Circular del Casino Nacional, núm. 2, desembre/1947
Ja fa uns mesos que J Albert Graells em va enviar aquest document, una vegada solucionats uns temes d’espai al bloc, avui el publico. Em comenta que queden molt pocs, pot ser mitja dotzena, i aquest concretament procedeix d’un volum propietat del Sr. Joan Rosell que recull diversos butlletins del Casino corresponents als anys 1947-1948. Aquests butlletins , en el seu moment van ser recollits i bellament enquadernats pel Sr. Josep Rosell Ventura, antic President del C. H. Casino. Si piqueu a sobre de la següent imatge podreu descarregar la circular sencera.
Trobem molts temes interessants, per exemple, sobre el per què de la celebració de la festa major d’hivern, en motiu de Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre; consultes sobre agricultura, concretament sobre l’escàs rendiment dels cultius de mongetes, segons l’autor, probablement degut a la contaminació; també de les gallines pota blava del Prat; de l’equip de hoquei del Casino i de la preparació d’un festival de patinatge artístic; el programa de les festes,…
També hi ha un apartat d’història de la ciutat, “Perfiles Sentimentales”, que ens parla d’una nit de 1909 al primer cinema de l’Hospitalet; una entrevista a Antonio Parera Oliveras, com organitzador de les festes; una secció on surten els naixements i les peticions de ma; una nota sobre la celebració de la festa de l’arbre, i sobre audicions de discos, que es comentaven entre els participants… a més de contes, reflexions, mots encreuats, tests de memòria, poemes, musica, consells per fer pessebres,…
Passeig de Bellvitge, 1973
L’altre dia vaig descobrir aquestes fotografies que en Leon Silva havia publicat a la pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flikr, el vaig localitzar al facebook, li vaig preguntar si les podia publicar i aquí les teniu.
Aquesta primera és d’en Leon i la seva companya al que ara és el passeig de Bellvitge, al fons a l’esquerra es veu l’edifici de la Telefònica i a la dreta el cine Lumiere en obres, estan cobrint la teulada. Això ens permet datar la fotografia ja que el cinema es va finalitzar a finals de l’any 1973, així que probablement les fotografies són de la primavera d’aquell any, es veuen mànigues curtes i llargues.
Aquestes dues també son del passeig; els arbres del fons són els que havia a cada costat de la Gran Via i en aquell espai, entre els dos blocs es construiria l’institut del barri, i una torre de 17 plantes.
Aquesta última està feta des del balcó del pis d’en Leon, a una planta alta, amb unes vistes que arriben fins la muntanya de Montjuïc. Més a prop veiem una esplanada amb un edificis baixos i allargats, no sé què són però és possible que siguin de les obres del Gornal, ja que la construcció d’aquest barri va començar el juliol de 1972. Més a prop, a sota, veiem les vies de la línia de Vilanova
REFERÈNCIES
- Pàgina de l’Esclat de Bellvitge al flickr
- El cinema a l´Hospitalet : de l´espectacle de fira a la multisala, escrit per Núria Toril i Òscar Garcés i publicat als Quaderns d’Estudi 13 – 14 del Cewntre d’Estudis de l’Hospitalet, juliol 1996
Les primeres pel·lícules del Cinema Victoria
Nicanor Molina m’ha enviat aquest article que va escriure per la publicació Hospitalet Deportivo el dia de la inauguració del nou cine Victoria, que per cert, ell no el té apuntat i jo no trobo quan va ser,… bé, al menys sé que va ser un dissabte de molt a finals del 1960 o dels inicis del 1961, ja que el projecte de construcció del cinema es va aprovar el juny de 1960, i ja sortia com acabat al primer dels quatre números de la revista Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo de 1961.
Al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana van fer un recull d’informació sobre aquest cinema i sobre el seu arquitecte, així que per no repetir informació, si esteu interessats en més informació sobre el cinema us deixo l’enllaç a les referències, allà també podreu enllaçar amb altres documents molts interessants sobrer aquest i altres cinemes de la ciutat. També us poso una fotografia de l’interior amb la gran pantalla i les butaques de fusta!
