Inundació al carrer de la Riera Blanca, anys 70
Aquesta imatge també la he tret del munt de fotografies que tenen a Barcelona Colección, per cert, molt interessants. És d’una riuada al carrer de la riera Blanca, i posa que és de 1975, el que passa és que a les hemeroteques no trobo cap riada aquell any, pot ser és del 6 de desembre de 1971, quan van caure 164 litres/m² a la nostra ciutat. Unes obres a la nova avinguda del Doctor Gregorio Marañón van fer que a la riera arribés molta aigua, fins un cabal de 20 m³/s (entre la que discorria per superfície i la que circulava pel col·lector). Quan les aigües van arribar al carrilet es van aturar i van inundar la plaça d’Ildefons Cerdà,… com va ser habitual durant molts anys.
He buscat al google street view una imatge més o menys actual del lloc on es va fer la fotografia superior. El carrer de la dreta és ronda de la Torrassa.
Al museu, a l’exposició de fotografies que tenen actualment, podreu trobar una altra imatge d’aquesta o d’una altra inundació de l’època.
REFERÈNCIES
Els cromos de Chocolates Guillén (192?-195?)
Fa uns dies que a la pàgina de facebook vaig presentant fotografies d’objectes que han sortit de les fàbriques o obradors d’aquesta ciutat; des de ulleres de la Indo, fins a ampolles de lleixiu Alfonso,… és molt fàcil, vas als llocs web de subhastes o d’anuncis, poses al recercador “l’Hospitalet” i surten un munt d’objectes relacionats amb la nostra ciutat. Uns més macos, que ens porten molts i bonics records; d’altres més lletjos, que pot ser penseu que no són més que escombraries,… però tots amb una història, que és el que jo busco. A veure si recordeu aquests cromos.
No he trobat quan va començar a fer xocolata Chocolates Guillen, però aquest és un dels primers cromos que he trobat, sé això per que el telèfon té tans sols quatre dígits (i una lletra). En aquell moment tenien el despatx al carrer Robador, 31 de Barcelona i el cromo era de la gran Katherine MacDonald, la primera dona productora de cinematogràfica de Hollywood (1919-1921) i una de les actrius millor pagades de l’època, va finalitzar la seva carrera l’any 1926,… es a dir que probablement aquest cromo és dels anys 20.
Al següent cromo, veiem que han canviat de direcció, al menys del despatx (pot ser la fàbrica ja era a l’Hospitalet?), es troba al carrer de l’Hospital, 91 de Barcelona. També han canviat de telèfon i a més ja té cinc dígits (això no ens diu res ja que he trobat cromos del carrer Robador amb el telèfon 24526). El cromo és de la proclamació de la República, per tant, hem canviat de dècada i ens situem als anys 30.
Tornem a canviar de direcció, ja hi som a l’Hospitalet, a Collblanc, al carrer Martí i Julià, 54; també canviem de telèfon, però mantenim les cinc xifres. Abans del 7 de maig de 1931 el carrer Martí i Julià és deia Romanins i no va ser fins el final de la Guerra Civil (les tropes franquistes entraven per la Diagonal el 26 de gener de 1939) que es va convertir en carrer del General Sanjurjo.
Als pròxims cromos, que crec que són els més comuns, ja tenim el carrer canviat de nom i un telèfon amb sis xifres, crec que això es va produir l’any 1950; el podem comprovar també amb l’inici de les carreres de les actrius que surten, aquí no l’he posat però hi ha un de la Parice Wymore, que va començar a fer pel·lícules aquell any.
He trobat altres col·leccions de cromos més infantils (fàbulas, Bella Lisela, zoología de peces) amb la direcció al coronel Sanjurjo, però cap amb el telèfon de cinc xifres, el que si és així, ens diria que als anys 40 no es van regalar cromos amb les xocolatines, o pot ser la fàbrica va plegar temporalment.
Per últim els de la lliga de fútbol de 1953-54. Els he posat de l’Espanyol ja que l’Ireneu sempre diu que sols poso jugadors del Barça,… encara que no he pogut resistir-me i també he ficat a Manchon,… és que era hospitalenc. Ah! aquests cromos són d’alumini, crec que són els únics que van sortir amb aquest material, i…
…i pot ser els últims, ja que el febrer de 1954 la fàbrica i el magatzem van patir un incendi considerable
Revista E.C.O., núm. 3, desembre/1934
Aquest és el tercer número de la revista ECO que Manuel Fernández Casado comparteix amb nosaltres. Fa més de 80 anys la seva família el va treure al carrer amb l’objectiu de “batallar, recreando al lector, por los intereses de los habitantes de L’Hospitalet, dejando constancia de todo cuanto ocurriera y fuera beneficioso para la ciudad”
Com als números anteriors trobem un munt d’anuncis de comerços de Collblanc-La Torrassa, que ja m’han dit des d’aquest barri que estan portant molts records d’aquells anys, per exemple a la filla de Joan Alañà, la Núria, l’ha fet molta il·lusió trobar l’anunci de la tenda de comestibles del seu pare, això és fantàstic!
Bé, no sols tenim anuncis, també tenim la continuació de les seccions fixes, com recomanacions a les dones sobre roba d’abric a la secció Femenina; Receptes, com per exemple el bacallà a l’estil de Veracruz; també com interpretar els somnis, relats, poemes, reflexions, activitats infantils, acudits,…
Però anem a les pàgines que parlen de la nostra ciutat: A. Caixal es queixa del mal estat de la ciutat, de la manca d’espais pels infants, i la falta d’atenció capa ells, i demana a la ciutat que treballi unida. Ens ofereixen les notícies de sis equips de futbol: El Coll-blanch, el C.D. Florida, el R.C. Germanor, el C.D. Tapiolas, també del A.D Tranvías, del Peña Verdi i del C.D. Uruguay, no m’ha donat temps d’investigar si eren tots de la nostra ciutat. També ens anuncien la pròxima celebració d’una carrera ciclista i la formació d’un nou equip de futbol.
A la portada tenim a l’Orquestina Alma Porteña, una de les millors del moment, segons diuen, i que a més ha adquirit nova instrumentació i ha modernitzat el seu repertori.
Ens diuen que el constructors del pessebre dels Obradors Lluch estan treballant de valent i comenten algunes obres exposades al Recó d’Art del citat obrador. Ens anuncien que les noies de la Juventud Católica Femenina, han pujat a l’avinguda del Tibidabo per tal de visitar l’Amparo de Santa Lucía; s’ha inaugurat el curs 1934-35 de l’escola d’infermeres al dispensari de la Creu Roja, a Collblanc; s’ha començat a tirar a terra una part de la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, ja que han de prolongar la Gran Via; els alumnes de les escoles nacionals, amb els professors Coma i Carrió van fer una excursió per diferents municipis propers, pujant fins a Sant Pere Màrtir; ens parlen de la inauguració del grup escolar Francesc Macià amb el llistat de les autoritats assistents.
També recullen queixes, com que el mal estat de les voreres dels carrers de la Torrassa estan causant accidents; també demanen una estructura que cobreixi de la pluja la parada d’autobús entre Torrent Gornal i la carretera de la Bordeta.
