La Puda, ja tenim imatges!
Mireu,… la Marina de l’Hospitalet, sí…, el territori que va des de la línia del Carrilet fins al mar, és gairebé un desert documental,… i també pràcticament natural, ja ens queda molt poc per destruir. A mesura que la terra de cultiu anava desapareixent sota el formigó, pocs es van ocupar de recuperar aquelles antigues fotografies que guardaven els avis o bé que van fer els viatgers quan en algun moment ens van visitar.
Si aquest espai fos un puzle, tindríem moltes peces perdudes, masses, i és una llàstima, ja que tot això, ara tan abstracte, no deixa de ser un reconeixement a la nostra identitat, que un poble que tan ràpidament s’ha transformat en ciutat, amb tot el que això ha suposat, no deuria de perdre mai; l’hauria de conservar com un tresor… si aquest poble tingués una mica de autoestima. Tota aquesta “queixa” no és d’ara, no sóc el primer que la fa, ni seré l’últim; ha estat repetida a cada dècada, i lamentablement algú d’aquí uns anys, tornarà a escriure en algun lloc el mateix,… en aquest sentit, els de dalt sembla que sempre són els mateixos.
En fi,… fa uns dies van arribar al meu mur de facebook un parell d’aquestes peces de puzle introbables, imatges que buscava feia molt de temps. Són d’una casa que es trobava al costat de la desapareguda platja de l’Hospitalet, propera a la Farola. Aquesta casa es deia la Puda, i es veu que des de 1878, fins als anys 30 del segle passat, allà va existir una font d’aigües curatives molt visitada, on la gent dels voltants feia cua per banyar-se i guarir-se de diverses malalties.
En Pere Cases Sancho, qui ha compartit aquests fotografies amb nosaltres, va néixer allà l’any 1943 i ha conservat aquestes fotografies de data encara indeterminada.
Aquesta primera sembla de principis de segle, i encara que no es veu molt bé, ens mostra una cua de gent que hauria arribat a la casa per tal de provar les aigües curatives de la font. No es veuen cables, ni llums a les façanes, segurament encara no havia arribat la llum elèctrica; crec que aquesta fotografia es va fer quan aquesta casa era encara a territori hospitalenc.
La segona sembla dels mateixos anys, es veu una mica millor. Sembla que a la part de la dreta és on era la font, pot ser es situaria darrere d’aquesta petita torre. Sobten aquestes ¿puntes de biga? de la façana de la casa, i que són més nombroses que a la fotografia anterior. No entenc que són, o si podrien simbolitzar alguna cosa.
Bé, ara falta saber com era la font i ja sabeu,… no deixeu les fotos als calaixos, teniu un grup de facebook molt actiu per fer-lo. Moltes gràcies a Pere Cases Sancho, i si voleu saber més coses d’aquesta font podeu picar aquí!
Les modificacions del far als anys 50
Juan Miñarro m’ha enviat aquesta fotografia del monumental far de la Torre del riu Llobregat, alies la Farola, ja sabeu, el que abans de 1920 es situava a l’Hospitalet, i que encara als anys 70 molts hospitalencs anàvem a la seva platja com a mínim a prendre el sol, o veure el mar de prop, i encara que l’aigua ja estava contaminada, també a ficar-nos dins.
He intentat datar la foto amb l’ajuda de Jose Antonio Armero Mora, que sap molt de cotxes, com veieu (si piqueu a sobre) hi ha un Renault 4/4, un Renault Gordini (o Dauphine, o Ondini) i un SEAT 600, també hi ha una moto però no es veu molt bé. En fi, que amb els cotxes i els banyadors de les senyores em arribat a la conclusió que podria ser de mitjans dels 60.
Aquesta següent la va compartir fa uns tres anys la Núria Botías Medina al grup de facebook sobre el far. Veureu que hi ha algunes diferències: la base circular (l’habitatge del farer) tenia un pis menys, i la llanterna era diferent. És més antiga, probablement d’inicis dels 50, en aquells anys el mar el feia perillar, i en moments de tempesta havia hagut algun accident com el que veieu a la foto. He observat a una fotografia de 1952 que el mur ja estava trencat, la deixo a les referències,…
Com veieu a sota, a una foto actual, al penell del far posa 1955, però pel que he llegit l’òptica es va substituir l’any 1952 per una de la casa francesa Barbier Bernard & Turenne i es va instal·lar una nova llanterna aeromarítima de la casa la Maquinista Valenciana. Tot es va inaugurar el 5 de setembre de 1956, així que com no he trobat cap més informació no sé què pinta el 1955 del penell,…
La següent fotografia també és de la Núria, i ens mostra la bastida que van instal·lar per tal de canviar la llanterna; com veieu la base circular del far ja s’havia ampliat un pis. No he trobat cap fotografia del far amb la llanterna antiga i la base ampliada, així que segurament les dues obres es van fer amb poc temps de separació.
