Explosió al carrer del Progrés, 1925
Com he comentat alguna vegada, quan es repassen les antigues hemeroteques, un acaba tenint la sensació de que abans a la nostra ciutat sols passaven coses dolentes, ja que van farcides de notícies de la crònica negra, d’això que es diuen successos. Avui us presento una d’aquestes notícies, del 1925, sobre un accident laboral que es va produir al carrer del Progrés, a un taller de pirotècnica.
Des de molt petit he escoltat dir a la gent gran del meu entorn: “amb la teva edat jo ja estava treballant!” i sempre era molt per sota dels 16 anys que actualment et demanen per poder treballar. La meva familia va partir cap a l’Hospitalet des d’un entorn rural bastant aïllat, d’un lloc on per sobreviure calia treballar molt, i on un nen podia fer i feia moltes feines, tant fàcils com difícils. Encara així, tenint consciència d’aquest passat, m’ha entristit molt llegir el que li va passar a aquestes adolescents,…
Posteriorment a l’edició d’aquest post vaig trobar un article que complementa l’anterior, aquí el teniu
Impressions de l’Hospitalet de 1928
Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…
L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.
Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.
REFERÈNCIES
Cantonada dels carrers del Progrés i d’Occident.
El març passat fent turisme per Collblanc, anant a la recerca dels elements del nostre patrimoni arquitectònic, vaig trobar uns edificis abandonats i en un estat lamentable, es veu que des de fa anys. Es situen a la cantonada dels carrers del Progrés i d’Occident, molt a prop del mercat de Collblanc.
A veure si us sona la façana i aquesta teulada ondulada tan maca,…. pel que he trobat als llibres el que a sota es diu “La Cantonada” als anys 50 era un herbolari, però suposo que des de que es va construir a anat canviant de mans.
Just al costat, al núm. 29 del carrer d’Occident trobem l’entrada a un d’aquests passatges tan típics de la nostra ciutat, i que segons he llegit al llibre de l’Inocencio Salmerón es va construir a l’any 1911.
A l’espai que té l’Assemblea Popular per l’Habitatge Digne de l’Hospitalet a flickr he trobat més imatges una mica més antigues, concretament del 31 de maig del 2008. A aquesta primera veiem l’entrada del passatge més a prop, fins i tot podem veure que l’estructura de l’edifici és de fusta. Com a curiositat veureu que el núm. 29 que vèiem a sota, ja no el trobem a la imatge superior, algú se l’ha emportat cap a casa,…
La imatge següent també és de maig del 2008, de la mateixa procedència. Si la comparem amb la primera podem veure com en dos anys ha empitjorat d’aspecte aquesta façana.
Per últim he trobat aquesta ampliació d’una imatge de 1969 on podem veure també l’edifici i que la seva teulada continuava pel carrer del Progrés. També sembla que es veuen un munt de llençols estesos a sobre de l’edifici del passadís
Segur que els/les de Collblanc sabeu més!
REFERÈNCIES
- Assemblea Popular per l’Habitatge Digne de l’Hospitalet a flickr
- Històries de Collblanc- La Torrassa d’Inocencio Salmerón Vargas. Editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- Plaça del costat del Mercat de Collblanc, 1969 (a aquest mateix bloc)
El Corpus Christi
El Corpus Christi és la celebració catòlica de la eucarestia i es realitza el següent dijous al vuitè diumenge després del Diumenge de Resurrecció, i aquest any va ser ahir.
L’últim vestigi que queda d’aquesta festivitat a la nostra ciutat, fora de l’àmbit religiós, és l’ou com balla, organtizat per l’associació Gent de Pau i que s’instal·la al brollador de la plaça de Mossèn Homar, i aquest any també al de Ca n’Arús; però abans, fins fa uns 45 anys, aquesta festa era molt important a l’Hospitalet.
Aquesta festa és d’origen medieval i la imatge més antiga que he vist a la nostra ciutat és de 1929. A inicis dels anys 60 es feia la processó del barri de Santa Eulàlia el mateix dijous de Corpus, i al Centre i Collblanc els dos diumenges següents, així les autoritats, i també els gegants de la ciutat, podien estar a tots tres barris. A l’any 1962 s’afegeixen les processons de les noves parròquies: Sant Josep, Sant Isidre, la Llum i Santa Gemma Galgani.
