Imatges retrospectives d'una ciutat

La Torrassa

Inundació al carrer de la Riera Blanca, anys 70

Aquesta imatge també la he tret del munt de fotografies que tenen a Barcelona Colección, per cert, molt interessants. És d’una riuada al carrer de la riera Blanca, i posa que és de 1975, el que passa és que a les hemeroteques no trobo cap riada aquell any, pot ser és del 6 de desembre de 1971, quan van caure 164 litres/m² a la nostra ciutat. Unes obres a la nova avinguda del Doctor Gregorio Marañón van fer que a la riera arribés molta aigua, fins un cabal de 20 m³/s (entre la que discorria per superfície i la que circulava pel col·lector). Quan les aigües van arribar al carrilet es van aturar i van inundar la plaça d’Ildefons Cerdà,… com va ser habitual durant molts anys.

RIERABLANCA1975

He buscat al google street view una imatge més o menys actual del lloc on es va fer la fotografia superior. El carrer de la dreta és ronda de la Torrassa.

rierablancaara

Al museu, a l’exposició de fotografies que tenen actualment, podreu trobar una altra imatge d’aquesta o d’una altra inundació de l’època.

REFERÈNCIES


Els cromos de Chocolates Guillén (192?-195?)

Fa uns dies que a la pàgina de facebook vaig presentant fotografies d’objectes que han sortit de les fàbriques o obradors d’aquesta ciutat; des de ulleres de la Indo, fins a ampolles de lleixiu Alfonso,… és molt fàcil, vas als llocs web de subhastes o d’anuncis, poses al recercador “l’Hospitalet” i surten un munt d’objectes relacionats amb la nostra ciutat. Uns més macos, que ens porten molts i bonics records; d’altres més lletjos, que pot ser penseu que no són més que escombraries,… però tots amb una història, que és el que jo busco. A veure si recordeu aquests cromos.

No he trobat quan va començar a fer xocolata Chocolates Guillen, però aquest és un dels primers cromos que he trobat, sé això per que el telèfon té tans sols quatre dígits (i una lletra). En aquell moment tenien el despatx al carrer Robador, 31 de Barcelona i el cromo era de la gran Katherine MacDonald, la primera dona productora de cinematogràfica de Hollywood (1919-1921) i una de les actrius millor pagades de l’època, va finalitzar la seva carrera l’any 1926,… es a dir que probablement aquest cromo és dels anys 20.

chcolates guillen

Al següent cromo, veiem que han canviat de direcció, al menys del despatx (pot ser la fàbrica ja era a l’Hospitalet?), es troba al carrer de l’Hospital, 91 de Barcelona. També han canviat de telèfon i a més ja té cinc dígits (això no ens diu res ja que he trobat cromos del carrer Robador amb el telèfon 24526). El cromo és de la proclamació de la República, per tant, hem canviat de dècada i ens situem als anys 30.

chcolates guillenrepublica

Tornem a canviar de direcció, ja hi som a l’Hospitalet, a Collblanc, al carrer Martí i Julià, 54; també canviem de telèfon, però mantenim les cinc xifres. Abans del 7 de maig de 1931 el carrer Martí i Julià és deia Romanins i no va ser fins el final de la Guerra Civil (les tropes franquistes entraven per la Diagonal el 26 de gener de 1939) que es va convertir en carrer del General Sanjurjo.

chcolates guillenrepublica2

Als pròxims cromos, que crec que són els més comuns, ja tenim el carrer canviat de nom i un telèfon amb sis xifres, crec que això es va produir l’any 1950; el podem comprovar també amb l’inici de les carreres de les actrius que surten, aquí no l’he posat però hi ha un de la Parice Wymore, que va començar a fer pel·lícules aquell any.

chcolates guillencine

He trobat altres col·leccions de cromos més infantils (fàbulas, Bella Lisela, zoología de peces) amb la direcció al coronel Sanjurjo, però cap amb el telèfon de cinc xifres, el que si és així, ens diria que als anys 40 no es van regalar cromos amb les xocolatines, o pot ser la fàbrica va plegar temporalment.

