Barraquisme a la llera del Llobregat, anys 50-60
Les notícies de barraquisme al tram hospitalenc del Llobregat ens venen d’un grup de facebook sobre fotografies antigues del Prat; en Manel Mayench, que ens ha cedit aquest fotografía, també ens explica que al lloc que he marcat amb un rectangle verd, als anys 48-50 es van instal·lar dues o tres families vingudes del sud d’Espanya, les que no van poder entrar a la masia de Can Peixo, al Prat. També ens diu que l’any 1962, quan la gran riada, ja no hi vivia ningú.
José Miñarro Rubio ens dona una versió una mica diferent: “eran casas excavadas en la ladera de la izquierda de fuerte arcilla y a dos metros de la parte superior del margen izquierdo, vivian siete u ocho familias. Estas casitas estaban entre el puente dels carros y el puente del ferrocarril. Los hombres se dedicaban a garvillar la grava para obtener arena muy apreciada en la construcción. Con la riada del 62, se inundaron y nunca mas volvieron a habitarlas“
Aquests habitatges van ser excavats a les argiles del marge del riu, però no com a coves; suposo que aquestes argiles no donaven per formar un sostre estable, per tant la teulada es feia amb fustes, canyes, cartró pedra,…
L’esplanada sense vegetació que es veu davant de les barraques, al costat del riu, servia per que els carros carreguessin àrids del riu, després pujaven el marge del riu per un caminet que portava fins el camí antic del Prat; just on anava a parar el pont de Ferran Puig, o dels carros, del que veieu aquí tan sols les columnes.
Del mateix grup de facebook tenim aquesta fotografia de 1961 d’un altre habitatge proper que va compartir en Pedro Garcia Vela, i va comentar Juan Miñarro Rubio. Juan ens diu que quan van construir la Gran Via, a la zona pratenca propera al riu, van deixar uns forats a banda i banda, per tal de permetre el pas de l’aigua en cas de riada, i així evitar que la carretera pogués trencar-se al fer de presa. Com això passava cada deu o vint anys, un grup de families amb pocs recursos es va instal·lar durant vuit anys. La riada de 1962 els va agafar desprevinguts i van tenir que sortir amb el duien posat, mai més es va permetre utilitzar-los.
A continuació he marcat a una fotografia aèria de 1958 les dues zones, i també el punt des d’on més o menys es va fer la fantàstica fotografia del pont de Ferran Puig.
REFERÈNCIES
El pont de la Gran Via a l’alçada del carrer sense nom
A veure si recordeu aquest pas de vianants de la Gran Via, a l’alçada d’entre el carrer pendent d’anomenar (segons el lloc web de l’ajuntament) i el carrer de l’Alhambra. La veritat és que no tinc molta informació sobre el pont, sols que Bartolomé Fite, la persona que me la va enviar, em va dir que la fotografia es va fer l’any 1980, però no sé quan de temps existia abans, ni quant després.
De tot el que veieu sols queda l’edifici on posa “HOTEL·OFICINAS·COMERCIAL – TEL 2586100 (l’antic telèfon d’IBUSA)”, la Gran Via va ser soterrada i la caserna de Lepanto va ser enderrocada per construir la Ciutat de la Justícia.
Deixo a sota la localització del carrer pendent d’anomenar. Gràcies per l’apreciació Juan Manuel!
Deixo també una fotografia aèria de l’any 1986-87 on es veu la situació exacta del pont.
Cabres creuant la Granvia, 50-60
Aquesta mateixa imatge ja la vaig compartir fa uns mesos, aquella la vaig treure de l’exposició sobre els 160 anys de la Guàrdia Urbana a l’Hospitalet, feta fa un parell d’anys. Ara m’he retrobat amb ella una altra vegada gràcies a Nicanor Molina, el seu fotògraf. M’ha dit que la fotografia és de finals dels 50, principis dels 60, i que l’acció no es situa al carrer de Collblanc, com es descrivia a l’exposició, sinó a la Gran Via, just a l’encreuament amb l’antic carrer del 26 de gener, ara carrer de Castelao.
Nicanor recorda que l’edifici que dona a la banda mar de la Granvia podia ser un taller mecànic que quedava just en front del carrer del 26 de gener, molt a prop de la barriada de la Bomba. Les cabres creuaven la Granvia de mar a montaña,… he fet un petit croquis a sobre d’una fotografia aèria de 1958,…
Fotografies d’accidents, 1965
Durant el temps que Nicanor Molina va estar treballant de guàrdia urbà una de les seves funcions era fer fotografies i apuntar les dades dels vehicles involucrats als accidents que ocorrien a la ciutat. Ahir li vaig demanar que m’enviés algunes amb l’objectiu de, més que veure els vehicles sinistrats, veure els carrers de la ciutat de mitjans dels anys 60. Espero que no molestin o portin mals records a ningú.
Aquesta primera és del 5 d’octubre de 1965 i Nicanor la situa al carrer del Generalísimo amb el del Crucero Baleares, es a dir, Enric Prat de la Riba amb Ventura Gassol, més o menys on era el Cine Stadium (1958-1984). Es veu que el Land Rover no va cedir el pas a la Vespa i es van estabellar davant se la xurreria G. Rodrigo?
