Ajuda!, una troballa sorprenent!
Ahir vaig trobar a una botiga d’objectes de segona ma de la ciutat aquesta fotografia emmarcada de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida feta als anys 20, ja sabeu, el temple que van destruir a la Guerra Civil, que es situava a on és ara la nova, a prop de l’Ajuntament.
Mai havia vist aquesta fotografia fins ara als llibres que he consultat, i gràcies a ella he descobert que al campanar hi havia un rellotge solar, no en tenia constància, ja que l’angle i la resolució de la resta d’imatges que he vist no permetia veure bé aquesta zona.
No és un original, és una ampliació d’alguna fotografia antiga a la que han afegit un apunt a la part inferior. Pot ser formava part d’una exposició juntament amb altres fotos que ves a saber tu on paren, o algú se la va fer expressament per decorar el seu despatx,…
En fi, com no era molt cara, la vaig comprar, i només arribar a casa vaig desmuntar el quadre, per tal d’intentar trobar més dades sobre la foto. Només treure la tapa de cartró de darrera de la fotografia em trobo aquest dibuix d’una nena d’un o dos anys:
Sols veure la nena vaig tenir la seguretat de que algú havia comés una errada, algú s’havia oblidat del dibuix. Pot ser el va ficar darrere la foto poc després de que el tal Roca el dibuixés l’any 2006, i no se’n va recordar fa uns dies, quan ell o ella sols creia que venia la fotografia de l’església.
He trucat a la botiga per comentar el tema amb el responsable, i he deixat el meu telèfon per si contacten de nou amb l’antic propietari i aquest vol recuperar el dibuix de la nena,… però no hi confio massa,…. així que a veure si em podeu ajudar a trobar la nena per tal de retorna-li el seu retrat. Ja sé que som molts habitants a aquesta ciutat, però si mostreu la foto als vostres companys segur que la trobem!
Gràcies per compartir!
REFERÈNCIES
Un goig de sant Roc
Fa uns dies un seguidor del bloc em va comentar que dins no havia trobat cap goig, és cert, era un tema que tenia pendent, i no sé per què encara no havia abordat. De Santa Maria de Bellvitge hi ha un llibre sencer on recopila uns 25 goigs (Ricard Vives i Sabaté, 1972) i de santa Eulàlia de Provençana també n’he vist algun als llocs web de subhastes.
Us poso un de sant Roc, copatró de la ciutat, editat l’any 1926. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc es situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d’aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l’altar major de l’antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l’any 1936, i que gràcies als membres de l’Ateneu de Cultura Popular, que van arriscar-se a salvar-los mentre la multitud els escridassava, ara els podem veure restaurats a l’Harmonia. Sobre aquest sant també cal citar que el seu dia al calendari, el 16 d’agost, era quan es celebrava l’extingida festa major de l’Hospitalet.
Sense anar més lluny, a la viquipèdia podem trobar el significat i origen dels goigs: “són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d’un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó… La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat” us deixo l’enllaç, on trobareu molta més informació, a sota.
Si esteu interessats en llegir el que diu o fer-vos un pòster, sols teniu que picar a sobre de la imatge i es farà molt més gran,…
REFERÈNCIES
- Article sobre els goigs a la viquipèdia
- L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Edificat per la Mireia Mascarell i editat per l’editorial Efadós l’any 2003.
- La Matilde Marcé de l’Ateneu Popular m’ha comentat el fet de la participació dels membre de l’entitat citada en el salvament dels retaules.
Altar major de Santa Eulàlia de Mèrida, 1918
Aquesta fotografia que comparteixo es va enviar com a postal el 14 d’agost de 1918, i és la tercera que he tingut oportunitat d’observar de l’altar major del temple parroquial de Santa Eulàlia de Mèrida, no de l’actual, sinó del que van destruir a l’any 1936.