REFERÈNCIES
Revista E.C.O., núm. 2, novembre/1934
Fa uns dies Manuel Fernández Casado va compartir amb nosaltres la història de la Impremta Eco, que havia estat de la seva família en el passat, i també el primer número de la revista ECO, que aquella impremta va editar durant un curt període de temps, cinc números.
Aquest que tenim aquí és el segon (piqueu a sobre de la imatge per descarregar-lo) i ja comença amb una sorpresa, ens presenta a Angelita Ros, una artista de l’Hospitalet completament desconeguda per mi. No és difícil trobar referències del seu treball als diaris, aproximadament des de 1928 fins a 1936, on es refereixen a ella com “Gentil canzonetista frívola” , “estrella de la canción” als anuncis de les seves actuacions per exemple al Principal Palace, al Goya, al Coliseo Pompeya, Sala Caspir, teatre Catalan Romea, teatre Circo Barcelonés,… Normalment anava acompanyada d’altres artistes formant part d’espectacles de “varietés” i inclús circ. L’última notícia que he trobat d’ella és que formava part de la caravana artística que va sortir cap el front d’Aragó, el 3 de setembre de 1936; aquesta caravana va ser organitzada pel diari “Las Noticias” i va recórrer Barcelona abans de partir, inclús Companys va fer un discurs ,… bé, podeu trobar més informació a sota,…
A més de la gran quantitat d’anuncis d’establiments comercials de la ciutat, principalment de La Torrassa i Collblanc, també trobareu espais de bellesa femenina, receptes de cuina, interpretació dels somnis, poemes,… pot ser el més interessant són les petites notícies, també del mon de l’esport i de l’art a la nostra ciutat. En aquells moments era notícia la inauguració del grup escolar Salvador Gil i Gil del carrer de Campoamor; el bon ritme de la construcció el pont d’en Jordà; la bona qualitat de les pel·lícules del cinema Alhambra; la pròxima inauguració del camp de futbol de l’entitat “el Universo”; cometaris sobre el C.D Torrasense, el Florida, la Peña Oriente; també que Obradors Lluch te previst instal·lar per nadal un “Racó d’Art” per que els artistes hospitalencs exposin les seves obres, i menciona a Margaix (decorador), Revollo, Manau i Solà, aquest últim fotògraf,…
La carta del director també ens avisa de que una nova publicació està a punt de sortir a l’Hospitalet,seria l’Espill, que després de 36 números tancaria a l’inici de la guerra civil.
REFERÈNCIES
La impremta ECO i la seva revista
Avui comparteixo una recerca interessantíssima que m’ha enviat Manuel Hernández Cansado sobre la impremta ECO, que es situava a la Torrassa i segons en Manuel va ser la primera de l’Hospitalet. També ens ha enviat escanejat el primer número de la revista ECO,…
Rebuscando en la historia de nuestra ciudad nos plantamos en el año 1937, concretamente en el mes de enero, fecha en la que D. Eugenio Cansado González, natural de La Bañeza (León), en fecha 3 de mayo de 1890 instala en la calle Romanins, número 88, bajos (calle que a través de los años se denominó: Doctor Martí Julià, General Sanjurjo y actualmente otra ves Doctor Martí Julià) la primera imprenta de nuestra ciudad.
En un principio la imprenta se instaló en sociedad con D. Alfredo Parés y con un capital líquido de 10.209,60 pesetas aportado mitad y mitad por cada uno de los socios. Tal sociedad duraría hasta el 30 de septiembre de 1933, fecha en la que D. Eugenio Cansado, al retirarse su socio continuó por si solo con la imprenta. En esta segunda etapa el capital invertido ascendió a 12.000,00 pesetas y contaba la industria con: Una Minerva tipo Kanle de 35 x 25 cm. Una boston tipo Kanle de 23 x 16 cm, accionada a brazo. Una perforadora, una máquina de coser y un motor eléctrico de 1 CV. Como dato curioso diremos que el alquiler del local en que estaba instalada ascendía a 65,00 pesetas, y el importe de la instalación eléctrica hecha por la industria de D. José Torrents ascendió a 667,45 pesetas.
Si bien en un principio la Minerva tipo Kanle estaba accionada a pedal con fecha 25 de junio de 1931 el entonces Alcalde de L’Hospitalet, D. José Muntané Almirall, a través del Edicto número 8458 publicado en el Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, número 158 de fecha viernes 3 de julio de 1931 concedió la autorización pertinente para instalar en la misma un motor de 1 CV.
Hasta octubre de 1934 la imprenta se dedicó única y exclusivamente a los típicos trabajos del ramo: tarjetas, facturas, recibos, sobres, bolsas, etiquetas, etc. A partir de esta fecha las inquietudes sociales de su fundador lo llevaron a poner en marcha un proyecto largamente soñado, posiblemente nacido de su trabajo como regente de talleres de “El Noticiero Universal” (periódico de la tarde de Barcelona) y el “gusanillo” literario que todos los impresores llevan en su espíritu, la edición de una revista dedicada a la ciudad de L’Hospitalet.
La revista de denominó ECO, dado que la razón social de la empresa era “Gráficas Eco”. Su redacción y administración estaba en la calle Martí Julià, 88 (La Torrassa), su aparición era mensual y su dedicación cultural artística y recreativa.
En la salutación de su primer número, el primero de octubre de 1934, se expresaba que el objeto de tal revista era el batallar, recreando al lector, por los intereses de los habitantes de L’Hospitalet, dejando constancia de todo cuanto ocurriera y fuera beneficioso para la ciudad.
Si piqueu podeu veure el contingut sencer d’aquest primer número!
Junto a su fundador colaboraron en la redacción de la Revista su hija Carmen Cansado, Serafín de Blas, A. Caixal, J. Moreno, Juan Flores, Antonio Bernal, Juan Aleñá y los dibujos del propio fundador, también gran aficionado tanto al dibujo como a la pintura, lo que le llevó a dedicar una página de la revista al concurso infantil de dibujo en el que hizo sus primeros “pinitos” Antonio Bernal, que más tarde se convertiría en un excelente profesional del dibujo.
Hay que destacar también la publicidad aportada por los comerciantes de aquella época,algunos de los cuales todavía existen: Relojería-joyería Lleonsí, Ferretería Tormo, Marchador hermanos (pintores), Camisería Alfredo Zahonero, Ciclos Gendre, Obradors Lluch, Juan Gassó (carnicerías) , Orquestina “Alma Porteña”, Muebles Lara, Almacenes La Farola, Rosendo Sans, Joan Aleñá (comestibles), Bar La Pansa, Pastelería La Lyonesa, Sastrería Clotet, Bar Ramón, etcétera.
La revista en así, aparte de la típica Salutación, trataba temas como: deporte, poesía, arte, cocina, infantil, “chismorreo”, femenina, concurso infantil de dibujo y literatura, correspondencia, letras, etc.