El següent accident es va produir a la Gran Via, a l’alçada de Feixa Llarga. El camió va donar per darrere a l’autobús.
El 29 de juliol de 1965 a la Gran Via, entre el carrer de l’Alhambra i la caserna de Lepanto quatre cotxes van xocar.
Una altra col·lisió amb una Vespa, en aquest cas va ser amb un taxi, el 17 de juliol de 1965 al carrer Miquel Romeu, entre Cobalt i Carretera del Mig, pot ser a l’alçada del número 118.
En aquest cas és un camió que es va incendiar de manera fortuïta, va pujar dalt de la vorera i es va portar un arbre per davant. Va ser el 8 de juliol de 1965 a l’avinguda d’Isabel la Catòlica.
Les dues següents són del mateix accident, el 12 d’agost de 1965, al costat de la caserna de la Remunta. A ma dreta es veu l’entrada a la CAMPSA i en sentit a Cornellà un restaurant que es veu que era molt famós, m’ha comentat en Nicanor que allà s’havia fet algun acte de la Guàrdia Urbana. Es curiós què bé es veu el campanar de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, que baixes eren les cases del carrer Major.
El camí que portava a l’ermita de Bellvitge, anys 60
A principis de mes Esteban Reina Lorenz em van enviar aquesta fotografia del camí que portava a l’ermita de Bellvitge. Al fons a l’esquerra veiem l’alineació d’arbres de la Gran Via quan puja per sobre de les vies del ferrocarril.
Esteban em comenta que possiblement la fotografia és de l’any 1962-63, però jo no puc afinar més, sé que és posterior a l’any 1960, ja que l’ermita ja està restaurada, es pot veure la creu a dalt del campanar, i anterior a 1964, que és quan es va començar a construir el barri; poca cosa més, la Gran Via és de 1954, i els 600 que hi ha a l’aparcament de l’ermita van començar a fabricar-se l’any 1957.
Pot ser el que m’ha sobtat més és el mal estat del camí, un camí de carros que desapareixeria a l’inici de l’urbanització del polígon i que es transformaria en part de l’actual avinguda de la mare de Déu de Bellvitge (segons google maps), encara que pot ser és el carrer de l’Ermita o segurament l’actual carrer de la Residència,… tinc una mica d’embolic en posar nom a aquest carrer,… Us deixo una imatge de que veuríeu si feu la foto avui
A sota us deixo també una imatge de finals de 1959 on us situo més o menys des d’on es va realitzar la fotografia
DEFERÈNCIES
Gràcies a Esteban Reina de Reina Papeleria Tecnica. Al seu perfil de facebook trobareu una imatge molt maca de la plaça Mare de Deu de Montserrat!
El passatge Carbonell, inicis dels 30
Tot el que bé a continuació és obra de Jaume Ventura i Costas, ajudat per la seva mare, Carmen, filla de Cal Carlos Guàrdia, que es situava al núm. 11 del passatge Carbonell.
A la següent fotografia, realitzada el 1947, Jaume ens ha assenyalat el desaparegut barri de Can Pi i altres llocs propers també esborrats per sempre. Ara aquí trobareu un polígon industrial, i a la part dreta la plaça Europa, la fira,… encara que a gran part de l’espai on es situava el nucli de Can Pi podem trobar un solar.
Jaume Ventura també ens ha realitzat un plànol del passatge Carbonell on ha situat els noms de les cases i comerços que hi havia abans de la guerra. Aquesta informació és molt important ja que no sé si es troba escrita a cap lloc, jo al menys no el conec.
Llegint la Vanguardia també he llegit que al bar de la Cisqueta, també li deien “Sisqueta Club Marina”, i es jugava als “peohibits”; també es celebraven actes polítics, i que al barri li deien del “Bé Negre” (amb el Bé amb accent ¿?).
També incorporo cinc fotografies, comentades pel mateix Jaume, que ens permeten situar-nos millor a aquell moment i espai.
Alguns membres de la família de Cal Carlos Guardià. Al fons, Teresa Blanch, la meva àvia materna, qui té un nen a la falda és Isabel Perez, la tia Isabel dona de l’oncle Benet; el nen és el Carlitos, el seu fill, el meu cosí. Al costat de la tia Isabel, la meva mare, Carmen Costas, al darrera el meu pare, Amadeu Ventura, i al costat de ma mare, Montserrat Fuster, la seva cosina.
Els carros de Cal Carlos Guardià al passatge, el que és al devant, és Benet Costas, un dels meus oncles materns.
La matança del porc, el que té el ganivet a la ma, és Enric Costas, un altre dels meus oncles materns, l’altre és un treballador de casa
Dia de Sant Antoni, 17 de gener de 1945. El que es troba a l’esquerra, és l’oncle Enric.
Grup de Guardies Jurats, que vigilaven els camps de conreu. El que es troba a l’esquerra dret, és Carlos Costas, el meu avi matern.
REFERÈNCIES
Grup de Facebook: Records del barri de Can Pi (L’Hospitalet de Llobregat)
Memmortigo? (1934)
Doncs l’Ines del fòrum de l’associació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) m’ha tornat a mostrar unes imatges que no coneixia del pont de les Voltes, el que entre 193o i 1939 era utilitzat per creuar el Llobregat a l’alçada de l’actual pont de la Granvia.
