Les barraques de Sant Josep, anys 50
Aquesta primera fotografia la va cedir el Sr. Enric Pino Jansà al Centre d’Estudis de l’Hospitalet i aquest la va publicar al 16 de novembre de 2011 al seu grup de facebook; es va realitzar a l’any 1957 des de la desapareguda Torre Ubach, al barri de Sant Josep.
Veiem un munt d’elements que encara es conserven: Cosme Toda, Tecla Sala, l’església de Santa Eulàlia de Provençana, el transformador de la Torrassa,… i d’altres que ja han desaparegut com el canal de la Infanta, just al mig; els seus horts, a banda i banda del canal; la casa que tenim més a prop, que es deia Can Manet, o les casetes de l’esquerra. Aquestes últimes eren el que es coneix com barrraques, es a dir, construïdes sense autorització administrativa, sense la propietat del terreny i amb materials barats.
Aquest, situat molt a prop del pont de Matacavalls, era un dels molts nuclis de barraques que existien al nostre municipi, com el de La Bomba, el de la Riera Blanca, el de Collblanc, Sanfeliu,… i que encara no s’han estudiat amb la deguda profunditat, tot al contrari del que està succeint a la ciutat veïna, Barcelona, on existeix una Comissió Ciutadana per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques formada per 81 entitats i més de 800 persones que ha aconseguit que tant l’ajuntament anterior, com l’actual, facin seus un projecte d’homenatge i recuperació de la memòria d’aquests espais.
En el següent article de Esteve Busquets i Molas a El Correo Catalan del 20 de desembre de 1952, que fa un temps que em van deixar fotocopiar a l’Arxiu Municipal, podem veure les mateixes barraques, i si l’amplieu i el llegiu segur que us sorprendrà el nivell d’organització que tenien,…
REFERÈNCIES
La font de la roda i el monolit de La Florida
Com a continuació de l’article sobre la font de la roda de l’altre dia he recopilat totes les fotografies que s’han aportat fins ara a la pàgina de facebook. Ah! i que quedi clar que aquesta font no es la mateixa que la de la plaça del Repartidor.
Aquestes primeres les ha facilitades el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i formen part del Butllerí d’Informació Municipal núm. 74, on podem veure la inauguració de la font el 14 de juny de 1972
El mateix dia es va inaugurar un monolit: a les imatges veiem a l’alcalde Matías España i al regidor del districte Francisco Fuentes, el qual va ser el gran impulsor del monument, agafant el mateix la pedra a la muntanya de Montserrat, en la que es va col·locar una imatge de la Moreneta.
Segons Jose Antonio Armero Mora hi havien peixos de colors, però els incívics dels 80 els robaven a les nits, a més de trencar la font en tantes ocasions que l’ajuntament es va cansar de reparar-la.
José David Castan també ens va aportar la següent imatge de les seves dues germanes junt a la font. També podem veure el gratacels més alt de La Florida i les línies elèctriques, i segons José Antonio Armero Mora, el mític camío de Muebles Chousa, que es veu que sempre aparcava al mateix lloc,… També en Macario Garci Garcia ens fa notar que en aquells temps l’herba no creixia als parterres.
La següent fotografia és dels inicis dels 80, on podem veure a l’Alex Molina amb la seva tieta el dia de la palma, i darrere l’edifici del famós SEPU. La font està plena crec que de runa, suposo que eren les malifetes que comentava abans.
José Antonio Armero Mora ens diu també ” Su desaparición fue una pena, pues recuerdo echarme la siesta con la ventana abierta y escuchaba como brotaba el agua del caño, que aparte de ser relajante se podían escuchar también los pajaritos cantando mientras bebían y se lavaban, posteriormente se bajaban al césped y se ponían bufados en el sol para secarse. Fue un pequeño oasis de animales de paso, me encantaba mirarlos cuando era un crio”. Aquests mateixos records també el tenen d’altres veïns i veïnes.
REFERÈNCIES
El refugi de Torre Barrina
Avui a la radio he escoltat que a Gavà es preten rehabilitar i fer visitable un refugi antiaeri que van fer els obrers de la Roca a l’any 1938, i llavors he recordat que a la nostra ciutat existia un projecte similar amb el refugi que es va trobar sota la Torre Barrina (al parc de la Marquesa, Collblanc) quan l’estaven rehabilitant.
