella del Santíssim; el 42 ja s’havia refet la casa rectoral i el centre parroquial; el 43 entraven en funcionament les escoles per nens. El 1945 es començava a revestir la façana i es construïa el campanar; el 1947 s’inaugurava la façana i el rellotge,… fins al 1955 no va finalitzar la reconstrucció, ja amb una parròquia que rondava els 45.000 habitants.

Cal dir també que Josep Maria Sagnier, i el contractista Francesc Sans també es van encarregar del temple de la Mare de Déu dels Desemparats, a la plaça Espanyola de la Torrassa.

REFERÈNCIES

13 Setembre 2011 | Categories: >Barcelona, Anys 20, Anys 30, Anys 40, Carretera de Collblanc - N340, Collblanc, Església de Sant Ramon Nonat, Guerra Civil | Tags: , , , , , , , | Deixa un comentari

Apunts sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938

Hoja Oficial del Lunes. Any II, núm. 91, 21.11.1938

Ja fa temps que llegeixo versions sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938  a les ceràmiques del barri de Sant Josep i avui al menys volia indicar totes les que he trobat.

El document anterior procedeix d’un diari gallec del bàndol rebel i és la versió més catastrofista que he trobat dels successos. Podem posar a l’altre extrem el que van dir des de més a prop, des de La Vanguardia a l’altra bàndol de la guerra, on no es menciona cap mort i tot va estar controlat. Ja veieu que intentar fer quelcom objectiu a partir de les hemeroteques d’aquest període és impossible.

La Vanguardia, 20.11.1938

També afegeixo el següent, escrit des de Paris, on confonen el lloc de l’accident.

Labor - Any V, núm. 414, 01.12.1938

Jose Manuel Morales en el següent article de l’any 1983 ens contextualitza els fets i a més ens posa sobre la taula els misteris a resoldre: En quina fàbrica va passar i l’origen de l’accident. Sembla que els morts no van ser 470 com deien a Galícia sinó 4 i 19 ferits

Com ja sabeu més o menys el que va passar a través dels retalls anteriors,  ara faré un resum del que he trobat a alguns llibres:

Ramon Morales explica el seu testimoni i ofereix els rumors de que havia estat un espia infiltrat o bé un bombardeig molt ben calculat. Ens relata que es van refugiar a l’estació del carrilet de l’Hospitalet i que al dia següent van trobar troços de metralla fins a un quilòmetre de distància del lloc de les explosions.

Carles Santacana ens indica que l’organització causant podria ser Socors Blanc. Aquesta organització, pel que he trobat, era pronacional, clandestina i s’estenia per totes les zones republicanes (també s’anomenava Auxílio Azul);  desenvolupava tasques d’informació i sabotatge, s’ocupava dels presos dels seu bàndol,… era la “quinta columna”     que es menciona més endavant.

Matilde Marcé apunta també a 4 morts, però que els ferits van ser 18, a l’igual que a l’article de José Manuel Morales, no menciona l’origen d’aquestes dades. També diu que segurament l’accident es va originar a Cal Llopis.

Joan Perelló ens diu que Cal Llopis i Cal Cosme estaven comunicats, i era a la primera on es montaven i carregaven els projectils que es fabricaven, i que això ho feien noies desconegudes a la ciutat. Després es traslladaven cap a Cal Cosme. El foc es va veure des de Sant Vicenç dels Horts, on ell estava en aquell moment. Comenta que no es sap quantes noies van morir, i que després de l’accident les autoritats van retirar les víctimes amb celeritat i discreció. I parla de que el que va quedar dels edificis estaven plens de restes humanes, i que tot el conjunt va ser traslladat a un solar, continua descrivint que els gossos i les rates van anar allà atrets per la ferum de carn cremada,…

Inocencio Salmerón ens proporciona els testimonis d’Elena i Elisa Álvarez, veïnes del carrer Paris, que treballaven a la secció de pesatge de pólvora. Es veu que el encarregat, encara que havia estat advertit en repetides ocasions, tancava les caixes on s’embalaven els obusos amb un martell de ferro en comptes de fer-ho amb un de fusta. Quan es va produir l’incendi les empleades més pròximes van senyalar-li com a inductor. Les germanes no es recorden ni com ni per on van sortir, ja que les flames tancaven l’entrada principal.