Per últim els de la lliga de fútbol de 1953-54. Els he posat de l’Espanyol ja que l’Ireneu sempre diu que sols poso jugadors del Barça,… encara que no he pogut resistir-me i també he ficat a Manchon,… és que era hospitalenc. Ah! aquests cromos són d’alumini, crec que són els únics que van sortir amb aquest material, i…

chcolates guillenfutbol

…i pot ser els últims, ja que el febrer de 1954 la fàbrica i el magatzem van patir un incendi considerable

chcolates guillennoticia


Revista E.C.O., núm. 3, desembre/1934

Aquest és el tercer número de la revista ECO que Manuel Fernández Casado comparteix amb nosaltres. Fa més de 80 anys la seva família el va treure al carrer amb l’objectiu de “batallar, recreando al lector, por los intereses de los habitantes de L’Hospitalet, dejando constancia de todo cuanto ocurriera y fuera beneficioso para la ciudad”

Com als números anteriors trobem un munt d’anuncis de comerços de Collblanc-La Torrassa, que ja m’han dit des d’aquest barri que estan portant molts records d’aquells anys, per exemple a la filla de Joan Alañà, la Núria, l’ha fet molta il·lusió trobar l’anunci de la tenda de comestibles del seu pare, això és fantàstic!

Bé, no sols tenim anuncis, també tenim la continuació de les seccions fixes, com recomanacions a les dones sobre roba d’abric a la secció Femenina; Receptes, com per exemple el bacallà a l’estil de Veracruz; també com interpretar els somnis, relats, poemes, reflexions, activitats infantils, acudits,…

Però anem a les pàgines que parlen de la nostra ciutat: A. Caixal es queixa del mal estat de la ciutat, de la manca d’espais pels infants, i la falta d’atenció capa  ells, i demana a la ciutat que treballi unida. Ens ofereixen les notícies de sis equips de futbol: El Coll-blanch, el C.D. Florida, el R.C. Germanor, el C.D. Tapiolas, també del A.D Tranvías, del Peña Verdi i del C.D. Uruguay, no m’ha donat temps d’investigar si eren tots de la nostra ciutat. També ens anuncien la pròxima celebració d’una carrera ciclista i la formació d’un nou equip de futbol.

A la portada tenim a l’Orquestina Alma Porteña, una de les millors del moment, segons diuen, i que a més ha adquirit nova instrumentació i ha modernitzat el seu repertori.

Ens diuen que el constructors del pessebre dels Obradors Lluch estan treballant de valent i comenten algunes obres exposades al Recó d’Art del citat obrador. Ens anuncien que les noies de la Juventud Católica Femenina, han pujat a l’avinguda del Tibidabo per tal de visitar l’Amparo de Santa Lucía; s’ha inaugurat el curs 1934-35 de l’escola d’infermeres al dispensari de la Creu Roja, a Collblanc; s’ha començat a tirar a terra una part de la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, ja que han de prolongar la Gran Via; els alumnes de les escoles nacionals, amb els professors Coma i Carrió van fer una excursió per diferents municipis propers, pujant fins a Sant Pere Màrtir; ens parlen de la inauguració del grup escolar Francesc Macià amb el llistat de les autoritats assistents.

També recullen queixes, com que el mal estat de les voreres dels carrers de la Torrassa estan causant accidents; també demanen una estructura que cobreixi de la pluja la parada d’autobús entre Torrent Gornal i la carretera de la Bordeta.

REFERÈNCIES


Revista E.C.O., núm. 2, novembre/1934

Fa uns dies Manuel Fernández Casado va compartir amb nosaltres la història de la Impremta Eco, que havia estat de la seva família en el passat, i també el primer número de la revista ECO, que aquella impremta va editar durant un curt període de temps, cinc números.

