Imatges retrospectives d'una ciutat

Associació de veïns i veïnes de Bellvitge Nord

Pura Fernández García (1921-1997)

Va néixer l’any 1921 a Cambil, un poble de Jaén, a un mas on la família treballava a jornal. El 1935 es van traslladar a la capital i ella va començar a servir. Quan tenia 21 anys, ella i la seva parella van fugir seguint el costum que la gent humil practicava al sud-est de la Península; i en tornar se’ls reconeixia casats. 

L’any 1948, amb una filla i un fill dels tres que va tenir, va emigrar a Barcelona, on ja hi era el seu marit, que fugia de la repressió política. Van dormir on van poder fins que es van instal·lar a la Bomba, un barri de barraques on van viure prop de 15 anys. Tot i les sovintejades visites de la Guàrdia Civil, vivien en un entorn de solidaritat veïnal.

Pura va acollir a la seva barraca des d’una veïna que havia arribat del poble amb els fills i que ella considerava víctima del masclisme dominant, fins a les tertúlies de militants clandestins companys del seu marit. Va decidir fer treball solidari amb persones empresonades i les seves famílies arran de l’empresonament del marit, i va ser cofundadora del Moviment de Dones Democràtiques.

Va crear una cooperativa el 1966 i va encapçalar la reeixida lluita per aconseguir habitatges a Bellvitge, el fronterer barri hospitalenc en construcció. Als 47 anys la van detenir per segona vegada i a la presó va aprendre a llegir i escriure. Poc després de sortir-ne, va entrar a viure en el primer dels quatre blocs que havien aconseguit a Bellvitge, un espai de fang sense cap servei públic. L’any 1969 va impulsar la Comissió de Barri, el 1973 es va legalitzar l’Associació de Veïns i Veïnes de Bellvitge Nord i, amb la Vocalia de Dones, l’any 1976, va participar a les Jornades Catalanes de la Dona.

Sempre va ser guiada pel desig d’una ciutat per a la convivència, ja fos en la lluita per aturar la construcció de més blocs i perquè es fessin serveis públics, com en la solidaritat veïnal amb les empreses en lluita, o donant suport a l’ocupació de locals que havia encapçalat el jovent del barri. Pura era un referent constant de la vida comunitària.

Va morir el 1997. En un acte públic, el barri va acomiadar una dona lliure que sempre havia posat en primer terme les relacions entre les persones.

L’actual Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) del carrer Cobalt porta el seu nom com a homenatge a la seva persona.

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Carmen García Anda, mi padre es de Cambil. Le preguntaré sobre Pura.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) ya contarás