Es tracta del film amateur Memmortigo?, dirigit l’any 1934 per Delmir de Caralt i Puig (1901-1990), que crec que era net de Delmir de Caralt i Matheu que el 1873 va instal·lar a Santa Eulàlia l’empresa Marquès, Caralt i Cia., i que es dedicava a filar cànem i lli,… Delmir estudià Peritatge Mercantil i Direcció d’Indústries Tèxtils i Tintòries i treballà en la indústria tèxtil per tradició familiar des dels 20 anys, però el que realment l’apassionava era el cinema amateur, de manera que es va convertir en un dels directors més avantguardistes de l’època.
Memmortigo? dura quasi 16 minuts, és muda, surrealista, plena de metàfores, amb humor… El seu títol significa “em suïcido?” en esperant, i l’argument és això mateix, un home (Ernest Sants) que s’intenta suïcidar de moltes maneres, fins que es troba amb una dona (Rosita García) molt simpàtica que amb el seu somriure el fa canviar d’opinió. El film va tenir molt bona crítica al seu temps, va guanyar molts premis tant nacionals com internacionals i es va considerar des de l’inici una peça de museu.
Com aquest bloc va una mica sobre imatges de l’Hospitalet he intentat esbrinar on es va rodar, però no he trobat pràcticament informació d’on es va rodar concretament la pel·lícula. Les escenes del pont no fa falta situar-les, inclús es veu al fons la desapareguda masia hospitalenca de cal Xic de la Barca.
Aquí podeu situar el pont (erròniament citat com de les Tres Voltes) i la masia a l’any 1933,… pot ser també encara es veuen els “Llachs”, aquells arbres de 1890 que mencionava a la nota de l’altre dia,…
A una de les primeres escenes surt una torre elèctrica i darrere un paisatge muntanyós despoblat d’arbres, aquest també surt més cap endavant del film, i ben bé podria ser el front barceloní e Collcerola, pot ser es podria situar a Esplugues, però no m’atreveixo a afirmar res, ja que sé que ell va néixer a la Bonanova i va viure a Sarrià, així que també podria ser aquella zona.
Als dos minuts de pel·lícula surt una sèquia amb un petit pont i al fons un nucli de cases blanques, amb una masia més propera, podria ser l’Hospitalet però sols veig una xemeneia (m. 2:33), i en aquells anys hi havia moltes més!
Als dos minuts i mig surten imatges d’uns arbres d’aspecte tètric que podrien ser tant del Prat com de la marina hospitalenca.
Una mica més endavant surten dos cotxes a una carretera, al fons sembla endevinar-se el contorn de la muntanya de Montjuïc, però per la distància no sé si ens trobem al Prat o ja a l’Hospitalet, en aquest últim cas podria tractar-se de l’antiga carretera del Prat ¿?
Com sempre no he arribat a moltes conclusions clares. En tot cas aquí teniu la pel·lícula per si voleu donar una ullada i ajudar-me,…
LA PEL·LÍCULA
Memmortigo?
REFERÈNCIES
- El Periódico, 16 de març de 1987
- Viquipèdia: Delmir de Caralt i Puig
- El cinema amateur a l’Hospitalet dins de El cinema a l´Hospitalet : de l´espectacle de fira a la multisala. Quaderns d’Estudi 13-14. Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1996
- El cinema amateur pratenc. Material del Baix Llobregat, 1. 1994, per Margarida Gómez i Inglada
- Cal Xic de la Barca
Milicians al pont de les Voltes, agost de 1936
Torno a posar la fotografia del pont de les Voltes i el de Ferran Puig per situar-nos. El riu és el Llobregat i ens trobem a l’alçada de per on creua l’actual autovia de Castelldefels. El pont de les voltes es va construir l’any 1930 i va ser dinamitat el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, pels republicans quan escapaven de les tropes franquistes.
Ja situats, ara os presento unes fotografies realitzades per Robert Capa pròximes al 5 d’agost de 1936 (segons Ernest Alòs, un expert en Capa). Les dues es van publicar a The Weekly Illustrated el 5 de setembre de 1936, i posteriorment, aquesta primera, a la revista Life del 6 de gener de 1941. Tota aquesta recerca la ha fet “Ines” als fòrums de l’Asociació GEFREMA (Grup de Estudios del Frente de Madrid) i jo m’he assabentat de casualitat. A les referències deixo l’enllaç que us portarà a altres llocs web tant o més interessants sobre aquest tema.
El que veiem és un control de milicians armats situats a l’extrem del pont que es trobava al Prat de Llobregat; dos pujats a la part superior i dos a peu de terra que controlen tant les entrades com les sortides de vehicles.
REFERÈNCIES
Algunes imatges del Bellvitge de 1971
De nou he de donar les gràcies a Lluís Curto per compartir les seves fotografies de joventut amb nosaltres.
La primera la trobo fantàstica! crec que sembla la portada d’un disc, o pot ser un anunci del Seat 600. La noia és la Gloria, la dona de’n Lluís, i es troba a l’avinguda d’Amèrica de Bellvitge.
L’edifici que teniu a l’esquerra és el col·legi Pare Enric d’Ossó, més conegut al barri com el de “Les Teresianes”, o sencillament com “Les Monges”, inaugurat a finals de 1970. A la dreta veiem la Gran Via, encara sense ampliar, i per tant l’avinguda d’Amèrica es veu el doble d’ampla del que és ara.