REFERÈNCIES
Inauguració del pas inferior de la carretera de Santa Eulàlia, 1961
He trobat a l’arxiu del NO-DO una petita gravació de 25 segons del moment de la inauguració del pas inferior del carrer de Santa Eulàlia. M’he portat cap aquí tan sols 5 fotogrames; com que hi ha més imatges, us recomano que visiteu l’enllaç que deixaré a les referències.
A aquesta primera imatge podeu veure una multitud al carrer de Santa Eulàlia, a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana. Els edificis del fons són els del barri de la Torrassa, i l’edifici industrial més proper, darrera de la tanca, és una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal).
Tot això que veieu al cel son coloms, per les caixes que es veuen, centenars!. La xemeneia és la de la mateixa bòbila que comentava.
A la següent es veuen les caixes dels coloms i darrere la desapareguda masia de ca n’Alós, una de les masies més antigues de l’Hospitalet i que segons diuen va ser enderrocada pels amos de la Vanguard; una vegada l’edifici d’aquesta empresa ja s’havia construït. Si us fixeu una mica, darrere, al costat de la masia, també veureu l’edifici del molí i la xemeneia de la Tecla Sala.
El descobriment de la placa commemorativa, ja desapareguda, que actualment es pot trobar, molt deteriorada i sense els escuts, a la paret del pas inferior, costat muntanya. L’home que hi ha a a la dreta de tot és Ramon Solanich i Riera, l’alcalde en aquells anys.
I per finalitzar les autoritats i mitja ciutat fent una passejada pel pas.
Us poso l’article corresponent de La Vanguardia, on podreu trobar més informació
També podeu trobar molta informació i fotografies tant de com era abans, com de la construcció, o de la mateixa inauguració al lloc web de l’Arxiu de Santa Eulàlia de Provençana. Us deixo els enllaços aquí sota,…
REFERÈNCIES
- NO-DO núm. 944B – 06.02.1961 (00:38-01:03)
- La Vanguardia, 31.01.1961
- Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana, sobre el pas inferior de la carretera de Santa Eulàlia (1), (2) , (3) i (4)
Un parell de fotografies de la riera de la Creu, 1928-31
Aquesta fotografia surt a la memòria del exercici de l’any 1928 de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Són les obres del col·lector de la Riera de la Creu, que en aquesta secció de 600 metres tenia 1,75 m d’alçada i 3,5 d’ample. Una obra que segons diu a la memòria era molt necessària“no sólo por los inconvenientes que llevaba, como son: el que una riera atravesara el casco de la población, con el peligro constante de su desbordamiento y consiguiente peligro de inundación de las casas bajas de las calles de Laureano Miró, Perutxo, Xipreret y San Roque, sinó que también para poder hacer despaarecer la pendiente desproporcionada de la carretera en el borde con la misma riera que tan grandes dificultades y aún perjuicios ocasionaba al tránsito rodado, en particular al de tracción de sangre”
Al fons de la imatges veu una casa de pagès, que seria cal Peret Massagué (aquest motiu l’he tret d’una guia de 1963, suposo que en tindrà d’altres). Crec que el que tenim a l’esquerra és el pati de ca l’Esquena Cremat i el proper edifici a la dreta és ca l’Arús. Ara sabeu per què els patis d’aquests dos edificis es troben per sota del nivell del carrer.
He situat la imatge anterior a la següents fotografies aèries de 1947 i 1950 amb el número 1; són uns vint anys més modernes però els edificis eren els mateixos, crec que no m’he equivocat.
HE asenyalat amb el número 2 la posició de la següent fotografia del 1931, feta passades les vies del Carrilet i mirant cap a muntanya. No és molt bona, però també podem veure ca n’Arús a l’esquerra i ca l’Esquena Cremat a ma dreta. A la part dreta de l’edifici de ca n’Arús es pot observar que encara no havien fet les finestres que podem trobar actualment, suposo que les farien anys després, ja que a la fotografia aèria de 1950 es veuen perfectament.
Com veieu el Carrilet passava mitjançant un petit pont elevat per evitar que s’inundés. El col·lector finalitzava una mica més amunt i desaiguava just aquí.
REFERÈNCIES
L’última fotografia en blanc i negre és de la revista Nuevo Mundo (Madrid). 16/1/1931, página 27. (és un article sobre l’assesinat de l’estanquera Montserrat Vergés, va causar molta consternació)
Pintant la serp del parc de la Serp
Com diu Sergio Bejar: “lagrimilla…”. Aquesta serp és un dels meus records infantils més feliços, encara sóc capaç de rememorar-me dins d’ella, així que quan l’altre dia vaig passar pel grup de facebook dels exalumnes de l’antiga escola Sant Josep El Pi, i vaig trobar aquesta foto de la Raquel Fernández Cardona, no vaig tenir més remei que demanar-li permís per publicar-la. Gràcies!