Les dues pel·lícules que van exhibir el dia de l’inauguració no eren aptes per a tots els públics, d’Infierno en la ciudad deien que era “a un mismo tiempo desagradable y turbadora, como el aguardiente de las tabernas de arrabal“, i a més, a les cartelleres de Barcelona ja apareixien des d’octubre de 1960, es a dir, no eren ben bé estrenes. Això m’ha semblat estrany, ja que,… no sé,… jo hauria fet el contrari per fer venir a més gent el dia de la inauguració, programar pel·lícules d’estrena i per tots els públics,…
REFERÈNCIES
Dues fotografies de Bellvitge fetes a mitjans dels 70
Avui, dues fotografies de família, de la meva, ja que són del meu germà Jose, que és el noi que es troba a sota a la fotografia inferior. Podem veure el passeig de Bellvitge sense urbanitzar; al fons el cinema Lumiere i al costat dos blocs en construcció. Per altres fotos sé que l’estiu de 1975 aquests blocs estaven bastant avançats, així que la fotografia podria ser de l’hivern de 1975 o de la tardor de 1974?. Mireu el que feia el meu germà quan jo tenia 3 anys,… d’aquella època recordo poques coses,… molt puntuals,… això sí, recordo que quan va morir Franco, el 20 de novembre de 1975, o pocs dies després, em van portar al Cinema,… recordo que em vestien a sobre de la taula del menjador,…
A continuació, l’edifici de la Telefónica i davant el bloc de la Riada, es veu que li diuen així per què allà van traslladar els afectats per la riada de 1971, que vivien a l’altra banda del barri, al “Bellvitge viejo”. On es troba el meu germà abraçat amb dues noies (eiiiii,….) en pocs anys es construiria l’Institut de Bellvitge.
L’homenatge a la vellesa de 1931
Aquesta fotografia la va realitzar Alessando Merletti i es va publicar a la revista Mundo Gráfico el 17 de juny de 1931. Era la celebració de la festa en homenatge a la vellesa (diada dels vells), que es feia a la nostra ciutat des de l’any 1916 fins crec el 1974, que és l’última referència que he trobat.
Es van iniciar a nivell de Catalunya i Balears com a iniciativa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona, que va fundar l’Obra de la Vellesa amb el propòsit de provocar la formació de patronats locals encarregats d’organitzar cada any aquestes diades.
L’edició de 1931 va tenir lloc al cinema Oliveras, suposo que el que es veu a la fotografia és l’entrada. Encara que no va venir, s’esperava la presència del president Macià, el que va causar una gran afluència de ciutadans. Sí que es va presentar el capità general de la regió, López Ochoa, que veiem a la fotografia, amb el seu ajudant, el capità Fajardo. També podem veure darrere de la nena que porta les flors a Francesc Moragas i Barret, fundador i director de “La Caixa”; l’alcalde de l’Hospitalet, Josep Muntané i Almirall, seria l’home calb i amb bigoti blanc que es trobaria darrere de la tercera nena sentada començant per la dreta, i suposo que les persones que es troben a la mateixa filera són el munt d’autoritats que van acudir, però jo no les sé reconèixer.
Pot ser els que sou de l’Hospitalet de fa molts anys podeu reconèixer els vostres avantpassats. Quantes penúries ens podrien contar aquests homes i dones, nascudes moltes a mitjans del segle XIX!!
També deixo el relat d’aquesta diada contada per La Vanguardia:
La nevada del 5 de gener de 1985 al barri de Bellvitge
Aquesta primera foto crec que ja la coneixeu, la va fer Juan José Bagán des de la plata 15 de la torre de l’avinguda d’Amèrica el dia 6 de gener de 1985, el dia de reis, i podem veure la rambla de la Marina sense el CAP (el que encara queda al barri). sense el Merca-2, sense l’església, sense el metro, els jardins… en fi,… en falten moltes coses. Encara es veu el cinema Lumiere, en funcionament, ja que tancaria l’abril de l’any següent,…
Les dues fotografies següents les comparteix Lluís Curto i es van fer just des de l’altre costat, des del bloc que es veu a la dreta de la torre més alta a la fotografia anterior.
