Imatges retrospectives d'una ciutat

Marcel·lí Esquius García (1897-1970)

Doncs ahir no tenia ni idea de qui era Marcel·lí Esquius García, tot ha començat amb el missatge que va deixar ahir l’Olga Abenia al mur de la pàgina de facebook, on demana imatges d’una pista de patinatge al carrer que porta el nom d’aquest home, a Pubilla Cases, on sembla que també tenia una casa (a Mina amb Hierbabuena).

M’he posat a googlejar per si per casualitat sortia alguna imatge de la pista i de cop m’he trobat que en Marcel·lí va ser el “director-propietari” de Miami Platja, ja sabeu, un barri de Mont-Roig del Camp, i una vegada més la meva curiositat m’ha ficat en una espiral de recerques que m’ha fet perdre el sentit del temps i de l’espai,… en fi, faré una petita biografia, una mica Frankenstein, perque aquest home va fer de moltes coses i no sé si les exposaré amb l’ordre cronològic correcte,…

Va neixer l’any 1897 al carrer dels Comtes de Bell-lloch de Barcelona, va començar a treballar als 11 anys a una fàbrica de maons i després va aprendre l’ofici de fuster.

Es veu que quan tenia més o menys 20 anys era un gran aficionat al ciclisme i a una carrera del Campeonat del barri de Sants va quedar segon darrera del millor del moment, un tal Magdalena. Després, als anys 40, va fer de pianista en diversos cinemes (com el Liceo) i cafés de Barcelona, li deien el “music”, més tard va fer de “danzarin”, després es va fer viatjant comercial.

Una vegada que es va casar amb Hortènsia Lifano van marxar cap a Perpinyà, on van montar una ebanisteria. Temps després van tornar cap a Barcelona i van crear un magatzem de fusta. Es van instal·lar a l’Hospitalet de Llobregat i van tenir cinc fills. La ciutat està per comprovar ja que a un article de la revista “Crònica de la Vida d’Esplugues” diuen que era d’allà,… ens trobem a una zona de frontera on inclús ara la gent va una mica perduda,…

Es veu que el negoci de la fusta no anava del tot bé i es va decidir dedicar a la promoció immobiliària amb terrenys de la nostra ciutat i dels municipis dels voltants. I venent i comprant es va convertir en un dels principals propietaris de la zona de Pubilla Cases. L’any 1948 va construir el mercadillo de Can Vidalet format per 43 botigues que van esdevenir el nucli del barri. També va construir la pista de patinatge que ens comentava l’Olga i que  tindria un equip d’hoquei que ell mateix presisiria. El seu fill Jaume a una entrevista també comenta que la primera festa major la va organitzar ell.

A la inauguració de l'esglèsia de Miami Platja. Es veu que el barret i un pur sempre li acompanyaven

A les 12 del diumenge  22 de juliol de 1953, dins dels actes de la festa major d’aquell any, “Tuvo efecto en la barriada de Vidalet el acto de homenaje al gran animador y propulsor de dicha barriada de la vecina ciudad, don Marcelino Esquiu, uno de cuyos actos consistió en el descubrimiento de una lápida que daba el nombre del citado mecenas a la calle Mayor, de la barriada de Vidalet. En dicho acto hablaron, haciendo grandes elogios del señor Esquius, el señor Cansado, el teniente de alcalde señor Colillas, y el agasajado, el cual, emocionadísimo, dio las gracias. Con tal motivo se celebró un partido de hockey sobre patines, disputándose una magnífica copa cedida por el Ayuntamiento, ganada por el Vidalet, del cual es presidente el señor Esquius. Finalmente las autoridades e invitado fueron obsequiados con una copa de vino español”

Aquell any ja havia começat la seva aventura de Miami Platja, a l’any 1955 es va traslladar allà amb la seva família i el seu nebot Joaquim González Esquius. Tenia tant de poder que a un article de 1969 tenia prevista audiencia amb el Papa,… cal dir també que segons un altre article de 1966 no tot li va anar tant bé, havia perdut a tres dels seus cinc fills, dels dos que li quedaven, Marcel, havia aconseguit una gran reputació com a metge, i Jaume, crec que el petit, ajudava al seu pare en els negocis. Aquest últim, l’únic viu, va morir al gener d’aquest any.

Marcel·li Esquius va morir l’any 1970, l’any 2009 l’ajuntament de Mont-roig del Camp li va posar el seu nom a una escola.

