Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Refugis

Apunts sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938

Hoja Oficial del Lunes. Any II, núm. 91, 21.11.1938

Ja fa temps que llegeixo versions sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938  a les ceràmiques del barri de Sant Josep i avui al menys volia indicar totes les que he trobat.

El document anterior procedeix d’un diari gallec del bàndol rebel i és la versió més catastrofista que he trobat dels successos. Podem posar a l’altre extrem el que van dir des de més a prop, des de La Vanguardia a l’altra bàndol de la guerra, on no es menciona cap mort i tot va estar controlat. Ja veieu que intentar fer quelcom objectiu a partir de les hemeroteques d’aquest període és impossible.

La Vanguardia, 20.11.1938

També afegeixo el següent, escrit des de Paris, on confonen el lloc de l’accident.

Labor - Any V, núm. 414, 01.12.1938

Jose Manuel Morales en el següent article de l’any 1983 ens contextualitza els fets i a més ens posa sobre la taula els misteris a resoldre: En quina fàbrica va passar i l’origen de l’accident. Sembla que els morts no van ser 470 com deien a Galícia sinó 4 i 19 ferits

Com ja sabeu més o menys el que va passar a través dels retalls anteriors,  ara faré un resum del que he trobat a alguns llibres:

Ramon Morales explica el seu testimoni i ofereix els rumors de que havia estat un espia infiltrat o bé un bombardeig molt ben calculat. Ens relata que es van refugiar a l’estació del carrilet de l’Hospitalet i que al dia següent van trobar troços de metralla fins a un quilòmetre de distància del lloc de les explosions.

Carles Santacana ens indica que l’organització causant podria ser Socors Blanc. Aquesta organització, pel que he trobat, era pronacional, clandestina i s’estenia per totes les zones republicanes (també s’anomenava Auxílio Azul);  desenvolupava tasques d’informació i sabotatge, s’ocupava dels presos dels seu bàndol,… era la “quinta columna”     que es menciona més endavant.

Matilde Marcé apunta també a 4 morts, però que els ferits van ser 18, a l’igual que a l’article de José Manuel Morales, no menciona l’origen d’aquestes dades. També diu que segurament l’accident es va originar a Cal Llopis.

Joan Perelló ens diu que Cal Llopis i Cal Cosme estaven comunicats, i era a la primera on es montaven i carregaven els projectils que es fabricaven, i que això ho feien noies desconegudes a la ciutat. Després es traslladaven cap a Cal Cosme. El foc es va veure des de Sant Vicenç dels Horts, on ell estava en aquell moment. Comenta que no es sap quantes noies van morir, i que després de l’accident les autoritats van retirar les víctimes amb celeritat i discreció. I parla de que el que va quedar dels edificis estaven plens de restes humanes, i que tot el conjunt va ser traslladat a un solar, continua descrivint que els gossos i les rates van anar allà atrets per la ferum de carn cremada,…

Inocencio Salmerón ens proporciona els testimonis d’Elena i Elisa Álvarez, veïnes del carrer Paris, que treballaven a la secció de pesatge de pólvora. Es veu que el encarregat, encara que havia estat advertit en repetides ocasions, tancava les caixes on s’embalaven els obusos amb un martell de ferro en comptes de fer-ho amb un de fusta. Quan es va produir l’incendi les empleades més pròximes van senyalar-li com a inductor. Les germanes no es recorden ni com ni per on van sortir, ja que les flames tancaven l’entrada principal.

Josep Ribas aporta declaracions de testimonis, i fins i tot un informe dels bombers.  No cita el número de morts, ni concreta el lloc concret de l’accident, però apunta a que segons testimonis  la causa probablement va ser un sabotatge de la “quinta columna”, que segons la viquipèdia seria una part de la població d’una ciutat o país que conspira en la clandestinitat contra el govern vigent. L’informe dels bombers descriu que els primers en arribar no es van poder apropar fins a 200 m de la via del tren degut a la metralla que queia. Van entrar al magatzem on estaven els projectils carregats i van tallar l’incendi per defensar el dipòsit de trilita. L’informe dels bombers comença a les 19:20, i a les 24:00 es considera que el dipòsit de trilita ja no corre perill, a les tres de la matinada acaben les explosions. Durant dies no van parar de les labors de prevenció i vigilància.

Us deixo les conclusions a vosaltres, i si en teniu més informació, ja sabeu!

REFERÈNCIES

Anuncis

Presentació del Quadern 23 del Centre d’Estudis

El 28 d’octubre passat es presentava l’últim número dels Quaderns del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, el 23, amb dos treballs, un de M. Pau Trayner i Miguel Ángel Montón sobre els presos i preses de l`Hospitalet (1969-1976), i un altre d’en Josep Ribas sobre els Bombardeigs i els refugis a la ciutat (1937-1939). 

Us deixo el vídeo de la presentació que va fer Josep Ribas, on fa una explicació del seu treball.