Aquesta primera imatge, per la quantitat de neu que es veu als cotxes, crec que és del dia de la nevada, el dia 5 de gener. Es pot veure la parada de l’autobús amb el cartell de Soberano, i a dalt a la dreta, l’edifici de l’AV de Bellvitge, ara desaparegut, i que originàriament es va construir com a pis mostra.
La següent, ja des de terra, és del dia de Reis i es veuen els grups de nens, i no tan nens jugant amb la neu que encara perdura. Entre els blocs podem veure l’edifici de Telefònica i al fons a l’esquerra la Gran Via; la rambla de la Marina es troba en obres.
Rambla de la Marina, 1976
En Lluís Curto m’ha m’ha permès traslladar aquestes fotografies de la rambla de la Marina de Bellvitge des del seu bloc (que podeu trobar a sota, a les referències). Creiem que són de l’any 1976, per comparació amb d’altres fotografies de l’època. Comenta que es van fer a una reunió de la comunitat de veïns del núm 215 de la citada rambla per deixa constància de l’estat en que es trobava aquesta zona comuna del barri.
El pla d’urbanització del Bellvitge no es va signar fins el 1974, es a dir, 10 anys després d’iniciada la construcció del polígon. La immobiliària CIDESA el que solia fer era asfaltar la carretera que arribava fins els edificis que es volien vendre i la resta: clavegueram, enllumenat, voreres,… quedava abandonat una vegada s’havia venut. Algunes clavegueres circulaven a cel obert travessant to el polígon portant les aigües contaminades i nauseabundes que havien abocat les empreses químiques que existien aigües amunt, deien que un dia va caure un gos i va tardar trenta minuts en morir,…
També m’ha parlat de les rates grans com a conills que corrien en aquella època pel barri i que sorprenien a qualsevol quan sortien de sota els cotxes, sobretot quan plovia i sortien de les clavegueres. És possible trobar notícies descrivint com els veïns sortien en grups, armats amb escopetes per tal d’acabar amb elles,…
A les fotografies també podeu veure el cinema Lumiere, que funcionava des de l’any 1973 fins el 1986, juntament amb el cinema Marina que a la fotografia no trobareu, però que quedaria a l’esquerra i ara és l’agrupació de comerços Marina Center.
Si aneu al bloc d’en Lluís és veu millor,… el que es veu a la part superior de la fotografia és el mur del Centre d’Estudis Joan XXIII, amb les graderies que hi ha al pati.
REFERÈNCIES
- Bloc de Lluís Curto
- Publicació DESTINO núm. 1970, 29 de juny de 1975
- Publicació La Voz del Llobregat, 3 de juliol de 1973
La Rambla, 1953-54
Aquesta imatge de la rambla de Just Oliveras i Prats ha estat cedida per la Pili Anadón, via el seu cosí, en Miguel Medina, que ja fa com un mes que me la va enviar,… sento l’endarreriment però aquest octubre ha estat bastant complicat.
Com veieu a la dreta el cinema Rambla encara no està, es a dir, que encara no em arribat al 1954, any en que es va inaugurar. El que sí que veiem és l’escultura del batlle que dona nom a la rambla, realitzada per d’Hèctor Cesena i inaugurada a l’any 1953.