A la foto veiem els nois i noies de Sant Josep El Pi pintant la serp, no sé la data, però la Raquel m’ha dit que m’ho dirà aviat, ja que la foto es d’una de les revistes del cole.
No conec la historia d’aquesta Serp, suposo que es va construir als anys 70, pot ser pels veïns, i després va donar el nom al parc on era. He llegit que van fer varies rèpliques, i la van canviar de lloc dins del mateix parc, no sé quina d’aquelles rèpliques va ser aquesta.
L’altre dia Manuel Domínguez parlava al Museu sobre el patrimoni perdut de la ciutat, ens explicava que no sols ens hem de referir als edificis desapareguts quan parlem d’aquest patrimoni, també tenim les escultures dels carrers, que cal protegir; les festes que ja no es fan, les costums oblidades, els plats que cuinaven les avies de l’Hospitalet… bé, m’estic posant ultranostàlgic,… en fi, són referències a les que potser no van donar importància en el passat i les vam deixar perdre, i que després d’un temps ens hem donat compte que han deixat empremta en nosaltres,…
REFERÈNCIES
Els caiacs de la Unió Excursionista de Catalunya – Hospitalet Centre, 1954
L’altre dia vaig coincidir amb Antoni Mesa i Montserrat Rey, antics membres de la delegació de la Unió Excursionista de Catalunya al barri del Centre, i em van comentar que els havia agradat molt el bloc i que tenien algunes imatges per enviar-me,… i aquí tenim dues,… de quan els membres de la UEC van fer la botadura d’uns caiacs de construcció pròpia.
Aquesta primera és del 9 d’octubre de 1954, quan Mossèn Homar beneeix els caiacs a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.
I aquesta segona és del dia després, de l’avarada de la flotilla de caiacs a la llera del riu Llobregat. A càrrec dels cincs caiacs tenim a Josep Gil, Francesc Xavier Duch, Jaume Alicart, Esteve Granell i Francesc Sànchez.
En aquells anys al Prat de Llobregat existia el club de remo Ruber, obra del mecenes Lluís Omedes, amb gran activitat al riu Llobregat i que va portar una de les seves embarcacions entre entre els primers llocs de Hèlsinki 1952. Pot ser aquell club va tenir alguna cosa a veure en l’idea de la fabricar aquests caiacs, ja que tots dos grups es trobaven a les ribes del mateix riu.
Del llibre de la Mireia Mascarell he tret la següent informació: La delegació del barri del Centre de la UEC es va crear l’any 1952, va ser la segona de la nostra ciutat, després de la de Collblanc, l’any 1949. Es va crear per un grup d’amants de l’excursionisme, encapçalats per històrics membres del Grup Saltadiç (creat l’any 1918 i desaparegut durant la Guerra Civil). Les persones que formaven part de les primeres juntes no podien tenir antecedents d’activitats polítiques o socials, no podien ser considerades contràries al règim. Per aquest motiu molt dels impulsors de la reaparició de l’excursionisme a la postguerra van haver de treballar a l’ombra.
REFERÈNCIES
L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965, escrit per la Mireia Mascarell, i editat per l’editorial Efadós l’any 2003
Els barracots dels blocs d’Onésimo Redondo, anys 70
Aquesta fotografia forma part d’un llibre que va escriure l’Àngels Martín l’any 1995 sobre el barri de la Florida, enfocant principalment els blocs d’Onèsimo Redondo (o de la Florida). Ens mostra els antics barracots, que des de 1956 van funcionar com església i a partir de finals de 1957 també com a escola provisional amb tres aules. Provisional, ja que des de finals de 1955, quan arriben els primers veïns al barri, estava previst edificar una escola amb 12 classes, vuit per nens, i altres tantes per nenes, però es veu que no va poder ser fins el 10 de juliol de 1964, en que s’inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui Pau Vila).
No sé quan van deixar de funcionar com a església, en teoria fins el juny de 1960, quan s’inaugura l’església parroquial Nostra Senyora de la Llum, però no ho sé segur.
Aquests edificis també van servir als veïns per fer les seves reunions i assemblees, fins l’any 1979, en que es van enderrocar, encara que prèviament havien funcionat com a col·legi electroral.