Desgraciadamente, pese a contar con apoyos por parte de determinados sectores de la ciudad no eran tiempos aquellos apropiados para una revista de este tipo y sólo llegaron a editarse 5 números, hasta febrero de 1935, sin embargo, fue el primero de los muchos intentos que se han hecho en la ciudad para editar una revista por y para L’Hospitalet. Después de esta aventura la imprenta prosiguió desarrollando sus típicos y característicos trabajos hasta finales de 1936 fecha en que la Guerra Civil Española impidió que continuara con su trabajo; sin embargo, terminada ésta prosiguió su labor. Otra vez, el espíritu literario de su fundador se manifestó ahora en forma de libro. Su puesto en “El Noticiero Universal” le permitió hacer acopio de información sobre la marcha de la Guerra Civil y con este material escribió “El Diario de la Guerra”, prorrogado por el Director de “El Noticiero Universal” D. Enrique de Angulo y con Epílogo de D. J. Palou Garí, también de “El Noticiero Universal”. Libro eminentemente periodístico en el que se da constancia de los hechos y fechas de la Guerra Civil, en realidad un libro de consulta.
En el año 1946 el fundador de la misma incorporó a la dirección de la misma a su hijo Guillermo Cansado Flores, quien se hizo cargo de la gerencia, dirección administrativa y comercial del negocio continuando su propietario en la dirección industrial o de taller. En esta fecha la producción máxima de la industria a plena marcha ascendía anualmente a 2.400.000 impresos. El consumo en materias primas era de diversas calidades de papel, tinta, y otros productos auxiliares. Daba ocupación a un técnico (el propio empresario), un oficial minervista, un encuadernador y un administrativo (el hijo del propietario). La marcha de la industria era buena pese a la escasez de materia prima y elevado coste de la misma.
En octubre de 1939 se añadió a la imprenta una sección de venta al público de papelería, la cual se mantuvo hasta enero de 1956, dado que no se podía atender a la imprenta y a la papelería. Dicha sección fue llevada por su hija Carmen.
Tras la jubilación del fundador de la imprenta se hizo cargo de la misma su hijo Guillermo con la ayuda de su hermano político Manuel Hernández y del hijo de éste último. Posteriormente al fallecer Guillermo Cansado en 1962 la imprenta continuó hasta diciembre de 1969 en que el trabajo del hijo político y del nieto no les permitía dedicar a la empresa toda la atención necesaria su fundador decidió cerrarla.
Sin embargo, a pesar de estar retirado las inquietudes de su fundador lo llevaron a dedicar su tranquila vejez al dibujo y la pintura y hasta su fallecimiento en 1972 pudieron verse en gran número de escaparates de Barcelona y Hospitalet unos chistes dibujados y pintados por él, con la firma de ECO.
Xocolatada de Comunió al passadís del carrer d’Holanda 29-31, 60’s
Richard Zeta, un membre del grup de facebook, ha compartit aquesta fotografia tan maca. Es tracta d’una Xocolatada de Comunió, ja veieu quin munt de nens i nenes! ell és el quart per la dreta. Ens situa la imatge durant l’any 1962 o 1963, al passadís del carrer d’Holanda 29-31, construït l’any 1909. En Richard també ens diu que la paret del fons toca amb el passatge de Matas del carrer de Rosselló
He trobat aquesta imatge més o menys actual de l’entrada del passadís, i per si us interessa aquest tema, a les referències he deixat un treball sobre els passadissos de Collblanc-La Torrassa.
REFERÈNCIES
La Brigada de la Mort de Pascual Fresquet Llopis
Dijous passat al curset d’història de l’Hospitalet tocaven els anys 30, i qui millor per explicar aquells anys que en Joan Camós i Cabecerán, l’autor del llibre L’Hospitalet, la història de tots nosaltres 1930-1936, indispensable si voleu conèixer el que va passar a la nostra ciutat en aquells anys previs a la Guerra Civil.
Com m’he llegit el seu llibre un parell de vegades i l’he consultat moltes més, diguem que anava amb la lliçó apressa, encara que va comentar moltes coses de les que no en tenia ni idea. Una d’elles és la que es descriu en aquest llibre, publicat fa uns quatre anys i que espero llegir-me aquest estiu (o abans).
El llibre té el seu origen en els fets del dia 14 de setembre de 1936 a Falset, quan van afusellar 27 veïns en nom de la revolució. Van morir a mans d’una brigada de la mort composada per una quarantena d’homes de la FAI, que viatjava en un òmnibus negre amb calaveres pintades a la carrosseria.
Segons he llegit a comentaris sobre el llibre aquest grup va actuar entre finals de juliol i finals d’octubre d’aquell any assassinant a 247 persones de diversos municipis de la rereguarda, al Priorat i el Baix Aragó. Les seves accions van finalitzar quan la CNT va parar-lo per que estavea desacreditant el nom de l’organització.
D’aquella brigada es conserva la següent fotografia on es pot veure el seu líder, en Pascual Fresquet Llopis, l’home amb bigoti que subjecta amb les dues mans el cap d’una estàtua religiosa.
En fi, sols dir que Pascual Fresquet, va vindre quan era un nen a La Torrassa des d’Alcalà de Chivert, on va neixer el 1907. Tenia un caràcter agresiu, amant de la beguda i la boxa, amb un comportament vexatori cap a les dones, era temut per sindicalistes i anarquistes. Abans de la guerra ja havia estat detingut i torturat per la policia imputat per pistolerisme i atracaments,… En fi, no investigo més que al final quan em llegeixi el llibre no em dirà res de nou, però si vosaltres voleu continuar, internet està ple d’informació, i el llibre el trobareu a la biblioteca Tecla Sala,…
REFERÈNCIES
Nova fotografia de la inauguració del pont d’en Jordà, 1935
Incorporo la fotografia i el seu peu ja que ens diu un munt d’informació,…
“El pont d’enllaç de les barriades de Santa Eulàlia i La Torrassa de L’Hospitalet. —
El dia 7 s’efectuà la inauguració oficial d’aquesta important millora urbana. Amida uns 45 metres de llarg. Passa sobre les línies deis ferrocarrils de M. S. A. i té una molt bella perspectiva. La construcció de l’encavallada de ferro ha estat f eta als tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima, segons projecte elaborat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, havent contribuït a aquesta important millora, a l’estació final de la qual, Bordeta-Cotxeres (situada dintre el terme de L’Hospitalet) dóna accés aquest pont, la Companyia de M. S. A., que ha construït unes parets de contenció per a la sortida al carrer de Salvador Seguí, de La Torrassa. Aquesta obra s’ha portat a cap en menys d’un any, ja que el 14 d’abril de l’any passat es posà la primera pedra.
A l’hora assenyalada arribà el president interí de la Generalitat, Sr. Pich i Pon, acompanyat del sots-cap de cerimonial Sr. Puigdomènech, el qual fou rebut amb aplaudiments pel públic i saludat per l’alcalde de L’Hospitalet, el qual va presentar els altres invitats.