L’any 1953 també també van canviar els bancs de pedra i els van substituir pels de fusta, com el que veieu a la fotografia. Es veu una terrassa d’un bar,… a veure si recordeu com es deia,…
Fa uns dies vaig escriure inicialment aquest article plantejant el dubte d’on es situava ara l’estatua, i no sols alguns de vosaltres m’heu respost sinó que la Matilde Marcé també m’ha senyalat un llibre Francesc Marcé com a font de moltes dades importants. Segons comenta Francesc: “pels volts de la primavera de 1980, coincidint amb la publicació d’un reportatge sobre el Quico Sabaté, en una efímera revista local (en el qual es donaven com a bones les desafortunades paraules de Antonio Téllez (*) sobre Just Oliveras d’una colla d’exaltats intentà “executar-lo” per segona vegada. Mentre feien saltar el bust de bronze que coronava el monument, foren increpats per alguns vianants i un d’ells telefonà cuita-corrents al Museu d’Història per advertir el que passava. La conseqüència fou que el bust pogué ser recuperat i a partir d’aquell moment quedà guardat en el Museu.
En diferents ocasions, un grup de veïns de la Rambla i de la rodalia reclamà infructuosament la reposició del monument. Finalment el juliol de 1986, després de recollir una impressionant quantiat de signatures, presentaren una petició formal a l’ajuntament. Aquest (las cosas de Palacio van despacio), el reinstal·là, el juliol de 1988, al capdamunt de la Rambla, prop de l’estació de la RENFE “
(*) Antonio Téllez – (La guerrilla urbana en España – Sabaté – Belbaste – París 1972) dóna una imatge del tòpic burgués explotador en referir-se a Just Oliveras, a qui titlla de feixista. Diu que durant la guerra “su primera idea fué recuperar con creces lo que la revolución le había arrebatado y se dedicó descaradamente al estraperlo en gran escala, explotando a la gente con los productos de primera necesidad que sólo él hubiera podido decir como se procuraba.” És un concepte de Just Oliveras que cap coetani seu de l’Hospitalet subscriuria. Això fa pensar que, si aquesta descripció que es fa no s’aguanta per enlloc, no és forassenyat dubtar de la intervenció en l’assassinat d’en Quico Sabaté, que ell dóna com a segura. Tot i que tingui raó quan afirma que aquesta mort “nunca fue atribuida a Sabaté”.
També gràcies a José Antonio per enllaçar la imatge següent:
REFERÈNCIES
- Francesc Marcé i Sanabra, “Evocació de la Rambla. Intent d’aproximació – molt personal- a la seva historia”. Editat per Gent de Pau, 1990
- Francesc Marcé i Sanabra, “Hospitalencs d’ahir”. Editat per l’Ateneu de Cultura Popular, 1994 (pàg. 329-330)
- Ramon Morales, “Monuments i parlaments inaugurals” dins del llibre “Coses de l’Hospitalet”. Editat per l’Ateneu de Cultura Popular, 1990 (pàg. 49)
L’Òpera de l’Hospitalet
Sempre m’havia preguntat per que a aquella casa okupa li deien l’Òpera, però fins a aquesta setmana, quan ha sortit a la Vanguardia una queixa d’un veï sobre l’abandonament de l’edifici i els problemes que comporta, no m’ha donat per buscar la resposta, us deixo el fruit de la recerca.
Aquesta òpera, per ara, seria en quatre actes:
1. CINEMA, TEATRE,…
Es va construir a finals dels anys 50 al núm. 58 del carrer de Josep Prats i es va inaugurar amb la pel·lícula infantil “Pequeño Gigante”, de l’any 1958.
El propietari, el senyor Boixadera, va invertir una gran quantitat de diners per fer una sala molt ben equipada on volia passar una programació alternativa i de qualitat, a diferència del que es feia als altres cinemes de la ciutat, amb una programació més “popular”; ho va aconseguir en un primer moment, però la gran competència entre els diferents propietaris va fer que tingués que baixar el llistó i anés perdent públic. A l’última temporada va arribar a un acord comercial per tal de que el seu cinema formés part d’una xarxa juntament amb el Rambla, Oliveras i Stadium, però encara així el cinema no era rendible, i va tancar.