Josep Ribas aporta declaracions de testimonis, i fins i tot un informe dels bombers.  No cita el número de morts, ni concreta el lloc concret de l’accident, però apunta a que segons testimonis  la causa probablement va ser un sabotatge de la “quinta columna”, que segons la viquipèdia seria una part de la població d’una ciutat o país que conspira en la clandestinitat contra el govern vigent. L’informe dels bombers descriu que els primers en arribar no es van poder apropar fins a 200 m de la via del tren degut a la metralla que queia. Van entrar al magatzem on estaven els projectils carregats i van tallar l’incendi per defensar el dipòsit de trilita. L’informe dels bombers comença a les 19:20, i a les 24:00 es considera que el dipòsit de trilita ja no corre perill, a les tres de la matinada acaben les explosions. Durant dies no van parar de les labors de prevenció i vigilància.

Us deixo les conclusions a vosaltres, i si en teniu més informació, ja sabeu!

REFERÈNCIES

29 Juliol 2011 | Categories: Anys 30, Cal Batllori, Cal Cosme (Cosme Toda), Cal Llopis, Carrer d'Enric Prat de la Riba, Construcció, Guerra Civil, Sant Josep | Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 1 comentari

La caseta modernista de la Tecla Sala, 1937

Suposo que tots alguna vegada o una altra heu visitat algun equipament de l’antiga fàbrica de filatura de cotó de la Tecla Sala, per tant crec que no fa falta situar aquest petit edifici que es troba just davant, on gira la rampa que puja cap a la biblioteca.Aquest és un dels edificis més macos de la ciutat, una petita joia (com diu la Cristina García) modernista amb la decoració característica d’aquest estil: relleus florals que emmarquen portes i finestres, esgrafiats també florals sota la cornisa, respiralls ornamentats amb relleus, vidres de la parts superior gravats amb àcid, coronaments decorats amb el cap d’una dona amb els cabells embolicats amb flors,…

I a més de maco està envoltat d’algun que d’altre misteri, el primer és què per ara no es coneix qui va ser l’arquitecte, i tampoc l’any de la seva construcció. La primera referència que s’ha trobat de la caseta data de 1916 i és un dibuix de tota la fàbrica realitzat per F. Xumetra on podem veure-la, aquest dibuix es troba a l’entrada de la biblioteca, i ja el vaig compartir aquí mateix fa un temps.

La data anterior es propera a 1913, quan Joan Riera i Sala (¿?-1926) i Tecla Sala i Miralpeix (1886-1973) van comprar la fàbrica a la família Basté, propietària des de l’any 1889  (encara que alguns edificis són més antics, concretament de l’any 1855, quan era un molí paperer). En principi, encara no sé per què, es considera que l’edifici es posterior al 1913, però no hi ha probes de que no fos la família Basté la que va manar construir-lo, per exemple a Claudi Duran i Ventosa (¿? -,1925), l’arquitecte que va construir al 1893 el gran edifici on es troba la biblioteca.

Després d’introduir una mica la historia de la caseta continuem amb un altre “misteri” que no té res a veure amb els anteriors i que m’ha sorgit al descobrir aquestes fotografies de l’arxiu Zerkowitz i realitzades per Adolfo Zerkowitz (1184-1972).

Resulta que a l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana disposen de dues imatges del mateix lloc, també amb els nens i nenes al pati, amb els gronxadors, amb l’obra de la casa a la mateixa posició,…. semblen fetes al mateix dia però lògicament no el puc assegurar. Van ser publicades al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell (pàg. 582), on es diu que es van realitzar a l’any 1937 i que són de l’escola bressol de la fàbrica, a més identifica a dos nens, el Vicenç i la Carme Ortí, fills de la Carme Travé, una veïna de Sant Josep treballadora de la fàbrica.

Per situar-nos una mica més, cal dir que en el moment que ens situem, la Tecla Sala, la propietària de la fàbrica, ha marxat exiliada cap a Paris i l’empresa ha estat col·lectivitzada per la CNT, com la gran majoria de les de la ciutat. De fet l’historiador Miquel Izard, al seu article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució”, diu que la de la Tecla Sala va ser la primera llar que es va organitzar a una fàbrica de l’Hospitalet

Les imatges de l’arxiu Zerkowitz  no estan datades però indiquen un altre tipus de llar d’infants, diuen que la llar era d’Assistència Infantil, m’explico,… Tal dia com avui, fa 75 anys, es podria dir que es va iniciar la Guerra Civil; Barcelona i voltants era una de les zones republicanes, que dies després es va transformar en receptora de milers de nens i nenes que fugien dels llocs de conflicte. Diferents entitats van formar el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, i una d’aquestes entitats era Assistència Infantil.

Després de fer molta recerca les hemeroteques sobre aquesta entitat i també sobre Ajut Infantil de la Reraguarda, un altra entitat també molt important, no he trobat cap referència a cap llar d’infants a la nostra ciutat, però que quedi clar que això no vol dir que no es fes servir per aquesta causa, ja que aquestes llars es mantenien amb cert secret, inclús pot ser, a pesar del seva petita grandària, que la funció fos doble?