Seguidament la comitiva ocupà l’entarimat que s’havia aixecat a l’avinguda del Metro i l’alcalde gestor llegí el discurs en qué es feia història dels treballs realiizats per aconseguir aquesta important millora, des de l’any 1907, en qué es llança la idea, fins al moment actual, que era una realitat la unió de les dues barriades, de Santa Eulalia, amb els seus 7.000 habitants, i Coll-Blanc-La Torrassa, que en té prop de 21.000.”
REFERÈNCIES
La casa dels Cargols
La va manar construir Miquel Ribera a l’agost de 1911, segons projecte del mestre d’obres Marià Tomàs i Barba (també va signar el Mercat del Centre, la Torre Puig,…). Com veieu és un edifici clarament modernista amb treballs de forja de ferro i ceràmica vidriada com les màscares, els cargols i els motius florals, podeu llegir una descripció més extensa al PEPPA 2001, que deixo a sota.
Originalment la casa estava aïllada en mig d’uns jardins, però una dècada més tard la propietat va decidir deixar-se de floretes i construir un conjunt de nou cases baixes i de petites dimensions just a tocar de la casa, això amb la quantitat de gent que buscava un sostre donava molts més diners, però la casa va quedar envoltada d’una muralla sense cap lligam estètic i que pràcticament l’ocultava als vianants.
Al Ple municipal de l’abril de 2003 es decidia recuperar la casa; al 2004 l’ajuntament aconseguia la propietat de la casa (es veu que cedida per la constructora Nova Reus), i també adquiria les nou casetes que l’envoltaven; el 17-18 de maig del 2007 finalment s’enderrocaven i els seus habitants es traslladaven al carrer de Fornés; ja es podia començar la rehabilitació.
L’edifici té una superfície de 180 m² (152 útils), que com es pot observar a la fotografia inferior era utilitzada, tota o al menys la planta baixa, per les casetes que l’ocultaven.
Dues imatges més dels moment de la restauració des del google street view:
Per tal de restaurar l’edifici es va tenir que consolidar l’estructura i adequar-la a la normativa actual; es van recuperar els balcons, i es va encarregar a un ceramista la reproducció d’algunes peces de la façana que es trobaven en mal estat. Aquestes peces originalment es van fer a l’antiga fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues, i alguna d’elles també es van utilitzar a altres llocs com les flors verds a la font de Sant Nicasi de Gavà.
A sota podem observar l’estat en que es trobava la decoració de la façana abans de restaurar-la; també podeu veure els cargols, que encara que no están molt amagats hi ha molts que no els saben localitzar,…
El 30 de setembre de 2009, una vegada ja restaurada, s’inaugura l’Oficina Jove d’Emancipació, que des de llavors ocupa la casa.
Poso com a curiositat que a Barcelona també hi ha una altra casa dels Cargols, construïda als voltants del 1895 i situada entre els carrers de Tamarit i Entença, i que pot ser va servir d’inspiració, encara que allà els cargols són molt més patents. Diu la llegenda que aquella es va construir per que un home que anava caçant cargols al solar on ara es troba la casa va trobar-se un sac ple de doblons d’or; en homenatge a aquests bitxos li va dedicar la decoració de la casa,…
REFERÈNCIES
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA 2001) – fitxa 46
- Decisió del Ple a la publicació municipal L’Hospitalet (07.04.2003)
- Article de Gloria Ayuso a El Pais (15.05.2006)
- Entrevista a Francesc Josep Belver a Canal-h (31.07.2006)
- Article i fotografia (Gabriel Calzado) de la publicació municipal L’Hospitalet (30.05.2007)
- Fotografies de la casa rehabilitada al lloc web L’H 2010
- Agenda Cultural d’Esplugues gener 2011 (pàg. 17)
- Casa dels cargols de Barcelona
Barri de Santa Eulàlia, 1963
A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:
A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.
De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.
Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…
Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…
REFERÈNCIES
El quiosc del carrer de l’Albareda, 196?
Aquest estiu en Manuel Domínguez em facilitava aquesta fotografia de l’Ernest Sánchez, nebot de l’home que veieu assegut al costat d’una taula a la part dreta de la imatge. El motiu de la fotografia és l’oncle de l’Ernest, i la seva taula, que en realitat és un quiosc dels d’abans, on es venien diaris, revistes i segurament tot el que podia desitjar la canalla, ja que com veieu estava situat estratègicament a la sortida d’un col·legi.
El lloc és el carrer de l’Albareda quan canvia a ronda de la Torrassa, i per tant el col·legi que veieu és el Santiago Ramón y Cajal, fa pocs anys ampliat.
El que ens permet datar la imatge, més o menys, és l’obra del costat, on es construïa l’actual ambulatori, que es va inaugurar al gener de 1968, així que com a màxim podria afirmar que la fotografia és de mitjans dels anys 60.
També tinc una fotografia de la setmana passada on es veu el nou aspecte del col·legi i l’edifici de l’ambulatori, que sempre queda bé per comparar,…
REFERÈNCIES
Quatre artistes de les festes de la Torrassa (1942-1963)
Fa uns dies vaig trobar a la biblioteca Tecla Sala un treball que Lluís Abarca i Médico va fer a l’any 1997 sobre la història de la Festa Major del barri de la Torrassa. És un text d’unes 30 pàgines escrit a màquina on s’expliquen com eren les festes, principalment en el període franquista, encara que trobem referències als anys anteriors, des de 1914 que es des de quan es diu que van començar.
L’autor ho descriu des de la Comissió organitzadora de la que havia estat membre preponderant, i també com a regidor de festeigs de l’ajuntament (1961-1966). Trobem molts detalls de les festes, des de com eren els envelants que es situaven any rere any des de 1942 fins el 1969 a la plaça Espanyola, fins per exemple els problemes d’abastiment de cervesa als anys 40, però també el més interessant, podem llegir com va evolucionant socialment el barri a través d’aquells anys,… A sota una imatge del jovent de 1945 a l’envelat,…
D’aquest document podré extreure molta informació per futures entrades d’aquest bloc, però avui m’ha donat per buscar al youtube els noms dels grups i solistes que actuaven en aquelles festes, així que avui faré de disc jockey,…
L’Orquestra Bizarros d’Augusto Algueró van tocar als “balls de deu” (que es feien a quarts d’una del mig dia) del 1942, el primer any que es celebrava la festa de la Torrassa de manera independent de la de Collblanc des del final de la guerra, i que repetiria també als any següents. La gravació és l’única que he trobat al youtube, és de l’època i a més es veu una imatge del conjunt i de l’August Algueró, pare del pianista que esdevindria famós compositor.
El gran Bonet de San Pedro y los 7 de Palma van tocar la nit del dissabte 3 d’agost de 1957 a la plaça Espanyola, sense envelat per problemes d’última hora, i el 1958 ja dins de l’envelat i amb tot més organitzat. He seleccionat la seva popular Rasca Yú , adaptació del You Rascal, you de Sam Theard composada el 1930, i amb part de la lletra del bolero Bodas Negras que es va escriure a partir d’un poema d’autoria disputada entre Julio Flórez i Carlos Borges probablement als anys 1880. La de Bonet es va gravar l’any 1943 i va estar censurada per que es creia que la tornada feia referència al dictador Franco “Rascayú, cuando mueras que harás tú. Tú serás un cadáver nada más,…“
El mateix any 1958 un Josep Guardiola que començava a destacar va cantar a l’envelat, i va tornar l’any 1963, ja famós i en companyia de la seva petita filla; el mateix any representava Espanya al festival de Eurovisión amb el tema Algo Prodigioso.