En Lluís, impecable, al mateix carrer i al costat de la tanca de “Les Monges”.
A la següent veiem la Gloria i en Lluís pujats a un d’aquells castells dels parcs infantils. El lloc segurament és al costat de Bellvitge on es troba l’ermita, ja que l’edifici no té balcons
Després de tant color, ara una fotografia en blanc i negre amb en Lluís davant de l’ermita. En aquells anys l’ermita estava bastant malament; els porxos, construïts el 1968, s’havien apuntalat per que no caiguessin.
La nevada del 5 de gener de 1985 al polígon Pedrosa
Aquesta fotografia ha estat compartida per Juan José Bagán i es va realitzar el dia de Reis de 1986; el dia i la nit anteriors havia estat nevant i aquest és el paisatge que van deixar. A l’Hospitalet no es que nevi molt, pot ser no es veia un paisatge així des de la gran nevada de 1962, i crec que no es va tornar a veure fins l’any 2010.
Com veieu el polígon encara no estava molt urbanitzat, sé que l’edifici de Caprabo va entrar en funcionament l’any 1980, i la resta d’empreses segurament es van instal·lar més o menys a la mateixa època. Des d’elles, fins l’estació de Can Tunis hi havia un munt de camps.
Pot ser algú recorda que sota el pont de la Gran Via, al menys al costat de Bellvitge, pràcticament no passaven cotxes, i les parets s’aprofitaven per jugar al frontón/frontenis,… encara quedaran pilotes allà penjades,…
Entre Bellvitge i la SEAT,… 196?
Com que la construcció de l’hospital de Bellvitge es va iniciar a mitjans de 1970 i no es veu ni rastre d’ell, la fotografia seria anterior a aquell moment, i no molts anys anterior.
Més enllà dels blocs del barri de Bellvitge, encara en construcció, no es distingeix gran cosa, però davant podem veure les fileres d’arbres que existien a costat i costat de la Gan Via; entre aquesta i la SEAT, encara a finals dels 60, existien un munt de masies; he etiquetat totes les que he pogut reconeixer, espero no haver-me equivocat.
La línia blava és el Llobregat, i la vermella es la via de la RENFE; el límit entre Barcelona i l’Hospitalet es trobaria a uns 175 m de distància d’aquesta línia cap a la nostra ciutat.
Piqueu a sobre per ampliar,…
REFERÈNCIES
- Velocidad. Revista gràfica del motor, núm 545. 19 de febrer de 1972
- Història de l’hospital de Bellvitge al seu lloc web
- L’edifici de tefrica ja està derribat al lloc web de l’AV de Bellvitge.
Perllongació de la Gran Via, 1928 (1)
L’altre dia vaig compartir una entrevista al alcalde Just Oliveres i Prats de 1930, on es referia a que l’ajuntament tenia un deute de 700.000 pessetes derivat de la perllongació de 800 m de la Gran Via (en aquell moment també dita calle Cortes), des de la riera Blanca fins a la carretera del Prat, i que havia iniciat l’alcalde Tomás Giménez.
He trobat aquestes dues fotografies realitzades a l’any 1928 on podem observar aquestes obres. Les xemeneies de l’esquerra formen part de la fábrica de filats Caralt-Pérez i companyia, i una mica més enllà trobaríem la riera Blanca. A la dreta podem veure la falda de la muntanya de Montjuïc. El que veiem al fons són els edificis de l’exposició.
A la memoria de l’exercici de 1928 es deia sobre aquesta obra:
“Una obra personal del Alcalde y tomada con gran cariño por todos los elementos del Consistorio, ha sido la prolongación de la calle de Cortes, desde la Riera Blanca, final del término municipal de Barcelona, hasta la carretera de Prat de Llobregat.
Muchos fueron los requerimientos de las autoridades superiores de Barcelona para que el Ayuntamiento de Hospitalet se decidiera a prolongar este tramo de Gran Vía que se considerava indispensable para trasladarse al Prat de Llobregat y a los aeródromos, en este término establecidos; pero la dificultad de siempre, el problema económico, el tener que pagar la obra, era el que retardaba las aspiraciones de la Corporación Municipal.
El Sr. Alcalde, después de varias entrevistas con las autoridades de la Provincia, en las que expuso sus puntos de vista relativos al problema económico, buscó una ayuda en la Diputación Provincial, que se obtuvo, consistente en que esta Corporación construiría de momento la Gran Vía en una amplitud de seis metros y que el Ayuntamiento de Hospitalet ayudaría, ampiándola hasta diez, para que la Gran Vía ofreciera un mejor aspecto y facilitara la circulación.
Requerimientos posteriores, cuando la Diputación Provincial tenía ya el proyecto y había realizado ya la subasta, adjudicada que fué al Fomento de Obras y Construcciones, obligaron al Ayuntamiento a ampliar los diez metros de calzada, de que hemos hablado antes, hasta cincuenta, anchura máxima, igual a la que tiene en Barcelona dicha Gran Vía. Para ello la Comisión de Fomento estudió el problema, y después de varios trámites, redactó el dictamen de ampliación del terraplenado, y además propuso la construcción de alcantarillas y el muro de contención de tierras a los efectos de que la obra fuese definitiva y nunca más hubiera de pensarse en ella.