REFERÈNCIES

14 responses

  1. Luis Rodriguez

    Jo he viscut molt de tems al carrer de Marcel:li Esquius i recordo la pista de patinatge i sobre tot l’abandonament d’aquesta pista, que es trobava al carrer Hierbabuena, entre Marcel·li Esquius i el carrer de la Mina.
    Moltes vegades haviem entrat al solar per jugar i al final es va convertir en un abocador, fins que es va construir els edificis que hi ara actualment
    Just al davant hi havia la casa dels Esquius, una planta baixa molt maca que al final va desapareixer i es va construir un bloc de pisos (cantonada de la Mina amb Hierbabuena)

    8 Abril 2011 a les 2:29 pm

  2. Recuerdo que en la esquina del mercado aparcaba el autobus n 2, que venía de la estación de Santa Eulalia, de eso hace casi 45 años…Y que había un cine…casi a la entrada de la calle Marcelino…

    8 Abril 2011 a les 9:55 pm

    • Olga Abenia

      Hola Miquel, el cine al que te refieres, és el cine Navarra, pero no és en Calle marcel-li Esquius, si no en Avda Severo Ochoa, estaba justo al lado de un local de alquiler de coches.
      En ese cine he visto mis primeras peliculas y en ese barrio he nacido y crecido, al igual que hoy, mi hija. Somos cuatro las generaciones que hemos crecido en un mismo lugar, concretamente en la Calle Marcel-li Esquius.
      Hay tanta historia en estas calles…

      8 Abril 2011 a les 10:42 pm

  3. david

    hola olga yo tanbien vivia en la calle marcelino esquius nº73 mi tio tenia una merceria jugueteria, seguro que la recuerdas

    8 Abril 2011 a les 11:24 pm

    • Olga Abenia

      Puede ser Almacenes Capri???

      10 Abril 2011 a les 2:58 pm

  4. miamimemata

    Saludos me ha gustado tu publicación, espero que estos enlaces que te dejo también te sirvan, aquí podrás ver la evolución de Miami y más historia del SR. MARCEL·LI deu.

    http://miamimemata.blogspot.com/2009/11/historia-de-nuestro-puebloel-continuo.html

    http://miamimemata.blogspot.com/2009/11/historia-de-nuestro-pueblosu-fundador.html

    10 Abril 2011 a les 9:22 pm

  5. miamimemata

    jejejeje veo que lo conocías no me fijé en las referencias. saludos

    11 Abril 2011 a les 1:01 pm

  6. Gracias de todas formas, miamimemata

    14 Abril 2011 a les 8:02 am

  7. jesus sanchez sarrion

    Yo tambien me crie halli n.68_70 valla recuerdos me hacuerdo de casi todo la miguela la tocineria pepe k recuerdos

    21 Agost 2012 a les 5:44 pm

    • jesus sanchez sarrion

      La ponderosa la pasteleria nuria madre mia

      21 Agost 2012 a les 5:48 pm

    • Gracias Jesus por tus recuerdos,… y si tienes alguna foto y quieres compartirla ya sabes donde hacerlo! Saludos!

      28 Agost 2012 a les 2:11 pm

  8. jesus sanchez sarrion

    K recuerdos k biem se vivia

    21 Agost 2012 a les 5:50 pm

  9. joan

    Como me acuerdo de los años 60, mis padres tenian de médico al Doctor Esquius, tenia fama de ser un buen médico, creo recordar que era un hombre corpulento, y del cine Navarra, antes Avda. Torrente (no Gornal), del bar La Joyaque los jueves pasaban peliculas de Joselito, Marisol y de dramas para que las madres y abuelas salieran del cine llorando y cuando alguien dejaba una botella en el suelo en la parte trasera del cine iba rodando hasta primera fila y tambien me acuerdo del maestro Francisco Sorribas Gargallo y de otro que le llamaban Don Julio del colegio Pubilla Casas y del campo de futbol al lado del colegio donde ibamos al recreo.

    4 Octubre 2013 a les 7:18 pm

  10. Jacint.

    Els meus avis, tenien una caseta al nº 53 , la meva mare patinaba amb la filla del Esquius ( axi li deiem) i el meu oncle jugaba al equip de joquei. Jo hi vaig anar a viure el any 1960. Tambe recordo la fabrica de xocolata Mollar, la merceria del nº 51 , cal Xato…..molts records

    17 febrer 2016 a les 11:12 am

Deixa un comentari