A sota us deixo una fotografia amb la situació del barracot l’any 1958.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- La Florida. La història contada por su gente
- La Vanguardia, 01.12.1978 (Col·legis electorals)
Revista E.C.O., núm. 3, desembre/1934
Aquest és el tercer número de la revista ECO que Manuel Fernández Casado comparteix amb nosaltres. Fa més de 80 anys la seva família el va treure al carrer amb l’objectiu de “batallar, recreando al lector, por los intereses de los habitantes de L’Hospitalet, dejando constancia de todo cuanto ocurriera y fuera beneficioso para la ciudad”
Com als números anteriors trobem un munt d’anuncis de comerços de Collblanc-La Torrassa, que ja m’han dit des d’aquest barri que estan portant molts records d’aquells anys, per exemple a la filla de Joan Alañà, la Núria, l’ha fet molta il·lusió trobar l’anunci de la tenda de comestibles del seu pare, això és fantàstic!
Bé, no sols tenim anuncis, també tenim la continuació de les seccions fixes, com recomanacions a les dones sobre roba d’abric a la secció Femenina; Receptes, com per exemple el bacallà a l’estil de Veracruz; també com interpretar els somnis, relats, poemes, reflexions, activitats infantils, acudits,…
Però anem a les pàgines que parlen de la nostra ciutat: A. Caixal es queixa del mal estat de la ciutat, de la manca d’espais pels infants, i la falta d’atenció capa ells, i demana a la ciutat que treballi unida. Ens ofereixen les notícies de sis equips de futbol: El Coll-blanch, el C.D. Florida, el R.C. Germanor, el C.D. Tapiolas, també del A.D Tranvías, del Peña Verdi i del C.D. Uruguay, no m’ha donat temps d’investigar si eren tots de la nostra ciutat. També ens anuncien la pròxima celebració d’una carrera ciclista i la formació d’un nou equip de futbol.
A la portada tenim a l’Orquestina Alma Porteña, una de les millors del moment, segons diuen, i que a més ha adquirit nova instrumentació i ha modernitzat el seu repertori.
Ens diuen que el constructors del pessebre dels Obradors Lluch estan treballant de valent i comenten algunes obres exposades al Recó d’Art del citat obrador. Ens anuncien que les noies de la Juventud Católica Femenina, han pujat a l’avinguda del Tibidabo per tal de visitar l’Amparo de Santa Lucía; s’ha inaugurat el curs 1934-35 de l’escola d’infermeres al dispensari de la Creu Roja, a Collblanc; s’ha començat a tirar a terra una part de la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, ja que han de prolongar la Gran Via; els alumnes de les escoles nacionals, amb els professors Coma i Carrió van fer una excursió per diferents municipis propers, pujant fins a Sant Pere Màrtir; ens parlen de la inauguració del grup escolar Francesc Macià amb el llistat de les autoritats assistents.
També recullen queixes, com que el mal estat de les voreres dels carrers de la Torrassa estan causant accidents; també demanen una estructura que cobreixi de la pluja la parada d’autobús entre Torrent Gornal i la carretera de la Bordeta.
REFERÈNCIES
Barraquisme a la llera del Llobregat, anys 50-60
Les notícies de barraquisme al tram hospitalenc del Llobregat ens venen d’un grup de facebook sobre fotografies antigues del Prat; en Manel Mayench, que ens ha cedit aquest fotografía, també ens explica que al lloc que he marcat amb un rectangle verd, als anys 48-50 es van instal·lar dues o tres families vingudes del sud d’Espanya, les que no van poder entrar a la masia de Can Peixo, al Prat. També ens diu que l’any 1962, quan la gran riada, ja no hi vivia ningú.
José Miñarro Rubio ens dona una versió una mica diferent: “eran casas excavadas en la ladera de la izquierda de fuerte arcilla y a dos metros de la parte superior del margen izquierdo, vivian siete u ocho familias. Estas casitas estaban entre el puente dels carros y el puente del ferrocarril. Los hombres se dedicaban a garvillar la grava para obtener arena muy apreciada en la construcción. Con la riada del 62, se inundaron y nunca mas volvieron a habitarlas“
Aquests habitatges van ser excavats a les argiles del marge del riu, però no com a coves; suposo que aquestes argiles no donaven per formar un sostre estable, per tant la teulada es feia amb fustes, canyes, cartró pedra,…
L’esplanada sense vegetació que es veu davant de les barraques, al costat del riu, servia per que els carros carreguessin àrids del riu, després pujaven el marge del riu per un caminet que portava fins el camí antic del Prat; just on anava a parar el pont de Ferran Puig, o dels carros, del que veieu aquí tan sols les columnes.
Del mateix grup de facebook tenim aquesta fotografia de 1961 d’un altre habitatge proper que va compartir en Pedro Garcia Vela, i va comentar Juan Miñarro Rubio. Juan ens diu que quan van construir la Gran Via, a la zona pratenca propera al riu, van deixar uns forats a banda i banda, per tal de permetre el pas de l’aigua en cas de riada, i així evitar que la carretera pogués trencar-se al fer de presa. Com això passava cada deu o vint anys, un grup de families amb pocs recursos es va instal·lar durant vuit anys. La riada de 1962 els va agafar desprevinguts i van tenir que sortir amb el duien posat, mai més es va permetre utilitzar-los.