Todas estas obras fueron adjudicadas a la Sociedad Fomento de Obras y Construcciones, previos los trámites legales, la que se comprometió a realizarlas a base de los mismos precios con que realizaba las obras de la Diputación Provincial.
Al escribir estas líneas, las obras están ya completamente terminadas, dando un aspecto de grandiosidad, digno del mayor elogio.
El coste de las obras es de 682.179,20 ptas., que el Ayuntamiento pagará en cuatro anualidades, una cuarta parte en cada uno de los ejercicios 1929, 1930, 1931 y 1932.
Desde la Riera Blanca hasta la Carretera que conduce al Prat, la Gran Vía tiene una longitud de 880 metros.
La distribución de la calzada se ha cambiado completamente, siguiendo el mismo trazado que se seguirá en Barcelona desde el paseo de la Industria hasta la Riera Blanca.
El trazado es el siguiente empezando por el lado del mar:
Una acera de cuatro metros. Un gran arroyo de quince metros, destinado al tránsito ligero. Un paseo para el paso de peatones de 15 metros de anchura. Un paso para doble línea de tranvías de seis metros de anchura. Un arroyo para el tránsito secundario de 6 metros y una acera de cuatro metros.
Los propietarios afectados vendrán obligados, cuando edifiquen, a reintegrar al Ayuntamiento el coste proporcional de la pared o muro de contención, que podrán utilizar para edificar, por haberlo tenido en cuenta el Ayuntamiento, y a pagar también la parte proporcional de cloaca, por el número de metros de fachada, que utilizarán para la conducción de las aguas residuales.
Merced a este esfuerzo que ha realizado el Ayuntamiento, cuenta ya la ciudad con un tramo de Gran Vía, buen augurio para hacerla llegar hasta el río Llobregat, y que permite trasladarse de Barcelona al Prat con comodidad y gran rapidez. Por otra parte, con estas obras se ha descongestionado el tránsito rodado de la Bordeta, cada día más difícil y cada día más complicado.
Hay que hacer constar, para satisfacción de todos, que los propietarios de terrenos han cedido gratuitamente los viales, haciendo el problema más fácil de solución, y de ejecución más rápida”.
REFERÈNCIES
- Continuar llegint la segona part de l’article
- Memoria del ejercicio de 1928. Ayuntamiento de la ciudad de Hospitalet
- Entrevista a l’alcalde Just Oliveras i Prats, 30/03/1930
- Extens article sobre l’exposició de 1929 a la Viquipèdia
Entrevista a l’alcalde Just Oliveras i Prats, 30/03/1930
El 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també el nostre alcalde d’aquell moment, Tomàs Giménez Bernabé, que és substituït el 26 de febrer per Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà; però el Govern Civil no l’accepta i mana canviar-lo, el 5 de març el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.
A sota teniu dues fotografies de Tomàs Giménez i Just Oliveras, dels pocs (crec que són tres) alcaldes que han donat el nom a un carrer a la nostra ciutat.
Per contextualitzar una mica més, dir que a l’octubre de 1929 es va produir el crac de la bolsa d’Estats Units i s’iniciava una crisis a nivell mundial coneguda com la Gran Depressió.
El que us presento avui és una entrevista trobada al periòdic santfeliuenc “Camí” (afí al partit Acció Catalana, escissió de la Lliga Regionalista), del dia 30 de març de 1930, es a dir, menys d’un mes després de l’arribada al càrrec de Just Oliveras. A l’entrevista el nou alcalde comença a desgranar el per què del dèficit de la ciutat, quasi sis vegades per sobre del que havia deixat ell al 1923,…
REFERÈNCIES
El pont que anava del Gornal a l’altra banda de la Gran Via
Suposo que molts recordareu aquest pas elevat, que com dic al títol, sortia del Gornal i creuava fins l’altra banda de la Gran Via, o a l’inrevés, clar. Fa res, quan es va soterrar la Gran Via, va deixar de tenir utilitat i es va desmuntar. Algú té records de quan es va instal·lar?
REFERÈNCIES
El Gornal (1995), d’Àngels Martín. Dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, núm.15. Generalitat de Catalunya
El pont de les Voltes, 1932 i 39
Juan Miñarro, un home que ho sap tot del municipi veí, fa un temps em va enviar aquesta enorme fotografia de l’any 1932 del pont de les Voltes, el pont pel que podiem passar al Prat abans de la guerra, .
El va construir la Diputació de Barcelona, i es situava a on ara es troba el pont de la Granvia, encara que era molt més estret, ja que no podien passar dos cotxes al mateix temps. Va ser dinamitat pels republicans el 25 de gener de 1939 a les 12 de la nit, quan escapaven de les tropes franquistes. A l’últim vehicle que va circular, un cotxe, anaven el coronel Sandino, l’alcalde Joan Bruixola Marsé i el senyor Josep Pujol Capsada, avi dels germans Josep i Joan Lluís Ferret i Pujol, escriptors del Prat als que recomano.
La segona imatge és del grup de facebook Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat on diu que ha estat cedida per Mario Vilà Montané i on podem veure la seva mare, Teresa, davant del pont al mateix any 1939.