Aquest que tenim aquí és el segon (piqueu a sobre de la imatge per descarregar-lo) i ja comença amb una sorpresa, ens presenta a Angelita Ros, una artista de l’Hospitalet completament desconeguda per mi. No és difícil trobar referències del seu treball als diaris, aproximadament des de 1928 fins a 1936, on es refereixen a ella com “Gentil canzonetista frívola” , “estrella de la canción” als anuncis de les seves actuacions per exemple al Principal Palace, al Goya, al Coliseo Pompeya, Sala Caspir, teatre Catalan Romea, teatre Circo Barcelonés,… Normalment anava acompanyada d’altres artistes formant part d’espectacles de “varietés” i inclús circ. L’última notícia que he trobat d’ella és que formava part de la caravana artística que va sortir cap el front d’Aragó, el 3 de setembre de 1936; aquesta caravana va ser organitzada pel diari “Las Noticias” i va recórrer Barcelona abans de partir, inclús Companys va fer un discurs ,… bé, podeu trobar més informació a sota,…

A més de la gran quantitat d’anuncis d’establiments comercials de la ciutat, principalment de La Torrassa i Collblanc, també trobareu espais de bellesa femenina, receptes de cuina, interpretació dels somnis, poemes,… pot ser el més interessant són les petites notícies, també  del mon de l’esport i de l’art a la nostra ciutat. En aquells moments era notícia la inauguració del grup escolar Salvador Gil i Gil del carrer de Campoamor; el bon ritme de la construcció el pont d’en Jordà; la bona qualitat de les pel·lícules del cinema Alhambra;  la pròxima inauguració del camp de futbol de l’entitat “el Universo”; cometaris sobre el C.D Torrasense, el Florida, la Peña Oriente; també que Obradors Lluch te previst instal·lar per nadal un “Racó d’Art” per que els artistes hospitalencs exposin les seves obres, i menciona a Margaix (decorador), Revollo, Manau i Solà, aquest últim fotògraf,…

La carta del director també ens avisa de que una nova publicació està a punt de sortir  a l’Hospitalet,seria l’Espill, que després de 36 números tancaria a l’inici de la guerra civil.

REFERÈNCIES


La impremta ECO i la seva revista

Avui comparteixo una recerca interessantíssima que m’ha enviat Manuel Hernández Cansado sobre la impremta ECO, que es situava a la Torrassa i segons en Manuel va ser la primera de l’Hospitalet. També ens ha enviat escanejat el primer número de la revista ECO,…

Rebuscando en la historia de nuestra ciudad nos plantamos en el año 1937, concretamente en el mes de enero, fecha en la que D. Eugenio Cansado González, natural de La Bañeza (León), en fecha 3 de mayo de 1890 instala en la calle Romanins, número 88, bajos (calle que a través de los años se denominó: Doctor Martí Julià, General Sanjurjo y actualmente otra ves Doctor Martí Julià) la primera imprenta de nuestra ciudad.

En un principio la imprenta se instaló en sociedad con D. Alfredo Parés y con un capital líquido de 10.209,60 pesetas aportado mitad y mitad por cada uno de los socios. Tal sociedad duraría hasta el 30 de septiembre de 1933, fecha en la que D. Eugenio Cansado, al retirarse su socio continuó por si solo con la imprenta. En esta segunda etapa el capital invertido ascendió a 12.000,00 pesetas y contaba la industria con: Una Minerva tipo Kanle de 35 x 25 cm. Una boston tipo Kanle de 23 x 16 cm, accionada a brazo. Una perforadora, una máquina de coser y un motor eléctrico de 1 CV. Como dato curioso diremos que el alquiler del local en que estaba instalada ascendía a 65,00 pesetas, y el importe de la instalación eléctrica hecha por la industria de D. José Torrents ascendió a 667,45 pesetas.

Si bien en un principio la Minerva tipo Kanle estaba accionada a pedal con fecha 25 de junio de 1931 el entonces Alcalde de L’Hospitalet, D. José Muntané Almirall, a través del Edicto número 8458 publicado en el Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, número 158 de fecha viernes 3 de julio de 1931 concedió la autorización pertinente para instalar en la misma un motor de 1 CV.