En tot cas quan veieu aquesta caseta, a pesar de les incògnites sobre el seu origen,  segur que tindrà una altra dimensió per vosaltres. A les imatges següents podreu veure aquesta petita llar d’infants de 12 plats, per dins i per fora: el pati, l’aula de treball, el dormitori i el menjador

Aquestes últimes imatges són propietat de l’arxiu Zerkowitz, fons que comença a l’any 1915 i continua fins a l’actualitat; consta d’unes 80.000 fotografies d’Espanya, principalment de Catalunya, de les quals 10.000 les podeu trobar a la seva pàgina web. He contactat amb ells per tal de poder compartir aquestes imatges aquí, i m’han contestat molt positivament. De fet ells estan oberts a cedir els drets i inclús fer ampliacions sota pressupost.

REFERÈNCIES

17 Juliol 2011 | Categories: Anys 30, Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, Guerra Civil, Llar d'infants de la Tecla Sala (1937), PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Sant Josep, Tèxtil, Tecla Sala | Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , | 10 comentaris

Antoni Blanch Latorre, un heroi de l’Hospitalet

Fa 23 anys Joan Camós Cabeceran repasava l’origen dels noms de carrer de l’Hospitalet, traient com a conclusió final que gran part no tenien res a veure amb la ciutat, i ens suggeria alguns, d’entre d’ells noms de persones vinculades a la nostra història local. Una d’aquestes persones era Antoni Blanch Latorre.

Antoni era sergent pilot del cos auxiliar de l’Aeronàutica Naval, força que durant la Guerra Civil es divideix entre els dos bàndols. Encara que la major part era fidel al bàndol governamental, Antoni es trobava a Ceuta, on començà la revolta feixista. El dia 15 de desembre de 1936, juntament amb un company seu  segresten el seu propi avio,… millor llegiu la història en aquesta versió:

Esta noche, llamados por el Ministerio de Marina y Aire, han llegado a Valencia los dos aviadores que ayer se presentaron en Málaga para hacer entrega del hidro faccioso que tripulaban. Dicho aparato, que es un Dornier, salió de Ceuta a la una de la tarde, con objeto de proteger el paso de un convoy marítimo, compuesto de tres buques mercantes, entre ellos el “España núm. 5”, que salió de Ceuta para Algeclras. El Dornier tenia como misión explorar la boca oriental del Estrecho. Llevaba una carga de profundidad contra submarinos, yendo armado con dos ametralladoras y dos mosquetones con sus municiones correspondientes.


Cuando, encontrándose a unas veinte millas de Ceuta, el hidro iba a dar vuelta hacia el Estrecho, el segundo piloto, maestre de Aeronáutica Naval, Antonio Blanch Latorre instó al primer piloto alférez de navio José Mª Moreno [Mateo-Sagasta], a seguir rumbo a Málaga, con objeto de entregar el aparato a las fuerzas leales, Moreno se negó, forcejearon ambos pilotos para adueñarse del mando del avión y llegaron a cruzarse algunos disparos. El alférez Moreno, al sentirse herido dió un violento tirón a los mandos poniendo en peligro el aparato.

Entonces Blanch le disparó un tiro en la cabeza dejándole muerto instantáneamente. Ya dueño del avión, lo condujo a Málaga, haciendo entrega del aparato al jefe de aquella base naval.»

Amb ell anava el mecànic Evaristo Carballeria López, dies després dels fets, a més de ser considerats herois nacionals i sortir fins a la portada de La Vanguardia, tots dos van ser ascendits a tinents, i el 25 de gener de 1937 Blanch és ascendit a capità per mèrits de campanya.

El destinen a l’esquadrilla d’Andrés García Lacalle com a pilot d’un chato, es a dir d’un Polikarpov I-15, com el que teniu a sota,…


Però el 13 de març de 1937 és abatut en combat contra els bombarders italians que pretenien bombardejar l’aeròdrom d’Azuqueca a Guadalajara, i mor al no obrir-se el paracaigudes.

A continuació incorporo la noticia sobre el seu enterrament tal com es va publicar a La Vanguardia:


REFERÈNCIES

17 Mai 2011 | Categories: Anys 30, Fills Predilectes, Guerra Civil, Militars, Tot l'Hospitalet | Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | 2 comentaris

El refugi antiaeri del torrent de Can Nyac

Fa uns dies escrivia sobre el refugi antiaeri de la Torre Barrina, al barri de Collblanc, un refugi que s’havia de recuperar fa dos anys per fer-lo visitable,…

El cert és que a la nostra ciutat ja existeix un altre refugi visitable, el que hi ha al barri de Sanfeliu, on està l’aqüeducte i la xemeneia de l’antiga bòbila,… sols teniu que preguntar. Està fet una m***a, i pel que m’han comentat els pagesos que m’he trobat, últimament es fa servir d’habitatge ocasional pels sense sostre, de lloc ideal per a drogodependents, d’espai de diversió pels caps de setmana del jovent, etc.