I acabem ja al mateix 1963 amb el també cantant melòdic Ramon Calduch, que també va tenir molt d’èxit davant del públic de la Torrassa, i que repetiria anys després. He trobat uns dels seus grans èxits, El Viejo Frac, que a més crec que és d’aqustes anys.
En aquests període de 21 anys van actuar molts més grups i solistes,… però és que no he trobat molts més que aquetst quatre al youtube. Aquí teniu una petita llista extreta del llibre: Joan Casa Augé i la seva orquestra Olantación (segona meitat dels 40), orquestres Astoria i Fantasio (1949), Orquestra Inspiració (1951), Pau Pi amb el seu seguici de Radio Barcelona (1955). Fins l’any 1960 van participar Dinàmicos, la Gran Kursaal, la Gran Palace, Florida, Font, Mariland, Montecarlo, Niça, Orleans, Ritmo Azul, Juanito Segarra, Oscar Martín, Los Sirex, Orquestra Ramon Evaristo,…
REFERÈNCIES
Inauguració del pont d’en Jordà, 1935
Això de dir-li d’en Jordà està bé, així ningú es baralla per si el pont és de la Torrassa o de Santa Eulàlia, o si és del metro o de la RENFE,… Josep Jordà i Polls, va ser l’impulsor i promotor ja que era propietari de part dels terrenys, i a més regidor de l’ajuntament. Les aportacions econòmiques van vindre dels ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona, i també de la companyia del metro, que en aquell moment es deia Metropolitano Transversal.
Avui revisant les carpetes que Juan Miguel Serrano té a Picasa, plenes de imatges de ferrocarrils, m’he trobat amb aquesta del pont engalanat. El moment sense dubte és el de la seva inauguració, el 7 d’abril de 1935, un diumenge al migdia, en que es van reunir moltes personalitats, entitats i també molts veïns i veïnes dels barris propers.
Aquí sota tenim tallant la cinta al nostre alcalde d’aquell moment, el capità (de la Remonta) Alfredo Martín i Velasco, i a la seva esquerra la personalitat més important de l’acte, el president interí de la Generalitat i també alcalde de Barcelona, Joan Pich i Pon, que després de les paraules del nostre alcalde, va dir:”Barcelona se siente satisfecha de esta mejora porque los pueblos no viven de egoísmos y porque, además, constata con satisfacción el progreso de los pueblos colindantes. Ha de llegar día en que, respetando todas sus características, desaparezcan las cercas y obstáculos hasta hacer de Hospitalet una prolongación de Barcelona. Los pueblos que trabajan y se preocupan de su grandeza son verdaderamente dignos de la autonomía y de la República“,…
Per cert, aquestes imatges són de dues llegendes del fotoperiodisme, la de dalt és de Camilo Merletti (que anava amb el seu pare Alessandro, que crec que era l’home amb barret blanc i càmera en ma, a la dreta) i la de sota és d’Agustí Centelles
Darrere d’Alessandro crec que es pot reconèixer a Ramon Puig i Gairalt amb bufanda blanca, i que com arquitecte municipal va col·laborar amb el disseny del pont, realitzat per l’enginyer Santiago Rubió (Segons Inocencio Salmerón l’enginyer va ser Rosend Moncunill).
Encara que el pont ja es volia construir al 1930, el projecte va quedar paralitzat, de manera que l’encàrrec a la Maquinista Terrestre y Marítima va arribar al març del 1934 i el 14 d’abril a la fi es col·locà la primera pedra.
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 09.04.1935 (pàg, 6)
- La Vanguardia 09.04.1935 (pàg 10)
- Mundo Gràfico 10.04.1935
- Fotografies de Juan Miguel Serrano
- PEPPA 2001 (fitxa 98)
- Històries de Collblanc- La Torrassa, d’Inocencio Salmerón Vargas. Editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet
Les fonts de tota la vida
A l’Hospitalet tenim algunes fonts per beure que tenen una historia darrere, podríem parlar de la de la plaça del Repartidor (1867), de la de la plaça Espanyola (1905), de la de la plaça de la Constitució (XIX?),… o per què no, de la del passeig de Bellvitge, construïda pels propis veïns a finals dels anys 70. Fonts desaparegudes, com la del camí de la Fonteta, la font de la Puda, o la que existia al costat de l’ermita de Bellvitge,… suposo que hi ha més exemples.
Però i les de tota la vida?, ja sabeu, aquelles columnes de ferro negre que trobem a les cantonades dels carrers, que de tant veure-les ja ni les veiem, i ja no gosem ni a beure per si ens contagien quelcom. i aquestes? tenen històries?
No he trobat qui va dissenyar aquestes fonts tan i tan populars, però el que sí he trobat és que algunes són molt antigues, dels inicis del segle XX, i inclús al lloc web patrimoni.gencat cinc diu que formen (o van formar) part del nostre patrimoni, menciona les del carrer de Muns, carrer de Santa Eulàlia, Can Boixeres, Parc de la Marquesa i Plaça dels Avis; però pot ser hi ha més.
A la pàgina anterior també he trobat aquestes fotografies realitzades per Gaspar Coll i Rosell a l’abril de 1986. No sé si encara existeixen, ja que no reconec els carrers on van ser fotografiades.
Fa un temps MuNh Radeac escrivia a aquest bloc “La font que dius abans estaba situada a l’entrada del carrer [del Parral] i era el lloc on hi anaven a “buscar” aigua perque, llavors a les cases, al menys a la meva, no teniem aigua corrent. ¡La de viatges que he fet a aquesta font!” i això és el que passava a molts llocs de la nostra ciutat, quan es van instal·lar era per cobrir les necessitats d’aigua potable dels veïnat, ja que si no tenies ni aigua corrent ni pou i volies beure aigua potable, sols et quedava la font del costat… deixo una foto de la ara solitària font a que es referia MuNh
També vull compartir aquest vídeo on la Mila entrevista en ple carrer a membres del Grup Memòria de Barri la Torrassa a propòsit de la font que espero que encara trobem a la cantonada dels carrers d’Holanda amb Santiago Apòstol, amb diuen més de 70 anys d’antiguitat!.
I si teniu cap record sobre aquests elements urbans en extinció,… expliqueu, expliqueu,…
REFERÈNCIES
Fonts públiques de l’Hospitalet al lloc web patrimoni.gencat
Plaça de Pemán (actual Blas Infante), finals dels 60
A la fotografia d’avui veiem l’actual plaça de Blas Infante que a la dictadura es deia Plaça de Pemán, per Jose María Pemán y Pemartín (1897-1981), dramaturg, poeta, escritor i activista polític monàrquic i figura cultural important a l’ultima dictadura.
