Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de Miquel Peiró i Victori, 1962

Avui agafo dues fotografies del llibre que el grup fotogràfic amateur Foto-Viva va fer sobre el barri de Sanfeliu, les dues són de l’any 1962 al carrer de Miquel Peiró i Victori (abans riera del Canyet). A la primera es veu una bòbila, no sé si era La Industrial Ladrillera, a la que també deien “Bori”…

de la qual als any 70 encara quedava una xemeneia dempeus, sinó m’equivoco ara allà trobaríem la Creu Roja i l’escola Ausiàs March, construïda l’any 1979. Com a la gran majoria de les fotografies de l’any 1962, tot està ple de neu🙂

A la següent imatge veiem una familia baixant cap al barri del Centre, el camí com veieu no estava pavimentat, i durant els dies de pluja resultava intransitable.

Als anys 60 tots els refugis antiaeris excavats als talussos durant la Guerra Civil pràcticament ja eren buits. A aquesta fotografia, a la dreta, veiem l’entrada d’un que em sembla que encara existeix darrere del mur que hi ha a la Pujada, s’havia excavat de manera horitzontal, reforçat amb pilars i voltes de maó, i com deia, després de la guerra, es va convertir en un habitatge,… penseu que als anys 50 es calcula que existien uns 147 refugis que oferien sostre a 590 persones censades, emigrants que no trobaven altre lloc.

Com deia, aquest carrer abans es deia de la riera del Canyet, o també La Pujada, que era el nom del paratge ja al 1930. No sé des de quan li van posar el nom del beat Miquel Peiró Victori, però he trobat la seva biografia, i com té relació amb la nostra ciutat, l’incorporo tot seguit:

Miquel Peiró Victori, va néixer a Aiguafreda, el 7 de febrer de 1887; en morir el seu pare el 1894 va ingressar al col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta (Barcelona), dirigit pels Pares de la Sagrada Família. Després es va traslladar a residir amb la seva mare a Roda de Ter (Barcelona), on dirigia també un col·legi la seva tia Dominga Victori. Va treballar a la fàbrica de teixits Tecla Sala; el 1913 aquesta mateixa propietària li va confiar un lloc de responsabilitat en una altra fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Va contreure matrimoni el 30 de gener de 1915 amb Francisca Ribes Roger, natural de Roda de Ter. Va ingressar en l’ordre seglar dominicana i va col·laborar en un cercle d’obrers catòlics vinculat a aquesta; era aficionat al futbol; entre els seus fills estava fra Josep, estudiant dominic mort a conseqüències de la persecució religiosa el 1938.

El 24 de juliol de 1936 es va traslladar a Barcelona a la recerca de notícies sobre el seu germà, l’avui beat màrtir Ramon Peiró, OP (assassinat el 21 d’agost a la carretera del Morrot), en el recorregut va observar incendis i profanacions d’esglésies i cases religioses; va tornar a l’Hospitalet i cap a les 11 de la nit, el van capturar al seu propi habitatge; buscaven també al seu fill fra Josep. Es va acomiadar de la seva esposa amb aquestes paraules: “Fins al cel”. Poc després es van sentir uns trets que li van ocasionar la mort;  tenia 49 anys d’edat; la seva dona va exigir que en el taüt es col·loqués el crucifix.

REFERÈNCIES

4 responses

  1. sempre han de treure els noms tradicionals dels carrers per a posar-hi algun beat cristià, o mossèn o màrtir… quina llàstima i quin fàstic

    gràcies per les fotos, com sempre

    19 Febrer 2012 a les 8:31 pm

    • Amb el màrtir no em fico, però sí que s’hauria d’haver preservat el nom de Canyet. És com quan van canviar el nom de la part final del carrer del Torrent Gornal pel de Rosalia de Castro, no tinc res contra aquesta senyora, però per quatre topònims antics que tenim, ja els podrien respectar i canviar altres carrers amb noms sense cap significat,…

      22 Febrer 2012 a les 9:38 pm

  2. Mª Dolores Almagro

    Hola¡
    Me llamo Mª Dolores, y esta fotografia de la bòbila , me trae muchos recuerdo,por ejemplo cuando subia del colegia ( yo fui al “casa España y mis hermanos al “cambori”)
    habia una torrecita en la parte superior de la entrada a la bobila, en la que vivian unos señores, y todos los dias haciamos una paradita en los peldaños de la entrada. Lo tremendo hera en los dias de lluvia, los barrancos que se hacian en la “cuesta”. y los peligros a los que heramos ajenos los crios, como el colector al lado del puente. el “red”.
    Gracias por estas fotos.

    22 Febrer 2012 a les 4:18 pm

    • Hola Mª Dolodres, ahora mismo estoy preparando un texto sobre Can Bori, de cuando aún no era colegio,… Se ve más o menos el rec (canal de la Infanta) que comentas, aunque no el puente.

      Sí, si, la cuesta es tremenda, lo es ahora, me imagino como sería sin pavimento y con charcos! buf!

      Y el agua que bajaba por el barranco dónde iba a parar? recuerdas?

      Muchas gracias por tu comentario!

      22 Febrer 2012 a les 9:43 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s