Avui no hi havia pràcticament ningú i he tret unes imatges de l’accés i de l’interior:

Té dos accessos, aquest que és el que queda més al sud, i un altre que trobareu al final d'aquesta sèrie d'imatges

Quan entrem veiem una sala principal amb unes voltes de maons per reforçar el sostre; aquesta sala dona a altres dues habitacions més petites, una que és ben bé un túnel, cap a l'est, dins de la muntanya, i una altra cap al nord, a la que també s'accedeix des de l'exterior mitjançant la segona entrada al refugi.

Aquest és el túnel que va cap a l'est, encara que a la seva part final gira una mica cap al nord. Com veieu està ple de terra i escombraries vàries

El gir cap al nord que deia, que és on acava el túnel.

Aquesta és l'habitació que queda al nord respecte de la sala principal on també veiem una volta de maons.

Des del punt anterior faig una foto cap a la sala central i podem veure que el mur sud es troba ple de bidons, que semblen tancar una part del refugi trencat.

Ara veiem el segon accés, on sols queden la meitat dels maons que reforçaven l'obertura.

La historia d’aquest lloc la podem trobar als Quaderns del Centre d’Estudis, concretament al núm 23, on Josep Ribas rememora un altre Quaderns, el núm.3, on Antoni Mataix ens diu:

“Tots els refugis que es van construir durant la guerra es començaren a omplir amb els emigrants que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués… Aquest va ser el procés de més de 500 habitants censats l’any 1950 a barraques i refugis de la Fonteta, la riera del Canyet i la Remunta… Hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades (…) al cens de 1950 hi ha 590 veïns en refugis“.

He preguntat a les persones que he trobat per la zona i aquest és l’últim testimoni de la defensa passiva a la guerra que va ser reutilitzat com habitatge que queda allà i segurament ens queda a l’Hospitalet.

Pot ser s’hauria de fer alguna cosa com catalogar-lo dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat i protegir-lo,… o pot ser no té cap importància,…

REFERÈNCIES

13 Abril 2011 | Categories: Anys 30, Anys 50, Barraquisme, Franquisme, Guerra Civil, Immigració, Sanfeliu, Segle 21 (Actualitat), Torrent de Can Nyac | Tags: , , , | 2 comentaris

El refugi de Torre Barrina

Avui a la radio he escoltat que a Gavà es preten rehabilitar i fer visitable un refugi antiaeri que van fer els obrers de la Roca a l’any 1938, i llavors he recordat que a la nostra ciutat existia un projecte similar amb el refugi que es va trobar sota la Torre Barrina (al parc de la Marquesa, Collblanc) quan l’estaven rehabilitant.

El 25 d’octubre del 2007, la primera tinenta d’alcalde i ara alcaldessa, Núria Marín, deia: “En paral·lel estem treballant el projecte de la recuperació d’un refugi antiaeri que es va trobar mentre s’estaven fent els sondatges per comprovar l’estat del parc i de la casa, per tant ara treballarem també per fer la recuperació d’aquest túnel antiaeri que recuperarem pel barri i per la ciutat perquè forma part dels petits vestigis que encara ens queden d’aquella època”.

També he trobat una altra referència el 24 de novembre de 2008 que diu “l’any 2009 és previst fer la recuperació i senyalització dels espais de memòria històrica de la ciutat, com el refugi de la Torre Barrina i la localització d’alguns dels més de 200 que, segons l’historiador Josep Ribes, hi ha a l’Hospitalet”

Precisament d’un treball de Josep Ribas Vinyals publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet és d’on he tret aquestes imatges de l’accés i de l’interior del refugi, que van ser realitzades per F. Xavier Menéndez. Al treball es diu que el refugi estava vinculat a una cuina popular de la CNT, i també que probablement és l’únic refugi de la ciutat que té condicions per ser visitable,… el que no sé és si ja es pot visitar ¿?

REFERÈNCIES

 

9 Març 2011 | Categories: Anys 30, Collblanc, Guerra Civil, Segle 21 (Actualitat), Torre Barrina | Tags: , , , , , , , , , | 1 comentari

Les restes de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida

Pot ser si heu passat pel carrer de Molines haureu vist que darrera d’una reixa, sense cap indicació ni res, es poden veure restes d’una antiga construcció religiosa: claus de volta, capitells, gàrgoles, làpides,… És la part de darrere del Museu, de la Casa España.

