Carrer de l’Aprestadora amb Pareto, 1985
Aquesta fotografia d’Héctor Zampaglione, que he tret del llibre “L’Hospitalet, un passeig per la historia” de Joan Casas, ens mostra la cantonada del carrer de l’Aprestadora amb Pareto l’any 1985
Joan escriu que aquest conjunt de dotze cases aparellades, de planta baixa i pis, d’uns 50 m² per planta, els van habitar els obrers de les fàbriques properes: ATASA (Auxiliar Téxtil Algodonera), Can Marques, Caralt i cía,… En el moment de la fotografia eren habitatges molt humils amb alguns comerços a les seves plantes baixes, com la papereria-llibreria que veieu.
Si tornem al present trobareu que tota l’illa, fins l’avinguda del Carrilet, s’ha convertit en una plaça d’aquelles que diuen dures. Les cases anteriors, juntament amb l’establiment de l’ATASA (abandonada, i incendiada feia un any), i també altres naus industrials i d’emmagatzematge, van anar a terra l’any 1996.
Abans de finalitzar el post he intentat datar les cases mitjançant mapes antics, el més antic que per ara tinc és del 1861, i sí sí, allà eren. El mapa d’en mig m’ha sortit una mica rar: més o menys quadra tot, però les cases queden desplaçades una mica cap a l’esquerra, no sé,… l’he rotat una mica per orientar la línia del carrilet de la mateixa manera que el de 1926, però llavors els carrers se m’han inclinat més,.. un desastre. Per cert, el segon punt de control per l’esquerra és can Colom, aquesta quadra als tres mapes, no així cal Bruixa o cal Cuyás, que sols surten a dos dels tres mapes i no als mateixos.
Al tercer mapa veiem la fàbrica de tintes de la Viuda de Pareto, que posteriorment es convertiria en l’ATASA; és estrany que no aparegui abans, ja que es va fundar l’any 1871.
I sols falta la foto aèria de rigor, de 1958, on aproximadament he marcat els punts de control que he utilitzat als mapes anteriors, i també l’illa de l’ATASA.
REFERÈNCIES
- La Vanguardia, 26 de juny de 1995
- L’Hospitalet, 7 d’octubre de 1996
- Pla especial de reforma interior dels carrers Aprestadora, Pareto i av. Carrilet
- La formació e la indústria a l’Hospitalet del s. XIX. Escrit per Joan Casas i Fuster, i publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet el 1985
- L’Hospitalet. Un paseo por la historia. Escrit per Joan Casas i Fuster, i editat pel Patronat Municipal de Comunicació l’any 1985
La casa vella del carrer de la Independència
Si passeu pel carrer de la Independència trobareu que tots els edificis, d’unes 5 o 6 plantes,son relativament nous, pot ser dels anys 80, excepte al número 80, on trobem, si no l’han tirat ja a terra, un habitatge baix amb aspecte bastant deixat, i al 82, on hi ha l’entrada a un pati pel que s’arriba al que sembla una nau industrial.
He agafat un mapa fantàstic de 1926 d’aquesta part del barri i he assenyalat la posició de la casa en color rosa.
De tota l’àrea vermella on es situa el rectangle rosa sols queda aquesta casa i una cantonada envoltada d’alts edifis de l’encreuament dels carrers de la Igualtat i de l’Aprestadora
A veure si teniu cap record d’aquest llocs,…
REFERÈNCIES
Mapa de la zona del Port Franc l’any 1926 a l’Institut Cartogràfic de Catalunya
El pont de la Gran Via a l’alçada del carrer sense nom
A veure si recordeu aquest pas de vianants de la Gran Via, a l’alçada d’entre el carrer pendent d’anomenar (segons el lloc web de l’ajuntament) i el carrer de l’Alhambra. La veritat és que no tinc molta informació sobre el pont, sols que Bartolomé Fite, la persona que me la va enviar, em va dir que la fotografia es va fer l’any 1980, però no sé quan de temps existia abans, ni quant després.
