Fent geologia sota la Ronda de Dalt
L’altre dia vaig trobar a la biblioteca un llibre sobre el medi físic del nostre municipi i m’ha semblat tant interessant que traslladaré part d’un capítol. Avui toca una mica de Geologia (perduda)!
Parla sobre un jaciment del Pliocé que existia al torrent de Can Nyat (o Nyac, encara no sé com es diu) i que va “quedar ocult” quan van fer la ronda de Dalt; al croquis inferior la veureu al costat del número 1. No feu cas a la reconstrucció actual que he pegat al costat, la he fet a “boleo” amb una intenció sols indicativa.
A la imatge inferior veiem el talús del torrent de Can Nyac a l’alçada del pati de la Bòbila ja desapareguda; segons diu el text (1986) era l’única que encara funcionava a l’Hospitalet i es situava just al límit amb Esplugues; per situar-nos més, la ronda ara passa just per aquí i l’aqüeducte quedaria a ma esquerra.
A la paret em sembla veure un parell de forats que podrien ser les entrades d’aquells refugis antiaeris que posteriorment es van fer servir com habitatges després de la guerra, i del que queda un sense cap tipus de protecció més avall del torrent.
La imatge següent, es correspon amb el rectangle més gran de la fotografia anterior, i en ella podem observar la geologia del Samontà del nostre municipi: A (sorres grogues del Pliocè), B (graves fluvials), C (Argiles vermelles amb localment capes de graves) i D (Llims groguencs amb molt nòduls calcaris).
A les sorres del Pliocè es podien observar petits mol·luscs, foraminífers, restes d’eriçons,…. el que indicava que es van generar en un ambient de platja, de quan el mar cobria el Barcelonès i la vall baixa del Llobregat, i estava directament en contacte amb la serra de Collserola. Els materials C i D es corresponen amb el Quaternari, del que també escriuré,…
La següent imatge es correspon amb el rectangle més petit i les lletres es corresponen amb les mateixos materials, la A amb les sorres de platja, i la B amb graves de riu (ben rodades i englobades amb una matriu sorrenca). Com es veu, el contacte entre els dos materials és molt clar i ens defineix que en aquell moment geològic la platja va ser coberta pels materials del riu.
Com deia a l’anterior article sobre el Pliocé de l’Hospitalet, el que tenim aquí són les sorres del Plasencià,(3,4-1,64 milions d’anys). Existien diversos jaciments al nostre municipi amb molts fòssils, sobre tot mol·luscs i fulles d’arbres, però em temo que ja sols els trobareu a col·leccions particulars o al fons del museu d’història de la nostra ciutat.
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet. El medi físic. (1986) realitzat per Antoni Domínguez Ximénez i Ramon Julià Brugués. Núm 4 dins de la col.lecció Quaderns Urbans. Editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, l’Àrea de Cultura, Ensenyament i Esports i el Departament de Dinàmica Educativa.
- Troballes sobre el Pliocè de l’Hospitalet de Llobregat (dins d’aquest bloc)
L'Hospitalet de Llobregat 