El 25 d’octubre del 2007, la primera tinenta d’alcalde i ara alcaldessa, Núria Marín, deia: “En paral·lel estem treballant el projecte de la recuperació d’un refugi antiaeri que es va trobar mentre s’estaven fent els sondatges per comprovar l’estat del parc i de la casa, per tant ara treballarem també per fer la recuperació d’aquest túnel antiaeri que recuperarem pel barri i per la ciutat perquè forma part dels petits vestigis que encara ens queden d’aquella època”.
També he trobat una altra referència el 24 de novembre de 2008 que diu “l’any 2009 és previst fer la recuperació i senyalització dels espais de memòria històrica de la ciutat, com el refugi de la Torre Barrina i la localització d’alguns dels més de 200 que, segons l’historiador Josep Ribes, hi ha a l’Hospitalet”
Precisament d’un treball de Josep Ribas Vinyals publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet és d’on he tret aquestes imatges de l’accés i de l’interior del refugi, que van ser realitzades per F. Xavier Menéndez. Al treball es diu que el refugi estava vinculat a una cuina popular de la CNT, i també que probablement és l’únic refugi de la ciutat que té condicions per ser visitable,… el que no sé és si ja es pot visitar ¿?
REFERÈNCIES
- Noticia sobre el refugi de Gavà (09.03.2011)
- Noticia sobre la rehabilitació de Torre Barrina (25.10.2007)
- Noticia sobre la recuperació de la memòria històrica (24.11.2008)
- Treball de Josep Ribas Vinyals Bombardeigs i refugis a l’Hopsitalet (1937-1939)
Pla Parcial de Collblanc – Torrassa, 1970-75
Primer començo explicant el que és un Pla Parcial, és molt fàcil, és un instrument que té com a objectiu assenyalar el lloc on s’ubicaran els habitatges, les instal.lacions esportives, els terrenys necessaris per a dedicar-los a parcs i jardins públics, per situar centres culturals i docents, determinar el seu sistema de carrers. I tot això a un sector del Pla General, molt més gran, d’aquí el cognom de parcial.
El 20 de juliol de 1970 el Ple de l’ajuntament de José Matías de España Muntadas aprovava per un vot (el d’ell) el Pla Parcial de Collblanc – La Torrassa, i seguidament es passava a informació pública fins el 10 de setembre del mateix any. Informació pública que va rebre 795 impugnacions, ja que afectava als habitatges de 998 families de les 11.000 que vivien al districte, alguns encara en construcció. Per exemple, per fer un nou camp de basket calia destruir 250 pisos, o per fer un parc de 2800 m² es suprimien 90 habitatges i 25 locals,… Massa perjudicis per pocs beneficis.
En setembre el Col·legi d’Arquitectes s’expressa negativament ja que mancava una memòria financera, i es dubtava que 600 millions fossin suficients per l’operació, i més quan el Sr. Emili Gomà Sendra, el tinent d’alcalde d’Hisenda, que va votar en contra, va dir que possiblement la despesa arribaria a 1000 millions. El veïns lògicament eren contraris, i més, davant d’una total manca d’informació i transparència.
El 17 de gener de 1971 es publica una carta oberta de l’Associació de Veïns de Collblanc-La Torrassa, encara sense legalitzar, on expressen el seu malestar. El 1 de febrer el Ple Municipal es reuneix repentinament i aprova un nou pla “modificat segons impugnacions” que passa a Urbanisme sense cap coneixement dels veïns.
Mes tard es sabria que aquest nou pla reduïa els habitatges afectats, de 998 a 853, les àrees verdes passaven de 98.600 a 66.000 m², reduint-se també el terreny destinat a escoles.