 

REFERÈNCIES:

Centre d’Estudis de l’Hospitalet


Els carrers de l’Ebre i de Juan de Toledo des de l’aire al 1947

Torno a treure vies, el canal de la Infanta, el barri de la muntanya,…  i també el carrer de l’Ebre, a unes imatges aèries de 1947/2007, que agafen des del pont de Matacavalls fins al carrer de Menéndez Pidal

L’excusa és que “L’Ajuntament ha declarat ruïna econòmica contra l’immoble abandonat del carrer de Juan de Toledo que provoca problemes d’higiene i males olors als veïns de la zona (…) Amb el decret de ruïna econòmica, el propietari disposa d’un mes i mig per presentar al·legacions. Si passat aquest tempos no enderroca l’edifici o el rehabilita serà l’Ajuntament l’encarregat de tirar-ho a terra” segons noticia apareguda a Digital-h el dia 17.10.2010

En principi sota aquest edifici, el que podeu veure a la part inferior esquerra de les imatges, hi ha un refugi d’uns 50 m construït a la guerra civil,… per si algú veu alguna cosa quan l’enderroquin,…

REFERÈNCIES
Imatge: Institut Cartogràfic de Catalunya/Google Earth

COMENTARIS AL FACEBOOK:

  1. Manuel Domínguez López Compte! Aquest edifici pot tenir el seu origen en una mena de monestir del segle XVIII. Sabem molt poc d’això, però hi ha alguns documents que parlen d’un cenobi al “barri de muntanya”, que era com es coneixia aquest nucli. A més, la Riera del Cementiri també era coneguda com Riera dels Frares. S’hauria de fer un cop d’ull abans de de ficar la piqueta.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, sí, a l’últim enllaç que poso diu alguna cosa.
  3. Edgar Requena
    Visc a josep tarradellas amb mendez pidal tots el dias estic amb els meus amics al parc de la sardina nestem farts no tan sols de la olo i les rates sino dels coloms i sobre tot del yonkis k i paren al carre de l’ebre.
    S’hauria de fer un cop d’ull abans de de ficar la piqueta. estic dacord pro cuant abans millor gracies

     



Coves al barri de Sanfeliu, anys 50

A la Guerra Civil (17 de julio de 1936-1 de abril de 1939), l’enclavament perifèric del barri de Sanfeliu dona major seguretat que el centre de l’Hospitalet o Barcelona, cosa que provocà que molts habitatges que en principi van ser construïts pels cap de setmana es transformessin en habituals, i més tard en els definitius, d’una població autòctona més o menys vinculada al barri del Centre o bé a Barcelona

Malgrat la seguretat de què parlàvem, durant aquest període conflictiu es construïren innombrables refugis a la Riera del Canyet, a la de La Fonteta i als terrenys de la Remunta, que s’omplien cada cop que sentien les sirenes anunciant el perill de bombardeig.

Als anys 40 tots els refugis es començaren a omplir amb emigrants que abrivaven de fora de Catalunya, i que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués, per després comprar-se un petit terreny on construir-hi una barraca per sortir del pas, i de mica en mica, anar edificant la pròpia casa.

Aquest va ser el procés dels 590 habitants censats l’any 50 a barraques i refugis dels llocs citats anteriorment. Una dada curiosa és que segons el cens, hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades a tal efecte a la resta del barri. Al 1955 ja eren 700 habitants al barri i 150 als refugis, i a l’anys 60 els refugis ja havien desaparegut pràcticament.

Avui al torrent de Can Nyac encara es veu alguna entrada, i diuen els habituals de la zona que encara viu gent allà. Parlen d’un home gran del que tenen por que un dia rellisqui pels camins escarpats.

La imatge és dels anys 50, dels habitatges a la zona dels refugis construïts a la guerra.

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Josep Ismael Climent Corona Jo anava al col.legi Joanot Martorell. Un dels col.legis que n’hi havien a la pujada del c/ Miquel Peirò. En Mig de la pujada, devant de lo que era el Col.legi Pere Ferres i Costa i actualment la creu Roja, N’hi havia una entrada, una cova que li deiem nosaltres, d’un refugi que actualment está tapat. Quan sortiem d’escola anavem uns quants marrecs a in vestigar. Entravem amb llumins i papers encesos com teas i exploravem els passadisos fins arribar a una sala final no massa gran, a on n’hi havien seients tallats de la roca i en mig de la sala una columna-puntal amb inscripcions fetas per la gent que es refugiaba alli. No m’enrecordo que posava i si n’hi havien restas de aquella epoca, perque com he dit, anavem amb llums molt precaries i gairabe no veiem res. Tota una experiencia insconcient ( ja em direu amb 12 o 13 anys) que recordo amb molta estima i he aprofitat per recordar aqui en relacio del tema que heu tret dels refugis hospitalencs de la guerra civil. Si no recordo malament, ho van tapar a finals del 8o. Es una llastima, perque estava en molt bon estat i es podria haver preservat per la memòria historica i poder fer com altres llocs de Catalunya que estan restaurats i es poden visitar. Felicitacions per el grup i les fotos antologiques que son maquissimes!!
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Josep, al llibre de Foto-Viva hi ha una imatge de l’entrada del refugi que comentes. A l’arxiu municipal hi ha un parell de documents no editats sobre els refugis a l’Hospitalet.  Un d’ells és “Bombardeigs i Refugis a l’Hospitalet (1937-1939)” d’Ariadna Ribas Merino i Josep Ribas Vinyals. L’Hospitalet, novembre, 2008, que ja vaig fer servir per una entrada sobre el carrer Juan de Toledo al barri de Sant Josep. A veure si faig temps per passar-me i trobo més detalls del refugi que comentes. Gràcies a tu per la teva aportació!