Hasta octubre de 1934 la imprenta se dedicó única y exclusivamente a los típicos trabajos del ramo: tarjetas, facturas, recibos, sobres, bolsas, etiquetas, etc. A partir de esta fecha las inquietudes sociales de su fundador lo llevaron a poner en marcha un proyecto largamente soñado, posiblemente nacido de su trabajo como regente de talleres de “El Noticiero Universal” (periódico de la tarde de Barcelona) y el “gusanillo” literario que todos los impresores llevan en su espíritu, la edición de una revista dedicada a la ciudad de L’Hospitalet.

La revista de denominó ECO, dado que la razón social de la empresa era “Gráficas Eco”. Su redacción y administración estaba en la calle Martí Julià, 88 (La Torrassa), su aparición era mensual y su dedicación cultural artística y recreativa.

En la salutación de su primer número, el primero de octubre de 1934, se expresaba que el objeto de tal revista era el batallar, recreando al lector, por los intereses de los habitantes de L’Hospitalet, dejando constancia de todo cuanto ocurriera y fuera beneficioso para la ciudad.

Si piqueu podeu veure el contingut sencer d’aquest primer número!

Junto a su fundador colaboraron en la redacción de la Revista su hija Carmen Cansado, Serafín de Blas, A. Caixal, J. Moreno, Juan Flores, Antonio Bernal, Juan Aleñá y los dibujos del propio fundador, también gran aficionado tanto al dibujo como a la pintura, lo que le llevó a dedicar una página de la revista al concurso infantil de dibujo en el que hizo sus primeros “pinitos” Antonio Bernal, que más tarde se convertiría en un excelente profesional del dibujo.

Hay que destacar también la publicidad aportada por los comerciantes de aquella época,algunos de los cuales todavía existen: Relojería-joyería Lleonsí, Ferretería Tormo, Marchador hermanos (pintores), Camisería Alfredo Zahonero, Ciclos Gendre, Obradors Lluch, Juan Gassó (carnicerías) , Orquestina “Alma Porteña”, Muebles Lara, Almacenes La Farola, Rosendo Sans, Joan Aleñá (comestibles), Bar La Pansa, Pastelería La Lyonesa, Sastrería Clotet, Bar Ramón, etcétera.

La revista en así, aparte de la típica Salutación, trataba temas como: deporte, poesía, arte, cocina, infantil, “chismorreo”, femenina, concurso infantil de dibujo y literatura, correspondencia, letras, etc.

Desgraciadamente, pese a contar con apoyos por parte de determinados sectores de la ciudad no eran tiempos aquellos apropiados para una revista de este tipo y sólo llegaron a editarse 5 números, hasta febrero de 1935, sin embargo, fue el primero de los muchos intentos que se han hecho en la ciudad para editar una revista por y para L’Hospitalet. Después de esta aventura la imprenta prosiguió desarrollando sus típicos y característicos trabajos hasta finales de 1936 fecha en que la Guerra Civil Española impidió que continuara con su trabajo; sin embargo, terminada ésta prosiguió su labor. Otra vez, el espíritu literario de su fundador se manifestó ahora en forma de libro. Su puesto en “El Noticiero Universal” le permitió hacer acopio de información sobre la marcha de la Guerra Civil y con este material escribió “El Diario de la Guerra”, prorrogado por el Director de “El Noticiero Universal” D. Enrique de Angulo y con Epílogo de D. J. Palou Garí, también de “El Noticiero Universal”. Libro eminentemente periodístico en el que se da constancia de los hechos y fechas de la Guerra Civil, en realidad un libro de consulta.

En el año 1946 el fundador de la misma incorporó a la dirección de la misma a su hijo Guillermo Cansado Flores, quien se hizo cargo de la gerencia, dirección administrativa y comercial del negocio continuando su propietario en la dirección industrial o de taller. En esta fecha la producción máxima de la industria a plena marcha ascendía anualmente a 2.400.000 impresos. El consumo en materias primas era de diversas calidades de papel, tinta, y otros productos auxiliares. Daba ocupación a un técnico (el propio empresario), un oficial minervista, un  encuadernador y un administrativo (el hijo del propietario). La marcha de la industria era buena pese a la escasez de materia prima y elevado coste de la misma.