A continuació he marcat a una fotografia aèria de 1958 les dues zones, i també el punt des d’on més o menys es va fer la fantàstica fotografia del pont de Ferran Puig.
REFERÈNCIES
La Teulada Verda
Llàstima que no tinguem fotografies en color d’aquesta masia, per tal de ratificar que realment la seva teulada era verda, com la de la casa de Pippi Långstrump!!
No hi ha pràcticament informació sobre aquesta casa, i la que tinc acompanya a la fotografia inferior, incorporada al “Museo Virtual de Viejas Fotos” del diari 20 minutos per Jaume Almirall, i ens explica que l’any 1958, quan va fer la foto, allà vivia la familia Subirachs-Almirall.
A l’imatge inferior he marcat on es situaria la Teulada Verda, i algunes més properes, veieu que el terra on es va construir cal Tano, ara és aigua! També he situat les mateixes masies a una fotografia aèria de 1947. La nostra masia es situava propera a la carretera que anava a la Farola, que trobareu a la cantonada inferior dreta.
La següent fotografia ens mostra la Teulada Verda envoltada de camps en data indeterminada
A continuació veiem el carro de la casa partint cap al Born i un dels conductors fent el pi a sobre. És interessant la pintada de la façana, “Propiedad del Consorcio del Puerto Franco”, que no surt a les altres dues fotografies. No sé quan el Consorci es va dedicar a pintar les cases amb el cartellet, segur que després de 1920, quan van expropiar tot això a l’Hospitalet, el que veiem és que el 1958, els habitants ja havien repintat més o menys la façana.
REFERÈNCIES
- Museo Virtual de Viejas Fotos del diari 20 minutos
- Les dues últimes fotos del llibre Imatges retrospectives de la Marina (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
Can Colom, 1913
He trobat aquesta fantàstica fotografia de can Colom, realitzada per Josep Salvany i Blanch l’any 1913. Es troba al seu fons fotogràfic, a la Biblioteca de Catalunya, sota el nom de “Torre a la Bordeta”
També deixo una fotografia on veureu com ha quedat després de la rehabilitació de Meritxell Inaraja,…
REFERÈNCIES
Uns carabiners persegueixen a un carreter fins a la Remunta, 1896
Aquí teniu l’història d’un malentès que va alarmar als veïns d’un poble que es deia l’Hospitalet de Llobregat i que no arribava als 5000 habitants. 
No és una gran història, però el seu estudi m’ha ensenyat un parell de coses que volia compartir amb vosaltres. Primer el que és un guarnicionero, que en català es diu baster, es a dir, aquells que confeccionen, adoben i venen els guarniments de les bèsties de càrrega, una feina que festes populars com els Tres Tombs encara van mantenint. Us deixo les eines de l’ofici
Una altra cosa que no coneixia era la chaquetilla de rayadillo dels carabiners. El rayadillo o mil ratlles era un teixit fresc i còmode que teia ratlles verticals obscures, molt properes entre si, sobre un fons clar, i que es va utilitzar als uniformes militars de les colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines,…) des de 1886 fins al 1899, any en que es van retirar d’elles. Era tan còmode que posteriorment durant l’estiu també es va adoptar a Espanya per l’exercit metropolità i també al Marroc, fins l’any 1914, que es va passar al caqui.
Aquests carabiners segurament serien del port, ja que va ser un mes i mig abans quan van adoptar la guerrera de rayadillo, i pot ser el carreter encara no s’havia assabentat.
Ja que no he trobat cap fotografia de carabiners del port vestits de rayadillo, us poso aquests tres soldats que van participar a la primera guerra del Rif (1893-1894).
i també la d’un carabiner del Prat a la desembocadura del Llobregat, també vestit amb el rayadillo, a una imatge de principis del segle XX.
REFERÈNCIES
Llops i llobes de mar de la platja de l’Hospitalet, anys 20
Avui buscant informació sobre la Marina de l’Hospitalet m’he trobat amb el catàleg de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on hi ha un munt d’imatges de l’Hospitalet realitzades pel filòsof, advocat i etnòleg Tomàs Carreras i Artau (1879-1954), entre 1919 i 1923. Aquí teniu tres fotografies dels llops i llobes de mar de la platja de l’Hospitalet,…
REFERÈNCIES
Els camps de la Marina des de l’hipòdrom de Can Tunis, 1916
L’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya fa temps que està compartint el seu fons al lloc web de la Memòria Digital de Catalunya. La següent fotografia és del 1916, i ens mostra el hipòdrom de Can Tunis, a Barcelona, que es feia servir també com aeròdrom, de fet, l’any 1910, es va realitzar allà el que es considera el primer vol a motor d’Espanya.