El carrer que creua la fotografia és el del torrent Gornal, una de les principals vies de circulació vertical de la ciutat. També trobem a ma dreta, una fàbrica abandonada, de la que suposo que algú de vosaltres sabrà el nom. Al fons el pont del ferrocarril,…
La imatge la he tret del programa d’actuació municipal dels anys 69-72 on hi ha algunes fotografies de les obres realitzades, en construcció o en projecte a la ciutat. Sobre l’obra d’aquest encreuament he trobat alguns articles, aquest que ús copio bastant crític, i desprès un altre d’octubre de 1968 on es deia que la plaça s’anava tancar per realitzar “notables mejoras”, no sé si per les crítiques,…
La imatge següent està una mica girada cap a l’esquerra, però és fàcil orientar-se. Crec que des de l’any 2002 es va instal·lar una rotonda en la que van situar un gran arbre de la llana (Chorisia speciosa), que quan el van portar d’Argentina tenia 7 metres d’alt i pesava 12 tones, deien que era el més gran de la seva espècie a tota Espanya.
Com a curiositat dir que aquest és lúnic punt de la ciutat que separa quatre barris:
- La Torrassa – entre el carrer Mas i el del torrent Gornal
- Les Planes – entre el carrer del torrent Gornal i l’avinguda de Ponent
- La Florida – entre l’avinguda de Ponent i el carrer del torrent Gornal
- Collblanc – entre el carrer del torrent Gornal i el carrer Mas
REFERÈNCIES
- Imatge del Programa de actuación municipal 1969/72. Realizado por la comisión de Programación del Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat en 1970
- José Maria Pemán a la Wikipédia
- Blas Infante Pérez a la Wikipédia
- La Vanguardia 23.10.1968
- Arbre de la llama a la plaça de Blas Infante segons digital-h (24.03.2003)
La Casa de la Torrassa (i 2)
La imatge inferior, de 1928, ens mostra en primer terme l’estació reguladora de Sants (dins de l’Hospitalet), i ja que estem en faré cinc cèntims, es va construir al 1914 i en aquell moment rebia les línies de 110.000 volts que venien de les estacions hidroelèctriques de Seròs i Camarasa, posteriorment els transformava en 25.000 i 8.000 volts i els enviava a la xarxa secundaria d’alta tensió,… també dir que durant un temps va formar part del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Aquesta imatge també ens permet veure com era aquesta part de la Torrassa, amb casetes baixes i amb grans arees encara sense urbanitzar. Veiem al fons una altre element del patrimoni arquitectònic, l’illa de les Casetes Borràs, habitatges obrers del tipus passadís construïts al carrer del Progrés tan sols feia 5 anys.
Deixo a sota una imatge aèria amb un angle una mica diferent on es pot observar la mateixa àrea.
La primera imatge el que ens permet també és apreciar l’antiga orografia de la zona i la situació privelegiada de la casa com a punt d’observació. Us recomano en aquest sentit que llegiu una descripció del paisatge que es veia des d’aquest edifici a l’any 1891, us sorprendrà, deixò l’enllaç a les referències.
I ara passem al Castell de Bellvei. Com us comentava ahir no he trobat molta informació a internet. El més interessant és el resum d’una comunicació al IV Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, al juny del 2010, per part d’Adriana Geladó Prat i d’Ivan Salvadó Jambrina, de l’empresa d’arqueologia Strats SL, que porta/ava a terme les excavacions. Reprodueixo el text sencer i també incorporo un parell de imatges de la mateixa Adriana on podem veure les espitlleres. La primera imatge seria de l’interior de l’antiga fortificació, i la segona de l’exterior.
“Les tasques realitzades a la masia de la Torrassa, situada al ben mig de l’entramat urbà de la ciutat de l’Hospitalet, responen a la intenció de recuperar l’edifici pel barri, donant-li un ús públic. Els treballs s’iniciaren l’any 2006 amb la realització d’un estudi de les fonts documentals i bibliogràfiques, combinat amb un registre fotogràfic de l’estat de la finca en aquell moment. Durant els anys 2007 i 2008 es dugueren a terme dues campanyes arqueològiques, reforçades per un estudi arqueoconstructiu de determinats paraments de l’edifici. L’objectiu consistia en la identificació i documentació de totes aquelles estructures i elements destacats, susceptibles de formar part del nou ús que se li donarà a l’edificació.
Els resultats obtinguts ens han permès documentar l’evolució arquitectònica de l’edifici des de finals del segle XII fins a l’actualitat, destacant la documentació de la muralla nord d’un possible recinte fortificat el qual, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X, i identificat amb el castell de Bellvís. Aquest element es caracteritza per tenir un alçat de dues plantes, fortificat mitjançant una línia de defensa horitzontal formada per sageteres, de les que se’n van poder documentar sis, tot i que molt probablement ocupin tot el seu perímetre.
Mitjançant els sondejos excavats a l’exterior de l’edifici, es van poder documentar dos trams del fossat que envoltava la construcció, amortitzat a finals del XII, i part de la distribució murària interior de l’edifici medieval, d’època més tardana que la muralla i la vall. Les espitlleres encara estaven en funcionament entre els segles XVI-XVII, quan l’edifici ja s’havia transformat en masia, tot i que foren adaptades als canvis en els sistemes defensius medievals, duts a terme a partir dels segles XIV i XV. La construcció continuà evolucionant en època moderna, en gran part pels nous usos relacionats amb les tasques de producció dutes a terme al mas. En relació a això es van documentar dos cups per la producció de vi o d’oli, així com la cubeta de decantació d’un d’ells. Finalment, entre els segles XIX i XX, es dugué a terme la reforma més important, construint dos cossos de nova planta i compartimentant l’espai interior en diferents vivendes”
I per ara és el que he trobat,…
REFERÈNCIES
- ANAR A LA PRIMERA PART DE L’ARTICLE
- Fitxa de la imatge (Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació)
- El triunfo de la Hidroelectricidad y la expansión de “La Canadiense” publicado en Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés. Barcelona: FECSA, 1994, vol. 2, pág. 13-81.
- Fixta de les Casetes Borràs (73) dintre del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic
- Resum de comunicacions al IV Congrés d’arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya
- Vistes des de la casa de la Torrassa, 1891
- Fitxa a Patrimoni.gencat
La Casa de la Torrassa (1)
Doncs no sé per on començar, pot ser dient que hi ha un bloc, UPAYA, de la Silvia i en David, on s’expliquen un munt de coses sobre la casa de la Torrassa. Van viure els avis i va neixer el pare d’en David i aquesta connexió li va fer investigar i arribar a conclusions, i també a dubtes que ens trasllada. Trobareu 11 articles escrits des de setembre del 2007 fins setembre de 2009 on ens explica les seves últimes troballes, les conferències a que assisteix i els seus contactes amb historiadors, la seva visita a la casa i les seves impressions. També hi ha comentaris d’usuaris del bloc on li envien el seu recolzament i alguns records de la casa. Us deixo l’enllaç al final però si el llegiu no oblideu l’article “algunas incógnitas de la Casa de la Torrassa” ja que comenta algunes dades que corregeixen la resta.