Les altres fotografies són les que hi ha a l’exposició permanent Color, Forma i Volum de l’Harmonia, i la del llibre Espigolant en el passat… de la Matilde Marcé i Piera. Mostren certes diferències, com per exemple que les teles laterals a les altres són de color blanc, les làmpades davanteres que pengen del sostre són diferents i que també que aquí la imatge de Santa Eulàlia és altra i més gran.
Aquest altar data del 1807, substitut d’un altre de l’any 1544 que s’havia podrit degut als problemes d’humitat originats pel mal estat del sostre de l’església. El va realitzar l’escultor Salvador Roig per 3600 lliures, a semblança de l’altar major de l’església de Sant Jaume de Barcelona.
En Francesc Marcé ens trasllada els comentaris de Mn. Miquel Pou, aleshores rector, quan van traslladar part del nou altar des de Barcelona, el dia 22 de novembre de 1807: “los obrers Francesc Codina i Josep Oliveras amb algun de l’Ajuntament i varis particulars passaren amb carros a aquella Ciutat d’on retornaren amb tot lo referit, acompanyats de músics, passant per la carretera nova a causa d’estar en mala per les pluges, la de la Bordeta. Eixiren a rebre la santa a l’entrar a la Parròquia, més allà de Collblanc, gran número de fadrins los quals, amb escopetes feren salves tot lo camí. Però que goig, que contento a l’estar pròxims a entrar en lo carrer! La melodia de la orquesta, lo estrèpit de les escopetades, lo repic general de les campanes foren los anuncis que obligaren a comparèixer davant l’església a tot lo poble. Grans i xics, tots volgueren ser espectadors i participants de semblant funció. Quantes llàgrimes de ternura se derramaren est dia desesperançat de gran part, no cregut de moltíssims, però desitjat de tots!”
També ens diu que Josep Bori, un fuster conegut també com “el Malla” i que vivia al carrer Major, 42, va fer una rèplica a escala que se’n va anar traslladant d’habitatge en habitatge fins que als anys 70 va arribar al museu, i en teoria allà, suposo que als magatzems, es troba,… pot ser quedaria bé, si encara està en bon estat, a l’exposició permanent de l’Harmonia,…
REFERÈNCIES
- Informació sobre l’exposició Color, Forma,.. i Volum
- Retalls del passat. escrit per la Matilde Marcé i Piera i editat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
- Del temple parroquial, per Francesc Marcé i Sanabra (set. 1980) dins del llibre Visions de la Història de l’Hospitalet publicat l’any 2005 per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
Santa Eulàlia de Mèrida, 1936
Dilluns passat vaig quedar amb en Juan Batalla ja que feia pot ser més d’un any que m’havia ofert prestar-me un llibre, i com el temps, a més d’inexorablement, passa volant, doncs això, un any!. El llibre en qüestió feia temps que el buscava, ja que és dels primers llibres que parlen exclusivament sobre la nostra ciutat; és obra d’Emiliano Vilagrasa Lariz i es diu Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat. Segons el que diu a la introducció, Emiliano tenia un programa de radio que es deia “Hospitalet”, es suposa que a la radio de la nostra ciutat, i a l’any 1961, es va decidir a escriure un llibre com el seu programa, ple d’entrevistes a hospitalencs del mon de la cultura, esports, política, indústria,…; però també amb moltes imatges (moltes dolentes) i passatges del passat i en aquells moments present.
Ja dic que les imatges no són molt bones, però crec que algunes es poden mostrar. Aquesta d’avui és de l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida. Molts pot ser no sabeu això, però abans de la Guerra Civil, a la plaça de l’Ajuntament exisitia una altra esglèsia diferent a l’actual, beneïda l’any 1600 (prèviament va existir una altra construida l’any 1492, i que també va ser destruida). Aquesta església, i lamentablement també el seu arxiu, va ser cremada i destruïda als inicis de la citada guerra, el 19 de juliol de 1936.