REFERÈNCIES
Caserna de Lepanto, 1983
Una altra imatge cedida per en Barto de l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud on podem veure la caserna de Lepanto el mateix dia que passa per allà el Rally Inernacional de cotxes d’epoca.
Aquesta fotografia ha estat molt fàcil de datar ja que la portada del Mundo Deportivo del diumenge 27 de febrer de 1983 també ha quedat immortalitzada. Per cert, aquell dia, contra tot pronòstic, l’Hospi de Roberto Puerto perdia 0-3 contra el Talavera, després d’un any sense perdre cap partit al seu camp.
REFERÈNCIES
Polígon Pedrosa, 199?
Gràcies a Barto de l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud per aquesta imatge de l’espai sense edificar del polígon Pedrosa. Normalment no poso fotografies tan modernes però aquesta zona l’han transformada tant en tan poc temps,…
En primer terme podem veure crec que el carrer de la Literatura amb el desaparegut accés a l’estació d’Ildefons Cerdà dels FGC, inaugurada al 1987 i que es trobava a la vora de l’edifici de l’asseguradora Vitalicio, que no veiem ja que es va inaugurar el 22 d’abril de 1997. Les instal·lacions de Montjuïc-2 de Fira de Barcelona es van inaugurar al maig de 1995, i aquí no les veig, per tant hauriem de situar la imatge al menys abans de l’inici de la seva construcció, al febrer de 1994.
També podem trobar els edificis industrials dels voltants del pont d’Amadeu Torner, que si voleu veureu millor a una imatge que enllaço a les referències.
REFERÈNCIES
Afeccions de la riuada del 20-21 de setembre de 1971
Avui es compleixen 40 anys de l’última riuada del Llobregat, que va afectar a molts municipis de la comarca veïna, dintre d’un context de destructives inundacions a gran part de Catalunya. A Cornellà no es van produir víctimes mortals, però els desperfectes van ser molt quantiosos, sobre tot al barri Centre, Riera i Almeda; això va fer que aquelles dates encara no s’hagin esborrat de la memòria de molts cornellanencs, i a partir d’avui es commemoren aquests fets amb una exposició de la que deixo enllaços a sota.
Nosaltres no ens vam lliurar de les aigües enfurismades del Llobregat, també van penetrar dins de la nostra ciutat, principalment al barri de Bellvitge, un barri en construcció frenètica, pràcticament sense urbanitzar, on la riada va afectar a moltes famílies que vivien a les plantes més baixes.
Miguel Sanz i Parera ens descriu la riada així: “Les fortes pluges concentrades a la Serralada Pre-litoral motivaren la inundació més gran que es coneix del Llobregat en els darrers temps, possiblement semblant a la de 1617 (Any del Diluvi). Tot el delta quedà inundat. Les aigües penetraren per la part baixa de Cornellà fins a l’entrada de l’Hospitalet, i en alguns punts arribaren a una aLçada de 3 metres. La zona coberta per les aigües queda delimitada pel camí del Mig, el carrer de la Marina, la cruïlla de la Gran Via amb el pont del tren i el barri de Carbonell fins a la Zona Franca. A Bellvitge el nivell de l’aigua arribà fins el segon pis d’alguns blocs i es van omplir d’aigua 45 habitatges, cosa que obliga a evacuar 96 families. Els col·legis del carrer d’Europa és negaren d’aigua entre 60 i 100 cm d’alçada. S’inundà tota la zona agrícola de la Marina, una trentena de naus industrials i Mercabarna. La zona afectada fou d’unes 200 Ha entre àrees industrials i agrícoles.
Amb el text anterior he fet aquest mapa sobre les dimensions de la zona inundada, on també indico la situació de les quatre fotografies següents. D’altra banda, al text anterior diu que va afectar als col·legis del carrer [avinguda] d’Europa, però aquest carrer queda a la zona no afectada, en altres llocs també he llegit que va afectar al Gornal, on encara no havia començat la construcció dels blocs, però existien els habitatges dels carrers de Campoamor i de Finestrelles,…
A continuació també deixo tres articles del diari La Vanguardia sobre les inundacions a Bellvitge.
Cal dir que el bloc de l’avinguda de Amèrica a que es refereix l’article del 10.10.1971 des de llavors es coneix com el bloc de la riada, i no és altre que el de les escales 71 a 81, el que es troba entre el passeig de la Rajola i la plaça de la Cultura. El tema dels baixos inundats portaria cua, i crec que encara avui no es poden fer servir com habitatges.
REFERÈNCIES
L’HOSPITALET
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet de Miguel Sanz i Parera dins de Quaderns d’Estudi núm. 7 publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’any 1989
- Article sobre les inundacions al bloc de l’AV de Bellvitge (font principal)
- Mediterráneo: Prensa y Radio del Movimiento Año XXXIV Número 10222 – 23.09.1971 pàg. 6 (referència al Gornal)
- Imatge 1 – Recopilació de fotografies de l’AV de Bellvitge.