En octubre de 1939 se añadió a la imprenta una sección de venta al público de papelería, la cual se mantuvo hasta enero de 1956, dado que no se podía atender a la imprenta y a la papelería. Dicha sección fue llevada por su hija Carmen.

Tras la jubilación del fundador de la imprenta se hizo cargo de la misma su hijo Guillermo con la ayuda de su hermano político Manuel Hernández y del hijo de éste último. Posteriormente al fallecer Guillermo Cansado en 1962 la imprenta continuó hasta diciembre de 1969 en que el trabajo del hijo político y del nieto no les permitía dedicar a la empresa toda la atención necesaria su fundador decidió cerrarla.

Sin embargo, a pesar de estar retirado las inquietudes de su fundador lo llevaron a dedicar su tranquila vejez al dibujo y la pintura y hasta su fallecimiento en 1972 pudieron verse en gran número de escaparates de Barcelona y Hospitalet unos chistes dibujados y pintados por él, con la firma de ECO.


Xocolatada de Comunió al passadís del carrer d’Holanda 29-31, 60’s

Richard Zeta, un membre del grup de facebook, ha compartit aquesta fotografia tan maca. Es tracta d’una Xocolatada de Comunió, ja veieu quin munt de nens i nenes! ell és el quart per la dreta. Ens situa la imatge durant l’any 1962 o 1963, al passadís  del carrer d’Holanda 29-31, construït l’any 1909. En Richard també  ens diu que la paret del fons toca amb el passatge de Matas del carrer de Rosselló

He trobat aquesta imatge més o menys actual de l’entrada del passadís, i per si us interessa aquest tema, a les referències he deixat un treball sobre els passadissos de Collblanc-La Torrassa.


REFERÈNCIES

“Els Passadissos de Collblanc-La Torrasa 1900-29. L’essència d’un barri dormitori” de Juan Fernández de Retana Lobo (1992)


La Brigada de la Mort de Pascual Fresquet Llopis

Dijous passat al curset d’història de l’Hospitalet tocaven els anys 30, i qui millor per explicar aquells anys que en Joan Camós i Cabecerán, l’autor del llibre L’Hospitalet, la història de tots nosaltres 1930-1936, indispensable si voleu conèixer el que va passar a la nostra ciutat en aquells anys previs a la Guerra Civil.

Com m’he llegit el seu llibre un parell de vegades i l’he consultat moltes més, diguem que anava amb la lliçó apressa, encara que va comentar moltes coses de les que no en tenia ni idea. Una d’elles és la que es descriu en aquest llibre, publicat fa uns quatre anys i que espero llegir-me aquest estiu (o abans).

El llibre té el seu origen en els fets del dia 14 de setembre de 1936 a Falset, quan van afusellar 27 veïns en nom de la revolució. Van morir a mans d’una brigada de la mort composada per una quarantena d’homes de la FAI, que viatjava en un òmnibus negre amb calaveres pintades a la carrosseria.

Segons he llegit a comentaris sobre el llibre aquest grup va actuar entre finals de juliol i finals d’octubre d’aquell any assassinant a 247 persones de diversos municipis de la rereguarda, al Priorat i el Baix Aragó. Les seves accions van finalitzar quan la CNT va parar-lo per que estavea desacreditant el nom de l’organització.

D’aquella brigada es conserva la següent fotografia on es pot veure el seu líder, en Pascual Fresquet Llopis, l’home amb bigoti que subjecta amb les dues mans el cap d’una estàtua religiosa.

En fi, sols dir que Pascual Fresquet, va vindre quan era un nen a La Torrassa des d’Alcalà de Chivert, on va neixer el 1907. Tenia un caràcter agresiu, amant de la beguda i la boxa, amb un comportament vexatori cap a les dones, era temut per sindicalistes i anarquistes. Abans de la guerra ja havia estat detingut i torturat per la policia imputat per pistolerisme i atracaments,… En fi, no investigo més que al final quan em llegeixi el llibre no em dirà res de nou, però si vosaltres voleu continuar, internet està ple d’informació, i el llibre el trobareu a la biblioteca Tecla Sala,…

REFERÈNCIES