Alguns elements de l’església sobre tot de la porta principal, així com moltes fotografies, i els retaules els podeu trobar al museu, com he comentat en diverses ocasions.
REFERÈNCIES
Més fotografies i informació sobre l’església a aquest bloc
Carrer Major, primeres dècades del segle XX
Avui una altra postal del carrer Major, en aquest cas és la número dos d’una sèrie que es deia els nostres carrers i places i que va publicar la revista el Tot l’Hospitalet en no he sabut trobar quin any. Concretament aquesta va estar cedida per Monrós, una botiga de fotografia situada al carrer de Roselles.
A la imatge veiem l’antic temple de Santa Eulàlia de Mèrida, per tant la imatge és anterior al 1936, i bé, estic buscant quan van penjar els fanals,… crec que pot ser una bona referència per acabar de datar la imatge.
La reconstrucció de la Diòcesi de Barcelona, 1950
Avui una coseta ràpida,… una article del diari ABC sobre la reconstrucció dels edificis religiosos destruïts a la Guerra Civil. Us poso la primera pàgina on veieu que surten fotografies de les dues Santa Eulàlia de Mèrida, després si voleu continuar llegint la segona pàgina de l’article la trobareu a les referències,…
REFERÈNCIES
Església de Santa Eulàlia de Mèrida, 1910?
La veritat és que fa relativament poc temps sabia tan poc de la nostra historia que ni tenia constància de que abans de l’església que ara s’alça a prop de l’ajuntament havia existit una altra molt més antiga. Cada vegada que trobo una imatge nova no tinc més remei que compartir-la amb vosaltres. Trobareu més informació a la resta d’entrades sobre aquest temple (busqueu-lo a la columna de la dreta).
Aquesta, de l’editor A.T.V. (Àngel Toldrà Vianzo), la he tret de la pàgina de facebook Postals i Fotografies antigues de Catalunya on trobareu 11 més de la nostra ciutat. La data de la fotografia no la sé, pèro ATV va començar a editar a l’any 1906 i va finalitzar al 1911 amb la postal número 4577, per altres dades que trobareu al text que he enllaçat a sota, calculo que la imatge és de l’any 1910.
REFERÈNCIES
Carrer Major, 190?
Avui repeteixo i torno al carrer Major, aquesta vegada una postal més antiga encara que l’anterior, probablement del primer lustre del segle XX.
A la banda dreta del carrer actualment trobem un edifici amb un balcó semicircular (mireu la imatge inferior), allà feia uns anys existia la pastisseria Santa Eulàlia (Ca la Montserrat) però va desaparèixer quan el van restaurar. Aquest edifici forma part del nostre patrimoni arquitectònic i segons la seva fitxa es va acabar de construir a l’any 1904; com no el veig a la postal, crec que la fotografia seria anterior a aquest any.
Veig que hi han cables elèctrics, però ara no trobo quan va arribar la llum a la ciutat,… Una dada que he trobat: Girona és considerada la primera ciutat espanyola i la segona d’Europa que va tenir enllumenament públic elèctric a l’any 1883. A la imatge veig cables, però no cap llum per il·luminar el carrer,… tampoc es veia a la imatge del mateix carrer que considero de 1910.
Molta gent al carrer, molts nens, suposo que una càmera seria tot un esdeveniment i fins i tot hi ha curiosos que s’aboquen a les finestres. També es veu una cabra i carros ja a prop de l’església. L’estanc, i uns ferrers a l’altre costat del carrer, a un edifici que encara existeix, igual que els que li segueixen cap a la plaça de l’Ajuntament. El sòl del carrer és de terra, encara sense empedrar, caldria esperar fins al 1915.