Diari Tele/eXpres, 4 de febrer de 1971
Aquí sota us deixo el Pla Parcial Collblanc-Torrassa “modificat segons impugnacions”. Si amplieu la imatge veureu que a sobre del plànol base trobem en un traçat més gruix el que es pretenia modificar. Entre les modificacions que s’observen la més important pot ser era la de l’entorn del carrer de la Riera Blanca, on surten dos nous carrers que s’emporten per davant bastants edificis, alguns avui es consideren patrimoni arquitectònic de la ciutat, com els edificis de la plaça del Caudillo (actual Guernica). Al carrer de Vallparda s’augmentava l’ample de la via afectant els edificis,…
El 17 d’abril de 1974 el Tribunal Contenciós-Administratiu, per sorpresa, desestima la demanda dels veïns però es tornà amb un recurs al Tribuna Suprem.
El 15 de juliol de 1975, segons La Vanguardia, encara no s’havia fet res, i el 20 de novembre del mateix any va morir Franco,… mai va arribar resposta del Tribunal Suprem, el pla mai es va aplicar,…
Un parell més d’apunts: l’AV de Collblanc la Torrassa va ser la primera que es va formar com a tal a l’Hospitalet de Llobregat i es va començar a fraguar al carrer del Llobregat, concretament al Bar Rius i a l’any 1970 es va traslladar al carrer de Llançà, crec que no m’equivoco si dic que aquesta AV és encara una de les més actives. El segon apunt és que el periodista J.M. Puig de Bellacasa, que trobareu als articles de la Vanguardia que faig referència, era de la Torrassa,…
Pot ser m’he deixat alguna cosa, si es així podeu completar l’article amb els vostres comentaris.
REFERÈNCIES
- Capìtol “La lluita contra el Pla Parcial” (p. 52-59) dins de “Taller d’Història de l’Associacionisme als barris de Collblanc- La Torrassa“. Quadern d’Estudi núm 11 (1995) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Pla Parcial Collblanc-Torrassa 1972/000602/B
- Dossier didàctic de l’exposició “Cent Anys d’Història de Collblanc -La Torrassa”, novembre de 2002, realitzat per l’Arxiu Municipal
- Article de Jaime Castell i José Ma Fargas Falp a La Vanguardia el dia 9 de setembre de 1970 (pàg. 17)
- Carta oberta dels veïns a La Vanguardia del dia 17 de gener de 1971 (pàg. 26)
- Article de J. Macia a La Vanguardia el dia 04 de juliol de 1971 (pàg. 32)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 21 de setembre de 1971 (pàg. 37)
- Article de J.M.P. a La Vanguardia el dia 26 de setembre de 1972 (pàg. 33)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 21 de desembre de 1972 (pàg. 37)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 24 de desembre de 1972 (pàg. 39)
- Article de José Macia a La Vanguardia del dia 7 de març de 1973 (pàg. 33)
- Article de J.M.P. a La Vanguardia el dia 26 d’abril de 1974 (pàg. 33)
- Article de José Macia a La Vanguardia del dia 7 de maig de 1974 (pàg. 36)
- Article de P. Torres a La Vanguardia del dia 15 de juliol de 1975 (pàg. 33)
Llibre sobre la escola Patufet
La història de l’Escola Patufet és una història singular de l’Hospitalet; és l’aventura d’un petit grup de mestres, pares i mares de la nostra ciutat que en el curs 1968-69 van posar en marxa una proposta educativa diferent de la imposada pel nacionalcatolicismo del règim franquista. Sense recursos econòmics, amb una voluntat decidida i units a l’incipient moviment de mestres per a una renovació pedagògica a Catalunya van assolir una escola catalana, de qualitat per a tothom i que, integrada en l’actual xarxa pública, roman entre nosaltres amb més de quaranta anys de vida.
D’aquesta història s’ha fet un llibre: “L’ESCOLA PATUFET I EL SEU CONTEXT. 40 ANYS D’HISTÒRIA que es presentarà el dia 15 de desembre de 2010 a les 19 hores per part dels autors Montserrat Company i Josep M. Valero. Tindrà lloc a la Sala d’actes de l’Escola Patufet (Rambla Marina, 413)
REFERÈNCIES
Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
Ahir gràcies a la nova i interessant pàgina staeulalia.org, un espai web sobre el barri creat per diferents aficionats a la fotografia del grup Districte Fotogràfic Santa Eulàlia, vaig tenir coneixement de que l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana havia tornat i no sols això, sinó que tenia un bloc, aquest: provenzana.blogspot.com
Explicaré la seva història a partir del que diu a la mateixa pàgina, que he retallat una mica:
“Els inicis de l’Arxiu van ser la posada en marxa d’un projecte molt ben imaginat per la nostra amiga Nuria González Aliaga, treballadora social del Districte, que va saber reunir en un objectiu comú les voluntats i les sinergies d’un petit -però coratxos- heterogeni grup de persones que van agafar la materialització del mateix com un repte il.lusionant.