La Casa de La Torrassa és propietat del nostre ajuntament i es troba als números 123-129 de la Ronda del mateix nom. He posat aquesta imatge molt coneguda i que no sé datar-la, pot ser dels anys 60.
A la imatge superior encara es veu la torre sencera, no sé com va caure, o per què la van retallar, però com veieu ara ja no és tan alta i tampoc està la teulada.
Moltes persones creuen que aquesta casa rep el nom de la Torrassa per la seva torre, però això no és cert, al 1889 no en tenia i ja es deia així, com es pot comprovar a aquest dibuix de J. Roca. Com veurem a la segona part a l’any 1928 ja en tenia.
També incorporo els plànols actuals, on es veu que a la planta baixa hi ha una habitació que es troba en contacte amb la roca.
A un dels comentaris al bloc UPAYA, Manel, un home de 75 anys que havia habitat allà molt de temps, ens diu “Yo recuerdo lo del agujero en la pared, pusimos un cable con una bombilla y vimos una habitación bastante grande, luego sé que se terminó de romper la pared y quedó como una habitación más de la casa, creo que sí que encontraron un jarrón o algo parecido con unos papeles que se rompieron al tocarlos, yo no estuve en aquel momento, no era mi casa yo vivia arriba y esto fue en la planta baja. También recuerdo el túnel o pasadizo que estaba en los bajos derecha de la casa, lo tenían cerrado con llave por estar dentro de la misma vivienda” De fet al treball de Josep Ribas Vinyals, aquest que tant menciono sobre refugis, ens diu que a les últimes investigacions s’ha trobat un refugi antiaeri que servia a dues families.
Bé, ja sabeu que a l’any 2008 es va realitzar a aquesta casa un descobriment molt important per la història i el patrimoni de la nostra ciutat, però com ja és tard intentaré explicar-lo demà. No espereu gran cosa del text, això sí, la imatge que us posaré és sorprenent, al menys per mi,…
REFERÈNCIES
- ANAR A LA SEGONA PART DE L’ARTICLE
- Entrades al bloc UPAYA sobre la casa de la Torrassa
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (2001). Quadern 12. Fitxa.97
- Treball de Josep Ribas Vinyals Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet (1937-1939)
- La Ilustració Catalana – 15.12.1891
Ronda de la Via, 1974
Continuo buscant coses sobre Can Pi,… però m’he trobat aquesta imatge de 1974 realitzada des de segurament el pont d’En Jordà cap a la ronda de la Via. La imatge és de Jordi Escudé i la podeu trobar a la pàgina autobuses BCN de José Mora.
Comparant-la amb una imatge més o menys actual he trobat que alguns edificis antics han estat substituïts per altres de més moderns i molt més alts.
REFERÈNCIES
Pla Parcial de Collblanc – Torrassa, 1970-75
Primer començo explicant el que és un Pla Parcial, és molt fàcil, és un instrument que té com a objectiu assenyalar el lloc on s’ubicaran els habitatges, les instal.lacions esportives, els terrenys necessaris per a dedicar-los a parcs i jardins públics, per situar centres culturals i docents, determinar el seu sistema de carrers. I tot això a un sector del Pla General, molt més gran, d’aquí el cognom de parcial.
El 20 de juliol de 1970 el Ple de l’ajuntament de José Matías de España Muntadas aprovava per un vot (el d’ell) el Pla Parcial de Collblanc – La Torrassa, i seguidament es passava a informació pública fins el 10 de setembre del mateix any. Informació pública que va rebre 795 impugnacions, ja que afectava als habitatges de 998 families de les 11.000 que vivien al districte, alguns encara en construcció. Per exemple, per fer un nou camp de basket calia destruir 250 pisos, o per fer un parc de 2800 m² es suprimien 90 habitatges i 25 locals,… Massa perjudicis per pocs beneficis.
En setembre el Col·legi d’Arquitectes s’expressa negativament ja que mancava una memòria financera, i es dubtava que 600 millions fossin suficients per l’operació, i més quan el Sr. Emili Gomà Sendra, el tinent d’alcalde d’Hisenda, que va votar en contra, va dir que possiblement la despesa arribaria a 1000 millions. El veïns lògicament eren contraris, i més, davant d’una total manca d’informació i transparència.
El 17 de gener de 1971 es publica una carta oberta de l’Associació de Veïns de Collblanc-La Torrassa, encara sense legalitzar, on expressen el seu malestar. El 1 de febrer el Ple Municipal es reuneix repentinament i aprova un nou pla “modificat segons impugnacions” que passa a Urbanisme sense cap coneixement dels veïns.
Mes tard es sabria que aquest nou pla reduïa els habitatges afectats, de 998 a 853, les àrees verdes passaven de 98.600 a 66.000 m², reduint-se també el terreny destinat a escoles.
Diari Tele/eXpres, 4 de febrer de 1971
Aquí sota us deixo el Pla Parcial Collblanc-Torrassa “modificat segons impugnacions”. Si amplieu la imatge veureu que a sobre del plànol base trobem en un traçat més gruix el que es pretenia modificar. Entre les modificacions que s’observen la més important pot ser era la de l’entorn del carrer de la Riera Blanca, on surten dos nous carrers que s’emporten per davant bastants edificis, alguns avui es consideren patrimoni arquitectònic de la ciutat, com els edificis de la plaça del Caudillo (actual Guernica). Al carrer de Vallparda s’augmentava l’ample de la via afectant els edificis,…
El 17 d’abril de 1974 el Tribunal Contenciós-Administratiu, per sorpresa, desestima la demanda dels veïns però es tornà amb un recurs al Tribuna Suprem.
El 15 de juliol de 1975, segons La Vanguardia, encara no s’havia fet res, i el 20 de novembre del mateix any va morir Franco,… mai va arribar resposta del Tribunal Suprem, el pla mai es va aplicar,…
Un parell més d’apunts: l’AV de Collblanc la Torrassa va ser la primera que es va formar com a tal a l’Hospitalet de Llobregat i es va començar a fraguar al carrer del Llobregat, concretament al Bar Rius i a l’any 1970 es va traslladar al carrer de Llançà, crec que no m’equivoco si dic que aquesta AV és encara una de les més actives. El segon apunt és que el periodista J.M. Puig de Bellacasa, que trobareu als articles de la Vanguardia que faig referència, era de la Torrassa,…
Pot ser m’he deixat alguna cosa, si es així podeu completar l’article amb els vostres comentaris.
