Apunts sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938
Hoja Oficial del Lunes. Any II, núm. 91, 21.11.1938
Ja fa temps que llegeixo versions sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938 a les ceràmiques del barri de Sant Josep i avui al menys volia indicar totes les que he trobat.
El document anterior procedeix d’un diari gallec del bàndol rebel i és la versió més catastrofista que he trobat dels successos. Podem posar a l’altre extrem el que van dir des de més a prop, des de La Vanguardia a l’altra bàndol de la guerra, on no es menciona cap mort i tot va estar controlat. Ja veieu que intentar fer quelcom objectiu a partir de les hemeroteques d’aquest període és impossible.
La Vanguardia, 20.11.1938
També afegeixo el següent, escrit des de Paris, on confonen el lloc de l’accident.
Labor - Any V, núm. 414, 01.12.1938
Jose Manuel Morales en el següent article de l’any 1983 ens contextualitza els fets i a més ens posa sobre la taula els misteris a resoldre: En quina fàbrica va passar i l’origen de l’accident. Sembla que els morts no van ser 470 com deien a Galícia sinó 4 i 19 ferits
Com ja sabeu més o menys el que va passar a través dels retalls anteriors, ara faré un resum del que he trobat a alguns llibres:
Ramon Morales explica el seu testimoni i ofereix els rumors de que havia estat un espia infiltrat o bé un bombardeig molt ben calculat. Ens relata que es van refugiar a l’estació del carrilet de l’Hospitalet i que al dia següent van trobar troços de metralla fins a un quilòmetre de distància del lloc de les explosions.
Carles Santacana ens indica que l’organització causant podria ser Socors Blanc. Aquesta organització, pel que he trobat, era pronacional, clandestina i s’estenia per totes les zones republicanes (també s’anomenava Auxílio Azul); desenvolupava tasques d’informació i sabotatge, s’ocupava dels presos dels seu bàndol,… era la “quinta columna” que es menciona més endavant.
Matilde Marcé apunta també a 4 morts, però que els ferits van ser 18, a l’igual que a l’article de José Manuel Morales, no menciona l’origen d’aquestes dades. També diu que segurament l’accident es va originar a Cal Llopis.
Joan Perelló ens diu que Cal Llopis i Cal Cosme estaven comunicats, i era a la primera on es montaven i carregaven els projectils que es fabricaven, i que això ho feien noies desconegudes a la ciutat. Després es traslladaven cap a Cal Cosme. El foc es va veure des de Sant Vicenç dels Horts, on ell estava en aquell moment. Comenta que no es sap quantes noies van morir, i que després de l’accident les autoritats van retirar les víctimes amb celeritat i discreció. I parla de que el que va quedar dels edificis estaven plens de restes humanes, i que tot el conjunt va ser traslladat a un solar, continua descrivint que els gossos i les rates van anar allà atrets per la ferum de carn cremada,…
Inocencio Salmerón ens proporciona els testimonis d’Elena i Elisa Álvarez, veïnes del carrer Paris, que treballaven a la secció de pesatge de pólvora. Es veu que el encarregat, encara que havia estat advertit en repetides ocasions, tancava les caixes on s’embalaven els obusos amb un martell de ferro en comptes de fer-ho amb un de fusta. Quan es va produir l’incendi les empleades més pròximes van senyalar-li com a inductor. Les germanes no es recorden ni com ni per on van sortir, ja que les flames tancaven l’entrada principal.
Josep Ribas aporta declaracions de testimonis, i fins i tot un informe dels bombers. No cita el número de morts, ni concreta el lloc concret de l’accident, però apunta a que segons testimonis la causa probablement va ser un sabotatge de la “quinta columna”, que segons la viquipèdia seria una part de la població d’una ciutat o país que conspira en la clandestinitat contra el govern vigent. L’informe dels bombers descriu que els primers en arribar no es van poder apropar fins a 200 m de la via del tren degut a la metralla que queia. Van entrar al magatzem on estaven els projectils carregats i van tallar l’incendi per defensar el dipòsit de trilita. L’informe dels bombers comença a les 19:20, i a les 24:00 es considera que el dipòsit de trilita ja no corre perill, a les tres de la matinada acaben les explosions. Durant dies no van parar de les labors de prevenció i vigilància.
Us deixo les conclusions a vosaltres, i si en teniu més informació, ja sabeu!
REFERÈNCIES
- Coses de l’Hospitalet de Ramón Morales, editat per l’Ateneu de Cultura Popular dins de la col·leció Medusa, 4 (1990) – pàg. 58-60
- Victoriosos i derrotats al franquisme a l’Hospitalet (1939-1951) de Carles Santacana i Torres, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat a l’any 1994 – pàg 266
- Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a part) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular dins de la col·leció Medusa, 15 (2001) – pàg. 42
- Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba, de Joan Perelló i Masllorens, editat per l’Ateneu de Cultura Popular dins de la col·leció Medusa, 18 (2004) – pàg. 51-53
- Històries de Collblanc – La Torrassa, de Inocencio Salmerón Vargas, editat per l’ajuntament de l’Hospitalet – pàg. 266-267
- Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet (1937-1939) de Josep Ribas Vinyals, editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet, dins de la col·lecció Quaderns d’estudi, 23 (octubre 2010) – pàg. 71-73
L'Hospitalet de Llobregat 