No és difícil imaginar-se d’on van sortir:  el 19 de juliol de 1936 l’església de Santa Eulàlia de Mérida, com la resta d’edificis religiosos de la ciutat van ser incendiats, a l’agost es decideix tirar a terra. El que veieu a sota és l’antiga entrada principal, que donava a la plaça de l’Ajuntament, a veure si identifiqueu les diferents peces,…

REFERÈNCIES

Imatge: Els Pagesos de Provençana (984-1807). Societat i Economia a l’Hospitalet preindustrial (1987) de Jaume Codina

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Coque Hussein Guðmundsdóttir-Mørgenstein Hi vaig passar no fa gaire i em va fer vergonya veure les peces allà tirades, sense cap mena de protecció ni cura… Ja podrien recuperar-les i fer una reconstrucció parcial pel museu amb el material q es conserva, o fer alguna altra cosa q tenir-les alla tirades al pati del darrere.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí, jo també vaig pensar el mateix,… al menys posar un panell explicatiu,… ja que tenen Car Riera al costat, si no volen moure les restes, podrien fer alguna cosa per dirigir als visitants cap allà.
  3. Coque Hussein Guðmundsdóttir-Mørgenstein A més, les tenen a l’exterior, al terra… No fa gaire bona imatge per a un museu.
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, sembla que no tinguin cap valor.

25 febrer 2011 | Categories: Anys 30, Carrer de Molines, Centre, Església de Santa Eulàlia de Mèrida (antiga), Guerra Civil, Museu d'Història | Deixa un comentari

Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX

Com  a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.

21 febrer 2011 | Categories: Anys 10, Anys 20, Anys 30, Anys 40, Anys 50, Anys 60, Anys 70, Avinguda de Tomás Giménez, Avinguda del Metro, Carrer d'Enric Prat de la Riba, Carrer de Bacardí, Carrer de Barcelona, Carrer de Farnés, Carrer de Jacinto Verdaguer, Carrer de l'Agricultura, Carrer de l'Aviació, Carrer de l'Esdevenidor (Repub.), Carrer de l'Església, Carrer de la Riera de la Creu, Carrer de les Roselles, Carrer de Mossèn Lluís Pañella, Carrer de Pareto, Carrer de Pau Casals, Carrer de Sant Antoni, Carrer de Sant Joan, Carrer de Sant Josep, Carrer de Sant Roc, Carrer de Santa Bàrbara, Carrer de Santa Rosa, Carrer de Xipreret, Carrer del 2 de maig, Carrer del Baró de Maldà, Carrer del Comerç, Carrer del Doctor Martí Julià, Carrer del Progrés, CARRERS, Franquisme, Guerra Civil, II República, Passatge Concepció, Passeig de Bellvitge, Plaça de l'Ajuntament, Plaça de Santa Eulàlia, Plaça del Mercat de Collblanc, Plaça Espanyola, Rambla de Just Oliveras, Revolució comunista llibertària 12/1933, Ronda de la Via, Torrent Gornal, Tot l'Hospitalet | Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Can Riera – Espai de memòria històrica de l’Hospitalet

Com sabeu aquest diumenge, 20 de febrer de 2011, d’onze a dues, hi haurà una jornada de portes obertes a la rehabilitada masia de Can Riera – Espai de memòria històrica de l’Hospitalet.

“Un equipament que neix amb la voluntat de ser un centre d’interpretació, de documentació i de recursos pedagògics, concebut per donar a conèixer el nostre passat, en especial la lluita antifranquista. Un espai que és també l’homenatge de la ciutat als homes i les dones que van lluitar contra el franquisme i per la recuperació de la democràcia. És just reconèixer el seu sacrifici i difondre el seu exemple entre les joves generacions” segons paraules de l’alcaldessa al tríptic de presentació.

Es una bona oportunitat per veure com ha quedat la masia després dels 2 milions d’euros invertits en la seva restauració (expropiació inclosa) i també per visitar l’exposició permanent de l’Hospitalet al segle XX, que espero que no substitueixi a la que havia abans al Museu d’Història de la ciutat, a la Casa España, retirada, no sé per quin motiu.

No té sentit un museu d’història de la ciutat sense una exposició permanent sobre tota la nostra història ¿?