Mentre encara funcionava, entre els anys 1960-62, l’Agrupació d’Amics de la Música va arribar a acords per organitzar sessions dobles de cinema de repertori, concerts de música clàssica o popular, òpera, sarsuela o dansa, varietés o la VI edició del Festival de Cinema Amateur en Color. L’Ajuntament també el va fer servir com a espai per alguns esdeveniments de les Festes de Primavera.
2. ESTUDIS DE TVE
Des de 1964, en regim de lloguer, va ser el “Cuartel General de las Huestes televisivas de Barcelona”. A l’any 1972 es presenten les reformes que converteixen l’edifici en “un perfecto estudio de TVE” solucionats els problemes d’insonorització i dotat amb elements tècnics més perfectes, eren els Estudis Òpera
En aquell moment ja es diu que en quatre anys es construirà un edifici de TVE a Barcelona i aquest possiblement quedaria com a enllaç, però aquest edifici es va anar aparcant fins a l’any 1982, quan per l’urgencia del Campionat de Futbol es va construir el centre de producció de Sant Cugat, que no estaria totalment finalitzat fins l’any següent; fins aquell moment existien tres centres de producció de TVE: on van començar, l’antic hotel Miramar, des del 15 de febrer de 1959 (retransmetent un Barça-Madrid); els estudis cinematogràfics Isasi d’Esplugues des de 1973, i aquests.
Dos mesos mes tard l’estudi es crema (en part), aquí podeu llegir la notícia:
A aquest estudis es van realitzar infinitat de programes i per ara sé que a l’any 1996 encara funcionaven com a tals. He trobat part d’una sentència de maig de 2002 sobre una demanda dels propietaris, les empreses immobiliàries BOLUPI SL i BOJUR SL, contra Televisión Española SA. pel que crec temes referents al pagament del lloguer. Suposo que TVE es va anar del local abans.
3. CENTRE SOCIAL OKUPA
L’Òpera s’okupa el 18 de maig del 2002 i a youtube podeu trobar molts vídeos dels concerts i altres activitats que es feien, he trobat aquest sobre el III Festival de la Bici on es pot veure l’interior de l’edifici,…
El 25 de juliol de 2007 es desallotja pels mossos sense cap problema ja que estava buit, uns dies abans el col·lectiu okupa havia decidit no presentar resistència.
4. SENSE ÚS
Des del desallotjament no té cap ús, però un edifici sense ús i abandonat és converteix en un problema. El passat 21 d’abril arriba una queixa a la Vanguardia:
“Desde hace años el edificio del antiguo teatro Ópera de l’Hospitalet de Llobregat sufre un gran deterioro debido a la falta de mantenimiento. Los vecinos sufrimos la invasión de ratas, palomas, mosquitos y malos olores procedentes de dicho edificio. También existe un depósito de gasóleo dentro, lleno de combustible, que puede comportar peligro.
El Ayuntamiento, a pesar de que se han efectuado varias denuncias, no ha llevado a cabo ninguna iniciativa al respecto. Es una pena que un edificio emblemático en una situación privilegiada esté en esa situación. Los vecinos pedimos su recalificación o saneamiento.”
La resposta de l’ajuntament és que encara que és una propietat privada manté converses amb els propietaris per tal d’evitar molèsties.
REFERÈNCIES
- Quaderns d’Estudi núm 13-14 (1996) El Cinema a l’Hopsitalet. De l’espectacle de fira a la multisala (1907-1996) de Núria Toril Terrones i Òscar Garcés i García (pàg 121-123).
- Lloc web “Centre Social Desallotjat L’Òpera”
- Sobre el desallotjament. Europa Press
- Diversos articles de l’Hemeroteca de La Vanguardia
- Queixa d’un veí a la Vanguardia i resposta de la regidora del Districte I
- Sobre l’Agrupació d’amics de la Música (1940-1976) i les activitats al cinema també podeu llegir aquest altre document del Centre d’Estudis.
