Imatges retrospectives d'una ciutat

Cinemes

Circular del Casino Nacional, núm. 2, desembre/1947

Ja fa uns mesos que J Albert Graells em va enviar aquest document, una vegada solucionats uns temes d’espai al bloc, avui el publico. Em comenta que queden molt pocs, pot ser mitja dotzena, i aquest concretament procedeix d’un volum propietat del Sr. Joan Rosell que recull diversos butlletins del Casino corresponents als anys 1947-1948. Aquests butlletins , en el seu moment van ser recollits i bellament enquadernats pel Sr. Josep Rosell Ventura, antic President del C. H. Casino. Si piqueu a sobre de la següent imatge podreu descarregar la circular sencera.

Trobem molts temes interessants, per exemple, sobre el per què de la celebració de la festa major d’hivern, en motiu de Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre; consultes sobre agricultura, concretament sobre l’escàs rendiment dels cultius de mongetes, segons l’autor, probablement degut a la contaminació; també de les gallines pota blava del Prat; de l’equip de hoquei del Casino i de la preparació d’un festival de patinatge artístic; el programa de les festes,…


També hi ha un apartat d’història de la ciutat, “Perfiles Sentimentales”, que ens parla d’una nit de 1909 al primer cinema de l’Hospitalet; una entrevista a Antonio Parera Oliveras,  com organitzador de les festes;  una secció on surten els naixements i les peticions de ma;  una nota sobre la celebració de la festa de l’arbre, i sobre audicions de discos, que es comentaven entre els participants… a més de contes, reflexions, mots encreuats, tests de memòria, poemes, musica, consells per fer pessebres,…


Passeig de Bellvitge, 1973

L’altre dia vaig descobrir aquestes fotografies que en Leon Silva havia publicat a la pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flikr, el vaig localitzar al facebook, li vaig preguntar si les podia publicar i aquí les teniu.

Aquesta primera és d’en Leon i la seva companya al que ara és el passeig de Bellvitge, al fons  a l’esquerra es veu l’edifici de la Telefònica i a la dreta el cine Lumiere en obres, estan cobrint la teulada. Això ens permet datar la fotografia ja que el cinema es va finalitzar a finals de l’any 1973, així que probablement les fotografies són de la primavera d’aquell any, es veuen mànigues curtes i llargues.

Aquestes dues també son del passeig; els arbres del fons són els que havia a cada costat de la Gran Via i en aquell espai, entre els dos blocs es construiria l’institut del barri, i una torre de 17 plantes.


Aquesta última està feta des del balcó del pis d’en Leon, a una planta alta, amb unes vistes que arriben fins la muntanya de Montjuïc. Més a prop veiem una esplanada amb un edificis baixos i allargats, no sé què són però és possible que siguin de les obres del Gornal, ja que la construcció d’aquest barri va començar el juliol de 1972. Més a prop, a sota, veiem les vies de la línia de Vilanova

 

REFERÈNCIES

 


Les primeres pel·lícules del Cinema Victoria

Nicanor Molina m’ha enviat aquest article que va escriure per la publicació Hospitalet Deportivo el dia de la inauguració del nou cine Victoria, que per cert, ell no el té apuntat i jo no trobo quan va ser,… bé, al menys sé que va ser un dissabte de molt a finals del 1960 o dels inicis del 1961, ja que el projecte de construcció del cinema es va aprovar el juny de 1960, i ja sortia com acabat al primer dels quatre números de la revista Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo de 1961.

Al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana van fer un recull d’informació sobre aquest cinema i sobre el seu arquitecte,  així que per no repetir informació, si esteu interessats en més informació sobre el cinema us deixo l’enllaç a les referències, allà també podreu enllaçar amb altres documents molts interessants sobrer aquest i altres cinemes de la ciutat. També us poso una fotografia de l’interior amb la gran pantalla i les butaques de fusta!

Les dues pel·lícules que van exhibir el dia de l’inauguració no eren aptes per a tots els públics, d’Infierno en la ciudad deien que era “a un mismo tiempo desagradable y turbadora, como el aguardiente de las tabernas de arrabal“, i a més, a les cartelleres de Barcelona ja apareixien des d’octubre de 1960, es a dir, no eren ben bé estrenes. Això m’ha semblat estrany, ja que,… no sé,… jo hauria fet el contrari per fer venir a més gent el dia de la inauguració, programar pel·lícules d’estrena i per tots els públics,…


REFERÈNCIES


Dues fotografies de Bellvitge fetes a mitjans dels 70

Avui, dues fotografies de família, de la meva, ja que són del meu germà Jose, que és el noi que es troba a sota a la fotografia inferior. Podem veure el passeig de Bellvitge sense urbanitzar; al fons el cinema Lumiere i al costat dos blocs en construcció. Per altres fotos sé que l’estiu de 1975 aquests blocs estaven bastant avançats, així que la fotografia podria ser de l’hivern de 1975  o de la tardor de 1974?. Mireu el que feia el meu germà quan jo tenia 3 anys,… d’aquella època recordo poques coses,… molt puntuals,… això sí, recordo que quan va morir Franco, el 20 de novembre de 1975, o pocs dies després, em van portar al Cinema,… recordo que em vestien a sobre de la taula del menjador,…

A continuació, l’edifici de la Telefónica i davant el bloc de la Riada, es veu que li diuen així per què allà van traslladar els afectats per la riada de 1971, que vivien a l’altra banda del barri, al “Bellvitge viejo”. On es troba el meu germà abraçat amb dues noies (eiiiii,….) en pocs anys es construiria l’Institut de Bellvitge.