Dies abans la ciutat s’abocava en l’embelliment de les façanes de les cases i dels carrers. Es realitzaven les tradicionals catifes de flors, s’instal·laven domassos i vànoves als balcons, i algunes famílies realitzaven altars a la porta de casa seva. Tothom, grans i petits, preparaven la millor roba per aquell dia.
Aquesta imatge és de finals dels anys 50, i ha estat cedida per la Carme Alcaraz Jaén. Es veu l'altar que es feia al carrer Progrés,45 (Collblanc), amb unes hortènsies molt maques que eren de la seva avia, Maria Sempere Mas, la dona del cabell blanc a l'esquerra i que fa molt de temps tenia una espardenyeria a aquest carrer.
Els gegants i capgrossos encapçalaven la processó i darrere anaven els diversos grups escolars del barri, identificats mitjançant un pendó; darrere els diferents estaments ciutadans (entitats culturals i recreatives, casinos, gremis de comerciants, associacions parroquials,…) que lluïen també una ensenya portada per les juntes directives. Més enrrere anava el sacerdot, protegit per un tàlem, que portava la custòdia amb el Santissím Sagrament durant tot el recorregut. Tancaven el seguici les autoritats i les forces de l’ordre, i no sé en quina posició també anava una banda de música.
La processó acabava quan el Santíssim creuava la porta de l’església i era tret de la custodia per tornar de nou al sagrari.
Aquesta fotografia ha estat cedida per Teresa Arnal, la nena petita de la foto, que va amb la seva tieta. Està feta al 1959 al Carrer Sant Joan, on per cert es veuen les antigues casetes ja desaparegudes.
Fotografia cedida per Aurora Santos on es veuen sinó m'equivoco, la filla del Dr. Miró, la Maria Teresa, la Montserrat Ibarz, i la Teresa Arnal. Era l'any 1962 i anaven totes vestides de comunió, com totes les nenes i nens que la feien aquell any.
REFERÈNCIES
L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Realitzat per la Mireia Mascarell i edidat per l’Editorial Efadós al 2003. (Al llibre, que podeu trobar a qualsevol biblioteca de la ciutat, podeu trobar fins a 50 imatges comentades i moltes més informació de la que jo he extret)
La Casa de la Torrassa (i 2)
La imatge inferior, de 1928, ens mostra en primer terme l’estació reguladora de Sants (dins de l’Hospitalet), i ja que estem en faré cinc cèntims, es va construir al 1914 i en aquell moment rebia les línies de 110.000 volts que venien de les estacions hidroelèctriques de Seròs i Camarasa, posteriorment els transformava en 25.000 i 8.000 volts i els enviava a la xarxa secundaria d’alta tensió,… també dir que durant un temps va formar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Aquesta imatge també ens permet veure com era aquesta part de la Torrassa, amb casetes baixes i amb grans arees encara sense urbanitzar. Veiem al fons una altre element del patrimoni arquitectònic, l’illa de les Casetes Borràs, habitatges obrers del tipus passadís construïts al carrer del Progrés tan sols feia 5 anys.
Deixo a sota una imatge aèria amb un angle una mica diferent on es pot observar la mateixa àrea.
La primera imatge el que ens permet també és apreciar l’antiga orografia de la zona i la situació privelegiada de la casa com a punt d’observació. Us recomano en aquest sentit que llegiu una descripció del paisatge que es veia des d’aquest edifici a l’any 1891, us sorprendrà, deixò l’enllaç a les referències.
I ara passem al Castell de Bellvei. Com us comentava ahir no he trobat molta informació a internet. El més interessant és el resum d’una comunicació al IV Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, al juny del 2010, per part d’Adriana Geladó Prat i d’Ivan Salvadó Jambrina, de l’empresa d’arqueologia Strats SL, que porta/ava a terme les excavacions. Reprodueixo el text sencer i també incorporo un parell de imatges de la mateixa Adriana on podem veure les espitlleres. La primera imatge seria de l’interior de l’antiga fortificació, i la segona de l’exterior.