Els encants de Collblanc, 1959
Aquesta és una magnífica fotografia dels inicis d’Eugeni Forcano, es titula “de lo pagano a lo divino” i ens mostra un detall dels encants del barri de Collblanc al que crec que és el carrer de Farnés, ja que a finals de 1960 els encants es van traslladar a prop del Mercat Central de Fuites i Verdures.
REFERÈNCIES
- “Barcelona” (1964) de Carlos Soldevila, amb fotografies d’Eugenio Forcano. Ediciones Destino
- “Històries de Collblanc-La Torrassa” d’Inocéncio Salmerón Vargas
COMENTARIS AL FACEBOOK
- MuNh Radeac encantadora
- Manuel Domínguez López Poca broma!, el gran Juanito Valderrama al Juventud!
Rambla de Just Oliveras / Carrer Barcelona, finals dels 60
A la fotografia d’avui podeu veure la cruïlla Rambla de Just Oliveres/carrer de Barcelona a finals dels 60. En mig el desaparegut Cine Rambla, com el garatge del costat, transformat en habitatges. Al fons no hi ha cap edifici d’alçada que ens impedeixi veure com puja Can Serra i al seu costat el parc de les Planes, que encara no era parc.
REFERÈNCIES
“Hospitalet. Noticia Geogràfica”. Cuadernos de Estudios Hospitalenses, núm. 1. Publicaciones de la Ponencia de Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, 1969
Estiu del 1936, confiscació d’edificis a la Torrassa
Com ja sabeu, a la matinada del dia 19 de juliol de 1936 es produeix l’aixecament militar que donaria lloc a la Guerra Civil. La plaça d’Espanya de Barcelona estava ocupada i es van produir molts enfrontaments entre els militars rebels i els partits d’esquerra i, principalment, els sindicats, amb l’ajut de la Guàrdia d’Assalt i alguns sectors de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit que restaren fidels a la Segona República. Van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l’alçament militar a Barcelona. Aquell mateix dia a la tarda, a la nostra ciutat es van cremar les esglésies de Santa Eulàlia de Mèrida, de Provençana, Bellvitge i Sant Ramon
Al dia següent, fou creat el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), àmpliament dominat per la CNT. Des d’aquell moment es va fer evident un doble poder, el CMA i l’ajuntament, que van coexistir sota el domini del primer fins al 30 de setembre. L’estiu de 1936 pot ser definit, doncs, com el periode revolucionari, i dins d’aquest context trobem aquest butlletí on es fa referència a la confiscació de locals anteriorment destinats a indústries, entitats, casernes, escoles, cinemes,…
REFERÈNCIES
- Història de l’Hospitalet, una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament de l’Hospitalet i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Viquipèida
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Dora Celma Milian ¿que pasa con vuestras informaciones? en catalan, bien,
- en ingles ¿porque? en castellano prohibido?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Dora, no entiendo tus preguntas.
- Julia Costa Sobre la Torrassa, em sap greu el que va passar amb la processó que havia arribat a ser molt i molt popular.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Qué va passar?????
El Cinema Victoria
El Cinema Victoria, obra de Francisco Juan Barba Corsini va ser construït al 1961, una vegada enderrocat un cinema antic; es va fer ràpid, en tan sols 5 mesos, i era tan gran que hi cabien 2000 espectadors.
i ja no dic res més,… a raco.cat hi ha més fotos i al fòrum del grup de facebook “Santa Eulàlia” teniu un munt de records.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Dulce Dul OU CUANTAS PELICULAS ME HE CHUPAO YO EN ESTE CINE…
- ADEMAS 2 POR SESION JEJEJEJEJ. MI PRIMER CINE Y CON LA PELI DE GREASSE¡¡¡¡¡
- Marga Canals Donde estaba ubicado?????
- Jordi Tarazona estaba ubicado en la calle Santa Eulalia esquina con la calle Anselm Clave.