El fotògraf, Josep Maria Co de Triola, ens mostra una avioneta Caudron G3 aterrant, davant l’expectació de tot el public.
Aquesta imatge és de les poques que està orientada cap a l’Hospitalet, el que ens permet veure els extensos camps de la Marina, i també la Farola, situada a l’esquerra. Us deixo un mapa a sota del 1926 on marco la visual des de l’hipòdrom cap a la Farola, aquest mapa marca fins les alineacions dels arbres, així que la que veiem a la fotografia podria ser la del camí del Canyet, per on també baixava la pluvial Gran, o del Pont del Pi, o d’en Pebrot.
Davant de la farola es veu la figura d’una construcció, que per la posició podria ser cal Cigalet Nou, també sembla que es veu una altra construcció darrere del pal de l’electricitat situat més a la dreta, però aquesta ja no m’atreveixo a dir quina masia podria ser.
REFERÈNCIES
- Avioneta Caudron G3
- L’hipòdrom de Can Tunis al lloc web Barcelofilia, ‘inventari de la Barcelona desapareguda
- L’hipòdrom de Casa Antúnez (Can Tunis) a aquest mateix lloc web
- Imatges del aeròdrom/hipòdrom de Can Tunis al lloc web de la Memòria Digital de Catalunya
- Mapa de l’Hospitalet de Francesc Marcé i Sanabra
Platja de l’Hospitalet de Llobregat, 1892
Fa uns dies vaig publicar una carta de navegació de l’any 1880 que ens permetia veure la platja de l’Hospitalet, avui he trobat aquesta de l’any 1892 que conté més informació. Us recordo que la platja de l’Hospitalet anava des de la fàbrica de productes químics (de Boada i Bohigas) fins al riu Llobregat, a aquest mapa formaria part de la platja del Llobregat.
Alguns edificis ja són coneguts: el far, la Puda, la citada fàbrica, i les barraques de pescadors que havia al costat. Les que són noves són les que hi ha a tocar del riu: Las “chozas del mariculado”, casa barca i casa del Andorra, totes elles sembla que disposen d’un embarcador al riu.
La Casa del Andorra sembla situada on l’any 1914 trobem can Pelicán i on l’any 1926 trobem cal Patirem, és possible que sigui la mateixa edificació que ha anat canviant de nom.
REFERÈNCIES
Paisatge des d’Amadeu Torner, 1962
Aquesta fotografia ens acaba d’arribar a la pàgina de facebook, és de la Rosam Boira i la va fer des del balcó de casa seva, segurament des del carrer d’Amadeo Torner mireu quin paisatge tan obert! es veu fins la Tecla Sala, clar encara no s’havien construït els edificis de Jansana.
A sota deixo la visual, on he marcat alguns edificis, d’esquerra a dreta, la Tecla Sala, la xemeneia de la Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal), l’esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, un edifici amb un cobert (una vaqueria?), l’edifici on es troba actualment l’associació d’amics del ferrocarril,… no sé què era abans, i clar, les vies del carrilet amb una retroexcavadora movent carbó,… i un autobús, allà a la dreta de l’esglèsia,…
No m’he pogut resistir en tornar aquesta fotografia, un any posterior, on es veu quasi la mateixa zona però des d’una visual perpendicular a l’anterior.
El pont de la Gran Via a l’alçada del carrer sense nom
A veure si recordeu aquest pas de vianants de la Gran Via, a l’alçada d’entre el carrer pendent d’anomenar (segons el lloc web de l’ajuntament) i el carrer de l’Alhambra. La veritat és que no tinc molta informació sobre el pont, sols que Bartolomé Fite, la persona que me la va enviar, em va dir que la fotografia es va fer l’any 1980, però no sé quan de temps existia abans, ni quant després.
De tot el que veieu sols queda l’edifici on posa “HOTEL·OFICINAS·COMERCIAL – TEL 2586100 (l’antic telèfon d’IBUSA)”, la Gran Via va ser soterrada i la caserna de Lepanto va ser enderrocada per construir la Ciutat de la Justícia.
Deixo a sota la localització del carrer pendent d’anomenar. Gràcies per l’apreciació Juan Manuel!
Deixo també una fotografia aèria de l’any 1986-87 on es veu la situació exacta del pont.
Ajuda!, una troballa sorprenent!
Ahir vaig trobar a una botiga d’objectes de segona ma de la ciutat aquesta fotografia emmarcada de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida feta als anys 20, ja sabeu, el temple que van destruir a la Guerra Civil, que es situava a on és ara la nova, a prop de l’Ajuntament.