En fi, ara amb la difusió que suposa aquests actes, a internet podem trobar moltes imatges de Can Riera, d’abans i després de la restauració. He fet un petit recull,… (també podeu llegir l’article que vaig dedicar a la masia al novembre passat)

REFERÈNCIES DE LES IMATGES

  1. Imatge de Gaspar Coll i Rosell de gener de 1983 dins de la web de Patrimoni (també podeu tronbar una imatge de l’entrada)
  2. Una imatge antiga, no posa la data, del document del Congrés internacional Rehabilitació i Sostenibilitat (on trobareu plànols, imatges de l’interior, de les obres i instal·lacions fetes,…)
  3. En plena restauració, del bloc Viatges i rutes a descobrir pel mon (trobareu també moltes imatges actuals i un recorregut pels edificis del carrer del Xipreret)
  4. Imatge actual dins de la revista Sostenible on s’explica la utilització de fonts energètiques renovables a la rehabilitació d’aquest edifici i també de l’Harmonia

19 febrer 2011 | Categories: Anys 70, Anys 80, Carrer de la Riera de l'Escorxador, Carrer de Xipreret, Centre, Franquisme, Guerra Civil, II República, L'Harmonia, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Segle 21 (Actualitat) | Tags: , , , , , , , | Deixa un comentari

Can Gajo, anys 90

L’altre dia vaig trobar a la Biblioteca de Bellvitge el llibre “Descobrir l’Hospitalet de Llobregat”. Un llibre del 1992 on es fa un recorregut pel patrimoni cultural de la ciutat des de finals del segle XVIII fins el primer terç del segle passat. El llibre és com una mena de registre on tenim imatges, descripcions i historia de més de 100 edificis de tot tipus.

Abans d’entrar a escriure sobre  la foto m’agradaria copiar un fragment de la presentació del llibre: “Durant molt de temps el patrimoni cultural ha estat sinónim de patrimoni artístic: interesava destacar aquelles peces singulars, diferents de les altres pel seu valor estètic o monumental. Actualment aquesta concepció restringida ha evolucionat en constatar la importància d’aquells edificis o elements representatius d’una època determinada, documents reals de com vivien, es relacionaven i treballaven els nostres avantpassats. Així, afegim al valor artístic, el valor documental del patrimoni“

Ara sí, l’edifici de la foto és un cas atípic a la nostra ciutat. Va ser el segon edifici que es va construir a la rambla Just Oliveras, finalitzat a l’any 1910, a la cantonada del carrer de Lleida. El va construir l’arquitecte Mariano Tomás i Barba a petició de Ramón Puig Campreciós, es deia la Torre Puig,  i sense dubte era un dels edificis amb més valor estètic dels que s’han construït a la nostra ciutat [el podeu veure a aquesta imatge]. Lamentablement l’any 1925 es va transformar en una clínica i l’any 1951, per tal d’ampliar espai van transformar l’edifici modernista, segons plànols de Manuel Puig Janer, en un edifici, pel meu gust, amb menys valor estètic, encara que aquest últim arquitecte va ser el que també va projectar l’església de Santa Eulàlia de Mèrida o l’edifici de la Caixa de Pensions a la plaça de l’Ajuntament.

Sobre el valor documental, una vegada modificat l’edifici, crec que tenia el mateix. Aquest valor ve donat per exemple, per que la primera intervenció quirúrgica que es va fer va ser d’àpendix, amb unes condicions tan precàries que el malalt va tenir que portar-se el llit de casa seva. Que durant la guerra civil va ser expropiada  i va servir per atendre ferits de guerra d’ambdós bàndols, succesivament, i la més gran, que a aquesta clínica van donar a llum milers d’hospitalenques.

Aquesta es la història de la seva desaparició:

  • 1982.- Tanca la clínica i l’edifici queda abandonat.

  • 1983.- L’edifici entra dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat

  • 1984.- Es qualifica el solar per construir equipaments dins del “Pla Especial de Reequipament de Can Gajo”

  • 1994.- Es treu l’edifici del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectónic de la ciutat ja que van demostrar que existien errades en els paràmetres de selecció, com per exemple una errada que encara es continua fent, sense anar més lluny per l’Arxiu Municipal a la fitxa del mes de maig de 2010, que és atribuir el projecte de la Torre Puig a Ramon Puig i Gairalt, com escric al principi va ser de Mariano Tomás i Barba, autor de per exemple la “Casa dels Cargols” a la confluència dels carrers del Llobregat i del Montseny de la nostra ciutat

  • 1996.- Es modifica el Pla Especial per poder construir un equipament sanitari d’iniciativa privada.