El Pont del carrer Major
Rafael d’Amat (1746-1819), baró de Maldà, va escriure molt, però molt,… diguem que des de 1769 fins 1816 no va parar d’escriure el seu Calaix de Sastre, un diari que va acabar tenint 50.000 pàgines, que es diu ràpid. Escrivia sobre tot el que l’envoltava i gracies a això ara podem conèixer la Barcelona d’aquells anys (des del seu punt de vista), i també l’Hospitalet, ja que en ocasions s’estava a les seves tres cases hospitalenques, o bé baixava des de la que tenia a Esplugues.
Una de les dades que ens va fer arribar és que entre la rectoria, l’edifici amb els arcs que veieu aquí sota, i l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida existia un pont cobert. L’únic que he trobat sobre ell és un dibuixet que es va realitzar als anys 60 del segle passat i que també incorporo a sobre d’aquesta imatge tan maca. Fa un temps vaig publicar una recreació del barri del Centre al 1850 i sortia encara el pont, però no sé quan de temps més va durar,…
REFERÈNCIES
Les peripècies del retaule de Sant Roc
Com ja sabeu a l’inici de la guerra civil es van destruir la pràctica totalitat dels edificis religiosos de la ciutat; pot ser el més important d’ells, l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, construida en 1492, va ser cremada i enderrocada per evitar que el foc afectés a d’altres edificis. Alguns particulars van poder salvar algunes restes de l’edifici amagant-les a casa seva (l’altre dia les vam veure alguns darrera del museu), i encara que l’arxiu parroquial no es va salvar, persones de l’Ateneu de Cultura del Centre Catòlic i de l’ajuntament van poder salvar els retaules guardant-los en secret.
Mentre es construïa l’església actual es va adaptar el Centre Catòlic per realitzar els actes religiosos, i els retaules es van fer servir per cobrir les parets. Al 1953 l’Agrupació d’Amics de la Música i la Junta Parroquial del Temple van exposar, per primera vegada, les 39 taules i un llenç del segle XVIII.
No he trobat com els retaules van sortir de l’església i van anar a parar a un mercat de segona ma, segons m’han comentat a Sants, allà els utilitzaven com a taules, sense cap tipus de cura,… fins que a l’any 1967 gràcies a Francesc Marcé i Sanabra, Vicente Capdevila (regidor de cultura) i Matias de España (alcalde) , s’aconsegueixen recuperar i tornen a la ciutat, però molt malmesos. S’emmagatzemen al segon pis de la casa rectoral fins 1971, any en que es presenta el futur museu, que s’inauguraria a l’any següent.
El museu sols duraria sis mesos obert, tancaria a causa d’unes goteres que van fer necessari cobrir les obres amb plàstics i no tornaria a obrir fins l’any 1979,… vaja que ara els podem veure de pur miracle,… i ho podeu fer, si voleu, a una sala de l’Harmonia.
Aquest text és un petit resum d’un treball de la Puri Loscos Solé, que es diu El Retaule de sant Roc de L’Hospitalet, patrimoni de la ciutat, que trobareu als enllaços del final.
Si voleu llegir més,…
- Conjunt d’articles al voltant del Retaule de Sant Roc de L’Hospitalet (al lloc web del Museu)
- “El Retaule de Sant Roc” de Roberto Díaz Besteiro (al lloc web del Centre d’Estudis)
Les restes de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida
Pot ser si heu passat pel carrer de Molines haureu vist que darrera d’una reixa, sense cap indicació ni res, es poden veure restes d’una antiga construcció religiosa: claus de volta, capitells, gàrgoles, làpides,… És la part de darrere del Museu, de la Casa España.