Mai havia vist aquesta fotografia fins ara als llibres que he consultat, i gràcies a ella he descobert que al campanar hi havia un rellotge solar, no en tenia constància, ja que l’angle i la resolució de la resta d’imatges que he vist no permetia veure bé aquesta zona.
No és un original, és una ampliació d’alguna fotografia antiga a la que han afegit un apunt a la part inferior. Pot ser formava part d’una exposició juntament amb altres fotos que ves a saber tu on paren, o algú se la va fer expressament per decorar el seu despatx,…
En fi, com no era molt cara, la vaig comprar, i només arribar a casa vaig desmuntar el quadre, per tal d’intentar trobar més dades sobre la foto. Només treure la tapa de cartró de darrera de la fotografia em trobo aquest dibuix d’una nena d’un o dos anys:
Sols veure la nena vaig tenir la seguretat de que algú havia comés una errada, algú s’havia oblidat del dibuix. Pot ser el va ficar darrere la foto poc després de que el tal Roca el dibuixés l’any 2006, i no se’n va recordar fa uns dies, quan ell o ella sols creia que venia la fotografia de l’església.
He trucat a la botiga per comentar el tema amb el responsable, i he deixat el meu telèfon per si contacten de nou amb l’antic propietari i aquest vol recuperar el dibuix de la nena,… però no hi confio massa,…. així que a veure si em podeu ajudar a trobar la nena per tal de retorna-li el seu retrat. Ja sé que som molts habitants a aquesta ciutat, però si mostreu la foto als vostres companys segur que la trobem!
Gràcies per compartir!
REFERÈNCIES
La casa desconeguda de davant de la Tecla Sala
A veure si entre tots i totes podem dir alguna cosa a l’Olga Gómez Miralles sobre la casa desapareguda que he marcat a aquestes fotos, a tocar del torrent Gornal, ara Rosalia de Castro.
Fa uns mesos en Jaume Ventura i Costas em va enviar la fotografia següent, indicant-me que la casa assenyalada va ser enderrocada fa un temps i que probablement l’ús que va tenir va ser el d’habitatge pels obrers de la fàbrica.
Però l’Olga ens comenta que a aquella casa va néixer i viure la seva sogra, era la casa familiar; no tenia res a veure amb la fàbrica Tecla Sala, i també ens demana si podem aportar qualsevol altre dada.
He buscat als mapes que tinc penjats del bloc i no he trobat cap referència al nom de l’edifici, el que sí que he pogut observar és que ja existia als mapes mapa de l’any 1923 i 1927 , i que a fotografies aèries del 1947 s’observa un accés independent del de la fàbrica, i no s es veu cap comunicació amb ella, així que pot ser sí que eren independents.
La fotografia següent la he tret de la pàgina del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i casualment és del mateix vol que l’anterior, de l’any 1986-1987.
També es pot observar la façana lateral de la casa a la següent fotografia de 1963,…
i per la meva part ja no puc aportar res més,…
REFERÈNCIES
Cal Ramon Saio (o cal Salvador Salvadó)
Avui comparteixo unes fotos d’una de les 70 masies que poblaven la Marina perduda, més de 900 hectàrees plenes de cultius fins el mar, que ens van ser expropiades per posteriorment oferir-les a la ciutat de Barcelona. Actualment sols queda una d’elles, Ca la Pepa rehabilitada com a oficines, i que es troba molt a prop de on era cal Ramon Saio.
La Matilde Marcé diu el següent sobre aquesta masia: En Salvador Salvadó i Domènech era fill de Nulles (comarca de l’Alt Camp). Va venir a Barcelona l’any 1916 per fer els tres mesos de la temporada d’estiu, però li va agradar la terra de regadiu i s’hi va quedar. Va ser mosso i carreter de can Pelat durant cinc anys, fins que es va casar amb Inés Casas i Llarissó. Aleshores van anar a viure a la casa de pagès número 71 del barri de la Marina. Era l’any 1921. Aquesta casa era coneguda abans com cal Ramon Saio, un pagès que se n’anà a viure al Prat, i molt de temps enrere era a cal Samalitroc. d’aquest últim motiu, no n’he pogut saber res, tret que es força antic, ja que consta en una llista feta per l’Ajuntament el 1863.
En Salvador Salvadó va ser un pagès “modern”: el 1936 va idear i estrenar la primera màquina de sembrar mongetes construïda pel ferrer Vidal, el Cama-sec. El 1950 feia servir el primer multicultor que hi va haver al Baix Llobregat als sus camps. El 1952 va estrenar la primera màquina de sembrar llavors d’enciam i escarola a solcs.
Als mapes veureu que forma part d’un conjunt de cases que es trobaven a l’encreuament entre el camí de Pau Redó (un topònim que encara existeix!!, és el nom de la carretera que va de l’Hotel Hesperia Tower fins el tanatori passant per sobre de la Gran Via), i la carretera del Campàs o antiga de València.