Al començament de l’Arxiu, l’equip fundacional es va topar amb un problema casi irresoluble que va ralentir la realització dels treballs disenyats al programa d’actuació: la manca d’espai. El lloc on es va haver d’ubicar l’Arxiu era un tros d’una de les balconades (el colomar) de l’Aula de Cultura, una sala petita que, a sobra, havia de ser compartida amb la Comissió de Festes del barri.
Les reunions de la Junta havien de fer-se a la Regidoria del Districte o al Casal d’Avis. Les instal.lacions no reunien les condicions mínimas necesaries i el pressupost dotat per la direcció de l’Aula era insuficient per a cobrir les despeses imprescindibles per a les necessitats de l’Arxiu, sobre tot a l’hora de reproduïr les fotografies que els veïns del barri anavem confiant a la Junta.
Malgrat les dificultats, s’en van anant superant els entrebancs i, com diu la ressenya, el día 20 de maig de 1988 es va poder constituir oficialment l’entitat amb totes les condicions que marcava la llei per a una corporació de les característiques de l’Arxiu. Es van confeccionar els Estatuts i es van aprobar a una assemblea de socis, nomenat-se a aquell acte la primera Junta Directiva oficial.
Mica en mica, amb l’ajut i la protecció de l’Arxiu de la Ciutat i del Museu de l’Hospitalet, es va iniciar una tasca encisadora, que va donar fruits molt d’hora. Aprofitant les habilitats creatives d’alguns membres del grup, es va dissenyar el logotip de l’entitat i es van fer uns maravellosos dibuixos de llocs representatius del barri per a utilitzar-los a la propaganda dels actes que es pensaven organitzar i al folletò que es va publicar amb els objectius de l’Arxiu.
Es va anar recollint molt de material gràfic, amb els cuals es van muntar exposicions monogràfiques de temes del barri, col-laborant amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i altres entitats amigues, entre les que cal destacar la Comissió de Festes, que recollia als seus programes articles divulgatius de temes eulaliencs que donaven a coneixer l’Arxiu al veïns de la barriada(…)
Vuit anys despres de la seva fundació, es va aconseguir una sala mes adient i espaiosa a l’Aula de Cultura com a seu de l’entitat i, aleshores es va posar en marxa un projecte molt de temps abans imaginat: la publicació d’un butlletí com a òrgan de difusió i divulgació de l’Arxiu Històric Santa Eulàlia Provençana. Aprofitant l’avinentessa de que l’any 1998 es complia el Dessè Aniversari de l’Arxiu, va néixer la revista “Fitxes de Santa Eulàlia”, aixi anomenada perque a la contraportada duia sempre un article coleccionable sobre temes capdals del barri.
Quan tot semblaba ben encarrilat, l’Ajuntament decidí remodelar l’edifici de l’Aula de Cultura i el Casal d’Avis i l’Arxiu es va tenir que tancar, enviant-se els fons documentals a un magatzen municipal sense moltes condicions per aquest tipus de materials.
La Junta es va desfer i els mes grans del grup -aquells que van ser els iniciadors primers de l’idea- van anant desapareixent com a consequéncia de la fi dels seus processos biològics individuals.
Ara, amb un nou despatx a la seu del Casal d’Entitats de la Plaça dels Avis (l’antiga Àula de Cultura), superades totes les dificultats, sembla arribat el moment de reiniciar la vida activa de l’Arxiu, el que exigirà reunir un equip humà de persones ilusionades amb l’idea de dur a terme la nova etapa de l’entitat”
COMENTARIS AL FACEBOOK
Dulce Dul en esta ermita me case yo hace 19 años¡¡¡¡¡ k bonita es¡¡¡
Records de Santa Eulàlia
L'Hospitalet de Llobregat 