No és difícil imaginar-se d’on van sortir: el 19 de juliol de 1936 l’església de Santa Eulàlia de Mérida, com la resta d’edificis religiosos de la ciutat van ser incendiats, a l’agost es decideix tirar a terra. El que veieu a sota és l’antiga entrada principal, que donava a la plaça de l’Ajuntament, a veure si identifiqueu les diferents peces,…
REFERÈNCIES
Imatge: Els Pagesos de Provençana (984-1807). Societat i Economia a l’Hospitalet preindustrial (1987) de Jaume Codina
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Coque Hussein Guðmundsdóttir-Mørgenstein Hi vaig passar no fa gaire i em va fer vergonya veure les peces allà tirades, sense cap mena de protecció ni cura… Ja podrien recuperar-les i fer una reconstrucció parcial pel museu amb el material q es conserva, o fer alguna altra cosa q tenir-les alla tirades al pati del darrere.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí, jo també vaig pensar el mateix,… al menys posar un panell explicatiu,… ja que tenen Car Riera al costat, si no volen moure les restes, podrien fer alguna cosa per dirigir als visitants cap allà.
- Coque Hussein Guðmundsdóttir-Mørgenstein A més, les tenen a l’exterior, al terra… No fa gaire bona imatge per a un museu.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, sembla que no tinguin cap valor.
Díptic de les festes nadalenques del 1943 al Centre Catòlic
L’Arxiu Municipal presenta com a document del mes desembre aquest “programa de les festes nadalenques que l’any 1943 va organitzar una de les entitats més antigues de la ciutat: el Centre Catòlic, una de les entitats sempre present en les activitats del barri Centre i de les més arrelades entre el seu veïnat.
A iniciativa de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida va ser creat a l’any 1904 per contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que va caracteritzar aquelles dècades i oferir, en el marc del catalanisme conservador, altres alternatives pel que fa a l’educació de nenes i nens, les activitats culturals i de lleure. Ubicat inicialment al carrer de l’Església, l’any 1926 es va traslladar al nou local de la Rambla Just Oliveras on continua funcionant.
El teatre i el bàsquet, així com la promoció de la llengua i la cultura catalanes, especialment la sardana, han estat activitats centrals al llarg de la seva història”
Barri del Centre, 1850
Avui farem una visita als carrers i indrets del barri del Centre i rodalies de l’any 1850, gràcies a un dibuix, part d’una sèrie de diferents anys, que va fer en Valentí Julià a l’any 1983, segons projecte de Francesc Marcé i Sanabra. Aquests dibuixos són en color, però he trobat aquest tan gran a internet (heu de picar a sobre per augmentar-lo) i he decidit compartir-lo.
Sols he assenyalat vint cases o carrers per no emplenar el dibuix de numerets, però podriem posar més, per cert algú sap els noms de les masies que es situen als números 4, 6, i 14?
- Ca n’Agustí o Ca n’Angulo (Caserna de la Remunta)
- Can Famades, a Cornellà, al costat del carrer Major i el carrer Femades
- Mas Burguera o Modolell de la Torre (amb la Talaia)
- ¿?
- Can Sumarro
- Carrer de Sant Roc al carrer Xipreret amb carrer Riera de l’Escorxador
- Can Riera
- Carrer Xipreret (o dels Republicans)
- Casa Espanya (Can Llunell, Can Molines)
- L’Harmonia (Torre Blanca)
- Esglèsia antiga de Santa Eulàlia de Mèrida
- Rectoria i la palmera, que encara avui existeix!
- Can Buxeres (Casa Alta o Casa Alemany)
- Canal de la Infanta
- Carrer de Sant Joan amb carrer Riera de la Creu
- Carrer Santa Bàrbara
- Carrer de Joan Pallarés
- Carrer del Centre
- Carrer del Parral
- Can Tres (al mateix lloc que l’actual Centre Catòlic)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac Aqui, ja es veu casa meva. Car que encara jo no havía nascut. I com ho troves? Mira que jo busco i busco i busco :))
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Segur que es veu,… que és la que està al costat del 14?