La següent fotografia la va realitzar Salva Grau Tena, crec que l’any 1968, al fons a la dreta es veu part de la masia cal Pepet Islenyo (també dita ca la Conxita o cal Manel Nolla)
Si ens donés per buscar on són les restes de la masia hauriem d’excavar on ara és l’aparcament del Makro. Us deixo la situació a una fotografia del google earth,…
La fotografia següent és de la construcció de Mercabarna, l’any 1969; he assenyalat la situació de la masia, o del que quedava d’ella,…
Aquesta següent la he tret del llibre de Julio Baños Soria. Existeix una altra fotografia de finals del 60 on es veu millor la casa, és als llibres que referencio de la Matilde Marcé i de la Mireia Mascarell. Al de la Mireia també trobareu dues fotografies més, una d’en Salvador Salvadó i una altra de una de les seves màquines treballant.
REFERÈNCIES
- Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- “Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
- “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
- “L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965″ (2003) de Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efadós SL
Cal Pepet Islenyo (o ca la Conxita, o cal Manel Nolla)
Avui comparteixo unes fotos d’una de les 70 masies que poblaven la Marina perduda, més de 900 hectàrees plenes de cultius fins el mar, que ens van ser expropiades per posteriorment oferir-les a la ciutat de Barcelona. Actualment sols queda una d’elles, Ca la Pepa rehabilitada com a oficines, i que es troba molt a prop de on era cal Pepet Islenyo.
La Matilde Marcé diu el següent sobre aquesta masia: La Conxita es va quedar viuda molt jove i cal Pepet Islenyo va passar a dir-se ca la Conxita. Més tard també se’n digué cal Manel Nolla, el fill de la Conxita. En alguns plànols també he trobat el nom de casa Isleño, can Papel Sayo, cal Peret Isleny,… complicat,…
Al mapa veureu que forma part d’un conjunt de cases que es trobaven a l’encreuament entre el camí de Pau Redó (un topònim que encara existeix!!, és el nom de la carretera que va de l’Hotel Hesperia Tower fins el tanatori passant per sobre de la Gran Via), i la carretera del Campàs o antiga de València.
La següent fotografia la va realitzar Salva Grau Tena, ja veieu, quan començaven a fer Mercabarna, l’any 1968.
Però no era ben bé a Mercabarna, era on ara és l’aparcament del Makro. Us deixo la situació a una fotografia del google earth,…
La fotografia següent és de la construcció de Mercabarna, l’any 1969; he assenyalat la situació de la masia, o del que quedava d’ella,…
Aquesta següent la he tret del llibre de Julio Baños Soria, i suposo que es anterior. Existeix una altra fotografia de finals del 50 on es veu millor la casa, és als llibres que referencio de la Matilde Marcé i la Mireia Mascarell, el que passa és que no m’ha donat temps a demanar-lis permís per posar-la,… de totes maneres era cedida per Joan Salvadó i Casas, així que segurament no podran donar-me permís,… aix!!! els drets d’autor!
També he trobat al llibre de la Mireia Mascarell que era una de les masies on s’instal·lava un envelat per la festa Major de la Marina, que es celebrava el 8 de setembre (més o menys com la de Bellvitge). Aquest envelat i d’altres, i sobre tot les celebracions a l’ermita atreien a molts veïns del poble, que baixaven a peu, en tartana, o amb un servei especial dels autobusos Oliveras.
REFERÈNCIES
- Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- “Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
- “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
- “L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” (2003) de Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efadós SL
Festa de l’arbre, 50-60
L’altre dia en Manuel Izquierdo em va passar aquesta fotografia realitzada a finals del 50, o pot ser principis dels 60, on podem veure un munt de nens participant a la plantació d’arbres a la riba pratenca del Llobregat, sota el pont de l’autovia de Castelldefels, encara sense ampliar. Es tracta de la celebració de la Festa de l’Arbre a on participaven nens i nenes tant de l’Hospitalet, com del Prat de Llobregat.
Aquesta fotografia em dona peu per avisar a tots aquells creatius que ronden per la ciutat de que Foment de les Arts i del Disseny (FAD) convoca un concurs d’idees per aquest espai,… està obert a tothom, a començat avui i acaba el dia trenta, i té premi,…
Aquí més informació
Quan l’Hospitalet tenia platja
Us deixo l’article de la Rosa Maria Bravo sobre la platja, aquella que fa ja quasi un segle va formar part del municipi de l’Hospitalet de Llobregat; es va publicar diumenge passat a la revista Presència, i crec que ha quedat molt bé, m’ha agradat molt l’introducció històrica i també la informació subministrada per la Mercedes Medina sobre la vida al far. Segur que us resultarà interessant,…
L'Hospitalet de Llobregat 