De tot el que veieu sols queda l’edifici on posa “HOTEL·OFICINAS·COMERCIAL – TEL 2586100 (l’antic telèfon d’IBUSA)”, la Gran Via va ser soterrada i la caserna de Lepanto va ser enderrocada per construir la Ciutat de la Justícia.
Deixo a sota la localització del carrer pendent d’anomenar. Gràcies per l’apreciació Juan Manuel!
Deixo també una fotografia aèria de l’any 1986-87 on es veu la situació exacta del pont.
Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930
Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931
No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…
Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…
És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.
Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.
A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente“
Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,… el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!
A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…
REFERÈNCIES
“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Hoſpitalet, 1732
Primer de tot dir que aquest plànol no és l’original, és una adaptació que es va fer pel Noticiari Pratenc de 1936. L’original el trauré quan el trobi en condicions, ja que encara que està a molts llibres,… o és molt petit o es troba dividit en dues pàgines, de manera que no es pot escanejar sense perdre una part important de la imatge.
De totes maneres, aquesta versió te un interès afegit, ja que l’autor, Josep Pujol i Capsada, va incorporar els límits del nostre municipi de principis de segle XX. Podem veure tres camins d’est a oest
- Camí que va a Cornellà – Camí de Barcelona a Santa Eulàlia: serien les actuals B-200, carrer Major, carrer d’Enric Prat de la Riba i carrer de Santa Eulàlia
- Carretera de la Barca: crec que serien les actuals carretera del Mig i carrer de l’Aprestadora.
- Carretera del Gual dels Tarongers: aquesta és més difícil, ja que encara no he trobat per on passa, bé, sí pel costat de l’ermita de Bellvitge
També trobem a més de Hoſpitalet, unes poques cases, que intento comentar:
- Girona – Es va enderrocar al 1741 per construir Can Rigalt
- Caſas – Actual Pubilla Casas
- Alemany – Actual Can Buxeres
- Auguſti – Actual Remunta
- Sunÿer – Can Riera?
- Borras – Podria ser Cal Tres?, que era on ara es troba el Centre Catòlic
- Alos – La despareguda Ca n’Alós
- Torraſſa – Actual Casa Torrassa
- Sa Eularia – Actual ermita de Santa Eulàlia de Provençana
- Fexaſſos Paperayre – No tinc ni idea!, encara que la segona paraula significa “paperer”
- Bellvitge – Actual ermita de nostra senyora de Bellvitge
- Colegi – Podria ser la Torre Gran? (va ser un col·legi de franciscans, però segons la informació que tinc és de mitjans del segle XIX)
- Bayls – desapareguda Cal Vehils
- Torra del cap del Riu – En principi és on ara es situa el far (1852)
Després crec que caldria incloure dins del nostre municipi la masia Sabater, que per l’aspecte i la situació, al costat de la carretera del Mig, seria Ca l’Esquerrer construïda l’any 1572.
I això era Hoſpitalet, penseu que a l’any 1718 sols vivien 504 habitants, que van pujar fins a 1633 a l’any 1787,…
També podem veure la masia Femades que encara que es troba a Cornellà es troba tan a prop que tothom pensa que és de l’Hospitalet, ara es diu Casa Serra (antiga Can Famades), Can Cervera, que encara existeix a Esplugues; Torre Melina (Malina), que se la van carregar al 1992,…
Un altra dia escriuré del riu mort, el riu viu, i el riu fach,… del Llobregadell, de les basses i dels estanys. Ara us deixo un experiment que he fet,… no sé,…
REFERÈNCIA
Plànol: “Braços del riu, estanys i maresmes del delta del Llobregat” (1984) escrit per Ramon Planas i Torres i editat per la Caixa d’Estalvis de Catalunya.
L'Hospitalet de Llobregat 