- MuNh Radeac Si es clar, la que está al costat del 14. El que no es veu es la línea del FFCC. No estava construida?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No, és de l’any 1854 🙂
- Xènia Aida hola, m’havien dit que la palmera de l’església és la més antiga de Catalunya, inclús més que la de la catedral. algú sap alguna cosa?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Lamentablement a l’Hospitalet no existeix la figura de protecció “arbre monumental”, i no sé si hi ha estudis sobre aquesta palmera, si existeixen, jo no els he vist,… http://avbellvitge.wordpress.com/2009/02/06/el-arbres-de-lhospitalet-de-llobregat/ Sobre la palmera, si fem cas al dibuix, almenys té 160 anys
L’Hospitalet Centre, 1925
Aquesta fotografia és de l’any 1925, l’any quan Alfons XIII concedia al poble de l’Hospitalet de Llobregat el títol de ciutat.
És fantàstica. No hi ha cap edifici que ens tapi la visió de les muntanyes, de la penya del Moro (al costat del campanar de l’antiga Santa Eulàlia de Mèrida), també es veu l’autobús al carrer Rossend Arús; una palmera, que pot ser és la mateixa d’ara, i moltes més coses que no conec,…
Per cert, si piqueu a sobre aquesta imatge es fa molt gran!
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Ivan Romero Varo Doncs sí. És boníssima. Molt.
- Cristina Martín Campos aquesta palmera sería la de Can Bori?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Jo crec que és la de la plaça del Rector Mossèn Homar (la del costat de l’ajuntament)
- Ivan Romero Varo Si, si. Tot i que l’han mogut una mica és aquesta, sens dubte.
- Cristina Martín Campos Doncs sí crec que ben mirat per la situació de la muntanya tens raó …
Plaça de l’Ajuntament, final anys 20
Com han anat les vacances? Bé? M’analegro!
Comencem el nou “curs” de l’abans de l’Hospitalet de Llobregat amb una imatge de la plaça de l’Ajuntament de finals dels anys 20.
L’alcalde era en Tomás Giménez Bernabé i la ciutat rondaria els 30.000 habitants. Ens trobem dins de la primera onada d’immigració del s. XX, que ens va portat sobre tot persones dels sud d’Espanya (els denominats murcianos), i també feia pocs anys que ens havien expropiat la platja i 900 ha del sector de la Marina per tal de construir un Port Franc que mai es portaria a terme.
Dades de població i el seu creixement.
1900 – 4.984 habitants
1910 – 6.905 (+ 38 %)
1920 – 12.360 (+ 79 %)
1930 – 37.650 (+ 300 %)
1940 – 51.249 ( + 36 %)
A l’esquerra es pot veure l’edifici de l’Ajuntament (1894 – actualitat) i a la dreta l’església de Santa Eulàlia de Mèrida (s. XVI-1936),…
REFERÈNCIES
Imatge de la revista de Madrid, “La Esfera” (núm 738) del 25 de febrer de 1928
Dades demogràfiques: Wikipedia
- Marta Martin Ostresss, aixó ho vaig veure a una foto de la meva aviaaaaaaa!!!! uffff
- Metta Vivó ► Aquesta es l’antiga església que va ser destruïda durant la Guerra, la foto sembla ser anterior a 1936, sinó vaig equivocada
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) sí, sí Metta,… probablement 1928, ho dic a sota
- Metta Vivó ► OK, estava tan embadalida, mirant la foto, que no he llegit correctament tot el text…. m’agrada moltíssim veure les fotos que poses en aquesta pàgina.
- Marta Martin Déu meu, res a veure com és ara, la meva filla va al Tecla, és al costat, com m’agrada veure aquestes fotos antigues
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mica en mica aniré comentant més,… aquest estiu he aconseguit imatges des de les vinyes del Samontà (barri de Sanfeliu) fins als pescadors de la platja de l’Hospitalet. Ja aniran sortint! Gràcies pels vostres comentaris!
- Francisco Javier Galván Siles Impresionant! enhorabona pel teu treball! méncanta veure fotografies antigues de la ciutat.
- Chari Blazquez Bermudez M’encanten les fotos de l’antic Hospitalet, és la meva ciutat i la porto sempre al cor!
L'Hospitalet de Llobregat 