L’homenatge a la vellesa de 1931

Aquesta fotografia la va realitzar Alessando Merletti i es va publicar a la revista Mundo Gráfico el 17 de juny de 1931. Era la celebració de la festa en homenatge a la vellesa (diada dels vells), que es feia a la nostra ciutat des de l’any 1916 fins crec el 1974, que és l’última referència que he trobat.

Es van iniciar a nivell de Catalunya i Balears com a iniciativa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona, que va fundar l’Obra de la Vellesa amb el propòsit de provocar la formació de patronats locals encarregats d’organitzar cada any aquestes diades.

L’edició de 1931 va tenir lloc al cinema Oliveras, suposo que el que es veu a la fotografia és l’entrada. Encara que no va venir, s’esperava la presència del president Macià, el que va causar una gran afluència de ciutadans. Sí que es va presentar el capità general de la regió, López Ochoa, que veiem a la fotografia, amb el seu ajudant, el capità Fajardo. També podem veure darrere de la nena que porta les flors a Francesc Moragas i Barret, fundador i director de “La Caixa”; l’alcalde de l’Hospitalet, Josep Muntané i Almirall, seria l’home calb i amb bigoti blanc que es trobaria darrere de la tercera nena sentada començant per la dreta, i suposo que les persones que es troben a la mateixa filera són el munt d’autoritats que van acudir, però jo no les sé reconèixer.

Pot ser els que sou de l’Hospitalet de fa molts anys podeu reconèixer els vostres avantpassats. Quantes penúries ens podrien contar aquests homes i dones, nascudes moltes a mitjans del segle XIX!!

També deixo el relat d’aquesta diada contada per La Vanguardia:


La nevada del 5 de gener de 1985 al barri de Bellvitge

Aquesta primera foto crec que ja la coneixeu, la va fer Juan José Bagán des de la plata 15 de la torre de l’avinguda d’Amèrica el dia 6 de gener de 1985, el dia de reis, i podem veure la rambla de la Marina sense el CAP (el que encara queda al barri). sense el Merca-2, sense l’església, sense el metro, els jardins… en fi,… en falten moltes coses. Encara es veu el cinema Lumiere, en funcionament, ja que tancaria l’abril de l’any següent,…

Les dues fotografies següents les comparteix Lluís Curto i es van fer just des de l’altre costat, des del bloc que es veu a la dreta de la torre més alta a la fotografia anterior.

Aquesta primera imatge, per la quantitat de neu que es veu als cotxes, crec que és del dia de la nevada, el dia 5 de gener. Es pot veure la parada de l’autobús amb el cartell de Soberano, i a dalt a la dreta, l’edifici de l’AV de Bellvitge, ara desaparegut, i que originàriament es va construir com  a pis mostra.

La següent, ja des de terra, és del dia de Reis  i es veuen els grups de nens, i no tan nens  jugant amb la neu que encara perdura. Entre els blocs podem veure l’edifici de Telefònica i al fons a l’esquerra la Gran Via; la rambla de la Marina es troba en obres.


Rambla de la Marina, 1976

En Lluís Curto m’ha m’ha permès traslladar aquestes fotografies de la rambla de la Marina de Bellvitge des del seu bloc (que podeu trobar a sota, a les referències). Creiem que són de l’any 1976, per comparació amb d’altres fotografies de l’època. Comenta que es van fer a una reunió de la comunitat de veïns del núm 215 de la citada rambla per deixa constància de l’estat en que es trobava aquesta zona comuna del barri.

El pla d’urbanització del Bellvitge no es va signar fins el 1974, es a dir, 10 anys després d’iniciada la construcció del polígon. La immobiliària CIDESA el que solia fer era asfaltar la carretera que arribava fins els edificis que es volien vendre i la resta: clavegueram, enllumenat, voreres,… quedava abandonat una vegada s’havia venut. Algunes clavegueres circulaven a cel obert travessant to el polígon portant les aigües contaminades i nauseabundes que havien abocat les empreses químiques que existien aigües amunt, deien que un dia va caure un gos i va tardar trenta minuts en morir,…

També m’ha parlat de les rates grans com a conills que corrien en aquella època pel barri i que sorprenien a qualsevol quan sortien de sota els cotxes, sobretot quan plovia i sortien de les clavegueres. És possible trobar notícies descrivint com els veïns sortien en grups, armats amb escopetes per tal d’acabar amb elles,…

A les fotografies també podeu veure el cinema Lumiere, que funcionava des de l’any 1973 fins el 1986, juntament amb el cinema Marina que a la fotografia no trobareu, però que quedaria a l’esquerra i ara és l’agrupació de comerços Marina Center.

Si aneu al bloc d’en Lluís és veu millor,… el que es veu a la part superior de la fotografia és el mur del Centre d’Estudis Joan XXIII, amb les graderies que hi ha al pati.

REFERÈNCIES