“Les tasques realitzades a la masia de la Torrassa, situada al ben mig de l’entramat urbà de la ciutat de l’Hospitalet, responen a la intenció de recuperar l’edifici pel barri, donant-li un ús públic. Els treballs s’iniciaren l’any 2006 amb la realització d’un estudi de les fonts documentals i bibliogràfiques, combinat amb un registre fotogràfic de l’estat de la finca en aquell moment. Durant els anys 2007 i 2008 es dugueren a terme dues campanyes arqueològiques, reforçades per un estudi arqueoconstructiu de determinats paraments de l’edifici. L’objectiu consistia en la identificació i documentació de totes aquelles estructures i elements destacats, susceptibles de formar part del nou ús que se li donarà a l’edificació.
Els resultats obtinguts ens han permès documentar l’evolució arquitectònica de l’edifici des de finals del segle XII fins a l’actualitat, destacant la documentació de la muralla nord d’un possible recinte fortificat el qual, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X, i identificat amb el castell de Bellvís. Aquest element es caracteritza per tenir un alçat de dues plantes, fortificat mitjançant una línia de defensa horitzontal formada per sageteres, de les que se’n van poder documentar sis, tot i que molt probablement ocupin tot el seu perímetre.
Mitjançant els sondejos excavats a l’exterior de l’edifici, es van poder documentar dos trams del fossat que envoltava la construcció, amortitzat a finals del XII, i part de la distribució murària interior de l’edifici medieval, d’època més tardana que la muralla i la vall. Les espitlleres encara estaven en funcionament entre els segles XVI-XVII, quan l’edifici ja s’havia transformat en masia, tot i que foren adaptades als canvis en els sistemes defensius medievals, duts a terme a partir dels segles XIV i XV. La construcció continuà evolucionant en època moderna, en gran part pels nous usos relacionats amb les tasques de producció dutes a terme al mas. En relació a això es van documentar dos cups per la producció de vi o d’oli, així com la cubeta de decantació d’un d’ells. Finalment, entre els segles XIX i XX, es dugué a terme la reforma més important, construint dos cossos de nova planta i compartimentant l’espai interior en diferents vivendes”
I per ara és el que he trobat,…
REFERÈNCIES
- ANAR A LA PRIMERA PART DE L’ARTICLE
- Fitxa de la imatge (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació)
- El triunfo de la Hidroelectricidad y la expansión de “La Canadiense” publicado en Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés. Barcelona: FECSA, 1994, vol. 2, pág. 13-81.
- Fixta de les Casetes Borràs (73) dintre del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic
- Resum de comunicacions al IV Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya
- Vistes des de la casa de la Torrassa, 1891
- Fitxa a Patrimoni.gencat
Carrer del Progrés, 70
Avui que fa bon dia farem una petita visita al nostre patrimoni arquitectònic, concretament a un dels edificis amb la façana més maca de la nostra ciutat; es troba al número 70 del carrer del Progrés, al barri de Collblanc, i com veieu és un edifici amb planta baixa dedicada al comerç i dues plantes dedicades a habitatges.
Segons la seva fitxa (72) al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic es desconeix l’autor i tampoc s’han trobat els plànols a l’arxiu, el que sí es sap és que l’edifici es va registrar al cadastre cap a l’any 1915.
Si amplieu la imatge veureu els elements florals esculpits i de pedra artificial de la part superior de l’edifici.
Les dues imatges anteriors són de la planta baixa, amb les llindes de les portes carregadíssimes de flors. Com veieu quan vaig fer les fotos era ja una mica tard i m’han quedat algunes zones obscures.
Es una llàstima que el comerç no aprofiti la magnífica decoració de la façana i que sols es preocupi d’il·luminar els seus rètols amb aquesta llum tan potent. Pot ser una adequació del rètol als motius i colors de la façana, i una il·luminació de tot el conjunt li donaria més bellesa a les entrades i atrauria a més clients.