- Imatge 2 – Revista Destino núm. 1774 de data 02.10.1971
- Imatge 3 – Dossier Bellvitge – junio 1978 (imatge del 21.09.1971)
- Imatge 4 – Del llibre L’Hospital de Bellvitge 25 anys (1972-1997) editat pel mateix hospital a l’any 1997
- Hemeroteca de la Vanguardia
CORNELLÀ
Plaça d’Ildefons Cerdà, anys 70,…
Avui tornem a entrar a Barcelona per veure com era la plaça d’Ildefons Cerdà als anys 70, i ho farem mitjançant sis fotografies del que era conegut com l’scalextric. Aquest nus es va crear a l’any 1971 quan es va fer passar per la plaça el Primer Cinturó de Ronda, es a dir la Ronda del Mig; el que va suposar que en un mateix espai es van instal·lar 3 nivells de carreteres. També podreu veure les 5 torres d’il·luminació anomenades els “platets volants”.
Aquestes obres van afectar molt als veïns del Conjunt Residencial Granvia ja que pràcticament van quedar aïllats per les obres i no van disposar de cap pas per creuar la Granvia fins que van estar molt avançades, al maig de 1971 (gran part del nus es va inaugurar el 18 de juliol de 1971)
A la primera imatge de 1972 podem veure els platets volants i els edificis de la filial de la SEAT, realitzats al 1958 per Cesar Ortiz-Echague y Rafael Echaide (el primer us sonarà dels menjadors de la SEAT, va ser el seu arquitecte)
Aquesta segona fotografia és de 1974 i ens mostra la Granvia, amb Can Batlló a ma esquerra. Com a curiositat podem veure un anunci de la Inmobiliaria Ciudad Condal SA, que ven pisos a Bellvitge, a 5 minuts de la plaça.
Aquesta postal també és del 74 i és similar a l’anterior però ens permet veure una mica la nostra ciutat, amb la caserna de Lepanto i els blocs del Conjunt Residencial Granvia. Aquí l’anunci de Bellvitge ha estat esborrat a la postal, no voldrien fer publicitat,… per cert, el cartell de Philips que hi ha a sota és de color groc, mentre a la resta és vermell ¿?
La següent no té data, però als comentaris, ncr1975 ens diu que les escriptures de l’edifici que s’està construint a l’esquerra són de 1982, per tant la fotografia seria anterior a aquesta data. En aquesta ocasió es troba orientada per veure la Ronda del Mig
Aquesta següent no és una postal i encara és més moderna que l’anterior, segur que és posterior al 1981, ja que aquest logo de SEAT es va començar a utilitzar aquell any,… Als comentaris David ens dona un munt d’arguments per situar-la als anys 1988-89,…
La següent deixa veure principalment la caserna de Lepanto, però també ens permet veure una petita part del nus.
Deixo una imatge anterior a l’scalextric on es poden veure els planters de Valent Petit, nom que s’ha conservat per als jardins que hi ha a part d’aquesta zona actualment, i que es situen a la ciutat de Barcelona. A l’esquerra de tot, la caserna de Lepanto.
REFERÈNCIES
- Primera imatge del bloc Postales Inventadas/Making up Postcards
- Segona imatge d’antopal a todocoleccion
- Cinquena imatge de SEIM al fòrum skyscraperscity
- Setena imatge del lloc web lamarina-zonafranca
- La Vanguardia 20.02.1971 (problemes causats als veïns del Conjunt Residencial Granvia )
- La Vanguardia 06.04.1971 (imatge aèria de la construcció)
- La Vanguardia 17.07.1971 (imatges de la construcció)
- La Vanguardia 18.07.1971 (noticia sobre la inauguració)
- La Vanguardia 11.12.1971 (imatge aèria molt dolenta de la plaça)
Inundacions sota la plaça d’Ildefons Cerdà
Després de les pluges d’aquesta tarda crec que avui toca posar una foto de inundacions, i he seleccionat aquesta de la Plaça d’Ildefons Cerdà a l’any 1999 que em va traslladar Manuel Domínguez gràcies a l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud.
Les inundacions eren habituals sobre tot als 70-80, causades per avaries al sistema elèctric o mecànic d’elevació de les aigües. La primavera de 1986 es va instal·lar una vàlvula de buidat automàtic connectada a un grup electrogen, però això no va evitar que el 22 de maig de 1990 tornés a passar, quan ja s’estaven realitzant les obres de millora del col·lector de la riera Blanca que augmentava la capacitat de desguàs de 30 a 75 m³/s. Al setembre de 1999, una vegada renovada la plaça, es va inundar dues vegades, la primera per una errada tècnica a les vàlvules, i l’altre per que es va desbordar dos col·lectors que baixen de Sants i tota l’aigua va anar cap al túnel,… Crec que aquesta va ser l’última vegada, i menys mal per que els diaris treien fum, d’aquestes inundacions hi ha molta informació a La Vanguardia.
Una imatge de agosto de 1983, quan van tenir que rescatar els vehicles amb cordes,…
L’any 1985 es va quedar un autobús del que els passatgers van tenir que sortir nadant,…
Aspecte el 3 de setembre de 1999
i el 14 de setembre de 1999
REFERÈNCIES (no estan totes)
- La Vanguardia 23.08.1983 (rescaten els vehicles amb cordes)
- La Vanguardia 09.10.1985 (un autobús queda atrapat)
- La Vanguardia 26.09.1986 (zones inundables de Barcelona)
- La Vanguardia 20.03.1989 (obres riera Blanca)
- La Vanguardia 22.05.1990 (les pluges de 1990)
- La Vanguardia 04.09.1999 (primera inundació del 99)
- La Vanguardia 07.09.1999 (repercusions)
- La Vanguardia 15.09.1999 ( segona inundació del 99)
- La Vanguardia 16.09.1999 (segona inundació del 99)
- La Vanguardia 17.09.1999 (segona inundació del 99)
La Pepsi, 1973
Porto molt de temps buscant una imatge de la Pepsi, ja que, no sé per què, però sempre he tingut records de quan era petit, el que encara no sé es que feia jo allà, però recordo, que em van pujar a un camió de la marca i jo estava molt content,… i poca cosa més.