  • 1997.- L’Ajuntament arriba a un acord amb l’AV del barri del Centre “Según este compromiso, el Consistorio determinará, conjuntamente con los vecinos, el uso de la planta baja del equipamiento sanitario que se construya en este solar privado y que será cedida por la empresa Cofor Construcciones Fornells S.L., promotora del proyecto. El futuro uso de esta superficie,de 200 metros cuadrados de extensión, debe ser compatible con la actividad del consultorio médico que se prevé construir en Can Gajo”

  • 2005.- Podem trobar el següent comentari de la portaveu de Convergència i Unió a l’Ajuntament, Meritxell Borràs: “…té la circumstància agreujant que l’edifici de davant, l’antiga clínica Gajo, que havia estat inclòs en els plans de protecció del patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament, es va enderrocar fa uns anys amb la condició de dedicar-ho a equipaments sanitaris privats. Ara ens hauria anat molt bé per les urgències i només s’hauria de creuar el carrer. D’altre banda també els compromisos adquirits en el moment de l’enderroc han variat i Can Gajo ha acabat sent coses tan diferents com ara un bar públic. No podem per menys que denunciar que l’Ajuntament hagi estat tan permissiu amb Can Gajo”.

Doncs aquesta ha estat la trista historia de la Torre Puig/Can Gajo, ja sense valor artístic, ni documental.

REFERÈNCIES

7 Desembre 2010 | Categories: Anys 10, Anys 20, Anys 50, Anys 80, Anys 90, Arquitectes, Can Gajo, Carrer de Lleida, Centre, Guerra Civil, Medicina - Sanitat, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Rambla de Just Oliveras, Torre Puig | Tags: , , , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Barriada de la Granota, 1947

Un dels primers barris o barriades de la Florida va ser la de la Granota, que es trobava no molt lluny del cementiri de Sants, a tocar de l’antiga bòvila de la Florida. En aquell moment el formaven els carrers paral·lels de Martí Blasi (ara Finestrelles), de la Verge de Núria (ara Collserola), de Felip Pedrell, creuant-los pel mig el carrer de Llevant i per sota el carrer del Pedraforca, encara que no sé si aquests noms són els mateixos d’abans.

El barri era de cases baixes, pot ser de principis del segle XX, de quan la primera onada immigratòria que va atreure a tantes persones del sud d’Espanya. He llegit que el nom del barri procedeix de que havia existit una casa de mala fama, pot ser de dones de mala vida, que li deien la Granota, això diu a aquest document sobre la recuperació de la memòria oral del barri de la Florida.

També diu que caminar pels carrers era tota una aventura, ja que estava tot ple de fang quan plovia, no hi havia clavegueram i tampoc quasi enllumenat públic. Els veïns d’aquest barri solien dependre per tot del barri de Collblanc, ja que era el més accessible, encara que s’havia de travessar el Torrent Gornal. A Collblanc es trobaven els tranvies, i era el camí més ràpid per arribar al metro de Santa Eulàlia.

També he pogut llegir a aquest document que parla sobre els bombardeigs a la ciutat que a la guerra civil, entre el 27 d’abril de 1937 i el 19 de gener de 1939 es te constància de que van caure tres bombes.

i poca cosa més,… i vosaltres, sabeu alguna cosa més?

REFERÈNCIES

Les imatgés són de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Alberto Rebaque Rivas Alguna vez jugué de pequeño en el parque de la Granota, y siempre me extrañó ese nombre.
  2. Manuel Domínguez López On ara hi ha el Pere Lliscart, en la primera meitat dels 70’s hi havia una mena de granja on la meva mare anava a comprar conills vius.
  3. Álvaro Fernández Lago Yo también recuerdo esa granja, al pasar por delante, si te asomabas por las rendijas, podias ver las jaulas con las gallinas, todas alineadas.

23 Novembre 2010 | Categories: Anys 20, Anys 30, Anys 40, Avinguda del Torrent Gornal, Barriada de la Granota, Carrer de Collserola, Carrer de Felip Pedrell, Carrer de Finestrelles, Carrer de la Verge de Núria, Carrer de Llevant, Carrer de Marti Blasi, Carrer del Pedraforca, Construcció, EMPRESES - INDÚSTRIA, Guerra Civil, La Florida | Tags: , , , , , , , , , | 2 comentaris

Estiu del 1936, confiscació d’edificis a la Torrassa

Com ja sabeu, a la matinada del dia 19 de juliol de 1936 es produeix l’aixecament militar que donaria lloc a la Guerra Civil. La plaça d’Espanya de Barcelona estava ocupada i es van produir molts enfrontaments entre els militars rebels i els partits d’esquerra i, principalment, els sindicats, amb l’ajut de la Guàrdia d’Assalt i alguns sectors de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit que restaren fidels a la Segona República. Van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l’alçament militar a Barcelona. Aquell mateix dia a la tarda, a la nostra ciutat es van cremar les esglésies de Santa Eulàlia de Mèrida, de Provençana, Bellvitge i Sant Ramon