REFERÈNCIES
- Capìtol “La lluita contra el Pla Parcial” (p. 52-59) dins de “Taller d’Història de l’Associacionisme als barris de Collblanc- La Torrassa“. Quadern d’Estudi núm 11 (1995) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Pla Parcial Collblanc-Torrassa 1972/000602/B
- Dossier didàctic de l’exposició “Cent Anys d’Història de Collblanc -La Torrassa”, novembre de 2002, realitzat per l’Arxiu Municipal
- Article de Jaime Castell i José Ma Fargas Falp a La Vanguardia el dia 9 de setembre de 1970 (pàg. 17)
- Carta oberta dels veïns a La Vanguardia del dia 17 de gener de 1971 (pàg. 26)
- Article de J. Macia a La Vanguardia el dia 04 de juliol de 1971 (pàg. 32)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 21 de setembre de 1971 (pàg. 37)
- Article de J.M.P. a La Vanguardia el dia 26 de setembre de 1972 (pàg. 33)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 21 de desembre de 1972 (pàg. 37)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 24 de desembre de 1972 (pàg. 39)
- Article de José Macia a La Vanguardia del dia 7 de març de 1973 (pàg. 33)
- Article de J.M.P. a La Vanguardia el dia 26 d’abril de 1974 (pàg. 33)
- Article de José Macia a La Vanguardia del dia 7 de maig de 1974 (pàg. 36)
- Article de P. Torres a La Vanguardia del dia 15 de juliol de 1975 (pàg. 33)
Els Nostres Barris. Collblanc-La Torrassa, 03
Fa uns dies va sortir l’esperadíssim tercer número de la revista Els Nostres Barris, tot un aconteixement ja que l’anterior va sortir fa dos anys. En ella es recull tot el treball que ha realitzat la comunitat de veïn@s de La Torrassa, vinculada com a alumnes i amics al Punt Omnia Jis/Arrels de la Ronda La Torrassa, 105.
Dins de les seves 60 pàgines trobem un munt d’articles sobre la història de la ciutat: Avel·lina Silvestre ens parla dels seus records d’infantesa; Ramon Aguilera ens explica algunes anècdotes del seu estudi fotogràfic; Antonia Torrens ens fa una llista dels carros que eren comuns al barri i també ens parla de l’espardenyeria Cadenes, l’establiment més antic de la plaça Espanyola. També podem llegir la història de l’anarcosindicalisme a la Torrassa, i un article de la CNT; se’ns presenta una ruta antifranquista pel barri, i també un petit reportatge sobre la recentment restaurada casa dels Cargols,… i articles sobre literatura, salut, associacionisme,… i moltes coses més!
En fi, jo crec que pot ser una lectura molt interessant. La podeu descarregar aquí: http://revistaelsnostresbarris.blogspot.com/ i des del 3 de febrer ja la podeu aconseguir en paper passant-vos pel Punt Omnia i l’Associació JIS en els seus horaris habituals: de 10 a 20 hores, de dilluns a divendres.
Enhorabona!
Línies de ferrocarril al Samontà, 1974
Tornem a la Riera Blanca,… no m’he pogut resistir, com veieu la imatge és espectacular (si piqueu es fa més gran), és del bloc “Tot Barcelona” de Miquel Cartisano, d’una entrada sobre l’estació de Sants, que es veu al fons, al 1974.
Veiem els rails de la RENFE a ma esquerra i els dels metro a ma dreta, que surten dels tallers/cotxeres per passar per l’estació de la Bordeta (inaugurada al 1926 i tancada al 1983) i després al fons, per la de Mercat Nou (també inaugurada al 1926) abans de tornar-se a ficar sota terra cap a la de Plaça de Sants (“Sans” fins 1982).
Com sabeu, entre les cotxeres creua el carrer de la Riera Blanca que divideix l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, i a la seva vegada les vies separen La Torrassa de Santa Eulàlia.
A sota he afegit una imatge més actual, encara que les obres dels últims anys als ferrocarrils han modificat bastant el que veieu.
REFERÈNCIES
A La Torrassa recuperen la seva memòria històrica
No és la primera vegada que us parlo del bloc Memòria de La Torrassa ja que alguna vegada he fet servir les imatges que han aconseguit reunir. Avui m’he trobat amb ells/es a l’últim número de la publicació El Far; parlen per que aquest grup, gràcies al Punt Omnia de Joves per la Igualtat i la Solidaritat l’Hospitalet (JISH), han aconseguit no només dominar les noves tecnologies d’informació i comunicació, sinó que també les estan utilitzant per tal de recuperar la memòria històrica del seu barri mitjançant el bloc http://memoriadebarrilatorrassa.blogspot.com/
Què més puc dir? pot ser desitjar que a tots els barris creixin grups com aquest, que ens ajudin a recuperar la història de la ciutat, la història de tots nosaltres!
REFERÈNCIA
Els Gegants de la Ciutat a la plaça Espanyola, 1974
Avui ens anem a visitar el bloc del grup Memòria de barri de La Torrassa on trobem una entrada que parla d’una visita que fan els seus membres al local del Sr Josep Mulet (Serveis Integrals de l’Espectacle). Ens diuen:
“Aquest senyor, ens va explicar que l’any 1974 sent ell Concejal de l’Hospitalet, i sabent que els Gegants de la Ciutat eren al Parc de Can Boixeres, arraconats i bastant malmesos, es va encarregar de que fossin reparats per poder tornar a sortir pels carrers. L’any 1975 es va organitzar una desfilada de majorets i Gegants, celebrant que feia anys que no sortien als carrers”
A la imatge, una de les dues que hi ha al bloc, es pot observar el campanar de l’església de la Mare de Déu dels Desamparats i part de la plaça Espanyola quan el carrer de Mossèn Jaume Busquet continuava per la plaça fins el carrer del Montseny,… i clar, també els Gegants de la Ciutat.
REFERÈNCIES
Estiu del 1936, confiscació d’edificis a la Torrassa
Com ja sabeu, a la matinada del dia 19 de juliol de 1936 es produeix l’aixecament militar que donaria lloc a la Guerra Civil. La plaça d’Espanya de Barcelona estava ocupada i es van produir molts enfrontaments entre els militars rebels i els partits d’esquerra i, principalment, els sindicats, amb l’ajut de la Guàrdia d’Assalt i alguns sectors de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit que restaren fidels a la Segona República. Van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l’alçament militar a Barcelona. Aquell mateix dia a la tarda, a la nostra ciutat es van cremar les esglésies de Santa Eulàlia de Mèrida, de Provençana, Bellvitge i Sant Ramon
Al dia següent, fou creat el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), àmpliament dominat per la CNT. Des d’aquell moment es va fer evident un doble poder, el CMA i l’ajuntament, que van coexistir sota el domini del primer fins al 30 de setembre. L’estiu de 1936 pot ser definit, doncs, com el periode revolucionari, i dins d’aquest context trobem aquest butlletí on es fa referència a la confiscació de locals anteriorment destinats a indústries, entitats, casernes, escoles, cinemes,…
REFERÈNCIES
- Història de l’Hospitalet, una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament de l’Hospitalet i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Viquipèida
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Dora Celma Milian ¿que pasa con vuestras informaciones? en catalan, bien,
- en ingles ¿porque? en castellano prohibido?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Dora, no entiendo tus preguntas.
- Julia Costa Sobre la Torrassa, em sap greu el que va passar amb la processó que havia arribat a ser molt i molt popular.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Qué va passar?????
L'Hospitalet de Llobregat 