Bé, la Pepsi va existir des de l’any 1956 fins a l’any 1984, quan la Mecalux la va comprar. He trobat aquest anunci, amb una foto bastant dolenta, però per ara és el que hi ha. L’anunci sortia, com podeu llegir, a La Voz del Llobregat del dia 27 d’abril de 1973.
REFERÈNCIES
La plaça dels veïns, 1975
Primer de tot donar-li les gràcies a Manuel Domínguez, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet per enviar-me la primera imatge que trec d’aquesta zona de l’Hospitalet, i el mateix agraïment per Bartomeu Fité, de l’Associació de Veïns “Ildefons Cerdà” de Granvia Sud, que m’ha explicat algunes cosetes.
A sota us deixo la situació d’aquest barri, just al límit (en verd) amb Barcelona, fent una bossa sota la Granvia. Aquesta situació va fer que durant molt de temps hi haguessin molts problemes al barri, sobre tot derivats de la dificultat dels habitants de comunicar-se amb la resta de la ciutat. Tant era així que moltes persones es sentien més de Barcelona que de la nostra ciutat, i utilitzaven els serveis de la Zona Franca, molt més propers.
El que veiem és la plaça dels veïns a l’any 1975, un solar de terra que servia d’aparcament i poc més. A la imatge superior ja la podeu veure pavimentada, amb un escenari i amb un edifici allargat on es troben les entitats, com per exemple l’Associació de Veïns citada.
Del mateix any també us mostro la imatge inferior on els veïns planten arbres reivindicant aquest espai com a públic, en comptes d’utilitzar-se per fer més edificis com estava previst.
També es pot observar el rudimentari pont que es feia servir per creuar la Granvia i que van construir els sapadors de la caserna de Lepanto. No sé quan de temps va durar però a l’any 1980 ja s’havia realitzat un més “decent”.
Caserna de Lepanto (Batalló de Transmissions nº 4)
Ahir vaig trobar de casualitat el lloc web de l’Asociación Compañía Expedicionaria Transmisiones IVª. (1958-1959) – A.O.E. VETERANOS SAHARA 1956 – 1975, formada per un grup d’amics que van participar als fets del Sidi-Ifni i el Sahara Occidental Espanyol. Tenen com a prioritat aportar esforços per portar a terme el Referèndum per l’Autodeterminació del Sahara.
El cas és que han reunit un munt de imatges de la caserna de Lepanto, tant de l’exterior com de l’interior, on es poden veure despatxos, tallers, escoles, menjadors, la perruqueria, el cinema, la piscina,… Aquí sols incorporo quatre del batalló de Transmissions.
Segons em comenten des de l’associació, la caserna estava dividida per una tàpia en dos sectors, a un costat estaven Sapadors, i a l’altre Transmissions, amb un Tinent Coronel al comandament de cada secció.
La caserna de Transmissions tenia el mot d’Hotel Lepanto, ja que havia un rancho excel·lent. També em comenten que els comandaments superiors i els fills de families benestants de Barcelona anaven com a Voluntarios de Cuerpo y Destino, i això significava que servien uns mesos més però cada dia anaven a les seves cases.
Això es va acabar el 20 de juny de 1958, quan els soldats de Transmissions van ser destinats com a expedicionaris a la Guerra del Sahara, on van estar fins el mes de juny de 1959,… A sota deixo diferents enllaços a la pàgina de l’associació i també a un petit article que vaig fer de la caserna l’octubre passat.
REFERÈNCIES
El Gornal, 199?
Aquesta imatge no és molt antiga però ens permet veure la zona que ha sofert més modificacions de la ciutat, l’espai de l’actual plaça d’Europa i la zona del carrer d’Amadeu Torner.
I també ens permet veure els alts edificis del barri del Gornal separats per l’avinguda de Carmen Amaya. Si ens fixem en els edificis que trobem i no trobem pot ser podrem data la imatge. No veig l’edifici del desaparegut Merca Gornal (1994) actual Mercadona, crec que encara no està construït el centre cívic (1991), d’altra banda sí que es veu la parròquia de Santa María del Gornal, construïda a finals de l’any 1989. Per tant si no m’equivoco la imatge es situaria entre finals de 1989-1991.
A sota una imatge futura d’aquesta zona amb els nous edificis ja acabats.
REFERÈNCIES
- Imatge del llibre “El Gornal” escrit per Àngels Martín dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, 1995
- Imatge moderna de Metalpower dins del lloc web skyscrapercity.com
- Detalls de la història del lloc web de la Asociación de Cooperación entre Vecin@s y Entidades del Barrio del Gornal.
L'Hospitalet de Llobregat 