- Estefania Ibaibarriaga Dios!! cuantos recuerdos… desde Blancanieves hasta la guerra de las galaxias…era mi cine, el cine de mi barrio..que penita me dió cuando desapareció.
- Juan Casellas Aquí otro que se tragó unas cuantas… La primera empezaba a las 15:50 aprox. Y creo que a las sesiones de los jueves era a las que no nos dejaban entrar…
- Estafanell Laura …Al carrer Sta. Eulalia, gairabe arrivan al c/ Pareto…. hi havia un dentista…. dons no volia que anes acompanayada de la mare…. i allà mateix, en total soletat, i un dia darera el altre, em va treure un per un totes les dens de llet….. I la mare em donaba diners pel cine …. i a la segona sessió arrivaba ella amb el pare i el sopar. Impensable avui en dia, dons tindria 6 o 7 anys….
- Juan Ruiz si no recuerdo mal llegaban a haber triples sesiones,y entre pelicula y pelicula salia gente al escenario.Era chinorri,pero tengo muy buenos recuerdos.
- Magdalena Dot Frias Déu meu!!! quins records! m’heu tocat el cor! Vaig veure moltes pelis pero recordo especialment Dumbo, i recordo que de vegades entraves i ja havia començat i t’havies d’esperar a veurela tota fins arribar al moment de la teva entrada per marxar a fosques.
- Rosa Maria Marti Cruz y los festivales que hacian los sábados y el que subia al escenario salia con regalos??? era increible!!!!
- Marta Martin Crec que el van enderrocar cap l’any 83
- Feli Granado OHH QUE FUERTE , YA NO ME ACORDABA DEL ASPECTO DEL CINE VICTORIA , CON LAS TARDES QUE PASE ALLÍ TAN DIVERTIDAS …
- Aitor Joestar Si és el que jo recordo, en aquest cinema vaig veure la peli de Tron. ¿Així va ésser enderrocat al 83?. ¿Pot ser que també hagués un altre on ara és La Caixa davant del carrer Blas Fernández Lirola?
- Encarna Juarez mi primer cine,fui con mi amiga julia, y vimos tiburon!!!! y en la primera fila!!!!
- Carme Alcaraz Jaén he de donar la raó a l’Aitor te al carrer Aprestadora al xanfra General Prim i davan del carrer Fernandez Lirola(Actualment es una oficina de la Caixa) existia el cinema Constelación, era un cinema molt familiar, i els diumenges feien varietes, jo no el vaig coneixer al viure en un altre barrí pero el meu espos nascut al barrí si el recordà
- Montserrat Albalate Llopis Al costat de casa. Feian dues o tres programacions per setmana .
- Do Ma Jau Sempre recordaré Esplendor en la hierba, que vaig anar a veure amb la meva avia, la meva germana i els meus cosins… No era massa habitual anar al cine amb la meva avia, ja que sempre ho feiem amb els meus pares… Com si la estés veient ara…
- Aurelio Agras Martinez JA JA que recuerdos!! no me tragado pelis en este! mi primer cine!!
La Rambla de Just Oliveras, 1915
Com a complement de l’última imatge publicada avui toca una imatge de la Rambla Just Oliveras al 1915, on es pot veure com destaca la Torre Puig, i just abans, la nau del cinema Imperial.
Feia pocs anys que es van construir els primers edificis a la Rambla, al 1908, i mica en mica anaven obrint comerços. El sòl era de terra i es veuen les marques fetes pels carros i tartanes. També els sementals de la Remunta pujaven per anar a l’estació del tren per tal de ser traslladats als Pirineus i aparellar-se.
REFERÈNCIES
Imatge de Revista de Patrimonio (Segons el text, la font és Fotografía Monrós)
Text basat en el llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell
- Manu Garcia Esta foto es increible. Y se ve St Pere Martir de fondo, cuando todavía tenía la iglesia arriba, y no la torre de comunicaciones actual. Que paisaje
- Alicia Sanchez Lloria Es increible…..de veritat
L'Hospitalet de Llobregat 