Aquesta imatge preten mostrar que sobre tot al voltant de la porta d’entrada als habitatges existeixen alguns problemes de deteriorament del recobriment que segurament caldria restaurar per tal de que no arribi a majors.
Per últim aquest es l’aspecte que mostrava l’edifici al gener de 1995, la decoració floral a la planta baixa estava pintada de negre i la resta era blanca, no sé,…
D’altra banda aquesta imatge ens permet veure una part de la casa que jo no he pogut captar degut als arbres, són els arcs que es poden observar a la paret mitgera, la paret que dona a l’edifici del costat, el de color vermell. Aquests arquets són cecs, i segons la seva fitxa imiten les arqueacions lombardes de les esglèsies romàniques, també destaca la barana simulant merlets (viquipèdia)
REFERÈNCIES
Fitxa 72 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat
Evolució dels noms dels carrers al llarg del segle XX
Com a complement de l’article anterior, on treia la guia de carrers de l’Hospitalet de Llobregat als anys 1930-31, també exposo la variació d’alguns noms de carrer al llarg del segle XX. Aquesta taula la podeu trobar al llibre “L’Hospitalet, la historia de tots nosaltres. 1930-1936” (1986) de Joan Camós i Cabecerán; que teniu a qualsevol biblioteca.
Suceso pintoresco en Collblanc, 12/05/1931
Cal dir que el 14 d’abril d’aquest mateix any s’havia proclamat la República. A l’Hospitalet s’havien cremat tot els símbols de la dictadura i de la monarquia; s’havien alliberat tots els presos polítics i socials, s’havien destruït les fitxes policials i s’havia desarmat el Sometent,… No era el millor moment,…
Diu l’article que en poca estona es va presentar un regidor, que probablement era Lorenzo Escudero Lozano, que vivia al núm 129 del mateix carrer del Progrés i a més era regidor del barri. Sobre Lorenzo Escudero alias “el Padrecito”, alias “el Macià negro”, alias “el Apostol de los murcianos” ja parlaré en una altra ocasió,…
REFERÈNCIES
Diari La Voz, 13.05.1931 (núm3236) dins de l’Hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España
Plaça del costat del Mercat de Collblanc, 1969
Incorporo a sota una fotografia d’Adolfo Fidalgo, que el 20 d’octubre de 2012 ens deia “Gràcies a l’amabilitat de la Comunitat de propietaris, he pogut fer aquesta foto de la plaça del Mercat de Collblanc des del mateix lloc —això crec—, que es va fer la que hi ha al blog, de l’any 1969. L’enquadrament no és exactament el mateix per limitacions de la càmera i el camerògraf, i sobretot per l’existència de l’edifici que ara hi ha a la cantonada de Vaquer amb Ferran i Clua, davant dels antics quioscos, que té uns balcons voladissos sobre la plaça.”
Les següents són del google street view
La veritat és que no sé si aquesta plaça té un altre nom, per això li he dit així; he buscat a la web municipal però no diu res,…. el cas es que té una petita història
Abans del parc que veieu, entre 1933 i 1960, hi havia el born, o el mercat central, o com es coneixia popularment el “mercat dels pagesos”, que era un cobert d’una superfície equivalent al parc infantil de la imatge més la zona de seients que hi ha al costat. A aquest espai era on els pagesos portaven les fruites i verdures dels camps de la Marina per tal de vendre-les a l’engròs, i va ser així durant quasi 30 anys; però el fet de que la ciutat cada vegada tenia més boques que alimentar, va fer que als anys 50 el govern municipal es plantegés traslladar-lo, i així hova fer, a prop del cementiri de Sants.
El parc de la foto suposo que va formar part del paisatge de Collblanc fins l’any 1992, quan es va començar a construir el aparcament amb tres soterranis que veieu a les imatges més modernes.
REFERÈNCIES
- Imatge: “Hospitalet. Noticia Geográfica” Cuadernos de Estudios Hospitalenses, núm. 1. Publicaciones de la Ponencia de Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, 1969
- Text: “Històries de Collblanc-la Torrassa” d’Inocencio Salmerón Vargas.
L'Hospitalet de Llobregat 