Al dia següent, fou creat el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), àmpliament dominat per la CNT. Des d’aquell moment es va fer evident un doble poder, el CMA i l’ajuntament, que van coexistir sota el domini del primer fins al 30 de setembre. L’estiu de 1936 pot ser definit, doncs, com el periode revolucionari, i dins d’aquest context trobem aquest butlletí on es fa referència a la confiscació de locals anteriorment destinats a indústries, entitats, casernes, escoles, cinemes,…

REFERÈNCIES

  • Història de l’Hospitalet, una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament de l’Hospitalet i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
  • Viquipèida

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Dora Celma Milian ¿que pasa con vuestras informaciones? en catalan, bien,
  2. en ingles ¿porque? en castellano prohibido?
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Dora, no entiendo tus preguntas.
  4. Julia Costa Sobre la Torrassa, em sap greu el que va passar amb la processó que havia arribat a ser molt i molt popular.
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Qué va passar?????

19 Novembre 2010 | Categories: Anys 30, Ateneo Cultural Racionalista, Carrer del Doctor Martí Julià, Carrer Mas, Cinemes, Corals, ENTITATS DESAPAREGUDES, Guerra Civil, La Torrassa, Nuestra Señora de los Ángeles | Tags: , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Can Riera, Espai de Memòria

Avui vull mostrar unes imatges de la masia de Can Riera, que es troba a dalt de tot del carrer Xipreret. Per dues raons.

Primer per que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat (fitxa 100/11). Can Riera és una masia del segle XVII d’uns 300 m² que fa anys havia estat envoltada de camps. Quan la riera de l’Escorxador circulava a l’aire lliure just per davant, s’havia de sortir mitjançant un petit pont,… a veure si algun dia puc publicar alguna foto. A l’any 2001 era de propietat municipal i es feia servir de dipòsit de l’arxiu municipal. No fa gaire ja veieu com estava, transformar-la en el que és ara ha costat dos milions d’euros.

La segona raó per parlar d’ella és que ara és “un centre d’interpretació, de documentació, de consulta i de recursos pedagògics, concebut per donar a conèixer el període històric que va de la II República a la transició democràtica i, en especial, la participació de L’Hospitalet en la lluita antifranquista, sobre tot en les darreries del franquisme i la Transició” (digital-h)

Crec que encara no es troba oberta al públic, però ja han començat a fer activitats, les primeres són dues noves rutes urbanes de L’Hospitalet Antifranquista, a càrrec de Teresa Moreno i F. Xavier Menéndez, que tindran lloc els propers dijous 18 i 25 de novembre de 2010. Es tracta de dos nous itineraris a peu guiats destinats a recórrer els principals escenaris de la lluita antifranquista de la ciutat.

  • Ruta de L’Hospitalet antifranquista (Collblanc i La Torrassa). Presentació i visita guiada: dijous 18 de novembre, a les set de la tarda, al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa, c/  Mare de Déu dels Desemparats, 87.

  • Ruta de L’Hospitalet antifranquista (Centre i Sant Josep). Presentació i visita guiada: dijous 25 de novembre a les set de la tarda al Museu de L’Hospitalet-L’Harmonia Espai d’art, Pça Josep Bordonau 6.

L’assistència és gratuïta prèvia inscripció als telèfons 93 4032997 i 93 3381396 o a l’adreça cultura.memoria@l-h.cat . Les places són limitades.

REFERÈNCIES


8 Novembre 2010 | Categories: Can Riera, Carrer de Xipreret, Centre, Espai de Memòria - Can Riera, Guerra Civil, PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, Segle 17 (XVII), Segle 21 (Actualitat) | Tags: , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Presentació del Quadern 23 del Centre d’Estudis

El 28 d’octubre passat es presentava l’últim número dels Quaderns del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, el 23, amb dos treballs, un de M. Pau Trayner i Miguel Ángel Montón sobre els presos i preses de l`Hospitalet (1969-1976), i un altre d’en Josep Ribas sobre els Bombardeigs i els refugis a la ciutat (1937-1939). 

Us deixo el vídeo de la presentació que va fer Josep Ribas, on fa una explicació del seu treball.

 

REFERÈNCIES:

Centre d’Estudis de l’Hospitalet

7 Novembre 2010 | Categories: Anys 30, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, ENTITATS - ORGANISMES, Guerra Civil, Segle 20 (XX), Tot l'Hospitalet | Tags: , , , , , | 6 comentaris

« Entrades més antigues